Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Socialisme de mercat

Índex Socialisme de mercat

El socialisme de mercat és un sistema econòmic en el qual els mitjans de producció són controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis són repartits entre els treballadors de la mateixa empresa) i la producció no està planificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques del mercat.

35 les relacions: Anarquisme, Benefici econòmic, Benjamin Tucker, Capital, Capitalisme, David Ricardo, Deng Xiaoping, Economia del sector energètic, Economia planificada, Empresa, Estat sobirà, Hongria, Indústria pesant, Infraestructura, Laissez faire, Laos, Liberalisme, Lliure comerç, Mercat, Mitjans de producció, Monopoli, Nova Política Econòmica, Pierre-Joseph Proudhon, Propietat privada, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular de la Xina, Sistema econòmic, Socialisme, Socialisme autogestionari, Thomas Hodgskin, Treball (economia), Treballador, Txecoslovàquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vietnam.

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Socialisme de mercat і Anarquisme · Veure més »

Benefici econòmic

A la teoria neoclàssica microeconòmica el benefici refereix a un de dos conceptes diferents però relacionats.

Nou!!: Socialisme de mercat і Benefici econòmic · Veure més »

Benjamin Tucker

Benjamin Ricketson Tucker (South Dartmouth, Massachusetts, EUA, 17 d'abril de 1854 - Mònaco, 22 de juny de 1939) fou un teòric estatunidenc de l'anarcoindividualisme filosòfic i de l'economia mutualista en el.

Nou!!: Socialisme de mercat і Benjamin Tucker · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Socialisme de mercat і Capital · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Socialisme de mercat і Capitalisme · Veure més »

David Ricardo

David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic.

Nou!!: Socialisme de mercat і David Ricardo · Veure més »

Deng Xiaoping

(Guang'an, Sichuan, 22 d'agost de 1904 - Pequín, 19 de febrer de 1997) va ser un polític xinès, màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978 fins als últims anys de la seua vida.

Nou!!: Socialisme de mercat і Deng Xiaoping · Veure més »

Economia del sector energètic

Mapa que representa el consum d'energia als estats de món l'any 2003. Transport d'energia elèctrica L'economia del sector energètic tracta de l'energia des d'un punt de vista centrat a l'economia i la societat.

Nou!!: Socialisme de mercat і Economia del sector energètic · Veure més »

Economia planificada

Leconomia planificada o centralitzada és aquella en què les decisions de les autoritats (generalment les dels governs), determinen l'assignació dels recursos escassos i disponibles en tal economia.

Nou!!: Socialisme de mercat і Economia planificada · Veure més »

Empresa

Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.

Nou!!: Socialisme de mercat і Empresa · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Socialisme de mercat і Estat sobirà · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Socialisme de mercat і Hongria · Veure més »

Indústria pesant

Acereria integrada als Països Baixos. Les dues torres massisses són alts forns. U. S. Steel Košice (a Eslovàquia) – un exemple típic de fàbrica d'indústria pesant. La indústria pesant o indústria bàsica està dedicada a l'extracció i transformació de les matèries primeres, tals com les mines en què s'extreuen els minerals usats en la siderúrgia, el petroli i la fabricació de la maquinària necessària per a tals finalitats, entre altres.

Nou!!: Socialisme de mercat і Indústria pesant · Veure més »

Infraestructura

Xarxa de ferrocarrils Les autopistes element essencial de la xarxa de transport Una estació potabilitzadora d'aigua La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat.

Nou!!: Socialisme de mercat і Infraestructura · Veure més »

Laissez faire

L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.

Nou!!: Socialisme de mercat і Laissez faire · Veure més »

Laos

La República Popular Democràtica de Laos, també anomenat el Lao, és un estat del sud-est de l'Àsia, a la península d'Indoxina.

Nou!!: Socialisme de mercat і Laos · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Socialisme de mercat і Liberalisme · Veure més »

Lliure comerç

El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.

Nou!!: Socialisme de mercat і Lliure comerç · Veure més »

Mercat

accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.

Nou!!: Socialisme de mercat і Mercat · Veure més »

Mitjans de producció

Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.

Nou!!: Socialisme de mercat і Mitjans de producció · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Socialisme de mercat і Monopoli · Veure més »

Nova Política Econòmica

La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.

Nou!!: Socialisme de mercat і Nova Política Econòmica · Veure més »

Pierre-Joseph Proudhon

va ser un dels pares de l'anarquisme modern.

Nou!!: Socialisme de mercat і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.

Nou!!: Socialisme de mercat і Propietat privada · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Socialisme de mercat і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Nou!!: Socialisme de mercat і República Popular de la Xina · Veure més »

Sistema econòmic

Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular.

Nou!!: Socialisme de mercat і Sistema econòmic · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Socialisme de mercat і Socialisme · Veure més »

Socialisme autogestionari

El socialisme autogestionari o socialisme d'autogestió és el sistema polític basat en la col·lectivizació i la participació de les diferents comunitats de la vida de la persona en la gestió de comunitats polítiques superiors (Estat, federacions, confederacions, etc.) des dels àmbits més propers a la seva vida quotidiana: empresa, sindicat o partit polític.

Nou!!: Socialisme de mercat і Socialisme autogestionari · Veure més »

Thomas Hodgskin

En Thomas Hodgskin (12 de desembre de 1787, Chatham, Regne Unit - 21 d'agost de 1869, Feltham, Regne Unit) va ser un escriptor socialista anglès d'economia política, anarquista de mercat, crític del capitalisme i partidari del lliure comerç i els primers sindicats.

Nou!!: Socialisme de mercat і Thomas Hodgskin · Veure més »

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Nou!!: Socialisme de mercat і Treball (economia) · Veure més »

Treballador

plaça Catalunya, Barcelona. Treballadores del camp a un magatzem a Alginet, 1947 Un treballador o treballadora és una persona que amb l'edat legal suficient, i de forma voluntària presta els seus serveis retribuïts.

Nou!!: Socialisme de mercat і Treballador · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Socialisme de mercat і Txecoslovàquia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Socialisme de mercat і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Vietnam

El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.

Nou!!: Socialisme de mercat і Vietnam · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »