Taula de continguts
82 les relacions: Alcaloide, Alemanya, Alt Empordà, Amèrica, Androceu, Angèlica, Antera, Antidiabètic, Antiinflamatori, Antipirètic, Aperitiu (fàrmac), Arrel (botànica), Àsia, Àustria, Boldo, Bosc, Calze (botànica), Card marià, Carxofera, Catalunya, Celtes, Centaure (mitologia), Cicatrització, Coriandre, Corol·la, Dehiscència, Diabetis mellitus, Diarrea, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Digestió, Dispèpsia, Droga, Edat mitjana, Embaràs, Equisets, Estípula, Estil (botànica), Eucaliptus, Europa, Família, Flor, Fonoll, Fruit, Fulla, Gastritis, Genciana, Gencianàcies, Gineceu, Google Llibres, Groc, ... Ampliar l'índex (32 més) »
Alcaloide
Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.
Veure Herba de Santa Margarida і Alcaloide
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Herba de Santa Margarida і Alemanya
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Herba de Santa Margarida і Alt Empordà
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Herba de Santa Margarida і Amèrica
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Veure Herba de Santa Margarida і Androceu
Angèlica
Langèlica (Angelica archangelica), és una espècie de planta amb flors de la família de les apiàcies.
Veure Herba de Santa Margarida і Angèlica
Antera
En botànica, s'anomena antera a la part superior de l'estam més engruixida i on es forma el pol·len.
Veure Herba de Santa Margarida і Antera
Antidiabètic
Un antidiabètic o hipoglucemiant és aquell medicament que prevé o millora la diabetis mellitus.
Veure Herba de Santa Margarida і Antidiabètic
Antiinflamatori
Antiinflamatori (o rarament anomenat antiflogístic) és aquell fàrmac que prevé o combat la inflamació.
Veure Herba de Santa Margarida і Antiinflamatori
Antipirètic
Un antipirètic (dels mots grecs anti-, contra, i pyr, foc), antifebril, antitèrmic o febrífug és una substància que fa disminuir la febre sense afectar la temperatura d'un cos normal sense febre.
Veure Herba de Santa Margarida і Antipirètic
Aperitiu (fàrmac)
Aperitiu és aquell medicament o substància que estimula les secrecions gàstriques i afavoreix la digestió dels aliments.
Veure Herba de Santa Margarida і Aperitiu (fàrmac)
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Veure Herba de Santa Margarida і Arrel (botànica)
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Herba de Santa Margarida і Àsia
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Herba de Santa Margarida і Àustria
Boldo
El boldo (Peumus boldus Molina, 1782) al DIEC és un arbre originari de les zones costaneres de Xile.
Veure Herba de Santa Margarida і Boldo
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure Herba de Santa Margarida і Bosc
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Veure Herba de Santa Margarida і Calze (botànica)
Card marià
El card marià, card lleter, card de la llet de la Mare de Déu, card tacat, card burral o cardot (Silybum marianum) és una planta amb flor de la família de les asteràcies que es troba a tota la regió mediterrània, sobretot cap al sud d'Europa i la península Ibèrica, les Canàries, Àsia Menor i nord d'Àfrica.
Veure Herba de Santa Margarida і Card marià
Carxofera
La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.
Veure Herba de Santa Margarida і Carxofera
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Herba de Santa Margarida і Catalunya
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Herba de Santa Margarida і Celtes
Centaure (mitologia)
Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Veure Herba de Santa Margarida і Centaure (mitologia)
Cicatrització
La cicatrització, és un intricat procés en el qual la pell o un altre òrgan tissular es repara ell mateix després d'una ferida.
Veure Herba de Santa Margarida і Cicatrització
Coriandre
El coriandre o celiandre(Coriandrum sativum) és una planta aromàtica anual, que germina, floreix i acaba morint en el curs d'un any, que pertany al gènere Coriandrum i es troba dins de la família de les apiàcies.
Veure Herba de Santa Margarida і Coriandre
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Veure Herba de Santa Margarida і Corol·la
Dehiscència
fol·licle d'''Asclepias syriaca'' mostrant les llavors a l'interior. Dehiscència en biologia, i especialment en botànica, és l'obertura d'un òrgan tancat perquè en pugui sortir el contingut quan arriba a la maduresa.
Veure Herba de Santa Margarida і Dehiscència
Diabetis mellitus
La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és una síndrome de metabolisme alterat, produïda generalment per una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).
Veure Herba de Santa Margarida і Diabetis mellitus
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids.
Veure Herba de Santa Margarida і Diarrea
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Veure Herba de Santa Margarida і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Veure Herba de Santa Margarida і Digestió
Dispèpsia
El terme dispèpsia (comunament conegut com a indigestió o empatx) comprèn tot trastorn de la secreció, motilitat o sensibilitat gàstriques que pertorbin la digestió; designa qualsevol alteració funcional associada a l'aparell digestiu.
Veure Herba de Santa Margarida і Dispèpsia
Droga
Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.
Veure Herba de Santa Margarida і Droga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Herba de Santa Margarida і Edat mitjana
Embaràs
Dona embarassada Lembaràs o gestació es refereix al procés posterior a la fecundació d'un òvul per un espermatozoide, pel qual es desenvolupa un nou individu de l'espècie dins del cos de la mare, fins al moment del part; fa referència a aquest període que transcorre entre la fecundació i el part, sovint específicament als mamífers.
Veure Herba de Santa Margarida і Embaràs
Equisets
Equisetum és un gènere de plantes vasculars sense llavors, l'únic gènere actual de la família Equisetaceae i de l'ordre Equisetales dintre dels pteridòfits.
Veure Herba de Santa Margarida і Equisets
Estípula
'''Estípula''' glandular d'''Euphorbia pteroneura''. '''Estípules''' fusionades i amb forma de fulla en ''Alchemilla''. Una estípula és una estructura, usualment laminar, que es forma a cada costat de la base foliar d'un Traqueobiont.
Veure Herba de Santa Margarida і Estípula
Estil (botànica)
L'estil és la part allargada del pistil que uneix l'ovari i l'estigma.
Veure Herba de Santa Margarida і Estil (botànica)
Eucaliptus
Eucaliptus (Eucalyptus) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les mirtàcies.
Veure Herba de Santa Margarida і Eucaliptus
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Herba de Santa Margarida і Europa
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Veure Herba de Santa Margarida і Família
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Herba de Santa Margarida і Flor
Fonoll
Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.
Veure Herba de Santa Margarida і Fonoll
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Herba de Santa Margarida і Fruit
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Veure Herba de Santa Margarida і Fulla
Gastritis
La gastritis és una inflamació de la mucosa gàstrica.
Veure Herba de Santa Margarida і Gastritis
Genciana
Les gencianes o gençanes (Gentiana) són un gènere de plantes amb flor de la família de les gencianàcies.
Veure Herba de Santa Margarida і Genciana
Gencianàcies
Gencianàcia, Gencianàcies o Gentianaceae, és una família de plantes amb flor de l'ordre Gentianales.
Veure Herba de Santa Margarida і Gencianàcies
Gineceu
Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.
Veure Herba de Santa Margarida і Gineceu
Google Llibres
Google Llibres o Google Books és la biblioteca virtual de Google, amb centenars de milers de llibres digitalitzats totalment o parcialment consultables en línia, que inclou la digitalització de fons de la Biblioteca de Catalunya i altres quatre biblioteques catalanes (Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona).
Veure Herba de Santa Margarida і Google Llibres
Groc
El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.
Veure Herba de Santa Margarida і Groc
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Herba de Santa Margarida і Herba
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Veure Herba de Santa Margarida і Hermafrodita
Indument
Boraginàcies L'indument és el conjunt de pèls o tricomes que recobreixen la superfície dels diferents òrgans de la planta.
Veure Herba de Santa Margarida і Indument
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Veure Herba de Santa Margarida і Inflorescència
Infusió
Infusions Tassa de te Mate La infusió és un mètode d'extracció dels principis actius solubles d'una planta mitjançant la seva introducció en aigua inicialment bullent, però que es deixa refredar.
Veure Herba de Santa Margarida і Infusió
James Edward Smith
Sir James Edward Smith (Norwich, 2 de desembre del 1759 - 17 de març del 1828) fou un botànic anglès, fundador de la Societat Linneana de Londres.
Veure Herba de Santa Margarida і James Edward Smith
Lactància
Euga alletant un pollí. La lactància o alletament és el mode d'alimentació de les cries de mamífers, i que els dona el nom científic (Mammalia).
Veure Herba de Santa Margarida і Lactància
Laxant
Supositoris de glicerina empleats com a laxants. Un laxant és un medicament o substància que facilita l'evacuació de l'intestí de manera natural, sense provocar diarrea.
Veure Herba de Santa Margarida і Laxant
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Veure Herba de Santa Margarida і Llança
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Herba de Santa Margarida і Llavor
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Veure Herba de Santa Margarida і Malària
Malví
El malví, altea o malva blanca (Althaea officinalis del grec althaia, 'curació'), és una espècie de planta de la família malvàcia present en la major part del litoral d'Europa (exceptuant la zona més septentrional), al nord-oest d'Àfrica i al sud d'Àsia, sobretot en zones humides a la vora del mar.
Veure Herba de Santa Margarida і Malví
Menta
Menta d'aigua (''Mentha aquatica'') Herba cuquera (''Mentha arvensis'') Menta boscana (''Mentha longifolia'') Poliol (''Mentha pulegium'') La menta (Mentha) és un gènere de plantes amb flor dins la família lamiàcia.
Veure Herba de Santa Margarida і Menta
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Herba de Santa Margarida і Mitologia
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Veure Herba de Santa Margarida і Noguera
Oli essencial
Eucaliptus Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.
Veure Herba de Santa Margarida і Oli essencial
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Veure Herba de Santa Margarida і Ovari
Pètal
sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.
Veure Herba de Santa Margarida і Pètal
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Herba de Santa Margarida і Pell
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Herba de Santa Margarida і Pirineus
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Veure Herba de Santa Margarida і Quiró
Resina
Resina englobant a un insecte. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats.
Veure Herba de Santa Margarida і Resina
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Veure Herba de Santa Margarida і Romaní
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Herba de Santa Margarida і Rosselló
Sèpal
Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.
Veure Herba de Santa Margarida і Sèpal
Sèssil
Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Veure Herba de Santa Margarida і Sèssil
Sedant
Un sedant és un fàrmac que disminueix la sensació de dolor o, més aviat, l'excitació del sistema nerviós central.
Veure Herba de Santa Margarida і Sedant
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Herba de Santa Margarida і Sol
Suc
El suc de taronja és una de les begudes més consumides arreu del món. El suc és el líquid que es pot extreure de plantes i fruites en estat natural a partir de procediments mecànics, sense que hi hagi fermentació, de manera que conserven les propietats típiques de la fruita utilitzada.
Veure Herba de Santa Margarida і Suc
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Veure Herba de Santa Margarida і Tija
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Herba de Santa Margarida і Vall d'Aran
Xicoira
La xicoira (Cichorium intybus) és una planta herbàcia perenne i una mica llenyosa de la família de les asteràcies, generalment amb flors blaves brillants, rarament blanques o rosades.
Veure Herba de Santa Margarida і Xicoira
També conegut com Centaurium erythraea.