Taula de continguts
26 les relacions: Anastasi I Dicor, Antiguitat tardana, Constantí I el Gran, Dinastia heracliana, Dinastia Paleòleg, Dioclecià, Exèrcit romà d'Orient, Expansió de l'islam, Gran logoteta, Grec medieval, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Justinià I, Logoteta de l'exèrcit, Metropolità, Oxford University Press, Pare de l'Església, Patriarca, Prefecte del pretori, Procurator, Septimi Sever, 193, 211, 491, 565, 626.
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses.
Veure Logoteta і Anastasi I Dicor
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Logoteta і Antiguitat tardana
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Logoteta і Constantí I el Gran
Dinastia heracliana
L'anomenada dinastia heracliana va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 610 fins al 695 i des del 705 fins al 711.
Veure Logoteta і Dinastia heracliana
Dinastia Paleòleg
L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.
Veure Logoteta і Dinastia Paleòleg
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Logoteta і Dioclecià
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Veure Logoteta і Exèrcit romà d'Orient
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Logoteta і Expansió de l'islam
Gran logoteta
El gran logoteta, en grec medieval μέγας λογοθέτης, megas logothetēs, va ser un dignatari de l'Imperi Romà d'Orient que supervisava tots els departaments fiscals, els sekreta.
Veure Logoteta і Gran logoteta
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Logoteta і Grec medieval
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Logoteta і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Logoteta і Imperi Sassànida
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Logoteta і Justinià I
Logoteta de l'exèrcit
El logoteta de l'exèrcit (en grec λογοθέτης τοῦ στρατιωτικοῦ, logothetis tu stratiotikú) fou un alt funcionari de la cort imperial romana d'Orient encarregat de la paga i l'abastiment de l'exèrcit romà d'Orient.
Veure Logoteta і Logoteta de l'exèrcit
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Logoteta і Metropolità
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Logoteta і Oxford University Press
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Logoteta і Pare de l'Església
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Veure Logoteta і Patriarca
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Veure Logoteta і Prefecte del pretori
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Veure Logoteta і Procurator
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Logoteta і Septimi Sever
193
El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Logoteta і 193
211
El 211 (CCXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Logoteta і 211
491
El 491 (CDXCI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Logoteta і 491
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Logoteta і 565
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Logoteta і 626
També conegut com Logotetes, Logothesion.