Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Alabastre (mineral), Argila, Babilònia, Bronze, De divinatione, Dionís, Divinitat lunar, Edat antiga, Edat del bronze, Etruscs, Eufrates, Fufluns, Gàl·lia Cisalpina, Harúspex, Hattusa, Hèrcules, Hercle, Hitites, Itàlia, Juno, Kykeon, Lares, Leda, Mart (mitologia), Museu Britànic, Nethuns, Piacenza, Plini el Vell, Prehistòria, Satre, Saturn (mitologia), Servi Maure Honorat, Silvà, Tínia, Tel·lus, Tigris, Turan (mitologia), Turquia, Uni (mitologia), Usil, Vejovis, Venus (mitologia), Vesícula biliar, Volterra, 1877, 1894.
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Alabastre (mineral) · Veure més »
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Argila · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Babilònia · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Bronze · Veure més »
De divinatione
De divinatione és un tractat filosòfic de Marc Tul·li Ciceró redactada en dos llibres i escrita als primers mesos de l'any, període en què l'última dictadura de Cèsar va comportar l'allunyament de l'autor de l'activitat política.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і De divinatione · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Dionís · Veure més »
Divinitat lunar
Estàtua de la deessa Selene a Roma. Chandra, el déu de la lluna a l'hinduisme. La lluna com a divinitat és una figura constant en les mitologies d'arreu del món.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Divinitat lunar · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Edat antiga · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Edat del bronze · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Etruscs · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Eufrates · Veure més »
Fufluns
Fufluns o Pupluns (en etrusc 𐌐𐌖𐌘𐌋𐌖𐌍𐌔) va ser, a la mitologia etrusca, el déu de les plantes, de la felicitat, de la salut i del creixement en totes i de totes les coses.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Fufluns · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Harúspex · Veure més »
Hattusa
Hattusa (o Hattuša) era l'antiga capital de l'Imperi hitita des del regnat d'Hattusilis I. Estava situada al centre d'Anatòlia.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Hattusa · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Hèrcules · Veure més »
Hercle
A la mitologia etrusca, Hercle o també Herecle, era fill de Tínia i Uni, les divinitats supremes del panteó etrusc.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Hercle · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Hitites · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Itàlia · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Juno · Veure més »
Kykeon
El kykeon o ciceó (del grec κυκεών, mesclar) és una beguda ritual associada als Misteris d'Eleusis de l'Antiga Grècia relativa la culte de Demèter i Persèfone.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Kykeon · Veure més »
Lares
Lares (Λάριβος) va ser una ciutat de Numídia que a la guerra de Jugurta la va utilitzar Gai Mari com un lloc de magatzem d'equips militars, segons diu Sal·lusti.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Lares · Veure més »
Leda
s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Leda · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Mart (mitologia) · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Museu Britànic · Veure més »
Nethuns
Nethuns a l'antiga mitologia etrusca era un déu dels pous i de les fonts.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Nethuns · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Piacenza · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Plini el Vell · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Prehistòria · Veure més »
Satre
Satre o Satres va ser, segons la mitologia etrusca, un déu aterridor i perillós que llançava llamps des de les profunditats de l'inframon on vivia.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Satre · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Saturn (mitologia) · Veure més »
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Servi Maure Honorat · Veure més »
Silvà
En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Silvà · Veure més »
Tínia
Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Tínia · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Tel·lus · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Tigris · Veure més »
Turan (mitologia)
Turan era una deessa de la mitologia etrusca.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Turan (mitologia) · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Turquia · Veure més »
Uni (mitologia)
Uni és la deessa suprema del panteó etrusc i la deessa patrona de Perusa.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Uni (mitologia) · Veure més »
Usil
Usil va ser, segons la mitologia etrusca, el déu del Sol.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Usil · Veure més »
Vejovis
Denari romà amb la representació de '''Vejovis''' a l'anvers, cenyit amb una diadema i llançant un llamp Vejovis o Vejove és un déu de la mitologia romana de caràcter ambivalent; per una banda és el déu del llamp i fereix els humans (compartint aquest atribut amb Júpiter però Vejovis sempre tenia sentit negatiu) i per l'altra era invocat per a la curació dels malalts (probablement aquesta creença era d'origen etrusc).
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Vejovis · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Venus (mitologia) · Veure més »
Vesícula biliar
La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Vesícula biliar · Veure més »
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і Volterra · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і 1877 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Harúspex de Piacenza і 1894 · Veure més »
