Obrir a Google MapsTaula de continguts
63 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abraham Duquesne, Agà, Algèria, Amazics, Andrea Doria, August, Banu Hammad, Bugia (Algèria), Cartago, Catalunya, Colònia romana, Conquesta àrab d'Egipte, Constantina (Algèria), Daira, De facto, Dey, Dinastia almoràvit, Dioclecià, Fenicis, Gènova, Genseric, Hàfsida, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Khair ed-Din Barba-rossa, Kutama, Mauritània Cesariense, Mauritània Sitifiense, Morabit, Nàpols, Oruç Reis, Penyal d'Alger, Pisa, Província de Jijel, Sanç I de Mallorca, Skikda, Tunísia, Vàndals, 1 de juny, 1143, 1152, 1312, 1510, 1511, 1512, 1516, 1527, 1611, 1755, ... Ampliar l'índex (13 més) »
- Ciutats d'Algèria
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Veure Gíger і Abd-al-Mumin ibn Alí
Abraham Duquesne
Abraham Duquesne, marquis du Bouchet (c. 16102 de febrer de 1688) va ser un oficial naval francès, que també va ser almirall a la marina sueca.
Veure Gíger і Abraham Duquesne
Agà
Agà (del turc, escrit en caràcters aràbics, o, i en persa; en noms propis sovint es transcriu Agha) és un qualificatiu utilitzat pels turcs.
Veure Gíger і Agà
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Gíger і Algèria
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Gíger і Amazics
Andrea Doria
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.
Veure Gíger і Andrea Doria
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Gíger і August
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Gíger і Banu Hammad
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Gíger і Bugia (Algèria)
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Gíger і Cartago
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Gíger і Catalunya
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Gíger і Colònia romana
Conquesta àrab d'Egipte
Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).
Veure Gíger і Conquesta àrab d'Egipte
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Gíger і Constantina (Algèria)
Daira
La dàïra o daerah, al sud-est d'Àsia, és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria, Tunísia i als territoris controlats per la República Sahrauí, així com a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Veure Gíger і Daira
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Gíger і De facto
Dey
Dey o Dei (àrab, داي Dayi) és una paraula turca que vol dir "oncle matern" i fou donat com a títol a governants otomans a Algèria i Tunísia, i alguns funcionaris subalterns dins els geníssers.
Veure Gíger і Dey
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Gíger і Dinastia almoràvit
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Gíger і Dioclecià
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Gíger і Fenicis
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Gíger і Gènova
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Gíger і Genseric
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Gíger і Hàfsida
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Gíger і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Gíger і Imperi Romà d'Orient
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Veure Gíger і Khair ed-Din Barba-rossa
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Veure Gíger і Kutama
Mauritània Cesariense
La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.
Veure Gíger і Mauritània Cesariense
Mauritània Sitifiense
La Mauritània Sitifiense va ser una província romana formada amb la part oriental de la província de Mauritània Cesariense, des de Saldae fins al riu Ampsaga.
Veure Gíger і Mauritània Sitifiense
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Veure Gíger і Morabit
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Gíger і Nàpols
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Veure Gíger і Oruç Reis
Penyal d'Alger
El penyal d'Alger fou una posició fortificada espanyola que dominava la ciutat d'Alger, i fou possessió dels espanyols del 1510 al 1529.
Veure Gíger і Penyal d'Alger
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Gíger і Pisa
Província de Jijel
La província o wilaya de Jijel és una província o wilaya costanera de l'est d'Algèria, la seva capital és la ciutat de Jijel.
Veure Gíger і Província de Jijel
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Veure Gíger і Sanç I de Mallorca
Skikda
Skikda —en àrab سكيكدة, Skīkda— és una ciutat del nord-oest d'Algèria i un port del golf de Stora, l'antic Sinus Numidicus.
Veure Gíger і Skikda
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Gíger і Tunísia
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Gíger і Vàndals
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Gíger і 1 de juny
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Gíger і 1143
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Gíger і 1152
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Gíger і 1312
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Gíger і 1510
1511
;Països Catalans.
Veure Gíger і 1511
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Gíger і 1512
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Gíger і 1516
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Gíger і 1527
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Gíger і 1611
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Gíger і 1755
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Gíger і 1803
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Gíger і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Gíger і 1806
1830
;Països Catalans.
Veure Gíger і 1830
1839
;Països Catalans.
Veure Gíger і 1839
1856
;Països Catalans.
Veure Gíger і 1856
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Gíger і 1955
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Gíger і 1958
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Gíger і 1959
1974
;Països Catalans.
Veure Gíger і 1974
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Gíger і 23 de juliol
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Gíger і 23 de maig
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Gíger і 31 d'octubre
Vegeu també
Ciutats d'Algèria
- Béchar
- Biskra
- Bordj El Kiffan
- Chlef
- Djelfa
- El Oued
- Gíger
- Ghardaïa
- Laghouat
- Lazharia
- Mansura (Algèria)
- Mascara
- Medea (Algèria)
- Mliana
- Mostaganem
- Msila
- N'Gaous
- Orà
- Ouargla
- Ouzellaguen
- Pigüé
- Rouïba
- Saïda
- Sabra (Algèria)
- Sidi Bel Abbès
- Sidi Lakhdar (Ain Defla)
- Sitifis
- Skikda
- Taghit
- Tamanràsset
- Tebessa
- Tuggurt
També conegut com Djidjelli, Idgil, Idgilgili, Igilgili.