Accés més ràpid que el navegador!
198 les relacions: Accident de Txornòbil, Agnosticisme, Aiguamoll, Albufera, Alemany, Alemanya, Alemanys ètnics, Anglès, Argentina, Armenis, Újhorod, Asquenazites, Ateisme, Austràlia, Ídix, Óblast, Àzeris, Búlgars, Bălți, Belarús, Belarús (llengua), Belarussos, Bosc caducifoli temperat, Bosc temperat, Buh Meridional, Buh Occidental, Bulgària, Canadà, Carpats, Catolicisme, Clima continental, Clima mediterrani, Clima subtropical, Cova, Crimea, Cristianisme ortodox, Danubi, Delta del Danubi, Desnà, Diàspora, Dnièster, Dniéper, Ecoregió, Església Catòlica Romana, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Russa, Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kíiv), Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou), Església Romanesa Unida a Roma, ..., Esglésies Catòliques Orientals, Eslovac, Eslovàquia, Estats Units d'Amèrica, Estepa (geografia), Estepa pòntica, Estret de Kertx, Estuari, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Exarcat, Exposició universal, Fageda verge dels Carpats i d'altres regions d'Europa, Fons de les Nacions Unides per a la Infància, Fons Mundial per la Natura, Gagaús, Gagaüsos, Geòrgia, Georgians, Gitanos, Grec, Grecs, Herbassar, Hongarès, Hongria, Hoverla, Hrívnia, Humus, Ióssif Stalin, Imperi Rus, Israel, Itàlia, Ivan Xixkin, Judaisme, Jueus, Kazakhstan, Kàmianets-Podilski, Kàniv, Kíiv, Khàrkiv, Kherson, Krementxuk, Kriví Rih, Llengües turqueses, Llista de ciutats d'Ucraïna, Llista de muntanyes d'Ucraïna, Luhansk, Lviv, Makíivka, Mar d'Azov, Mar Negra, Mariúpol, Mikolaiv, Moldau, Moldaus, Moldàvia, Molotxna, Mongòlia, Odessa, Orhei, Pannònia, París, Parc nacional, Polèsia, Polònia, Polonès, Polonesos, Poltava, Portugal, Prípiat, Precipitació atmosfèrica, Protestantisme, Província d'Ivano-Frankivsk, Província d'Odessa, Província de Bélgorod, Província de Brest, Província de Briansk, Província de Dnipropetrovsk, Província de Donetsk, Província de Jitòmir, Província de Kíiv, Província de Khàrkiv, Província de Kherson, Província de Khmelnitski, Província de Kirovohrad, Província de Kursk, Província de Luhansk, Província de Lviv, Província de Mikolaiv, Província de Poltava, Província de Rivne, Província de Smolensk, Província de Sumi, Província de Ternòpil, Província de Txerkassi, Província de Txerníhiv, Província de Txernivtsí, Província de Vínnitsia, Província de Volínia, Província de Zaporíjia, Prut, Rússia, Regne Unit, Riu Don, Riu Prípiat, Romanès, Romanesos, Romania, Rus, Russos, Rutè, Rutens, Síverski Donets, Súrjik, Sebastòpol, Segona Guerra Mundial, Serbi, Siret, Sivaix, Sumi (Ucraïna), Tabaquisme, Tàtar, Tàtar de Crimea, Tàtars, Tàtars de Crimea, Ternòpil, Tisza, Transcarpàcia, Transcripció lingüística, Turquia, Txèquia, Txerkassi, Txerníhiv, Txernivtsí, Txernozem, Txornòbil, Ucraïna, Ucraïnès, UNESCO, UNIAN, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urals, Vínnitsia, Vístula, Zaporíjia, 1991, 2004. Ampliar l'índex (148 més) »
Accident de Txornòbil
Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Accident de Txornòbil · Veure més »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Agnosticisme · Veure més »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Aiguamoll · Veure més »
Albufera
L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Albufera · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Alemanya · Veure més »
Alemanys ètnics
Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Alemanys ètnics · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Anglès · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Argentina · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Armenis · Veure més »
Újhorod
Újhorod (ciríl·lic Ужгород, pronunciació AFI en ucraïnès ˈuʒɦoˌrɔd; en hongarès Ungvár, en eslovac Užhorod) és una ciutat situada a l'oest d'Ucraïna, a la frontera amb Eslovàquia i prop de la frontera amb Hongria.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Újhorod · Veure més »
Asquenazites
Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Asquenazites · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ateisme · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Austràlia · Veure més »
Ídix
L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ídix · Veure més »
Óblast
Una óblast (en rus: о́бласть, plural: о́бласти; ucraïnès: о́бласть, plural: о́бласті; en búlgar о́бласт, plural: о́бласти) és el nom que es dona a algunes entitats subestatals de Bulgària, la Federació Russa, Ucraïna i la desapareguda Unió Soviètica.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Óblast · Veure més »
Àzeris
Els àzeris o azerbaidjanesos són un grup ètnic turc que habita principalment al nord-oest de l'Iran i a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Àzeris · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Búlgars · Veure més »
Bălți
Bălți és la tercera ciutat de Moldàvia, i la ciutat més gran del nord del país.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Bălți · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Belarús · Veure més »
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Belarús (llengua) · Veure més »
Belarussos
Els belarussos (en belarús: беларусы, o belarussi) són un grup ètnic eslau oriental que són la majoria de la població de Belarús.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Belarussos · Veure més »
Bosc caducifoli temperat
Distribució dels boscos caducifolis El bosc caducifoli temperat és l'ecosistema o el bioma del bosc d'arbres de fulla caduca.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Bosc caducifoli temperat · Veure més »
Bosc temperat
Boscos temperats Bosc temperat és un bosc de la zona de clima temperat.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Bosc temperat · Veure més »
Buh Meridional
Mapa del Buh Meridional (en lituà) Mapa dels rius d'Ucraïna (en alemany) La confluència del riu Inhul amb el '''Buh Meridional''' a Mikolaiv, óblast de Mikolaiv, vista aèria des de 10 km. El Buh Meridional o Hípanis (ucraïnès: Півде́нний Буг, Pivdennyi Buh, a vegades Бог, Boh, o Півде́нний Бог, Pivdennyi Boh; turc: Aksu; grec antic: Hypanis) és un riu d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Buh Meridional · Veure més »
Buh Occidental
Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès) Mapa del Buh Occidental (en francès) El Buh Occidental dins el sistema fluvial polonès. El Buh Occidental o simplement Buh o Bug (ucraïnès: За́хідний Буг o Буг, Zàkhidnyi Buh o Buh; belarús: Захо́дні Буг, Zakhodni Buh; polonès: Bug) és un riu d'Ucraïna, Belarús i Polònia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Buh Occidental · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Bulgària · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Canadà · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Carpats · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Catolicisme · Veure més »
Clima continental
Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Clima continental · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Clima mediterrani · Veure més »
Clima subtropical
Les zones de clima subtropical del món (en groc), segons Köppen. Clima subtropical és el tipus de clima amb característiques intermèdies entre els climes pròpiament tropicals i el clima subàrtic.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Clima subtropical · Veure més »
Cova
Avenc a Alabama, Estats Units Cova Acsibi, Argentina Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Cova · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Crimea · Veure més »
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Cristianisme ortodox · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Danubi · Veure més »
Delta del Danubi
El delta del Danubi (Delta Dunării en romanès, Дельта Дунаю, Delta Dynáiu o delta del Dunái en ucraïnès) és el delta del segon riu més gran d'Europa.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Delta del Danubi · Veure més »
Desnà
El Desnà (en rus i ucraïnès: Десна) és un llarg riu europeu que discorre per Rússia i Ucraïna, un afluent del riu Dnipró o Dnièper.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Desnà · Veure més »
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Diàspora · Veure més »
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Dnièster · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Dniéper · Veure més »
Ecoregió
Mapa de localització d'ecoregions en la selva amazònica marcades per la línia groga. Una ecoregió (regió ecològica), de vegades anomenada bioregió, és una superfície definida de forma ecològica i geogràfica, més petita que una "ecozona".
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ecoregió · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església grecocatòlica ucraïnesa
Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Església grecocatòlica ucraïnesa · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Església Ortodoxa · Veure més »
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Església Ortodoxa Russa · Veure més »
Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kíiv)
L'Església Ortodoxa Ucraïnesa del Patriarcat de Kíiv (EOU-PK) (en ucraïnès: Українська Православна Церква Київського Патрiархату), és una de les tres grans esglésies d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kíiv) · Veure més »
Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou)
L'Església Ortodoxa Ucraïnesa (en ucraïnès: Українська Православна Церква, en rus: Украинская Православная Церковь) és una Església Ortodoxa autònoma d'Ucraïna sota jurisdicció eclesiàstica del Patriarcat de Moscou.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou) · Veure més »
Església Romanesa Unida a Roma
L'Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatòlica de Romania, és una església catòlica oriental, de ritu bizantí.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Església Romanesa Unida a Roma · Veure més »
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Esglésies Catòliques Orientals · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Eslovac · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Eslovàquia · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Estepa (geografia) · Veure més »
Estepa pòntica
L'estepa pòntica és una ecoregió de l'ecozona paleàrtica, definida per WWF, que s'estén per Europa oriental, des del nord del mar Negre (Ucraïna) i del Caucas fins a la frontera entre Rússia i el Kazakhstan, al sud dels Urals.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Estepa pòntica · Veure més »
Estret de Kertx
L'estret de Kertx, antigament anomenat Bòsfor Cimmeri, connecta la mar Negre amb la mar d'Azov i separa les penínsules de Crimea (Ucraïna, ocupada per Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Estret de Kertx · Veure més »
Estuari
Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Estuari · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Europa · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Europa Central · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Europa de l'Est · Veure més »
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Exarcat · Veure més »
Exposició universal
Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Exposició universal · Veure més »
Fageda verge dels Carpats i d'altres regions d'Europa
La fageda verge dels Carpats i d'altres regions d'Europa, un exemple destacat de boscos temperats que romanen inalterats, constitueix una sèrie de propietat transnacional de deu components per separat (6 a Ucraïna i 4 a Eslovàquia) al llarg d'un eix de 185 km, des de les muntanyes de Ràkhiv i el massís de Txornohora a Zakarpàttia, Ucraïna, cap a l'oest al llarg del sistema de la cresta dels Polonyns (ucraïnès: Полонинський хребет, transcrit: Polonynskyi khrebet), per endinsar-se a Eslovàquia, acabant a la Bukovské vrchy i les muntanyes Vihorlat.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Fageda verge dels Carpats i d'altres regions d'Europa · Veure més »
Fons de les Nacions Unides per a la Infància
El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (en anglès, United Nations International Children's Emergency Fund) o UNICEF és un programa de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), amb base a Nova York, que proveeix ajuda humanitària i de desenvolupament a nens i mares en països en desenvolupament.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Fons de les Nacions Unides per a la Infància · Veure més »
Fons Mundial per la Natura
El Fons Mundial per la Natura (en anglès: World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund o WWF) és una organització de conservació global de l'ambient, investigació i de defensa ambiental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Fons Mundial per la Natura · Veure més »
Gagaús
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Gagaús · Veure més »
Gagaüsos
Els gagaüsos són una minoria turquesa al sud de Moldàvia (Gagaúsia) i sud-oest d'Ucraïna (principalment a Budjak, óblast d'Odessa) en un nombre de 250.000.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Gagaüsos · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Geòrgia · Veure més »
Georgians
Els georgians, també anomenats kartvelians (ქართველები), són una nació i un grup ètnic nadiu de Geòrgia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Georgians · Veure més »
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Gitanos · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Grec · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Grecs · Veure més »
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Herbassar · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Hongria · Veure més »
Hoverla
Hoverla (Hoverla;:;: Hovârla; Goverla, Polonès: Howerla) 2.061 metres (6.762 ft), és la muntanya més alta d'Ucraïna i forma part dels Carpats.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Hoverla · Veure més »
Hrívnia
La hrívnia (en ucraïnès гривня) és la moneda d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Hrívnia · Veure més »
Humus
L'humus, a la part superior del perfil del sòl, té un característic color negre o marró fosc, senyal de la presència de restes orgàniques. Lhumus, de vegades anomenat terra vegetal, designa la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica, essencialment per l'acció combinada dels animals, bacteris i de fongs del sòl.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Humus · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ióssif Stalin · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Imperi Rus · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Israel · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Itàlia · Veure més »
Ivan Xixkin
Ivan Ivànovitx Xixkin, Иван Иванович Шишкин, (25 gener 1832, Ielàbuga - 20 març 1898, Sant Petersburg) fou un pintor realista i gravador rus del.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ivan Xixkin · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Judaisme · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Jueus · Veure més »
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Kazakhstan · Veure més »
Kàmianets-Podilski
Escut històric Kàmianets-Podilski (ucrainès: Ка́м'янець-Поді́льський, Kàmianets-Podilski; rus: Каменец-Подольский, Kàmienets-Podolski, armeni: Կամիանեց-Պոդոլսկ, polonès: Kamieniec Podolski) és una ciutat d'Ucraïna a la vora del riu Smótrytx, afluent del Dnièster.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Kàmianets-Podilski · Veure més »
Kàniv
Kàniv (en, IPA: ) ciutat situada al raion de Txerkassi, província de Txerkassi al centre d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Kàniv · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Kíiv · Veure més »
Khàrkiv
Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Khàrkiv · Veure més »
Kherson
Kherson (Херсон, Херсон) és una ciutat del sud d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Kherson · Veure més »
Krementxuk
Krementxuk (en Кременчук, en Кременчуг) és una vila industrial de l'óblast de Poltava, a Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Krementxuk · Veure més »
Kriví Rih
Kriví Rih (Кривий Ріг, Криво́й Рог) és una ciutat d'Ucraïna dins la província de Dnipropetrovsk, a la confluència dels rius Inhulets i Saksahan.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Kriví Rih · Veure més »
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Llengües turqueses · Veure més »
Llista de ciutats d'Ucraïna
Aquesta és una llista completa de les ciutats d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Llista de ciutats d'Ucraïna · Veure més »
Llista de muntanyes d'Ucraïna
Aquesta llista de muntanyes d'Ucraïna és una relació no exhaustiva de muntanyes, cims o pics d'Ucraïna, organitzades en dos grups, les muntanyes dels Carpats i les de Crimea, i ordenades per altura.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Llista de muntanyes d'Ucraïna · Veure més »
Luhansk
Luhansk o Lugansk (Луганськ, Луганск), és una ciutat ucraïnesa i la capital de la província de Luhansk.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Luhansk · Veure més »
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Lviv · Veure més »
Makíivka
Makíivka (Макі́ївка, Маке́евка, Makéievka, en 1920—1931 — Dimítrievsk) és una ciutat d'importància provincial en la província de Donetsk d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Makíivka · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Mar d'Azov · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Mar Negra · Veure més »
Mariúpol
Mariúpol (en ucraïnès Маріуполь, en rus Мариуполь) és una ciutat portuària del sud-est d'Ucraïna a tocar del Mar d'Azov.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Mariúpol · Veure més »
Mikolaiv
La ciutat de Mikolaiv és el centre administratiu de l'òblast de Mikolaiv.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Mikolaiv · Veure més »
Moldau
Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Moldau · Veure més »
Moldaus
Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Moldaus · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Moldàvia · Veure més »
Molotxna
Imatge satèl·lit de la mar d'Azov i la península de Crimea on es pot apreciar lleument el traçat del Molotxna i el seu líman, al centre-esquerra, a la costa nord de la mar d'Azov. En aquesta imatge hivernal només es pot apreciar el líman del Molotxna congelat, que és el líman més gran dels tres que s'hi veuen a la costa nord ucraïnesa de la mar d'Azov. Mapa del 1852 de la colònia mennonita del Molotxna Un altre mapa, aquest del 1912, de l'assentament mennonita del Molotxa El riu Molotxna (ucraïnès: Моло́чна, transcrit: Molotxna, que vol dir "lletosa", o sigui "riu lletós"; grec antic: Γέρρος ποταμός, Gerros) es troba a Ucraïna, a l'óblast o província de Zaporíjia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Molotxna · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Mongòlia · Veure més »
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Odessa · Veure més »
Orhei
Orhei (Jiddisch: Uriv - אוריװ, rus Orgeyev - Оргеев) és una ciutat de Moldàvia amb una població de 25,680 habitants, capital del districte d'Orhei.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Orhei · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Pannònia · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і París · Veure més »
Parc nacional
Parc Nacional Los Cardones, Argentina La vall de Colieto, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Un parc nacional és un espai natural protegit per llei de la contaminació i desenvolupament humà.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Parc nacional · Veure més »
Polèsia
Polesia Polèsia o Políssia (Пале́ссе, Paléssie; Полі́сся, Políssia; Поле́сье, Poliéssie; Polesie; amb el significat de «terra de bosc») és una regió històrica situada en gran part entre Ucraïna i Belarús.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Polèsia · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Polònia · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Polonès · Veure més »
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Polonesos · Veure més »
Poltava
Poltava (Полтава en ucraïnès i rus) és la capital de la Província de Poltava a Ucraïna central.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Poltava · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Portugal · Veure més »
Prípiat
Prípiat (ucraïnès: При́п'ять, transliterat amb el sistema internacional: Pryp”jat’, transliterat al català: Prýpiat o Prýp'iat; en rus: При́пять, transcrit al català: Prípiat) és una ciutat fantasma al nord d'Ucraïna a l'óblast o província de Kíev, a la vora de la frontera amb Belarús i prop de la ciutat fantasma de Txernòbil.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Prípiat · Veure més »
Precipitació atmosfèrica
Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la Terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Precipitació atmosfèrica · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Protestantisme · Veure més »
Província d'Ivano-Frankivsk
La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província d'Ivano-Frankivsk · Veure més »
Província d'Odessa
La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província d'Odessa · Veure més »
Província de Bélgorod
La província de Bélgorod (en rus Белгоро́дская о́бласть, Belgoródskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia configurat com a óblast.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Bélgorod · Veure més »
Província de Brest
La província de Brest (en belarús Брэ́сцкая во́бласць, Bréstskaia vóblasts) és una de les vóblasts de Belarús, subdivisió administrativa immediatament inferior a l'estat.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Brest · Veure més »
Província de Briansk
La província de Briansk (en rus Брянская область, tr. Briànskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Briansk · Veure més »
Província de Dnipropetrovsk
La província de Dnipropetrovsk o óblast de Dnipropetrovsk (en ucraïnès: Дніпропетро́вська о́бласть, transcrit al català: Dnipropetrovska óblast, transcrit al català indicant els signes suaus o febles: Dnipropetrovs'ka óblast; transliterat: Dnipropetrovs'ka oblast; nom informal: Дніпропетро́вщина, transcrit: Dnipropetróvsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Central.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Dnipropetrovsk · Veure més »
Província de Donetsk
El Circ de Donetsk, a la ciutat de Donetsk. Un carrer de Donetsk el 2002 Pont de fusta a la Reserva natural de l'estepa de Khomutovo Mapa en el qual es mostra la situació fins a 2022 de la província Esquema de la reserva natural de l'estepa de Khomutovo Un parc a l'hivern a Mariúpol. Esteles antropomòrfiques escites, "iaies de pedra", al museu provincial de Donetsk. Indústria pesant a la regió de Donbàs. La província de Donetsk (ucraïnès: Доне́цька о́бласть, transliterat: Donetska oblast, transcrit: Donetska óblast; nom informal: Доне́ччина, transcrit: Donétxtxina. Des de principis de l'URSS del 1938 fins a 1961, Ста́лінська, Stàlinska) és una óblast (província) d'Ucraïna Oriental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Donetsk · Veure més »
Província de Jitòmir
La província de Jitòmir (en ucraïnès: Жито́мирська óбласть, transcrit: Jitòmirska óblast; nom informal: Жито́мирщина, transcrit: Jitòmirsxyna o Jitòmirxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna septentrional.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Jitòmir · Veure més »
Província de Kíiv
La província de Kíiv (Київська Oбласть, en ucraïnès, transcrit al català, Kyivska óblast o Kyivs'ka óblast; nom informal: Київщина, transcrit: Kyivsxina) és una óblast (província) al centre d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Kíiv · Veure més »
Província de Khàrkiv
La Província de Khàrkiv (en ucraïnès: Харківська область; en rus: Харьковская область) és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Khàrkiv · Veure més »
Província de Kherson
La província de Kherson (en ucraïnès: Херсонська область, transcrit al català: Khersonska òblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Khersons'ka oblast; forma curta: Херсонщина, Khersònsxina o Khersònxtxina) és una província d'Ucraïna, just al nord de la península de Crimea i que inclou l'últim tram i el delta del Dniéper.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Kherson · Veure més »
Província de Khmelnitski
El riu Ploska (en primer pla) a la seva confluència amb el Buh Meridional (segon pla) a la ciutat de Khmelnitski La fortalesa de Kàmianets-Podilski, patrimoni de la humanitat. Castell de Medjíbij en un aiguafort (?) del 1850. La Província de Khmelnitski (Хмельницька область, transcrit: Khmelnitska óblast; nom informal: Хмельниччина, Khmelnítxina) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental que es va crear el 1937.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Khmelnitski · Veure més »
Província de Kirovohrad
Carretera que atravessa el Bosc Negre de Znàmianka. El riu Inhul al seu pas per Kropívnitski, a l'óblast de Kirovohrad. Ajuntament de la ciutat de Kropívnitski. Estació de tren de Znàmianka. Locomotora de vapor davant de l'estació de Znamianka. El riu Mertvovid (Мертвовід, "Aigües mortes"). La província de Kirovohrad (ucraïnès: Кіровоградська oбласть, transcrit al català: Kirovohradska óblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Kirovohrads’ka oblast’; nom informal: Кіровоградщина, transcrit: Kirovohràdsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Central situada a la riba dreta del Dniéper.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Kirovohrad · Veure més »
Província de Kursk
La província de Kursk (en rus Ку́рская о́бласть, transliterat Kúrskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Kursk · Veure més »
Província de Luhansk
Gravat de la marmota bobak en un llibre alemany del 1883: ''Brehms Thierleben'' Marmota bobak a l'estepa del Don Una font a Luhansk Sanatori (Водолікарня, ''Vodolikàrnia'') a Luhansk. Cinema "Mir" (Кинотеатр "Мир", que vol dir ''Pau'' o ''Món'') a Stakhànov. Palau o casa senyorial (панський маєток) a Oleksàndrivsk, en estat deixat (2008). La província de Luhansk (ucraïnès: Луга́нська о́бласть, transcrit: Luhanska óblast, transliterat amb el sistema científic internacional: Luhans'ka oblast′; nom informal: Луганщина, transcrit: Luhànsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Oriental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Luhansk · Veure més »
Província de Lviv
Parc natural dels Beskids de Skole, vista panoràmica. Prats a la plana lleugerament ondulada prop del poble de Drohóbytx Vista d'una part de la ciutat vella de Lviv, amb la Plaça del Mercat a primer pla. Església de Krivki, a Lviv. La província de Lviv (en ucraïnès: Льві́вська о́бласть, transcrit: Lvivska óblast, transliterat amb el sistema internacional: L'vivs'ka oblast; nom informal: Львівщина, transcrit: Lvívsxyna, transliterat: L'vivsxyna o L'vivxtxyna) és una óblast (província) de la Ucraïna Occidental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Lviv · Veure més »
Província de Mikolaiv
La Província de Mikolaiv és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Mikolaiv · Veure més »
Província de Poltava
El Monestir de la Transfiguració de Mhar, prop de Lubny. L'estació de tren de Lubný. Monestir de l'aixecament de la creu a Poltava ciutat, una perla del barroc ucraïnès. La província de Poltava (ucraïnès: Полтавська oбласть, transcrit al català: Poltavska óblast, transcrit mostrant els senyals tous: Poltavs'ka óblast; nom informal: Полтавщина, Poltàvsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna central.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Poltava · Veure més »
Província de Rivne
La província de Rivne (en ucraïnès: Рівненська область, transcrit: Rívnenska óblast, transcrit indicant el signe suau o feble: Rívnens’ka Óblast’; nom informal: Рівненщина, Rívnensxyna o Rívnenxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Rivne · Veure més »
Província de Smolensk
La província o óblast de Smolensk (en rus Смол́енская о́бласть, Smolènskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Smolensk · Veure més »
Província de Sumi
La província de Sumi (en ucraïnès: Сумська́ о́бласть, transcrit al català: Sumskà óblast o, indicant el signe suau o feble: Sums'kà óblast’; forma curta: Сумщина, Súmsxyna o Súmxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna que forma part de la regió històrica de "Slobidska Ukraïna" o Slobojànsxyna (Слобідська Україна o Слобожанщина), i també de les regions històriques de Políssia i "Ucraïna de la riba esquerra" (Лівобере́жна Украї́на, Livoberejna Ukraïna).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Sumi · Veure més »
Província de Ternòpil
Vista panoràmica de la ciutat de Zalísxiki (Залі́щики), al riu Dnister. La Província de Ternòpil o Ternópil (ucraïnès: Терно́пільська óбласть, transcrit: Ternòpillska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Ternòpil’s’ka óblast’; transliterat: Ternopil’s’ka oblast’; nom informal: Терно́пільщина, transcrit: Ternòpillsxyna, transliterat: Ternopil’sxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Ternòpil · Veure més »
Província de Txerkassi
Antic Hotel Slovianskyi, ara un banc, a Txerkassi. Edifici modernista (principis de s. XX). El riu Ros' prop de Kórsuni-Xevtxénkivski. La província de Txerkassi (ucraïnès: Черкаська Oбласть, transcrit: Txerkaska óblast; transcrit indicant els signes suaus o febles: Txerkas’ka óblast’; transliterat: čerkas’ka oblast’; nom informal: Черкaщина, transcrit: Txerkàsxina o Txerkàixtxina, transliterat, transliteració científica: čerkaščyna) és una óblast (província) d'Ucraïna central a les vores del Dniéper.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Txerkassi · Veure més »
Província de Txerníhiv
Ciutadella de Batúryn, museu, reconstrucció del 2009. La província de Txerníhiv (ucraïnès: Черні́гівська oбласть, transcrit: Txerníhivska óblast, transcrit amb signes suaus o febles: Txerníhivs'ka óblast'; nom informal: Черні́гівщина, transcrit: Txerníhivsxyna o Txerníhivxtxyna) és una óblast d'Ucraïna que es troba al nord-est del país.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Txerníhiv · Veure més »
Província de Txernivtsí
El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets'ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Txernivtsí · Veure més »
Província de Vínnitsia
Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Vínnitsia · Veure més »
Província de Volínia
El castell de Lutsk, torre-portal La província de Volínia, l'óblast de Volýn o simplement Volýn (ucraïnès: Воли́нська о́бласть o Воли́нь, transcrit: Volynska óblast o Volýn; transliterat amb el sistema científic internacional: Volyns'ka oblast') és una óblast al "racó" nord-oriental d'Ucraïna, fronterer amb Polònia (a l'oest) i Belarús (al nord).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Volínia · Veure més »
Província de Zaporíjia
La província de Zaporíjia (en ucraïnès: Запорізька oбласть o Запоріжщина) és una unitat administrativa al sud d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Província de Zaporíjia · Veure més »
Prut
El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Prut · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Rússia · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Regne Unit · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Riu Don · Veure més »
Riu Prípiat
El riu Prípiat, també transcrit de vegades com a Prypiat o Pripyat (belarús Прыпяць, Prypiać; Прип 'ять; Припять; polonès Prypeć) és un dels principals afluents del riu Dnièper, el més important per conca, que discorre generalment en direcció est a través de Belarús i Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Riu Prípiat · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Romanès · Veure més »
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Romanesos · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Romania · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Rus · Veure més »
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Russos · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Rutè · Veure més »
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Rutens · Veure més »
Síverski Donets
El riu Síverski Donets o Séverski Donets (Северский Донец, Сіверський Донець), sovint anomenat simplement Donets, és un riu de la conca de la mar d'Azov.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Síverski Donets · Veure més »
Súrjik
Súrjik (суржик en ciríl·lic) és una sèrie de sociolectes mixtos de les llengües ucraïnesa i russa emprats a certes regions d'Ucraïna i a les terres dels voltants.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Súrjik · Veure més »
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Sebastòpol · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Serbi · Veure més »
Siret
Riu Siret prop de la ciutat de Roman El Siret (romanès: Siret; ucraïnès: Сірет, transcrit: Siret; rus: Серет, transcrit: Seret; hongarès: Szeret; noms en l'antiguitat: Hierasus) és un afluent esquerre del Danubi amb una llargada de 706 km.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Siret · Veure més »
Sivaix
El Sivaix (en ucraïnès: Сива́ш, Sivaix; i en rus: Сиваш, Sivaix; en tàtar de Crimea: Sıvaş) és un sistema de maresmes i albuferes o llacunes poc profundes localitzades vora la costa occidental del mar d'Azov, al litoral nord-est de Crimea (Ucraïna).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Sivaix · Veure més »
Sumi (Ucraïna)
Sumi (Суми) és una ciutat d'Ucraïna capital de la província homònima.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Sumi (Ucraïna) · Veure més »
Tabaquisme
Pulmó d'un fumador afectat de càncer per tabaquisme Diferents formes d'ingerir tabac El tabaquisme és l'addicció al tabac provocada principalment per la nicotina i que, segons l'OMS és la primera causa d'altres malalties, invalidesa i mort prematura del món.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Tabaquisme · Veure més »
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Tàtar · Veure més »
Tàtar de Crimea
El tàtar de Crimea (Qırımtatar tili, Qırım tili) és una llengua turquesa parlada per gairebé mig milió de persones tant a Crimea com a l'Uzbekistan, Turquia, Romania i Bulgària.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Tàtar de Crimea · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Tàtars · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Tàtars de Crimea · Veure més »
Ternòpil
Ternòpil o Ternópil (Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ternòpil · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Tisza · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Transcarpàcia · Veure més »
Transcripció lingüística
En lingüística, la transcripció és la representació d'un idioma amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant reproduir en l'idioma d'arribada la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Transcripció lingüística · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Turquia · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Txèquia · Veure més »
Txerkassi
Txerkassi (Черка́си, pronunciació AFI t͡ʃerˈkɑsɪ) és una ciutat al centre d'Ucraïna.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Txerkassi · Veure més »
Txerníhiv
Txerníhiv (Чернігів) és una ciutat d'Ucraïna i la capital administrativa de l'Óblast de Txerníhiv.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Txerníhiv · Veure més »
Txernivtsí
Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці; en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Txernivtsí · Veure més »
Txernozem
Txernozem a l'estat de Nova York, EUA. Una àrea de txernozem a l'estepa ucraïnesa, vora el riu Ternivka, al poble de Ternivka, óblast de Dnipropetrovsk. La distribució del txernozem al món. Secció transversal de txernozem, mostrant els seus diferents horitzons. Txernozem o txernoziom o txornoziom (en ucraïnès чорнозем), "terra negra" en català, és un terme de l'edafologia que es refereix a un tipus de sòl ric en humus (del 3 al 13%), a més de tenir gran quantitat de potassi, fòsfor i microelements.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Txernozem · Veure més »
Txornòbil
Txernòbil o Txornòbil (en ucraïnès: Чорно́биль, Txornòbil; en rus: Черно́быль, Txernòbil; i en belarús: Чарно́быль, Txarnòbil) és una ciutat abandonada al nord d'Ucraïna, a la província de Kíiv propera a la frontera amb Belarús.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Txornòbil · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Ucraïnès · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і UNESCO · Veure més »
UNIAN
LUNIAN o Agència d'Informació Independent d'Ucraïna (Українське Незалежне Інформаційне Агентство Новин, УНІАН; Ukraïnske Nezalejne Informatsiine Ahentstvo Novyn) és una agència de notícies ucraïnesa amb seu a Kíev.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і UNIAN · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Urals · Veure més »
Vínnitsia
Vínnitsia (en ucraïnès Вінниця), també anomenada Vínnitsa o Vínnica, és una ciutat d'Ucraïna situada al centre del país.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Vínnitsia · Veure més »
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Vístula · Veure més »
Zaporíjia
Zaporíjia (en Запоріжжя, en Запорожье, Zaporoje) és una ciutat industrial d'Ucraïna i la capital administrativa de l'óblast de Zaporíjia.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і Zaporíjia · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і 1991 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Geografia d'Ucraïna і 2004 · Veure més »
