Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Algirdas, Batalla de Kulikovo, Belarús (llengua), Buda (ciutat), Casimir III, Circa, Cristianisme, Demetri I de Moscou, Gediminas, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Moscou, Gran Mestre, Horda d'Or, Hrodna, Jaunutis, Jurbarkas, Komtur, Ladislau II Jagelló, Lituans, Lituània, Liubartas, Livònia, Lluís I d'Hongria, Orde Livonià, Orde Teutònic, Papa Climent VI, Pòlatsk, Principat de Galítsia-Volínia, Regne d'Hongria, Rutè, Samogítia, Skirgaila, Tractat de Dovydiškės, Uliana de Tver, Vaidila, Vílnius, Vítsiebsk, Volínia, Vytautas, 1297, 1381, 1382.
Algirdas
Algirdas, Gran duc de Lituània Segell de Olgierd (Algirdas). 1366 Algirdas (també Olgierd o Olgerdo) (1296 - maig de 1377) va ser el príncep de Kreva i Vítebsk, a més a més de gran duc de Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Algirdas · Veure més »
Batalla de Kulikovo
La Batalla de Kulikovo (Куликовская битва transcrit Kulikóvskaia bitva) va enfrontar els tàrtars i els mongols de l'Horda d'Or contra els russos.
Nou!!: Kęstutis і Batalla de Kulikovo · Veure més »
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Nou!!: Kęstutis і Belarús (llengua) · Veure més »
Buda (ciutat)
Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.
Nou!!: Kęstutis і Buda (ciutat) · Veure més »
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.
Nou!!: Kęstutis і Casimir III · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Kęstutis і Circa · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Kęstutis і Cristianisme · Veure més »
Demetri I de Moscou
Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).
Nou!!: Kęstutis і Demetri I de Moscou · Veure més »
Gediminas
Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.
Nou!!: Kęstutis і Gediminas · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Kęstutis і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Nou!!: Kęstutis і Gran Ducat de Moscou · Veure més »
Gran Mestre
Un Gran Mestre és la màxima autoritat d'una obediència maçònica.
Nou!!: Kęstutis і Gran Mestre · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Kęstutis і Horda d'Or · Veure més »
Hrodna
La plaça Batori Hrodna (també Hóradnia o Haródnia) (en belarús Гродна, Горадня o Гародня; en rus Гродно, Grodno; en polonès Grodno; en lituà Gardinas; en alemany Garten) és una ciutat de Belarús.
Nou!!: Kęstutis і Hrodna · Veure més »
Jaunutis
Jaunutis (belarús: Яўнут; literalment home jove; batejat: Ioann, "Jawnuta", "Joan" o "Ivan"; ca. 1300 - després 1366) va ser Gran Duc de Lituània des de la mort del seu pare Gediminas el 1341 fins que va ser deposat pels seus germans grans Algirdas i Kęstutis el 1345.
Nou!!: Kęstutis і Jaunutis · Veure més »
Jurbarkas
Jurbarkas, és una ciutat en el comtat de Tauragė, Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Jurbarkas · Veure més »
Komtur
Komtur era un rang dintre de l'orde dels cavallers teutònics.
Nou!!: Kęstutis і Komtur · Veure més »
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Nou!!: Kęstutis і Ladislau II Jagelló · Veure més »
Lituans
Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) són el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.
Nou!!: Kęstutis і Lituans · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Kęstutis і Lituània · Veure més »
Liubartas
Castell de Lutsk, Ucraïna, construït per Liubartas i millorat per Vytautas. Durant el govern lituà la ciutat començà a prosperar Liubartas (també Lubart, Lubko, batejat Dmitri; mort el 1384) fou el governant del Principat de Galítsia-Volínia, a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Kęstutis і Liubartas · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Kęstutis і Livònia · Veure més »
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Nou!!: Kęstutis і Lluís I d'Hongria · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: Kęstutis і Orde Livonià · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Kęstutis і Orde Teutònic · Veure més »
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Kęstutis і Papa Climent VI · Veure més »
Pòlatsk
Plaça de la Llibertat Plànol Pòlatsk (По́лацк, По́лоцк Pólotsk, Połock) és una històrica ciutat de Belarús situada a la vora del riu Dvina occidental.
Nou!!: Kęstutis і Pòlatsk · Veure més »
Principat de Galítsia-Volínia
El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímir, que seran units en un sol estat a finals del.
Nou!!: Kęstutis і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Kęstutis і Regne d'Hongria · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Kęstutis і Rutè · Veure més »
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Nou!!: Kęstutis і Samogítia · Veure més »
Skirgaila
Representació de Skirgaila, del segle XVI Skirgaila (en belarús: Скіргайла;, també conegut com a Ivan; circa 1353 o 1354 - Kíev, 11 de gener de 1397; batejat el 1383/1384 com Casimiro) va ser regent del Gran Ducat de Lituània per al seu germà Jogaila des de 1386 a 1392.
Nou!!: Kęstutis і Skirgaila · Veure més »
Tractat de Dovydiškės
El tractat de Dovydiškės (en lituà: Dovydiškių sutartis; (en polonès: Traktat w lasach dawidyskich o Traktat w Dawidyszkach), Daudiske, o Daudisken, va ser un tractat secret signat el 31 de maig de 1380 entre Jogaila, el Gran duc de Lituània, i Winrich von Kniprode, el Gran mestre de l'orde Teutònic. El tractat estava dirigit contra l'oncle de Jogaila, Kęstutis, i els seus efectes van precipitar la Guerra Civil lituana de 1381-1384.
Nou!!: Kęstutis і Tractat de Dovydiškės · Veure més »
Uliana de Tver
Uliana Alexandrovna de Tver (en rus:Ульяна Александровна Тверская) (ca. 1325 - tardor 1392) va ser una de les filles del Gran Príncep Alexandre de Tver i Anastàsia d'Hálych, i la segona esposa del Gran Duc de Lituània Algirdas.
Nou!!: Kęstutis і Uliana de Tver · Veure més »
Vaidila
Dibuix del segell de Vaidila de 1380. (Original a la col·lecció del Banc Nacional de Belarús). Vaidila (Woidiło, Voydiło, Woydylo, executat el 1381) va ser un favorit i cunyat de Jogaila, Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Vaidila · Veure més »
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Nou!!: Kęstutis і Vílnius · Veure més »
Vítsiebsk
Vítsiebsk (també anomenada Vítebsk) (en belarús Віцебск, en rus Витебск) és una ciutat del nord-est de Belarús, centre administratiu del vóblast de Vítsiebsk i del districte de Vítsiebsk.
Nou!!: Kęstutis і Vítsiebsk · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: Kęstutis і Volínia · Veure més »
Vytautas
Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Vytautas · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Kęstutis і 1297 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Kęstutis і 1381 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Kęstutis і 1382 · Veure més »
