Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Barcelona, Commedia per musica, Domenico Cimarosa, Dresden, Ferrara, Giuseppe Palomba, Illa de Malta, Italià, La Scala, Lisboa, Madrid, Milà, Nàpols, Praga, Rovigo, Teatro dei Fiorentini, Trieste, 1782, 6 d'octubre.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: La ballerina amante і Barcelona · Veure més »
Commedia per musica
Commedia per musica (també: Commedia in musica) és un terme italià que s'utilitzà generalment en el, en particular a Nàpols, per indicar una òpera còmica.
Nou!!: La ballerina amante і Commedia per musica · Veure més »
Domenico Cimarosa
Domenico Cimarosa (Aversa, Regne de Nàpols, 17 de desembre de 1749 - Venècia, 11 de gener de 1801) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, que combinà la seva vasta producció operística, principalment en el camp de l'opera buffa, amb una activa composició de música religiosa i algunes peces instrumentals.
Nou!!: La ballerina amante і Domenico Cimarosa · Veure més »
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Nou!!: La ballerina amante і Dresden · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: La ballerina amante і Ferrara · Veure més »
Giuseppe Palomba
Giuseppe Palomba (abans de 1765 - després de 1825) va ser un llibretista italià.
Nou!!: La ballerina amante і Giuseppe Palomba · Veure més »
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Nou!!: La ballerina amante і Illa de Malta · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: La ballerina amante і Italià · Veure més »
La Scala
El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.
Nou!!: La ballerina amante і La Scala · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: La ballerina amante і Lisboa · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: La ballerina amante і Madrid · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: La ballerina amante і Milà · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: La ballerina amante і Nàpols · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: La ballerina amante і Praga · Veure més »
Rovigo
Rovigo és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.
Nou!!: La ballerina amante і Rovigo · Veure més »
Teatro dei Fiorentini
El Teatro dei Fiorentini fou un famós teatre napolità, actiu principalment com a teatre d'òpera al.
Nou!!: La ballerina amante і Teatro dei Fiorentini · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: La ballerina amante і Trieste · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: La ballerina amante і 1782 · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
