Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Alan Guth, Albert Einstein, Aleksei Starobinski, Andrei Linde, Belinski, Big Bang, Buit, Camp (física), Camp de Higgs, Camp escalar, Causalitat (física), Cúmul de galàxies, COBE, Col·lapse gravitatori, Constant cosmològica, Constant de Hubble, Cosmologia, Cosmologia física, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Densitat crítica, Densitat de Planck, Densitat espectral, Derivada logarítmica, Desplaçament cap al roig, Desviació tipus, Distribució normal, Eclíptica, Efecte túnel, Electró-volt, Energia, Energia de Planck, Energia del buit, Entropia, Equilibri tèrmic, Estats Units d'Amèrica, Expansió accelerada de l'Univers, Expansió de l'Univers, Física de partícules, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forma de l'Univers, Galàxia, Geometria esfèrica, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georges Lemaître, Gravetat, Gravitació quàntica, ..., Horitzó cosmològic, Inflató, Instantó, Invariància d'escala, Isotropia, Longitud d'ona, Matèria, Metaestabilitat, Model estàndard, Monopol magnètic, Nucleació, Nucleosíntesi primordial, Partícula elemental, Partícula hipotètica, Physical Review D, Planck (satèl·lit), Polarització electromagnètica, Pressió, Principi cosmològic, Radiació, Radiació còsmica de fons, Radiofreqüència, Relativitat general, Renormalització, Richard Tolman, Sèrie de Fourier, Segon, Singularitat gravitatòria, Sloan Digital Sky Survey, Stephen Hawking, Subfusió, Supersimetria, Teoria de cordes, Teoria de gauge, Teoria de la gran unificació, Teoria quàntica de camps, Trencament espontani de simetria, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unitats de Planck, Univers, Universitat de Cambridge, Velocitat de la llum, Willem de Sitter, WMAP, 1981. Ampliar l'índex (45 més) »
Alan Guth
Alan Guth Harvey (nascut el 27 de febrer de 1947) és un físic teòric i cosmòleg estatunidenc.
Nou!!: Inflació còsmica і Alan Guth · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Inflació còsmica і Albert Einstein · Veure més »
Aleksei Starobinski
(Алексе́й Алекса́ндрович Староби́нский) va ser un astrofísic i cosmòleg rus.
Nou!!: Inflació còsmica і Aleksei Starobinski · Veure més »
Andrei Linde
Andrei Dmitrievitx Linde (en rus: Андре́й Дми́триевич Ли́нде; 2 de març de 1948) és un físic teòric rus-estatunidenc i Professor de Físiques "Harald Trampa Friis" a la Universitat de Stanford.
Nou!!: Inflació còsmica і Andrei Linde · Veure més »
Belinski
Belinski - Белинский - és una ciutat de la província de Penza, a Rússia.
Nou!!: Inflació còsmica і Belinski · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Inflació còsmica і Big Bang · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Inflació còsmica і Buit · Veure més »
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Nou!!: Inflació còsmica і Camp (física) · Veure més »
Camp de Higgs
El camp de Higgs és un camp quàntic proposat pels físics de partícules.
Nou!!: Inflació còsmica і Camp de Higgs · Veure més »
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Nou!!: Inflació còsmica і Camp escalar · Veure més »
Causalitat (física)
En física, el terme causalitat descriu la relació entre causes i efectes, i és fonamental en totes les ciències naturals, especialment en física.
Nou!!: Inflació còsmica і Causalitat (física) · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Inflació còsmica і Cúmul de galàxies · Veure més »
COBE
El COBE (de l'anglès, Cosmic Background Explorer), o Explorador del Fons Còsmic, també conegut com a Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia.
Nou!!: Inflació còsmica і COBE · Veure més »
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Nou!!: Inflació còsmica і Col·lapse gravitatori · Veure més »
Constant cosmològica
La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic.
Nou!!: Inflació còsmica і Constant cosmològica · Veure més »
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Nou!!: Inflació còsmica і Constant de Hubble · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Inflació còsmica і Cosmologia · Veure més »
Cosmologia física
Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.
Nou!!: Inflació còsmica і Cosmologia física · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Inflació còsmica і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Inflació còsmica і Dècada del 1970 · Veure més »
Densitat crítica
En cosmologia, la densitat crítica (representada per ρc) és la densitat per a la qual l'expansió de l'Univers s'aturaria després d'un temps donat.
Nou!!: Inflació còsmica і Densitat crítica · Veure més »
Densitat de Planck
La densitat de Planck és una unitat de densitat, representada per ρP, en el sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Inflació còsmica і Densitat de Planck · Veure més »
Densitat espectral
DEP d'un senyal aleatori a la banda de 0 kHz-20 kHz estimada mitjançant el mètode de Welch. La Densitat Espectral (Spectral Density), a matemàtiques i a física, d'un senyal és una funció matemàtica que ens informa de com està distribuïda la potència o l'energia (segons el cas) d'aquest senyal sobre les diferents freqüències de les que està formada, és a dir, el seu espectre.
Nou!!: Inflació còsmica і Densitat espectral · Veure més »
Derivada logarítmica
En matemàtiques, específicament en càlcul i anàlisi complexa, la derivada logarítmica d'una funció f es defineix per la fórmula \frac on f' és la derivada de f. Intuïtivament, aquest és el canvi relatiu infinitesimal en f; és a dir, el canvi absolut infinitesimal en f, és a dir f', escalada pel valor actual de f. Quan f és una funció f (x) d'una variable real x, i pren valors reals estrictament positius, això és igual a la derivada de ln(f), o al logaritme natural de f. Això es desprèn directament de la regla de la cadena: \frac\ln f(x).
Nou!!: Inflació còsmica і Derivada logarítmica · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Inflació còsmica і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Desviació tipus
Representació d'una distribució normal. Cada franja de tonalitat diferent té l'amplada d'una desviació tipus. Probabilitat acumulada d'una distribució normal amb un valor esperat de 0 i una desviació estàndard d'1. Un conjunt de dades amb una mitjana de 50 (en blau) i una desviació estàndard (σ) de 20. Exemple de dues mostres de població amb la mateixa mitjana i diferents desviacions estàndard. La població vermella té una mitjana de 100 i una desviació tipus de 10; la població blava té una mitjana de 100 i una desviació tipus de 50. La desviació tipus (σ o S), també coneguda com a desviació estàndard o desviació típica i abreviada Desv, SD o StDev (de l'anglès Standard Deviation) és una mesura de variabilitat o diversitat que s'usa en estadística i teoria de la probabilitat.
Nou!!: Inflació còsmica і Desviació tipus · Veure més »
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Nou!!: Inflació còsmica і Distribució normal · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Inflació còsmica і Eclíptica · Veure més »
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Nou!!: Inflació còsmica і Efecte túnel · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Inflació còsmica і Electró-volt · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Inflació còsmica і Energia · Veure més »
Energia de Planck
L'energia de Planck, simbolitzat com PEP, és la unitat d'energia al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Inflació còsmica і Energia de Planck · Veure més »
Energia del buit
L'energia del buit és una energia de fons existent en l'espai fins i tot en absència de tota mena de matèria.
Nou!!: Inflació còsmica і Energia del buit · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Inflació còsmica і Entropia · Veure més »
Equilibri tèrmic
En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.
Nou!!: Inflació còsmica і Equilibri tèrmic · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Inflació còsmica і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Expansió accelerada de l'Univers
L'Expansió accelerada de l'Univers es basa en observacions que mostren que l'expansió de l'univers s'està accelerant, de manera que la velocitat a la qual una galàxia llunyana s'allunya de l'observador augmenta contínuament amb el temps.
Nou!!: Inflació còsmica і Expansió accelerada de l'Univers · Veure més »
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Nou!!: Inflació còsmica і Expansió de l'Univers · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Inflació còsmica і Física de partícules · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Inflació còsmica і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Inflació còsmica і Força nuclear forta · Veure més »
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Nou!!: Inflació còsmica і Forma de l'Univers · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Inflació còsmica і Galàxia · Veure més »
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Nou!!: Inflació còsmica і Geometria esfèrica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Inflació còsmica і Geometria euclidiana · Veure més »
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Nou!!: Inflació còsmica і Geometria hiperbòlica · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Inflació còsmica і Geometria no euclidiana · Veure més »
Georges Lemaître
va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.
Nou!!: Inflació còsmica і Georges Lemaître · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Inflació còsmica і Gravetat · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Inflació còsmica і Gravitació quàntica · Veure més »
Horitzó cosmològic
Horitzó cosmològic L'horitzó cosmològic és un problema que afecta el model cosmològic del Big Bang que va ser identificat el 1970.
Nou!!: Inflació còsmica і Horitzó cosmològic · Veure més »
Inflató
L'inflató és una partícula hipotètica, un tipus particular de bosó de Higgs, que, segons el model inflacionari, donà origen a la inflació; és a dir, la ràpida i dràstica acceleració en l'expansió de l'univers tan sols 10-35 segons després del big bang.
Nou!!: Inflació còsmica і Inflató · Veure més »
Instantó
L'instantó és un tipus de pseudopartícula desenvolupat en el camp de la física teòrica i la física matemàtica, que és inherent a l'espaitemps de Minkowski.
Nou!!: Inflació còsmica і Instantó · Veure més »
Invariància d'escala
Una corba de Koch posseeix invariància d'escala. En Física i en Matemàtica, la invariància d'escala és una propietat d'objectes o lleis en què no hi ha canvis si l'escala de mida (o l'escala d'energia) són multiplicades per un factor comú.
Nou!!: Inflació còsmica і Invariància d'escala · Veure més »
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Nou!!: Inflació còsmica і Isotropia · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Inflació còsmica і Longitud d'ona · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Inflació còsmica і Matèria · Veure més »
Metaestabilitat
Un sistema metaestable amb un estat feblement estable (1), un estat inestable de transició (2) i un estat fortament estable (3). En física la metastabilitat és una condició d'equilibri termodinàmic que, a diferència de l'equilibri estable, no correspon a un mínim absolut d'energia.
Nou!!: Inflació còsmica і Metaestabilitat · Veure més »
Model estàndard
* Física: model estàndard de física de partícules, model que descriu les partícules i interaccions bàsiques.
Nou!!: Inflació còsmica і Model estàndard · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Inflació còsmica і Monopol magnètic · Veure més »
Nucleació
La nucleació, segons alguns autors, és el començament d'un canvi d'estat en una regió petita però estable.
Nou!!: Inflació còsmica і Nucleació · Veure més »
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Nou!!: Inflació còsmica і Nucleosíntesi primordial · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Inflació còsmica і Partícula elemental · Veure més »
Partícula hipotètica
A Física de partícules, una partícula hipotètica és un tipus de partícula elemental l'existència és conjecturat o predita per alguna teoria física, però l'existència no ha estat corroborada empíricament ni ha estat detectada.
Nou!!: Inflació còsmica і Partícula hipotètica · Veure més »
Physical Review D
Physical Review D, o Phys.
Nou!!: Inflació còsmica і Physical Review D · Veure més »
Planck (satèl·lit)
Planck, coneguda anteriorment com a Planck Surveyor, és la tercera missió de mida (M3) del programa científic Horizon 2000 de l'Agència Espacial Europea.
Nou!!: Inflació còsmica і Planck (satèl·lit) · Veure més »
Polarització electromagnètica
En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.
Nou!!: Inflació còsmica і Polarització electromagnètica · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Inflació còsmica і Pressió · Veure més »
Principi cosmològic
El principi cosmològic és la suposició segons la qual ni la humanitat ni la Terra no estan situades a cap punt privilegiat de l'Univers i que qualsevol observador de l'Univers en té una visió aproximadament igual.
Nou!!: Inflació còsmica і Principi cosmològic · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Inflació còsmica і Radiació · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Inflació còsmica і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Radiofreqüència
Antenes per a transmissió de la radio i televisió a República Txeca. S'anomena radiofreqüència o ones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.
Nou!!: Inflació còsmica і Radiofreqüència · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Inflació còsmica і Relativitat general · Veure més »
Renormalització
Figura 1. Renormalització en electrodinàmica quàntica: la simple interacció entre fotó-electró que determina la càrrega de l'electró, en un determinat punt renormalitzat es relleva amb interaccions més complicades que en un altre. En teoria quàntica de camps i mecànica estadística, la renormalització es refereix a un conjunt de tècniques utilitzades per obtenir termes finits en un desenvolupament pertorbatiu.
Nou!!: Inflació còsmica і Renormalització · Veure més »
Richard Tolman
Richard Chase Tolman (West Newton, Massachusetts, 4 de març del 1881 - Pasadena, 5 de setembre del 1948) va ser un físic matemàtic i químic-físic estatunidenc que era una autoritat en física estadística i va fer contribucions importants en el desenvolupament de la teoria cosmològica, incloent la teoria de l'univers oscil·lant.
Nou!!: Inflació còsmica і Richard Tolman · Veure més »
Sèrie de Fourier
Les primeres quatre aproximacions per a una funció periòdica esglaonada En matemàtiques, una sèrie de Fourier descompon una funció periòdica en una suma de funcions oscil·latòries simples: el sinus i el cosinus.
Nou!!: Inflació còsmica і Sèrie de Fourier · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Inflació còsmica і Segon · Veure més »
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Nou!!: Inflació còsmica і Singularitat gravitatòria · Veure més »
Sloan Digital Sky Survey
L'Sloan Digital Sky Survey o SDSS és un projecte d'investigació de l'espai mitjançant imatges a l'espectre visible i desplaçament cap al roig, que utilitza un telescopi òptic de dos metres i mig a l'Apache Point Observatory de Nou Mèxic (Estats Units).
Nou!!: Inflació còsmica і Sloan Digital Sky Survey · Veure més »
Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.
Nou!!: Inflació còsmica і Stephen Hawking · Veure més »
Subfusió
La subfusió (o súper refredament) és el procés de refredar un líquid per sota del seu punt de congelació sense que aquest es faci sòlid.
Nou!!: Inflació còsmica і Subfusió · Veure més »
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Nou!!: Inflació còsmica і Supersimetria · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Inflació còsmica і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Inflació còsmica і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Nou!!: Inflació còsmica і Teoria de la gran unificació · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Inflació còsmica і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Trencament espontani de simetria
Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.
Nou!!: Inflació còsmica і Trencament espontani de simetria · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Inflació còsmica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Inflació còsmica і Unitats de Planck · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Inflació còsmica і Univers · Veure més »
Universitat de Cambridge
King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.
Nou!!: Inflació còsmica і Universitat de Cambridge · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Inflació còsmica і Velocitat de la llum · Veure més »
Willem de Sitter
va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès.
Nou!!: Inflació còsmica і Willem de Sitter · Veure més »
WMAP
Representació artística de la '''WMAP''' abandonant la Terra camí del punt de Lagrange ''L''₂.La Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP, «Sonda Wilkinson d'anisotropia de microones») va ser una sonda espacial de la NASA que va funcionar entre 2001 i 2010 per mesurar les diferències de temperatura a través del cel en el fons còsmic de microones (CMB), una calor radiant romanent del Big Bang.
Nou!!: Inflació còsmica і WMAP · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Inflació còsmica і 1981 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Teoria Inflacionària, Univers inflacionari, Època de la inflació.
