Taula de continguts
31 les relacions: Camp (física), Camp bosònic, Covariància, Covariància i contravariància de vectors, Difeomorfisme, Espaitemps, Física, Física de partícules, Força nuclear feble, Forces fonamentals, Funció, Gravetat, Grup compacte, Grup de Lie, Grup de Poincaré, Grup de simetria, Invariància de Lorentz, Isoespín, Lagrangià, Llei de conservació, Model estàndard de física de partícules, Observable, Relativitat especial, Relativitat general, Simetria, Simetria global, Supersimetria, Tensor, Teoria de gauge, Teoria de Yang–Mills, Varietat (matemàtiques).
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Veure Simetria local і Camp (física)
Camp bosònic
En teoria quàntica de camps, un camp bosònic és un camp els quanta del qual són bosons; és a dir, quanta que obeeixen l'estadística de Bose–Einstein. Els camps bosònics obeeixen les relacions de commutació canòniques, a diferència dels camps fermiònics que satisfan les relacions d'anticommutació canòniques.
Veure Simetria local і Camp bosònic
Covariància
Dins l'entorn de l'estadística la covariància és una mesura de dispersió conjunta de dues variables estadístiques.
Veure Simetria local і Covariància
Covariància i contravariància de vectors
Covariància i contravariància són conceptes emprats freqüentment en àrees de la matemàtica i la física teòrica.
Veure Simetria local і Covariància i contravariància de vectors
Difeomorfisme
En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.
Veure Simetria local і Difeomorfisme
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Simetria local і Espaitemps
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Simetria local і Física
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Simetria local і Física de partícules
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Simetria local і Força nuclear feble
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Simetria local і Forces fonamentals
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Simetria local і Funció
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Simetria local і Gravetat
Grup compacte
cercle de centre 0 i radi 1 en el pla complex és un grup de Lie compacte amb multiplicació complexa. En matemàtiques, un grup (topològic, sovint sobreentès) compacte és un grup la topologia del qual és compacta. Els grups compactes són una generalització natural dels grups finits amb topologia discreta.
Veure Simetria local і Grup compacte
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Simetria local і Grup de Lie
Grup de Poincaré
En física i matemàtica, el grup de Poincaré és el grup d'isometries de l'espaitemps de Minkowski.
Veure Simetria local і Grup de Poincaré
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Veure Simetria local і Grup de simetria
Invariància de Lorentz
La invariància de Lorentz o principi especial de la relativitat es refereix a la propietat d'algunes equacions físiques de no canviar de forma sota canvis de coordenades d'un tipus particular, concretament és requisit de la teoria especial de la relativitat que les lleis de la física hagin de prendre la mateixa forma en tots els marcs de referència inercials.
Veure Simetria local і Invariància de Lorentz
Isoespín
En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.
Veure Simetria local і Isoespín
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Veure Simetria local і Lagrangià
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Veure Simetria local і Llei de conservació
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Simetria local і Model estàndard de física de partícules
Observable
En física quàntica, un observable és tota propietat de l'estat d'un sistema que pot ser determinada ("observada") per alguna seqüència d'operacions físiques.
Veure Simetria local і Observable
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Simetria local і Relativitat especial
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Simetria local і Relativitat general
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Simetria local і Simetria
Simetria global
En física, una simetria global és una simetria que és satisfeta a tots els punts de l'espaitemps sota consideració, en contraposició amb una simetria local que varia (suaument) de punt a punt.
Veure Simetria local і Simetria global
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Veure Simetria local і Supersimetria
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Veure Simetria local і Tensor
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Veure Simetria local і Teoria de gauge
Teoria de Yang–Mills
En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.
Veure Simetria local і Teoria de Yang–Mills
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Simetria local і Varietat (matemàtiques)