Awakatek

Lawakatek (també aguacateco, coyotin, awaketek o balamiha) és una llengua maia parlada pels awakateks, un poble de cultura maia que habita al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala.

Taula de continguts

37 les relacions: Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, Awakateks, Àrea lingüística mesoamericana, Chiapas, Civilització maia, Cocopa, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant implosiva, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant retroflexa, Consonant uvular, Consonant velar, Departament de Huehuetenango, Guatemala, Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, Kickapoo, Llengües de Guatemala, Llengües maies, Mèxic, Nou Testament, Ohio, Palatalització, Seri, 1971, 2 de setembre, 2002, 2003.
Llengües de Guatemala
Llengües maies

Academia de Lenguas Mayas de Guatemala

L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG) és una organització guatemalenca que regeix l'ús de les 21 llengües maies parlades a Guatemala.

Veure Awakatek і Academia de Lenguas Mayas de Guatemala

Awakateks

Els awakateks són un grup ètnic de cultura maia amb assentaments originals en el municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala.

Veure Awakatek і Awakateks

Àrea lingüística mesoamericana

Ubicació de Mesoamèrica al continent. Zones culturals mesoamericanes L'àrea lingüística mesoamericana és una àrea lingüística que abasta a diverses de les llengües indígenes que van ser i són parlades en l'àrea cultural denominada Mesoamèrica.

Veure Awakatek і Àrea lingüística mesoamericana

Chiapas

Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.

Veure Awakatek і Chiapas

Civilització maia

Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Veure Awakatek і Civilització maia

Cocopa

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka.

Veure Awakatek і Cocopa

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Veure Awakatek і Consonant africada

Consonant alveolar

Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Veure Awakatek і Consonant alveolar

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Veure Awakatek і Consonant aproximant

Consonant bategant

Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).

Veure Awakatek і Consonant bategant

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Veure Awakatek і Consonant bilabial

Consonant ejectiva

Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.

Veure Awakatek і Consonant ejectiva

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Veure Awakatek і Consonant fricativa

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Veure Awakatek і Consonant glotal

Consonant implosiva

Les consonants implosives són consonants oclusives (i possiblement africades amb un flux de l'aire amb una barreja de so ingressiu glotàlic i pulmonar.Phonetics for communication disorders. Martin J. Ball and Nicole Müller. Routledge, 2005. En altres paraules, el flux d'aire es controla movent la glotis cap avall a més d'expel·lir l'aire dels pulmons.

Veure Awakatek і Consonant implosiva

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Veure Awakatek і Consonant nasal

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Veure Awakatek і Consonant oclusiva

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Veure Awakatek і Consonant palatal

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Veure Awakatek і Consonant postalveolar

Consonant retroflexa

Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.

Veure Awakatek і Consonant retroflexa

Consonant uvular

Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.

Veure Awakatek і Consonant uvular

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Veure Awakatek і Consonant velar

Departament de Huehuetenango

El departament de Huehuetenango és un departament de Guatemala, amb capital al municipi de Huehuetenango.

Veure Awakatek і Departament de Huehuetenango

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Veure Awakatek і Guatemala

Instituto Nacional de Lenguas Indígenas

LInstitut Nacional de les Llengües Indígenes (en castellà Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, abreujat INALI) és una entitat creada gràcies a un estatut mexicà publicat al Diari Oficial de Mèxic el 13 de març de 2003, durant la gestió del president Vicente Fox Quesada.

Veure Awakatek і Instituto Nacional de Lenguas Indígenas

Kickapoo

Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".

Veure Awakatek і Kickapoo

Llengües de Guatemala

Idiomes de Guatemala Les llengües de Guatemala són les llengües que es parlen a Guatemala.

Veure Awakatek і Llengües de Guatemala

Llengües maies

Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.

Veure Awakatek і Llengües maies

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Awakatek і Mèxic

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Awakatek і Nou Testament

Ohio

Ohio és un dels 50 estats dels Estats Units, situat a la Regió dels Grans Llacs, i un dels seus principals centres industrials.

Veure Awakatek і Ohio

Palatalització

La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).

Veure Awakatek і Palatalització

Seri

Distribució de la llengua seri El seri és una llengua indígena americana parlada pels seris, un poble indígena que viu a la costa de Sonora, al nord-oest de Mèxic.

Veure Awakatek і Seri

1971

;Països Catalans.

Veure Awakatek і 1971

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Awakatek і 2 de setembre

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Awakatek і 2002

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Awakatek і 2003

Vegeu també

Llengües de Guatemala

Llengües maies

També conegut com Aguacateco.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat