Taula de continguts
57 les relacions: Aigua, Anaerobi, Animals, Argila, Bacteris, Biosfera, Bosc, Calci, Capacitat de bescanvi catiònic, Capil·laritat, Catió, Càrex, Cenozoic, Col·loide, Compost, Cucs de terra, Desert, Edafologia, Erosió, Esfagnes, Estructura, Estructura del sòl, Fongs, Glúcid, Herbassar, Humitat, Incendi, Insectes, Justus von Liebig, Landa (vegetació), Lignina, Matèria orgànica, Metall pesant, Metà, Micorriza, Microorganismes del sòl, Moder, Mor (humus), Mull (humus), Nutrient, Organisme aerobi, Oxigen, Pedologia, Pedra calcària, Podzol, Polarització electroquímica, Pol·len, Protoindoeuropeu, Quelat, Relació C/N, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Humus і Aigua
Anaerobi
Un anaerobi (del grec ἄν-, ἀήρ "aire" i βίος "vida") és l'organisme que es desenvolupa en absència d'oxigen lliure.
Veure Humus і Anaerobi
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Humus і Animals
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Veure Humus і Argila
Bacteris
lang.
Veure Humus і Bacteris
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Veure Humus і Biosfera
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure Humus і Bosc
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Humus і Calci
Capacitat de bescanvi catiònic
Bescanvi catiònic:''Granulo de concime'' (grànul d'adob potàssic), ''colloide'' (col·loide,argila), ''radice'' (arrel) La capacitat de bescanvi catiònic o capacitat d'intercanvi catiònic (CIC) (en anglès:cation exchange capacity, CEC) en edafologia o pedologia, és la capacitat que té un sòl per a fer bescanvi (retenir i alliberar) d'ions positius (és a dir de cations) entre el sòl i una solució de sòl a un pH determinat.
Veure Humus і Capacitat de bescanvi catiònic
Capil·laritat
La capil·laritat és una propietat dels líquids (que al seu torn, depèn de la cohesió o força intermolecular del líquid), que li confereix la capacitat de pujar o baixar per un tub capil·lar.
Veure Humus і Capil·laritat
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Veure Humus і Catió
Càrex
Càrex (Carex) és un gènere d'herbàcies d'angiospermes de la família de les ciperàcies.
Veure Humus і Càrex
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Veure Humus і Cenozoic
Col·loide
La llet és un col·loide En química un col·loide, suspensió col·loidal o dispersió col·loidal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic).
Veure Humus і Col·loide
Compost
Compost El compost és matèria orgànica que ha estat descomposta i reciclada per a ser usada com un fertilitzant orgànic i esmena del sòl.
Veure Humus і Compost
Cucs de terra
Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però, sobretot, els que pertanyen als gèneres Allolobophora i Lumbricus (Lumbricidae) i Megascolides i Pheretima (Megascolecidae).
Veure Humus і Cucs de terra
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Veure Humus і Desert
Edafologia
Ledafologia és la ciència que estudia els sòls com a substrat del món vegetal.
Veure Humus і Edafologia
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Veure Humus і Erosió
Esfagnes
Els esfagnes (Sphagnum) són un gènere de molses, l'únic de la família Sphagnaceae i de la subclasse Sphagnidae.
Veure Humus і Esfagnes
Estructura
L'estructura és el conjunt d'elements que caracteritzen un determinat àmbit de la realitat o sistema.
Veure Humus і Estructura
Estructura del sòl
Un podzol presenta diverses estructures al llarg del seu perfil, l'horitzó superior, A, més fosc, té una estructura granular.L'estructura del sòl és un estat del sòl que està determinat per com els grànuls de sòl individuals s'agreguen i de com s'organitzen els porus entre ells.
Veure Humus і Estructura del sòl
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Humus і Fongs
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Veure Humus і Glúcid
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Veure Humus і Herbassar
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Veure Humus і Humitat
Incendi
Un incendi en Massueville, Quebec, Canadà. Un incendi és un foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscos, etc.
Veure Humus і Incendi
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Humus і Insectes
Justus von Liebig
Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873), va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica.
Veure Humus і Justus von Liebig
Landa (vegetació)
Landa florida a Kalmthout Cabana coberta de pans d'herba de landa a Echten (Drenthe, Països Baixos) La landa és una zona de vegetació de tipus matollar pròpia de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes.
Veure Humus і Landa (vegetació)
Lignina
La lignina és un polímer d'origen natural format per alcohols aromàtics coneguts com a monolingols, principalment derivats del fenilpropà.
Veure Humus і Lignina
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Veure Humus і Matèria orgànica
Metall pesant
Cristalls d'osmi, un metall pesant gairebé el doble de dens que el plom Els metalls pesants són un grup d'elements químics que presenten una densitat relativament alta i determinada toxicitat per als éssers humans.
Veure Humus і Metall pesant
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Humus і Metà
Micorriza
Micorriza (Amanita) Una micorriza (del grec: mycorrhiza «fong i arrel»),AB Frank (1885) Über die auf Würzelsymbiose beruhende Ehrnährung gewisser Bäum durch unterirdische Pilze.
Veure Humus і Micorriza
Microorganismes del sòl
Microfotografia d'un fong micorrízic del sòl (del gènere Amanita) Els microorganismes del sòl, és a dir la fauna i la flora del sòl són més importants del que es pugui suposar.
Veure Humus і Microorganismes del sòl
Moder
Moder és un tipus d'humus que s'ha format en aerobiosi.
Veure Humus і Moder
Mor (humus)
El mor (o humus brut) és un tipus d'humus que es troba en els sòls silicis que són naturalment àcids, en presència de formacions vegetals acidificants (landes de brucs, boscos de coníferes) on la matèria orgànica és recalcitrant o en presència d'un clima fred que alenteix l'activitat biològica (zones boreals, alta muntanya).
Veure Humus і Mor (humus)
Mull (humus)
Mull és un tipus d'humus que s'ha format en aerobiosi.
Veure Humus і Mull (humus)
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Veure Humus і Nutrient
Organisme aerobi
S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen, ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.
Veure Humus і Organisme aerobi
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Humus і Oxigen
Pedologia
alfisòl) La pedologia (del grec: πέδον, pedon, 'sòl'; i λόγος, logos, 'estudi') és l'estudi dels sòls en el seu ambient natural.
Veure Humus і Pedologia
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Humus і Pedra calcària
Podzol
Perfil d'un podzol En edafologia, podzol (o podsol) és un tipus de sòl àcid típic dels boscos de coníferes (taigà) que generalment es fan en llocs plujosos freds on hi ha una gran lixiviació, però que també es forma en altres ambients més càlids i amb vegetació diversa com els boscos d'eucaliptus i brugueres del sud d'Austràlia o en terrenys sorrencs d'humitat oscil·lant de Florida.
Veure Humus і Podzol
Polarització electroquímica
S'anomena polarització electroquímica a la reducció de la força electromotriu d'una pila elèctrica a conseqüència de les alteracions que el seu propi funcionament provoca a les seves parts constituents, els elèctrodes i l'electròlit.
Veure Humus і Polarització electroquímica
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Veure Humus і Pol·len
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Veure Humus і Protoindoeuropeu
Quelat
Complex metall-EDTA Un quelat o un segrestant és un compost químic format per un ió metàl·lic lligat per diversos lligams covalents a una estructura heterocíclica de compostos orgànics com aminoàcids, pèptids o polisacàrids.
Veure Humus і Quelat
Relació C/N
La relació C/N o la ''ratio'' entre el carboni i el nitrogen és un indicador que permet de jutjar el grau de l'evolució de la matèria orgànica, és a dir, de la seva aptitud per a descompondre's més o menys ràpidament en el sòl.
Veure Humus і Relació C/N
Sabana
Distribució geogràfica del bioma de la sabana. La sabana és un bioma terrestre.
Veure Humus і Sabana
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Veure Humus і Sòl
Semidesert
Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.
Veure Humus і Semidesert
Sequera
Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies.
Veure Humus і Sequera
Tèrmits
Els tèrmits o isòpters (Isoptera, del grec iso, 'igual' i pteron, 'ala') són una epifamília d'insectes neòpters de l'ordre Blattodea.
Veure Humus і Tèrmits
Tenebriònids
Els tenebriònids (Tenebrionidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb 2300 gèneres i unes 20.000 espècies descrites.
Veure Humus і Tenebriònids
Torba
Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.
Veure Humus і Torba
També conegut com Humificació, Humus del sòl, L'humus.