Taula de continguts
136 les relacions: Acreció, Agent reductor, Aigua, Aire, Airglow, Alçada d'escala, Albedo, Amoníac, Anaerobi, Antroposfera, Argó, Aurora polar, Àcid clorhídric, Àcid sulfhídric, Bacteris verds del sofre, Biologia, Biosfera, Buit, Canvi climàtic, Capa d'ozó, Capa límit atmosfèrica, Carbó, Carbonífer, Carboni, Cel, Cendra volcànica, Cianobacteris, Cicle biogeoquímic, Clima, Clorur, Combustió, Combustible fòssil, Condensació, Constant solar, Contaminació atmosfèrica, Convecció, Cos negre, Criptó, Cristall, Diòxid de carboni, Diòxid de nitrogen, Diòxid de sofre, Difusió de Rayleigh, Efecte d'hivernacle, Enfosquiment global, Escorça terrestre, Espai exterior, Espectre radioelèctric, Espectre visible, Espora (vegetal), ... Ampliar l'índex (86 més) »
- Clima
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Atmosfera terrestre і Acreció
Agent reductor
Un reductor és, en una reacció redox, l'element o compost que és capaç d'oxidar-se, és a dir, transferir electrons a un altre element o compost que s'anomena oxidant.
Veure Atmosfera terrestre і Agent reductor
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Atmosfera terrestre і Aigua
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Atmosfera terrestre і Aire
Airglow
Imatge de la lluna des de l'horitzó de la Terra i '''airglow''' feta amb càmera digital des del transbodador espacial Columbia. Lairglow (luminescència del cel nocturn) és una emissió de llum molt feble de l'atmosfera terrestre que fa que el cel nocturn no sigui mai completament fosc.
Veure Atmosfera terrestre і Airglow
Alçada d'escala
L'alçada d'escala és un terme que es fa servir sovint en contextos científics per denotar una distància al llarg de la qual una quantitat decreix en un factor de (la base dels logaritmes naturals).
Veure Atmosfera terrestre і Alçada d'escala
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Veure Atmosfera terrestre і Albedo
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Atmosfera terrestre і Amoníac
Anaerobi
Un anaerobi (del grec ἄν-, ἀήρ "aire" i βίος "vida") és l'organisme que es desenvolupa en absència d'oxigen lliure.
Veure Atmosfera terrestre і Anaerobi
Antroposfera
L'antroposfera és la part del medi ambient fet o transformat per la presència humana.
Veure Atmosfera terrestre і Antroposfera
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Veure Atmosfera terrestre і Argó
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Veure Atmosfera terrestre і Aurora polar
Àcid clorhídric
Làcid clorhídric (antigament àcid muriàtic o salfumant) és una dissolució aquosa de clorur d'hidrogen, HCl(aq), que presenta propietats àcides.
Veure Atmosfera terrestre і Àcid clorhídric
Àcid sulfhídric
Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.
Veure Atmosfera terrestre і Àcid sulfhídric
Bacteris verds del sofre
Els bacteris verds del sofre (Chlorobiaceae) són una família de bacteris fotoautòtrofs anaeròbics obligats.
Veure Atmosfera terrestre і Bacteris verds del sofre
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Atmosfera terrestre і Biologia
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Veure Atmosfera terrestre і Biosfera
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Atmosfera terrestre і Buit
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Veure Atmosfera terrestre і Canvi climàtic
Capa d'ozó
lang.
Veure Atmosfera terrestre і Capa d'ozó
Capa límit atmosfèrica
Aquesta pel·lícula és una visualització combinada de la dinàmica de PBL i vent sobre la conca de Los Angeles per un període d'un mes. El moviment vertical de l'ABP està representada per la "manta" gris. L'altura de la PBL és impulsada en gran manera per la convecció associada amb el canvi de temperatura de la superfície de la Terra (per exemple, augmenta durant el dia i baixa la nit).
Veure Atmosfera terrestre і Capa límit atmosfèrica
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Atmosfera terrestre і Carbó
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Atmosfera terrestre і Carbonífer
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Atmosfera terrestre і Carboni
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Veure Atmosfera terrestre і Cel
Cendra volcànica
Cendra volcànica del volcà Pinatubo l'any 1991. La cendra volcànica és una composició de partícules de roca i mineral molt fines (de menys de 2 mil·límetres de diàmetre) ejectades per un vent volcànic.
Veure Atmosfera terrestre і Cendra volcànica
Cianobacteris
Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.
Veure Atmosfera terrestre і Cianobacteris
Cicle biogeoquímic
En ecologia i ciències de la Terra, un cicle biogeoquímic és un circuit o ruta per la qual un element químic o molècula es mou a través tant dels components biòtics ("bio-") i abiòtics ("geo-") d'un ecosistema.
Veure Atmosfera terrestre і Cicle biogeoquímic
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Veure Atmosfera terrestre і Clima
Clorur
Clorur en química inorgànica, és una espècie iònica formada per un àtom de clor carregat negativament amb estat d'oxidació -1.
Veure Atmosfera terrestre і Clorur
Combustió
Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.
Veure Atmosfera terrestre і Combustió
Combustible fòssil
Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.
Veure Atmosfera terrestre і Combustible fòssil
Condensació
Condensació de la humitat ambiental a la superfície de la garrafa per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior. Condensació formada sobre l'ala d'un avió en una zona de baixa pressió La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició.
Veure Atmosfera terrestre і Condensació
Constant solar
La constant solar és la quantitat mitjana d'energia radiant emesa pel Sol que arriba a l'extrem superior de l'atmosfera terrestre per segon i per metre quadrat, a una distància mitjana d'1 unitat astronòmica.
Veure Atmosfera terrestre і Constant solar
Contaminació atmosfèrica
Contaminació atmosfèrica a la Xina La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèricaGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, en el El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen "pol·lució", a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans: «En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus decontaminació/pol·lució».
Veure Atmosfera terrestre і Contaminació atmosfèrica
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Atmosfera terrestre і Convecció
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Atmosfera terrestre і Cos negre
Criptó
El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.
Veure Atmosfera terrestre і Criptó
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Atmosfera terrestre і Cristall
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Atmosfera terrestre і Diòxid de carboni
Diòxid de nitrogen
El diòxid de nitrogen és un compost químic binari format per nitrogen i oxigen, un òxid de nitrogen de fórmula NO2.
Veure Atmosfera terrestre і Diòxid de nitrogen
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Veure Atmosfera terrestre і Diòxid de sofre
Difusió de Rayleigh
La difusió de Rayleigh és la causa del color blau del cel i també és l'origen del cel rogenc durant l'ocàs La difusió de Rayleigh (que rep el nom en honor de Lord Rayleigh) és la difusió de llum per partícules molt més petites que la longitud d'ona de la llum.
Veure Atmosfera terrestre і Difusió de Rayleigh
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.
Veure Atmosfera terrestre і Efecte d'hivernacle
Enfosquiment global
L'enfosquiment global és la reducció gradual en la quantitat de la irradiància directa global a la superfície de la Terra que s'ha observat durant unes quantes dècades després del començament de mesures sistemàtics el 1950.
Veure Atmosfera terrestre і Enfosquiment global
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Veure Atmosfera terrestre і Escorça terrestre
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Atmosfera terrestre і Espai exterior
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Veure Atmosfera terrestre і Espectre radioelèctric
Espectre visible
L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.
Veure Atmosfera terrestre і Espectre visible
Espora (vegetal)
Els soredis sota les fulles de la falguera ''Polypodium vulgare'' contenen les espores En biologia, una espora és una estructura reproductiva que formen alguns vegetals per a dispersar-se pel medi i per a sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables sense algun o diversos factors (especialment l'aigua).
Veure Atmosfera terrestre і Espora (vegetal)
Estació Espacial Internacional
La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.
Veure Atmosfera terrestre і Estació Espacial Internacional
Estratopausa
265x265px L'estratopausa és la capa de l'atmosfera terrestre que marca el límit entre l'estratosfera i la mesosfera.
Veure Atmosfera terrestre і Estratopausa
Estratosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, '''estratosfera''' i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i termosfera L'estratosfera és la capa de l'atmosfera situada damunt de la troposfera i que s'estén entre 11 km i 50 km de la superfície terrestre.
Veure Atmosfera terrestre і Estratosfera
Exosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. L'exosfera és l'última capa de l'atmosfera terrestre, per sobre de la termosfera i a més de 500 quilòmetres d'altura, en contacte amb l'espai exterior, on existeix pràcticament el buit.
Veure Atmosfera terrestre і Exosfera
Fórmula baromètrica
La Fórmula baromètrica o Fórmula de l'anivellament baromètric descriu el repartiment vertical de les molècules de gas a l'atmosfera terrestre i per tant la variació de la pressió en funció de l'altitud.
Veure Atmosfera terrestre і Fórmula baromètrica
Fluorur d'hidrogen
El fluorur d'hidrogen és un compost químic format per hidrogen i fluor, HF.
Veure Atmosfera terrestre і Fluorur d'hidrogen
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Veure Atmosfera terrestre і Força centrífuga
Força centrípeta
Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.
Veure Atmosfera terrestre і Força centrípeta
Fotòlisi
La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.
Veure Atmosfera terrestre і Fotòlisi
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Atmosfera terrestre і Fotosíntesi
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Atmosfera terrestre і Gas
Gas amb efecte d'hivernacle
Diagrama senzill de l'efecte d'hivernacle Un gas amb efecte d'hivernacle o gas hivernacle és un component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeixi la radiació infraroja que n'emana, i que contribueixi d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle.
Veure Atmosfera terrestre і Gas amb efecte d'hivernacle
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Veure Atmosfera terrestre і Gas natural
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Atmosfera terrestre і Geologia
Geosfera
Tall il·lustratiu de la geosfera i de l'atmosferaLa geosfera és la part mineral de la Terra.
Veure Atmosfera terrestre і Geosfera
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Atmosfera terrestre і Gravetat
Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GICC) o en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), és una equip de tècnics i científics que investiguen les causes i efectes del canvi climàtic arreu del món.
Veure Atmosfera terrestre і Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Atmosfera terrestre і Heli
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Atmosfera terrestre і Hidrogen
Hidrosfera
cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.
Veure Atmosfera terrestre і Hidrosfera
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Atmosfera terrestre і Infraroig
Inversió tèrmica
La inversió tèrmica arriba fins a una alçada determinada i així pot formar un ''mar de núvols'' com aquest de sota Montserrat La inversió tèrmica és el fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l'alçada, al contrari del que és usual.
Veure Atmosfera terrestre і Inversió tèrmica
Iode
El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.
Veure Atmosfera terrestre і Iode
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Atmosfera terrestre і Ionització
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Veure Atmosfera terrestre і Ionosfera
Línia de Kármán
Capes de l'atmosfera (no és a escala) La Línia de Kármán és l'altitud definida internacionalment que s'acostuma a fer servir per a definir el límit entre l'atmosfera i l'espai exterior.
Veure Atmosfera terrestre і Línia de Kármán
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Atmosfera terrestre і Línia equatorial
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Atmosfera terrestre і Llum
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Atmosfera terrestre і Longitud d'ona
Luminescència
Exemple de luminescència: aquests minerals mostren fluorescència sota radiació ultraviolada La luminescència és la radiació òptica produïda per un sistema físic a causa de la transició d'un estat excitat a un estat fonamental.
Veure Atmosfera terrestre і Luminescència
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Veure Atmosfera terrestre і Magnetosfera
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Atmosfera terrestre і Mercuri (element)
Mesopausa
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i '''mesopausa''', i termosfera La mesopausa és la regió de l'atmosfera que determina el límit entre la mesosfera i la termosfera.
Veure Atmosfera terrestre і Mesopausa
Mesosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, '''mesosfera''' i mesopausa, i termosfera En meteorologia, es denomina mesosfera la part de l'atmosfera situada sobre l'estratosfera i sota la termosfera.
Veure Atmosfera terrestre і Mesosfera
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Atmosfera terrestre і Metà
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Atmosfera terrestre і Meteorit
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Veure Atmosfera terrestre і Meteorologia
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Veure Atmosfera terrestre і Microorganisme
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Atmosfera terrestre і Molècula
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Atmosfera terrestre і Monòxid de carboni
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Veure Atmosfera terrestre і Nanòmetre
National Center for Atmospheric Research
El National Center for Atmospheric Research (NCAR, Centre Nacional per a la Investigació Atmosfèrica) és un institut no governamental dels EUA la missió del qual és explorar i entendre l'atmosfera i les seves interaccions amb el Sol, els oceans, la biosfera i la societat humana.
Veure Atmosfera terrestre і National Center for Atmospheric Research
Núvol noctilucent
Núvols noctilucents sobre elformat ref http://saimaa.org llac Saimaa Els núvols noctilucents són febles fenòmens en forma de núvol, els més brillants i dominants en les capes de núvols polars.
Veure Atmosfera terrestre і Núvol noctilucent
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Veure Atmosfera terrestre і Neó
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Atmosfera terrestre і Nitrogen
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Veure Atmosfera terrestre і Oceà
Organisme aerobi
S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen, ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.
Veure Atmosfera terrestre і Organisme aerobi
Oxidant
Símbol de risc químic de la Unió Europea per agents oxidants. Un agent rovellant és un compost químic que rovella a en reaccions electroquímiques o redox.
Veure Atmosfera terrestre і Oxidant
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Atmosfera terrestre і Oxigen
Ozó
L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.
Veure Atmosfera terrestre і Ozó
Part per milió
Parts per milió (abreujat com ppm) és la unitat de mesura de concentració, que no forma part del sistema internacional d'unitats, utilitzada usualment per quantificar la presència de substàncies en petites quantitats (traça) en una barreja.
Veure Atmosfera terrestre і Part per milió
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Atmosfera terrestre і Petroli
Pluja àcida
Efectes de la pluja àcida a les Muntanyes Metal·líferes, Alemanya La pluja àcida és una precipitació que conté en dissolució àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre i de nitrogen, despresos en els processos industrials o per emissions naturals, amb el vapor d'aigua atmosfèric.
Veure Atmosfera terrestre і Pluja àcida
Pol geogràfic
pol nord d’inaccessibilitat (84 ° 03’N, 174 ° 51’W) (4). Diagrama que mostra l'esfera celeste amb eclíptica i equinoccis Un pol geogràfic és qualsevol dels dos punts fixes a la superfície d'un cos en rotació o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotació sobre el qual gira el cos.
Veure Atmosfera terrestre і Pol geogràfic
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Veure Atmosfera terrestre і Pol·len
Pols mineral
Pols mineral portada pel vent a l'Àfrica occidental. Pols mineral és un terme usat per indicar aerosols atmosfèrics originats per la suspensió de constituents minerals del sòl que són compostos de diversos òxids i carbonats.
Veure Atmosfera terrestre і Pols mineral
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Atmosfera terrestre і Pressió
Protocol de Kyoto
No posicionat. El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic i va ser el primer tractat internacional de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Veure Atmosfera terrestre і Protocol de Kyoto
Protoplaneta
(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.
Veure Atmosfera terrestre і Protoplaneta
Química ambiental
Esferes de la química ambiental La química ambiental és l'estudi de les fonts, reaccions, el transport, els efectes i destins de les espècies químiques a l'aigua, el sòl, l'aire i als ambients vius, així com els consegüents efectes de la tecnologia sobre aquests.
Veure Atmosfera terrestre і Química ambiental
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Atmosfera terrestre і Quilòmetre
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Atmosfera terrestre і Radiació
Radiació solar
Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.
Veure Atmosfera terrestre і Radiació solar
Radiació sortint d'ona llarga
Mitjana anual de radiació sortint d'ona llarga entre jar 1979 i 1995. La radiació sortint d'ona llarga (RSOL o OLR en anglès) és l'energia que surt de la Terra en forma de radiació infraroja a baixa energia.
Veure Atmosfera terrestre і Radiació sortint d'ona llarga
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Atmosfera terrestre і Radioactivitat
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Atmosfera terrestre і Raigs còsmics
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Atmosfera terrestre і Ràdio
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Veure Atmosfera terrestre і Sofre
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Atmosfera terrestre і Sol
Springer Science+Business Media
Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).
Veure Atmosfera terrestre і Springer Science+Business Media
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Atmosfera terrestre і Temperatura
Termopausa
Estructura de l'atmosfera terrestre La termopausa és el límit superior de l'atmosfera terrestre entre la termosfera i l'exosfera.
Veure Atmosfera terrestre і Termopausa
Termosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures a la termosfera poden arribar a 1.500 °C.
Veure Atmosfera terrestre і Termosfera
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Atmosfera terrestre і Terra
Tropopausa
La tropopausa marca el límit dins l'atmosfera terrestre entre la troposfera i l'estratosfera.
Veure Atmosfera terrestre і Tropopausa
Troposfera
La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera, que es troba en contacte amb la superfície terrestre.
Veure Atmosfera terrestre і Troposfera
Turbopausa
La turbopausa marca l'altitud entre l'espai exterior i l'atmosfera terrestre sota la qual la turbulència domina.
Veure Atmosfera terrestre і Turbopausa
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Atmosfera terrestre і Ultraviolat
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.
Veure Atmosfera terrestre і Vapor d'aigua
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Atmosfera terrestre і Velocitat
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Veure Atmosfera terrestre і Vent
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Atmosfera terrestre і Vent solar
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Atmosfera terrestre і Vida
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Atmosfera terrestre і Volcà
Xenó
El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.
Veure Atmosfera terrestre і Xenó
Zona climàtica
La zona tropical o intertropical Les zones temperades Les zones polars o frígides Mapa de les temperatures mitjanes anuals segons la zona geogràfica. S'anomena zona climàtica o zona geoastronòmica a cadascuna de les zones o faixes geogràfiques en què els paral·lels notables o principals divideixen a la superfície terrestre.
Veure Atmosfera terrestre і Zona climàtica
Vegeu també
Clima
- Atmosfera terrestre
- Clima
- Clima tropical
- Humitat
- Kouvola
- Sulfur de dimetil
També conegut com Atmosfera de la Terra, Atmosfera superior, Heterosfera.