Taula de continguts
122 les relacions: Adige, Ancona, Arcole, Arquebisbat de Trento, Arsenal de Venècia, Ístria veneciana, Šibenik, Bassano del Grappa, Batalla de Lodi, Batalla de Rivoli, Bèrgam, Brenta, Brescia, Bucintoro, Burgesia, Caldiero, Castiglione delle Stiviere, Cavalls de Sant Marc, Club dels Jacobins, Codroipo, Consell dels Deu, Constitució de l'Any III, Corfú (ciutat), Corona fèrria de Llombardia, Crema (Llombardia), Dalmàcia, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Desenzano del Garda, Directori francès, Dominis de terra ferma, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Dux de Venècia, Enric IV de França, Estat d'emergència, Estats Pontificis, Estíria, Eugeni de Beauharnais, Ferran d'Àustria-Este, Francesc I d'Àustria, Gonfanó, Gradisca d'Isonzo, Graz, Guerres de la Revolució Francesa, Guillem I dels Països Baixos, Imperi Habsburg, József Alvinczi Borbereky, Jean Victor Moreau, Jean-Andoche Junot, ... Ampliar l'índex (72 més) »
Adige
L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Adige
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Veure Invasió francesa de Venècia і Ancona
Arcole
Arcole és un comune (municipi) de la província de Verona, a la regió italiana del Vèneto.
Veure Invasió francesa de Venècia і Arcole
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Invasió francesa de Venècia і Arquebisbat de Trento
Arsenal de Venècia
Vista de l'entrada a l'Arsenal, de Canaletto (1732) LArsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana.
Veure Invasió francesa de Venècia і Arsenal de Venècia
Ístria veneciana
La Ístria veneciana fou la part de la península d'Ístria que va passar a Venècia al llarg del i fins al començament del.
Veure Invasió francesa de Venècia і Ístria veneciana
Šibenik
Šibenik —Sibenning, Sebenico — és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia).
Veure Invasió francesa de Venècia і Šibenik
Bassano del Grappa
Bassano del Grappa (Vènet Basan // o bé Bassan/Bassàn (italianitzat)) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Vicenza.
Veure Invasió francesa de Venècia і Bassano del Grappa
Batalla de Lodi
La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.
Veure Invasió francesa de Venècia і Batalla de Lodi
Batalla de Rivoli
Batalla de Rivoli, considerada per alguns com una de les més genials de Bonaparte, tingué lloc els dies 14-15 de gener de 1797.
Veure Invasió francesa de Venècia і Batalla de Rivoli
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Invasió francesa de Venècia і Bèrgam
Brenta
El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto.
Veure Invasió francesa de Venècia і Brenta
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Brescia
Bucintoro
''El retorn del Bucentaure el dia de l'Ascensió''. Quadre de Canaletto al MNAC. El Bucintoro era una galera gran i perfectament adornada en la qual el Dux de Venècia (1311-1789) celebrava la solemne cerimònia de contreure matrimoni al·legòric amb el mar.
Veure Invasió francesa de Venècia і Bucintoro
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Invasió francesa de Venècia і Burgesia
Caldiero
Caldiero és un comune (municipi) de la província de Verona, a la regió italiana del Vèneto, situat a uns 90 quilòmetres a l'oest de Venècia i a uns 15 quilòmetres a l'est de Verona.
Veure Invasió francesa de Venècia і Caldiero
Castiglione delle Stiviere
Castiglione delle Stiviere és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Màntua.
Veure Invasió francesa de Venècia і Castiglione delle Stiviere
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Veure Invasió francesa de Venècia і Cavalls de Sant Marc
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Invasió francesa de Venècia і Club dels Jacobins
Codroipo
Codroipo (friülà Codroip) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Invasió francesa de Venècia і Codroipo
Consell dels Deu
''Bocca di Leone'' usada a Venècia per a denúncies secretes. El Consell dels Deu, (en italià Consiglio dei Dieci, Consiglio dei X o simplement i Dieci) va ser un dels màxims òrgans de govern de la República de Venècia entre 1310 i 1797, format per deu integrants triats cada any pel Gran Consell de Venècia (anomenat el Maggior Consiglio) amb la finalitat de protegir la seguretat de l'Estat venecià, evitant revoltes internes contra el govern així com perills per a l'estabilitat de Venècia per causa de corrupció política o espionatge de potències estrangeres.
Veure Invasió francesa de Venècia і Consell dels Deu
Constitució de l'Any III
Constitució de l'any III La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa.
Veure Invasió francesa de Venècia і Constitució de l'Any III
Corfú (ciutat)
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Corfú (ciutat)
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Corona fèrria de Llombardia
Crema (Llombardia)
Crema és un municipi italià a la regió de la Llombardia i a la província de Cremona.
Veure Invasió francesa de Venècia і Crema (Llombardia)
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Invasió francesa de Venècia і Dalmàcia
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Veure Invasió francesa de Venècia і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Desenzano del Garda
Desenzano del Garda és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Brescia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Desenzano del Garda
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Invasió francesa de Venècia і Directori francès
Dominis de terra ferma
Dominis de terra ferma (en venecià: domini de teraferma o stato da tera, literalment "dominis de terra ferma, o continentals" o "estat de terra ") era el nom donat als territoris del rerepaís de la República de Venècia allèn la costa adriàtica, a la Itàlia nord-oriental.
Veure Invasió francesa de Venècia і Dominis de terra ferma
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Invasió francesa de Venècia і Ducat de Mòdena
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Invasió francesa de Venècia і Ducat de Milà
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Invasió francesa de Venècia і Ducat de Parma
Dux de Venècia
Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles i.
Veure Invasió francesa de Venècia і Dux de Venècia
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Invasió francesa de Venècia і Enric IV de França
Estat d'emergència
arxiudata.
Veure Invasió francesa de Venècia і Estat d'emergència
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Invasió francesa de Venècia і Estats Pontificis
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Invasió francesa de Venècia і Estíria
Eugeni de Beauharnais
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).
Veure Invasió francesa de Venècia і Eugeni de Beauharnais
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Invasió francesa de Venècia і Ferran d'Àustria-Este
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Invasió francesa de Venècia і Francesc I d'Àustria
Gonfanó
Gonfanó de l'ajuntament de Catanzaro (Sicília) El gonfanó o gamfanó o gamfaró del germànic fràncic gundfano, compost de gund (‘combat’) i fano (‘bandera’), era, a l'edat mitjana, una bandera o estendard usat com a insígnia de guerra.
Veure Invasió francesa de Venècia і Gonfanó
Gradisca d'Isonzo
Gradisca d'Isonzo (en friülà, Gardiscje, en eslovè, Gradišče ob Soči) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Gradisca d'Isonzo
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Veure Invasió francesa de Venècia і Graz
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Veure Invasió francesa de Venècia і Guerres de la Revolució Francesa
Guillem I dels Països Baixos
Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).
Veure Invasió francesa de Venècia і Guillem I dels Països Baixos
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Veure Invasió francesa de Venècia і Imperi Habsburg
József Alvinczi Borbereky
Gravat de Joseph Alvínczy, baró de Barberek József Alvinczi Borbereky (Castell d'Alvinc, Transsilvània, 1735 - Budapest, Imperi Austrohongarès, 1810) fou baró de Barberek, militar i governant que morí sense deixar successors.
Veure Invasió francesa de Venècia і József Alvinczi Borbereky
Jean Victor Moreau
Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.
Veure Invasió francesa de Venècia і Jean Victor Moreau
Jean-Andoche Junot
Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.
Veure Invasió francesa de Venècia і Jean-Andoche Junot
Jean-Baptiste Jourdan
va ser un militar francès.
Veure Invasió francesa de Venècia і Jean-Baptiste Jourdan
Legacions papals
Escut d'armes dels Estats Pontificis. Les Legacions papals, en un sentit territorial, es refereix a certes regions administratives situades nord dels antics Estats Pontificis, i concretament a les ciutats de Bolonya, Ferrara i a la regió històrica de la Romanya.
Veure Invasió francesa de Venècia і Legacions papals
Legnano
Legnano és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.
Veure Invasió francesa de Venècia і Legnano
Leoben
Leoben (pronunciació alemanya) és la segona ciutat més important d'Estíria, al centre d'Àustria, a la riba del riu Mura.
Veure Invasió francesa de Venècia і Leoben
Lido de Venècia
El Lido de Venècia (en italià Lido di Venezia) és una illa allargassada d'uns 12 quilòmetres de llarg i entre 196 m i 1,7 km d'ample que separa la llacuna vèneta del mar Adriàtic.
Veure Invasió francesa de Venècia і Lido de Venècia
Llac de Garda
El llac de Garda (en llombard Lag de Garda, en vènet Łago de Garda, en italià Lago di Garda o Benàco, en llatí Benacus) és un llac d'Itàlia, el més gran del país, que té riba a la província de Brescia a la Llombardia, a la província de Verona al Vèneto, i a la província de Trento al Trentino-Tirol del Sud (Trentino-Alt Adige).
Veure Invasió francesa de Venècia і Llac de Garda
Llacuna de Venècia
La Llacuna de Venècia (en venecià: Laguna Veneta i en italià: Laguna di Venezia) és una llacuna d'aigua salada formada pel tancament d'una badia tancada dins el Mar Adriàtic on es troba la ciutat de Venècia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Llacuna de Venècia
Lleva
En enginyeria mecànica, una lleva és un mecanisme fet d'algun material (fusta, metall, plàstic, etc.) que va subjecte a un eix i té un contorn amb forma especial (ovoide).
Veure Invasió francesa de Venècia і Lleva
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Veure Invasió francesa de Venècia і Lliga de Cambrai
Lluís de Borbó (1725 -1793)
El duc de Penthièvre. Lluís de Borbó -en francès Louis Jean Marie de Bourbon (castell de Rambouillet, 16 de novembre de 1725 - castell de Bizy a Vernon, 4 de març de 1793) fou duc de Penthièvre, d'Aumale (1775), de Rambouillet (1737), de Gisors, de Châteauvillain, d'Arc-en-Barrois, d'Amboise, comte d'Eu i de Tolosa i senyor del ducat de Carignan, almirall i gran munter de França.
Veure Invasió francesa de Venècia і Lluís de Borbó (1725 -1793)
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Invasió francesa de Venècia і Lluís XVI de França
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Invasió francesa de Venècia і Lluís XVIII de França
Louis-Alexandre Berthier
Louis-Alexandre Berthier (20 de novembre de 1753 - 1 de juny de 1815) va ser un general francès.
Veure Invasió francesa de Venècia і Louis-Alexandre Berthier
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Invasió francesa de Venècia і Mar Adriàtica
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Veure Invasió francesa de Venècia і Marc (evangelista)
Marina veneciana
''Partida del Bucintoro rumb a San Nicolò di Lido el dia de l'Ascensió'' (ca. 1776-1770), oli sobre tela de Francesco Guardi La marina veneciana (venecià: Armada) fou la marina de la República de Venècia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Marina veneciana
Mincio
El Mincio és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po (antic Padus).
Veure Invasió francesa de Venècia і Mincio
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Invasió francesa de Venècia і Napoleó Bonaparte
Neutralitat
La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.
Veure Invasió francesa de Venècia і Neutralitat
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Veure Invasió francesa de Venècia і Orde (religió)
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Veure Invasió francesa de Venècia і Països Baixos austríacs
Palmanova (Udine)
Palmanova (friülà Palme) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Invasió francesa de Venècia і Palmanova (Udine)
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Invasió francesa de Venècia і Patriarcat de Venècia
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Invasió francesa de Venècia і Patrici (classe romana)
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Veure Invasió francesa de Venècia і Pau de Schönbrunn
Pàtria del Friül
Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.
Veure Invasió francesa de Venècia і Pàtria del Friül
Peschiera del Garda
Peschiera del Garda és un comune (municipi) de la província de Verona, a la regió italiana del Vèneto.
Veure Invasió francesa de Venècia і Peschiera del Garda
Piave
El Piave és un riu del nord d'Itàlia (Vèneto).
Veure Invasió francesa de Venècia і Piave
Pierre François Charles Augereau
Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.
Veure Invasió francesa de Venècia і Pierre François Charles Augereau
Plaça de Sant Marc
Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.
Veure Invasió francesa de Venècia і Plaça de Sant Marc
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
Veure Invasió francesa de Venècia і Presa de la Bastilla
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Invasió francesa de Venècia і Primer Imperi Francès
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Invasió francesa de Venècia і Primera Coalició
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Invasió francesa de Venècia і Primera República Francesa
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Invasió francesa de Venècia і Províncies Il·líriques
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Invasió francesa de Venècia і Regió d'Ístria
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Veure Invasió francesa de Venècia і Regnat del Terror
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Invasió francesa de Venècia і Regne de Nàpols
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Invasió francesa de Venècia і Regne de Sardenya-Piemont
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Invasió francesa de Venècia і Regne Llombardovènet
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Invasió francesa de Venècia і Regne napoleònic d'Itàlia
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Invasió francesa de Venècia і Rei d'Itàlia
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Veure Invasió francesa de Venècia і República Cisalpina
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Veure Invasió francesa de Venècia і República Cispadana
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Invasió francesa de Venècia і República de Venècia
República Transpadana
La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit creat per Napoleó de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica.
Veure Invasió francesa de Venècia і República Transpadana
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Invasió francesa de Venècia і Revolució Francesa
Rialto
Rialto és una àrea central de Venècia, Itàlia, al sestiere de San Polo.
Veure Invasió francesa de Venècia і Rialto
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Invasió francesa de Venècia і Rin
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Veure Invasió francesa de Venècia і Romanya
Rovigo
Rovigo és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.
Veure Invasió francesa de Venècia і Rovigo
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Invasió francesa de Venècia і Sacre Imperi Romanogermànic
Salò
Salò és un municipi italià d'una mica més de 10000 habitants de la província de Brescia, a la Llombardia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Salò
San Giorgio Maggiore
San Giorgio Maggiore (en venecià: San Zorzi Mazor) és una de les illes de Venècia, al nord d'Itàlia.
Veure Invasió francesa de Venècia і San Giorgio Maggiore
Santa Maria della Salute
Santa Maria della Salute ('santa Maria de la salut' en italià) és una basílica de Venècia (districte de Dorsoduro), que s'alça prop de la Punta della Dogana (punta de la Duana).
Veure Invasió francesa de Venècia і Santa Maria della Salute
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Invasió francesa de Venècia і Sisena Coalició
Tagliamento
El Tagliamento (Tiliment en friülà) és un riu del nord d'Itàlia al Friül.
Veure Invasió francesa de Venècia і Tagliamento
Tarvisio
Tarvisio (friülà i alemany Tarvis, eslovè Trbiž) és un municipi italià, dins de la província d'Udine, dins la vall poliglota de Val Canale.
Veure Invasió francesa de Venècia і Tarvisio
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Veure Invasió francesa de Venècia і Tirol
Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.
Veure Invasió francesa de Venècia і Toló
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure Invasió francesa de Venècia і Tractat de Campo Formio
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Veure Invasió francesa de Venècia і Tractat de Pressburg
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Invasió francesa de Venècia і Trento
Trogir
Trogir (en llatí Tragurion, en italià Traù) és una ciutat històrica i un port sobre la costa Adriàtica de Croàcia, a la regió de la Dalmàcia, a 27 km a l'oest de Split.
Veure Invasió francesa de Venècia і Trogir
Ultimàtum
L'ultimàtum (del llatí, última cosa) és una comunicació (escrita o oral) que un estat sobirà dirigeix a un altre exigint-li una determinada conducta i amenaçant-li amb l'adopció de determinades mesures si la seva demanda no és atesa, generalment, abans d'un termini determinat.
Veure Invasió francesa de Venècia і Ultimàtum
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Veure Invasió francesa de Venècia і Universitat de Pàdua
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Invasió francesa de Venècia і Vèneto
Víctor Amadeu III
Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.
Veure Invasió francesa de Venècia і Víctor Amadeu III
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Invasió francesa de Venècia і Verona
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Veure Invasió francesa de Venècia і Vicenza
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Veure Invasió francesa de Venècia і Zadar
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Invasió francesa de Venècia і 1797