Taula de continguts
53 les relacions: Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, Africada alveolar sorda, Anglès, Annals dels Kaqtxikels, Aspiració (fonètica), Àrea lingüística mesoamericana, Bilingüisme, Castellà, Ciutat de Guatemala, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant implosiva, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant uvular, Consonant velar, Departament de Sololá, Ejectiva alveolar, Ejectiva velar, Fricativa bilabial sonora, Fricativa bilabial sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa uvular sorda, Guatemala, Kaqtxikels, Líquid, Llengües maies, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal velar sonora, Nora Clearman England, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva glotal sorda, Oclusiva uvular sorda, Oclusiva velar sorda, Semivocal, SIL International, Sonoritat, Universitat de Texas a Austin, Vocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal neutra, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, ... Ampliar l'índex (3 més) »
- Llengües de Guatemala
- Llengües maies
Academia de Lenguas Mayas de Guatemala
L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG) és una organització guatemalenca que regeix l'ús de les 21 llengües maies parlades a Guatemala.
Veure Kaqtxikel і Academia de Lenguas Mayas de Guatemala
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Veure Kaqtxikel і Africada alveolar sorda
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Kaqtxikel і Anglès
Annals dels Kaqtxikels
Els Annals dels Kaqtxikels, també conegut com a Annals dels Xahil, Memorial de Tecpán-Atitlán o Memorial de Sololá, és un document escrit en kaqtxikel per membres del llinatge Xahil, entre ells Francisco Hernández Arana Xajilá (de 1560 fins a 1583) i el seu net, Francisco Rojas (de 1583 fins a 1604).
Veure Kaqtxikel і Annals dels Kaqtxikels
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Kaqtxikel і Aspiració (fonètica)
Àrea lingüística mesoamericana
Ubicació de Mesoamèrica al continent. Zones culturals mesoamericanes L'àrea lingüística mesoamericana és una àrea lingüística que abasta a diverses de les llengües indígenes que van ser i són parlades en l'àrea cultural denominada Mesoamèrica.
Veure Kaqtxikel і Àrea lingüística mesoamericana
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Veure Kaqtxikel і Bilingüisme
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Kaqtxikel і Castellà
Ciutat de Guatemala
La ciutat de Guatemala (el seu nom complet és La Nueva Guatemala de la Asunción) és la capital i la ciutat més gran de Guatemala.
Veure Kaqtxikel і Ciutat de Guatemala
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Kaqtxikel і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Kaqtxikel і Consonant alveolar
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Kaqtxikel і Consonant bilabial
Consonant ejectiva
Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.
Veure Kaqtxikel і Consonant ejectiva
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Kaqtxikel і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Kaqtxikel і Consonant glotal
Consonant implosiva
Les consonants implosives són consonants oclusives (i possiblement africades amb un flux de l'aire amb una barreja de so ingressiu glotàlic i pulmonar.Phonetics for communication disorders. Martin J. Ball and Nicole Müller. Routledge, 2005. En altres paraules, el flux d'aire es controla movent la glotis cap avall a més d'expel·lir l'aire dels pulmons.
Veure Kaqtxikel і Consonant implosiva
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Kaqtxikel і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Kaqtxikel і Consonant palatal
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Kaqtxikel і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Kaqtxikel і Consonant velar
Departament de Sololá
El departament de Sololá està situat a la regió Sud Occidental de Guatemala.
Veure Kaqtxikel і Departament de Sololá
Ejectiva alveolar
Lejectiva alveolar és un tipus de so consonàntic, usat en algunes llengües parlades.
Veure Kaqtxikel і Ejectiva alveolar
Ejectiva velar
L'ejectiva velar és un tipus de consonant que està present en algunes llengües parlades.
Veure Kaqtxikel і Ejectiva velar
Fricativa bilabial sonora
La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.
Veure Kaqtxikel і Fricativa bilabial sonora
Fricativa bilabial sorda
La fricativa bilabial sorda és un fonema que no existeix en català.
Veure Kaqtxikel і Fricativa bilabial sorda
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Veure Kaqtxikel і Fricativa labiodental sonora
Fricativa uvular sorda
La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).
Veure Kaqtxikel і Fricativa uvular sorda
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Veure Kaqtxikel і Guatemala
Kaqtxikels
Els kaqtxikels són un poble indígena de cultura maia de les terres altes de l'oest mitjà de Guatemala.
Veure Kaqtxikel і Kaqtxikels
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Kaqtxikel і Líquid
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Veure Kaqtxikel і Llengües maies
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Veure Kaqtxikel і Nasal alveolar sonora
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Kaqtxikel і Nasal bilabial sonora
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Veure Kaqtxikel і Nasal velar sonora
Nora Clearman England
fou una lingüista i maianista nord-americana, professora de la Universitat de Texas a Austin.
Veure Kaqtxikel і Nora Clearman England
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Kaqtxikel і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Veure Kaqtxikel і Oclusiva glotal sorda
Oclusiva uvular sorda
L'oclusiva uvular sorda és un fonema que es representa com a a l'AFI i està present en diverses llengües, com l'àrab o el quítxua.
Veure Kaqtxikel і Oclusiva uvular sorda
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Kaqtxikel і Oclusiva velar sorda
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Veure Kaqtxikel і Semivocal
SIL International
SIL International (anteriorment conegut com a Summer Institute of Linguistics, Institut d'Estiu de Lingüística) és una entitat dedicada a l'estudi de les llengües, responsable de la publicació i actualització de l'Ethnologue.
Veure Kaqtxikel і SIL International
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Veure Kaqtxikel і Sonoritat
Universitat de Texas a Austin
La Universitat de Texas a Austin (The University of Texas at Austin en anglès), sovint anomenada "UT" o "Texas" simplement, és la institució principal del sistema universitari públic de l'estat de Texas (Universitat de Texas).
Veure Kaqtxikel і Universitat de Texas a Austin
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Kaqtxikel і Vocal
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Kaqtxikel і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Kaqtxikel і Vocal central
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Veure Kaqtxikel і Vocal mitjana
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Veure Kaqtxikel і Vocal neutra
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Veure Kaqtxikel і Vocal oberta anterior no arrodonida
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Kaqtxikel і Vocal posterior
Vocal tancada central arrodonida
La vocal tancada central arrodonida o vocal central alta arrodonida, és un tipus de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Kaqtxikel і Vocal tancada central arrodonida
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Veure Kaqtxikel і Vocal tancada posterior arrodonida
Vocal tancada posterior no arrodonida
La vocal tancada posterior no arrodonida és un so de la parla que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Kaqtxikel і Vocal tancada posterior no arrodonida
Vegeu també
Llengües de Guatemala
- Achí
- Akatek
- Awakatek
- Castellà
- Ch'ortí
- Chuj
- Garifuna
- Itzá
- Ixil
- Jakaltek
- Kaqtxikel
- Llengües de Guatemala
- Llengües ta-arawak
- Llengües xinca
- Mam
- Mopan
- Poqomam
- Poqomchi'
- Q'anjob'al
- Q'eqchi'
- Quitxé
- Sakapultek
- Sipakapense
- Tektitek
- Tz'utujil
- Uspantek
Llengües maies
- Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala
- Achí
- Akatek
- Awakatek
- Ch'ol
- Ch'olti'
- Ch'ortí
- Chicomuceltec
- Chontal de Tabasco
- Chuj
- Glif maia
- Huastec
- Itzá
- Ixil
- Jakaltek
- Kaqtxikel
- Lacandó
- Llengües maies
- Maia clàssic
- Mam
- Mocho'
- Mopan
- Poqomam
- Poqomchi'
- Proto-maia
- Q'anjob'al
- Q'eqchi'
- Quitxé
- Quitxé clàssic
- Sakapultek
- Sipakapense
- Tektitek
- Tojolabal
- Tz'utujil
- Tzeltal
- Tzotzil
- Uspantek
- Yukatek
També conegut com Caktxiquel.