Taula de continguts
33 les relacions: Aristòtil, Basilea-Ciutat, Cap d'estat, Cap de govern, Ciències polítiques, Democràcia parlamentària, Dos tractats sobre el govern civil, Dret natural, Dret positiu, Escolàstica, Espanya, Estat Modern, Filosofia política, Forma de govern, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Ginebra, Hugo de Groot, L'esperit de les lleis, Marsili de Pàdua, Monarca, Poder judicial, Poder legislatiu, Polis, Presidencialisme, President, Primer ministre, República Romana, Samuel von Pufendorf, Separació de poders, Sistema semipresidencialista, Sobirania popular, Societat civil, 1748.
- Dret constitucional
- Dret públic
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Poder executiu і Aristòtil
Basilea-Ciutat
Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.
Veure Poder executiu і Basilea-Ciutat
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Veure Poder executiu і Cap d'estat
Cap de govern
El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.
Veure Poder executiu і Cap de govern
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Veure Poder executiu і Ciències polítiques
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Veure Poder executiu і Democràcia parlamentària
Dos tractats sobre el govern civil
Els Dos tractats sobre el govern civil és una obra de filosofia política publicada anònimament el 1690 per John Locke.
Veure Poder executiu і Dos tractats sobre el govern civil
Dret natural
Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.
Veure Poder executiu і Dret natural
Dret positiu
El dret positiu és el conjunt de normes jurídiques escrites en un àmbit territorial en què de manera puntual genera polèmica de ser el més normatiu, i que abasta tota la creació jurídica del legislador, mai del passat i només la vigent, no només recollida en forma del que ve sent la llei.
Veure Poder executiu і Dret positiu
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Veure Poder executiu і Escolàstica
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Poder executiu і Espanya
Estat Modern
L'Estat modern va sorgir entre els segles i, quan els reis van aprofitar la fi de l'edat mitjana i la crisi del feudalisme per reprendre el seu poder.
Veure Poder executiu і Estat Modern
Filosofia política
Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics.
Veure Poder executiu і Filosofia política
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Veure Poder executiu і Forma de govern
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Veure Poder executiu і Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Poder executiu і Ginebra
Hugo de Groot
Hugo de Groot, Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional.
Veure Poder executiu і Hugo de Groot
L'esperit de les lleis
Portada de l'edició de 1749 del llibre L'esperit de les lleis (títol original en francès: De l'esprit des lois) és una obra del filòsof i assagista francès Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu.
Veure Poder executiu і L'esperit de les lleis
Marsili de Pàdua
Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris.
Veure Poder executiu і Marsili de Pàdua
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Poder executiu і Monarca
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Veure Poder executiu і Poder judicial
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure Poder executiu і Poder legislatiu
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Veure Poder executiu і Polis
Presidencialisme
Els estats amb sistemes presidencialistes es mostren en blauUn sistema presidencial, sistema congressual o presidencialisme, és un sistema de govern d'una república parlamentària en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa.
Veure Poder executiu і Presidencialisme
President
President (en femení: presidenta) és un títol que prenen líders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats.
Veure Poder executiu і President
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Veure Poder executiu і Primer ministre
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Poder executiu і República Romana
Samuel von Pufendorf
Samuel Freiherr von Pufendorf (Chemnitz, 8 de gener de 1632 - Berlín, 26 d'octubre de 1694) va ser un jurista i historiador alemany.
Veure Poder executiu і Samuel von Pufendorf
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Veure Poder executiu і Separació de poders
Sistema semipresidencialista
Els sistemes semipresidencialistes es mostren en grocEl sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern.
Veure Poder executiu і Sistema semipresidencialista
Sobirania popular
El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.
Veure Poder executiu і Sobirania popular
Societat civil
La societat civil és un contracte pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de repartir entre si els guanys.
Veure Poder executiu і Societat civil
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Poder executiu і 1748
Vegeu també
Dret constitucional
- Centro de Estudios Políticos y Constitucionales
- Comissió de Venècia
- Consell Regional (Itàlia)
- Constitucionalisme
- Crisi constitucional
- Declaració de drets (document legal)
- Dignitat
- Dret constitucional
- Drets fonamentals
- Estaments
- Estat d'alarma
- Estat d'emergència
- Estat laic
- Habeas corpus
- Habeas data
- Independència judicial
- Llei orgànica
- Poder executiu
- Separació de poders
Dret públic
- Dret internacional
- Dret públic
- Poder executiu
- Toc de queda
També conegut com Branca executiva, Braç executiu, Cos executiu, Executiu, Potestat executiva.