Taula de continguts
33 les relacions: Academia de la Lengua Maya, Achí, Akatek, Awakatek, Ch'ortí, Chuj, Ciutat de Guatemala, Civilització maia, Comunitat lingüística, Guatemala, Itzá, Ixil, Jakaltek, Kaqtxikel, Llengües maies, Mam, Mèxic, Mopan, Poqomam, Poqomchi', Q'anjob'al, Q'eqchi', Quitxé, Sakapultek, Sipakapense, Tektitek, Tz'utujil, Uspantek, Yucatán, Yukatek, 16 de novembre, 18 d'octubre, 1990.
- Acadèmies de la llengua
- Llengües maies
Academia de la Lengua Maya
La Academia de la Lengua Maya (ALM, en maia U Molay ah Maya Than Ti Yucalpetén) és una institució mexicana creada en Mérida, Yucatán, l'any de 1937, a iniciativa del reconegut maianista Alfredo Barrera Vásquez amb la finalitat de la preservació de la llengua maia.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Academia de la Lengua Maya
Achí
L'achí és un idioma maia molt proper al quitxé (K'iche'), parlada pels achís amb nucli original als municipis de Cubulco, Rabinal, San Miguel, Salamá, San Jerónimo, part de Granados i el Chol, tots pertanyents al departament de Baja Verapaz (Guatemala).
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Achí
Akatek
L'akatek és una llengua maia parlada pels akateks amb nucli original als municipis de San Miguel Acatán i San Rafael La Independencia, part de Concepción Huista, dos llogarets de Nentón i San Sebastián Coatán (Hom) del districte de Huehuetenango, a les muntanyes occidentals de Guatemala.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Akatek
Awakatek
Lawakatek (també aguacateco, coyotin, awaketek o balamiha) és una llengua maia parlada pels awakateks, un poble de cultura maia que habita al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Awakatek
Ch'ortí
El Ch'orti' és un idioma maia parlat pels chortís, principalment als municipis de Jocotán i Camotán en el departament de Chiquimula, Guatemala.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Ch'ortí
Chuj
El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Chuj
Ciutat de Guatemala
La ciutat de Guatemala (el seu nom complet és La Nueva Guatemala de la Asunción) és la capital i la ciutat més gran de Guatemala.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Ciutat de Guatemala
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Civilització maia
Comunitat lingüística
Mare parlant amb la canalla, pertanyen a una mateixa comunitat lingüística Una comunitat lingüística és, segons la Declaració Universal dels Drets Lingüístics una «societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres».
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Comunitat lingüística
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Guatemala
Itzá
L'itzá o Itza' és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, juntament amb el yukatek, lacandon i mopan.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Itzá
Ixil
L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Ixil
Jakaltek
El jakaltek és una llengua maia parlada pels jakalteks, un poble de cultura maia que habita en els Alts occidentals de Guatemala, Jacaltenango i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Jakaltek
Kaqtxikel
El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlat pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Kaqtxikel
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Llengües maies
Mam
El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Mam
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Mèxic
Mopan
El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, junto con el yukatek, lacandon i itzá.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Mopan
Poqomam
El Poqomam és una llengua maia del grup quitxé, força relacionada amb el poqomchi'.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Poqomam
Poqomchi'
El poqomchi' és una llengua maia, emparentat amb el poqomam.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Poqomchi'
Q'anjob'al
El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal) és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Q'anjob'al
Q'eqchi'
El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Q'eqchi'
Quitxé
El quitxé o també k'itxe' és una llengua que forma part del grup quitxé dins de la família lingüística de les llengües maies.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Quitxé
Sakapultek
El sakapultek és una llengua maia estretament relacionada amb el quitxé.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Sakapultek
Sipakapense
El sipakapense és una llengua maia que forma part del grup quitxé.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Sipakapense
Tektitek
El tektitek (també conegut com a teco o B'a'aj) és una llengua maia que forma part de la branca de llengües mams.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Tektitek
Tz'utujil
El tz'utujil és un idioma maia parlada pels tz'utujils, una ètnia que viu a alguns municipis del sud del departament de Sololá i del nord de Suchitepéquez.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Tz'utujil
Uspantek
L'uspantek és una llengua maia que forma part de la branca de llengües quitxés.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Uspantek
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Yucatán
Yukatek
El yukatek a Mèxic El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Academia de la Lengua Maya), és una llengua maia que es parla a la península de Yucatán (Mèxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і Yukatek
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і 16 de novembre
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і 18 d'octubre
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Academia de Lenguas Mayas de Guatemala і 1990
Vegeu també
Acadèmies de la llengua
- Acadèmia Àrab de Damasc
- Acadèmia Argentina de Lletres
- Acadèmia Francesa
- Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia
- Acadèmia Romanesa
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
- Acadèmia d'Esperanto
- Acadèmia de Ciències d'Albània
- Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala
- Acadèmia de la Llengua Asturiana
- Acadèmia de la Llengua Hebrea
- Acadèmia de la Llengua i Literatura Persa
- Acadèmia de les Llengües Canac
- Academia Brasileira de Letras
- Anstituto de la Lhéngua Mirandesa
- Anton Bernolák
- Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola
- Autoritat Nacional del Ladino
- Bòrd na Gàidhlig
- Central Hindi Directorate
- Centre per a la Llengua Grega
- Comissió de la Llengua Lituana
- Consell Nacional de la Llengua Maltesa
- Consell de la Llengua Occitana
- Consell de la Llengua Polonesa
- Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França
- Die Taalkommissie
- Euskaltzaindia
- Foras na Gaeilge
- Gesellschaft für deutsche Sprache
- Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
- Lia Rumantscha
- Llista d'acadèmies de la llengua
- Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa
- Planificació lingüística
- Rat für deutsche Rechtschreibung
- Real Academia Galega
- Reial Acadèmia Espanyola
- Societat de la Llengua Còrnica
- Unió de la Llengua Neerlandesa
Llengües maies
- Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala
- Achí
- Akatek
- Awakatek
- Ch'ol
- Ch'olti'
- Ch'ortí
- Chicomuceltec
- Chontal de Tabasco
- Chuj
- Glif maia
- Huastec
- Itzá
- Ixil
- Jakaltek
- Kaqtxikel
- Lacandó
- Llengües maies
- Maia clàssic
- Mam
- Mocho'
- Mopan
- Poqomam
- Poqomchi'
- Proto-maia
- Q'anjob'al
- Q'eqchi'
- Quitxé
- Quitxé clàssic
- Sakapultek
- Sipakapense
- Tektitek
- Tojolabal
- Tz'utujil
- Tzeltal
- Tzotzil
- Uspantek
- Yukatek
També conegut com Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala.