Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Ample de via, Bosó de gauge, Camp (física), Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp magnètic, Càrrega elèctrica, Chen Ning Yang, Conservació de la càrrega, David Hilbert, Dècada del 1920, Diferència de potencial, Electrodinàmica clàssica, Electrodinàmica quàntica, Electromagnetisme, Element invers, Element neutre, Energia, Espaitemps, Experiment de la doble escletxa, Fase (ona), Física teòrica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fritz Wolfgang London, Funció d'ona, Gravetat, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup unitari, Hermann Weyl, Interacció electrofeble, Invariant, James Clerk Maxwell, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Partícula elemental, Potencial elèctric, Potencial vectorial, Presa de terra, Propietat associativa, Propietat commutativa, Relativitat general, Robert L. Mills, Roger Penrose, Simetria, Simetria local, Sistema de coordenades, Suma, ..., Teoria de Yang–Mills, Teoria quàntica de camps, Velocitat, Vladímir Fok, Voltímetre, Wolfgang Pauli. Ampliar l'índex (6 més) »
Ample de via
Amplades de via dominants a cada país. Lamplada de via és la distància entre les cares internes dels rails d'una via fèrria.
Nou!!: Teoria de gauge і Ample de via · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Teoria de gauge і Bosó de gauge · Veure més »
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Nou!!: Teoria de gauge і Camp (física) · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Teoria de gauge і Camp elèctric · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Teoria de gauge і Camp electromagnètic · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Teoria de gauge і Camp magnètic · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Teoria de gauge і Càrrega elèctrica · Veure més »
Chen Ning Yang
Chen Ning Franklin Yang (en mandarí: 楊振寧) (Hefei, Xina, 1922) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957, i reconegut internacionalment pels seus treballs en la mecànica estadística i els principis de simetria.
Nou!!: Teoria de gauge і Chen Ning Yang · Veure més »
Conservació de la càrrega
La conservació de la càrrega és el principi que estableix que la càrrega elèctrica no pot ser ni creada ni destruïda.
Nou!!: Teoria de gauge і Conservació de la càrrega · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de gauge і David Hilbert · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Teoria de gauge і Dècada del 1920 · Veure més »
Diferència de potencial
En la física, la diferència de potencial, tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu.
Nou!!: Teoria de gauge і Diferència de potencial · Veure més »
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Nou!!: Teoria de gauge і Electrodinàmica clàssica · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Teoria de gauge і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Teoria de gauge і Electromagnetisme · Veure més »
Element invers
En matemàtiques, l'invers (també anomenat simètric) d'un element x dins d'un conjunt proveït d'una llei de composició interna amb element neutre (A, *), és un element y de A tal que, on e és l'element neutre de l'operació * en A. Diem aleshores que x és un element invertible.
Nou!!: Teoria de gauge і Element invers · Veure més »
Element neutre
L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.
Nou!!: Teoria de gauge і Element neutre · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Teoria de gauge і Energia · Veure més »
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Nou!!: Teoria de gauge і Espaitemps · Veure més »
Experiment de la doble escletxa
Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.
Nou!!: Teoria de gauge і Experiment de la doble escletxa · Veure més »
Fase (ona)
S'anomena fase al moment o punt en què dues senyals es troben en un instant determinat, l'una respecte a l'altra.
Nou!!: Teoria de gauge і Fase (ona) · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Teoria de gauge і Física teòrica · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Teoria de gauge і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Teoria de gauge і Força nuclear forta · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Teoria de gauge і Forces fonamentals · Veure més »
Fritz Wolfgang London
Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.
Nou!!: Teoria de gauge і Fritz Wolfgang London · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Teoria de gauge і Funció d'ona · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Teoria de gauge і Gravetat · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Teoria de gauge і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Nou!!: Teoria de gauge і Grup abelià · Veure més »
Grup unitari
En matemàtiques, el grup unitari de grau n, denotat U(n), és el grup de matrius unitàries, juntament amb l'operació de grup donada pel producte de matrius.
Nou!!: Teoria de gauge і Grup unitari · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: Teoria de gauge і Hermann Weyl · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Teoria de gauge і Interacció electrofeble · Veure més »
Invariant
En matemàtiques, un invariant és una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matemàtics que no canvien davant de transformacions.
Nou!!: Teoria de gauge і Invariant · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Teoria de gauge і James Clerk Maxwell · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Teoria de gauge і Mecànica quàntica · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Teoria de gauge і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Teoria de gauge і Partícula elemental · Veure més »
Potencial elèctric
El potencial elèctric és una de les mesures que defineixen l'estat elèctric d'un punt de l'espai.
Nou!!: Teoria de gauge і Potencial elèctric · Veure més »
Potencial vectorial
En càlcul vectorial, un potencial vectorial és un camp vectorial el rotacional del qual és un camp vectorial donat.
Nou!!: Teoria de gauge і Potencial vectorial · Veure més »
Presa de terra
Il·lustració del sistema de presa de terra d'un edifici. La presa de terra o connexió a terra és la connexió de les superfícies conductores exposades (gabinets metàl·lics) a algun punt no energitzat; comunament és la terra sobre la qual es posa la construcció, d'allí el nom.
Nou!!: Teoria de gauge і Presa de terra · Veure més »
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Nou!!: Teoria de gauge і Propietat associativa · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Teoria de gauge і Propietat commutativa · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Teoria de gauge і Relativitat general · Veure més »
Robert L. Mills
Robert Laurence Mills (15 abril 1927 – 27 octubre 1999) fou un físic especialitzant en teoria quàntica de camps, teoria d'aliatges, i teoria de N-cossos.
Nou!!: Teoria de gauge і Robert L. Mills · Veure més »
Roger Penrose
Sir, OM, FRS (nascut el 8 d'agost del 1931) és un físic matemàtic nascut a Anglaterra i professor emèrit de matemàtiques a la Universitat d'Oxford.
Nou!!: Teoria de gauge і Roger Penrose · Veure més »
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Nou!!: Teoria de gauge і Simetria · Veure més »
Simetria local
En física, una simetria local és una simetria d'alguna quantitat física (p. ex. un observable, un tensor o el lagrangià d'una teoria) que depèn lleugerament del punt de l'espaitemps a la varietat subjacent.
Nou!!: Teoria de gauge і Simetria local · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Teoria de gauge і Sistema de coordenades · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Teoria de gauge і Suma · Veure més »
Teoria de Yang–Mills
En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.
Nou!!: Teoria de gauge і Teoria de Yang–Mills · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Teoria de gauge і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Teoria de gauge і Velocitat · Veure més »
Vladímir Fok
fou un físic soviètic, que va realitzar desenvolupaments fundacionals en mecànica quàntica i electrodinàmica quàntica.
Nou!!: Teoria de gauge і Vladímir Fok · Veure més »
Voltímetre
Voltímetre per la classe de física Dos voltímetres digitals Un voltímetre és un instrument de mesura del voltatge entre dos punts d'un circuit elèctric.
Nou!!: Teoria de gauge і Voltímetre · Veure més »
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Nou!!: Teoria de gauge і Wolfgang Pauli · Veure més »
Redirigeix aquí:
Invariància de gauge, Teoria de galga, Transformació de gauge.
