Taula de continguts
51 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Amalaric, Aquitània, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat de París, Aurelià d'Arle, Austràsia, Basol, Batalla d'Autun, Batalla de Vézeronce, Bisbat de Léon, Bisbat de Mâcon, Bro Leon, Caps francs, Caribert I, Clodomir, Clodoveu I, Clotari I, Clotilde (filla de Clodoveu), Clotilde de Borgonya, Compiègne, Conomor, Cronologia de la història de França, Dinastia merovíngia, Domnonea, Fermí d'Usès, Ferriol d'Usès, Francs, Germà de París, Godomar III, Gondobald, Goswinda, Gregori de Tours, Herveu de Bretanya, Hoel II (rei), Khildebert, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de reis dels francs, Museu del Louvre, Nèustria, Notre-Dame de París, Pelagi I, Regne de Toledo, Regne Visigot, Samsó de Dol, Sant Riwari, Segimon de Borgonya, Taifals, Teodobert I, Teodoric I d'Austràsia, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
Veure Khildebert I і Abadia de Saint-Germain-des-Prés
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Veure Khildebert I і Amalaric
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Khildebert I і Aquitània
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Veure Khildebert I і Arquebisbat d'Arle
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Veure Khildebert I і Arquebisbat de París
Aurelià d'Arle
Aurelià d'Arle (Gàl·lia, final del s. V - Lió, 16 de juny de 551) va ser un Bisbe d'Arle.
Veure Khildebert I і Aurelià d'Arle
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Khildebert I і Austràsia
Basol
Basol (Basolus) fou dux d'Aquitània en el primer quart del.
Veure Khildebert I і Basol
Batalla d'Autun
La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.
Veure Khildebert I і Batalla d'Autun
Batalla de Vézeronce
La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.
Veure Khildebert I і Batalla de Vézeronce
Bisbat de Léon
Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''.
Veure Khildebert I і Bisbat de Léon
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Khildebert I і Bisbat de Mâcon
Bro Leon
Bro Leon és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica, que forma part des del 1790 de la part septentrional del departement del Finisterre, del Konk-Leon a Montroulez amb Landerneau com a límit meridional.
Veure Khildebert I і Bro Leon
Caps francs
III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.
Veure Khildebert I і Caps francs
Caribert I
Caribert o Khadibert (llatí: Charibertus)(vers 517-567) va regnar com a rei merovingi de París, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Khildebert I і Caribert I
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Veure Khildebert I і Clodomir
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Khildebert I і Clodoveu I
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Veure Khildebert I і Clotari I
Clotilde (filla de Clodoveu)
Clotilde fou filla del rei franc Clodoveu I i Clotilde.
Veure Khildebert I і Clotilde (filla de Clodoveu)
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Veure Khildebert I і Clotilde de Borgonya
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Veure Khildebert I і Compiègne
Conomor
Conomor (altres versions del nom: Konomor o Cunomorus) fou un comte regnant a l'oest de Bretanya al.
Veure Khildebert I і Conomor
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Veure Khildebert I і Cronologia de la història de França
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Khildebert I і Dinastia merovíngia
Domnonea
Bretanya el 500. Domnonea (també Dumnonée) o Domnonia va ser una regió històrica de Bretanya que va existir durant el de la nostra era.
Veure Khildebert I і Domnonea
Fermí d'Usès
Fermí d'Usès o Firminus (Narbona, final del segle V - Usès, 553) fou bisbe d'Usès del 538 al 553, succeint el seu oncle o germà gran Rorici d'Usès.
Veure Khildebert I і Fermí d'Usès
Ferriol d'Usès
Ferriol d'Usès (Narbona, 520 - Usès, 4 de gener del 581) fou bisbe d'Usès entre 553 i 581, succeint el seu oncle patern sant Fermí d'Usès.
Veure Khildebert I і Ferriol d'Usès
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Khildebert I і Francs
Germà de París
Germà de París (Autun, 496 - París, 28 de maig del 576) fou un eclesiàstic gal·loromà, bisbe de París.
Veure Khildebert I і Germà de París
Godomar III
Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.
Veure Khildebert I і Godomar III
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I.
Veure Khildebert I і Gondobald
Goswinda
Goswinda, Gosuinda o en francès Goïswinthe, nascuda cap a 530, morta el 589, fou una reina visigoda de la segona meitat del, mare de la princesa Brunequilda, reina d'Austràsia (coneguda a França com Brunehaut).
Veure Khildebert I і Goswinda
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Veure Khildebert I і Gregori de Tours
Herveu de Bretanya
Herveu de Bretanya, Hervé en francès (Guimiliau, Bretanya, ca. 521 - Plouvien, 556) va ésser un eremita i abat bretó.
Veure Khildebert I і Herveu de Bretanya
Hoel II (rei)
Hoel II (francès Hoël II) fou un cap d'Armòrica fill i successor de Hoel I. Hauria usurpat el tron assassinant a Jonas.
Veure Khildebert I і Hoel II (rei)
Khildebert
* Khildebert I (Reims, ~496 – 558), rei franc merovingi (511-558).
Veure Khildebert I і Khildebert
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Veure Khildebert I і Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Veure Khildebert I і Llista de reis dels francs
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Khildebert I і Museu del Louvre
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Khildebert I і Nèustria
Notre-Dame de París
upright.
Veure Khildebert I і Notre-Dame de París
Pelagi I
Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.
Veure Khildebert I і Pelagi I
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Khildebert I і Regne de Toledo
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Khildebert I і Regne Visigot
Samsó de Dol
Samsó de Dol (Glamorgan, Gal·les, s. VI - Dol-de-Bretagne, Ille i Vilaine, França, 565) és un dels nombrosos sants bretons que les tradicions fan venir dels països cèltics de l'altre costat del Canal de la Mànega.
Veure Khildebert I і Samsó de Dol
Sant Riwari
Sant Riwari o Riwall o Rivoal o Rioual fou un sant bretó més o menys mític i no reconegut per l'església catòlica, que seria d'origen reial.
Veure Khildebert I і Sant Riwari
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Veure Khildebert I і Segimon de Borgonya
Taifals
Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.
Veure Khildebert I і Taifals
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Veure Khildebert I і Teodobert I
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Veure Khildebert I і Teodoric I d'Austràsia
Vabre (Avairon)
Vabre de l'Abadiá (en francès Vabres-l'Abbaye) és un municipi francès del sud de l'Avairon, situat entre Ròcafòrt i Silvanés, a la regió administrativa d'Occitània.
Veure Khildebert I і Vabre (Avairon)