Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Aigua de València, Albalat dels Sorells, Albergínia, Alborada del gracioso, Alboraia, All, Allioli, Allipebre, Almàssera, Alt Palància, Anguila, Arròs, Bacallà, Bledera, Borbotó, Bou, Bunyol (gastronomia), Calçot, Caragol de terra, Carquinyoli, Carxofera, Casqueta, Ceba, Cigró, Coca (pastís), Coca de llanda, Coca de recapte, Cocoter, Col, Conill, Crema de pastisseria, Croissant, Diada Nacional del País Valencià, Dieta mediterrània, Empordà, Endívia, Ensaïmada, Escalivada, Esgarrat, Falles, Fartó, Fava, Fesol, Foios, Garrofó, Horta Nord, Horta Sud, Hortalissa, L'Horta de València, La Marina, ..., La Ribera Alta, Llimoner, Mandonguilla, Marisc, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Melonera, Menuts, Milfulls, Mocadorada, Moniato, Nap, Oli d'oliva, Orxata, Paella d'arròs, Panellet, Parc Natural de l'Albufera de València, Patatera, Pèsol, Pebrotera, Peixos, Pestinyo, Phaseolus vulgaris, Plana, Puçol, Rosegons, Rossejat, Safor, Sofraja, Suquet de peix, Taronja, Tavernes Blanques, Tomàquet, Ulleres (dolç), València, Vodka, Xampany, Xocolata, Xufa, Xuixo, Xurro. Ampliar l'índex (42 més) »
Aigua de València
Aigua de València és un còctel a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Aigua de València · Veure més »
Albalat dels Sorells
Albalat dels Sorells, Albalat de Mossèn Sorell o Albalat de Codinats és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Albalat dels Sorells · Veure més »
Albergínia
Unes varietatsL'albergínia, albergina, albargina, (esberzínia, etc.) és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Albergínia · Veure més »
Alborada del gracioso
LAlborada del gracioso és una de les obres de Maurice Ravel basades en música espanyola.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Alborada del gracioso · Veure més »
Alboraia
Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Alboraia · Veure més »
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і All · Veure més »
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Allioli · Veure més »
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Allipebre · Veure més »
Almàssera
Almàssera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Almàssera · Veure més »
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Alt Palància · Veure més »
Anguila
L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Anguila · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Arròs · Veure més »
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Bacallà · Veure més »
Bledera
La bleda o bledera(Beta vulgaris var. cicla que descendeix de la subespècie Beta vulgaris subsp. maritima) és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment catalogada a la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Bledera · Veure més »
Borbotó
Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Borbotó · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Bou · Veure més »
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Bunyol (gastronomia) · Veure més »
Calçot
Calçots preparats Els calçots o ceballots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Calçot · Veure més »
Caragol de terra
Caragol bover, un dels més abundants a Catalunya Caragols a la llauna a Lleida tarragoní Els caragols (o cargols) de terra són mol·luscs gastròpodes del superordre dels eupulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Caragol de terra · Veure més »
Carquinyoli
Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Carquinyoli · Veure més »
Carxofera
La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Carxofera · Veure més »
Casqueta
Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià).
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Casqueta · Veure més »
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Ceba · Veure més »
Cigró
Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Cigró · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Coca (pastís) · Veure més »
Coca de llanda
La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Coca de llanda · Veure més »
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Coca de recapte · Veure més »
Cocoter
El cocoter, coco, palma o palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies i l'única espècie viva del gènere Cocos.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Cocoter · Veure més »
Col
La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Col · Veure més »
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Conill · Veure més »
Crema de pastisseria
Crema de pastisseria amb una bola de Berlín. La crema de pastisseria, o simplement crema, és una emulsió dolça de consistència mitjanament espessa, de color groc o groguenc, sovint present a alguns productes de pastisseria.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Crema de pastisseria · Veure més »
Croissant
El croissant (AFI o) és un pastís petit i de forma de mitja lluna.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Croissant · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Dieta mediterrània
Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Dieta mediterrània · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Empordà · Veure més »
Endívia
Plat d'escarola L'endívia i l'escarola (Cichorium endivia) són dues subespècies de la mateixa espècie conreada dins la família Asteraceae.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Endívia · Veure més »
Ensaïmada
Una ensaïmada és un producte de rebosteria dolça de massa panificada, típic de Mallorca.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Ensaïmada · Veure més »
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Escalivada · Veure més »
Esgarrat
L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Esgarrat · Veure més »
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Falles · Veure més »
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Fartó · Veure més »
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Fava · Veure més »
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Fesol · Veure més »
Foios
Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Foios · Veure més »
Garrofó
''Phaseolus lunatus'' El garrofó, fesol de la peladilla o mongeta de Lima (Phaseolus lunatus) és una planta herbàcia anual de la família de les Fabaceae, cultivada als països càlids per les seues granes consumides com a llegum a la manera de la mongeta comuna.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Garrofó · Veure més »
Horta Nord
L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Horta Nord · Veure més »
Horta Sud
L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Horta Sud · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Hortalissa · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і L'Horta de València · Veure més »
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і La Marina · Veure més »
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і La Ribera Alta · Veure més »
Llimoner
El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Llimoner · Veure més »
Mandonguilla
Un plat de mandonguilles amb salsa Mandonguilles amb pèsols Dues pilotes a la carn d'olla d'una escudella Una mandonguilla és una bola de carn picada, emprada en plats típics com l'escudella i l'arròs al forn entre altres.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Mandonguilla · Veure més »
Marisc
Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Marisc · Veure més »
Massalfassar
Massalfassar és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Massalfassar · Veure més »
Massamagrell
Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Massamagrell · Veure més »
Meliana
Meliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Meliana · Veure més »
Melonera
La melonera (Cucumis melo) és una planta conreada de la qual s'aprofiten els fruits, els melons, també anomenats meló de cristià, meló de l'altre, meló de l'olor o meló de tot l'any per a distingir-los dels melons d'aigua o d'Alger en aquells indrets on s'anomena així a la síndria.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Melonera · Veure més »
Menuts
Menuts i coll d'ànec crus. Kadıköy, Istanbul. Els menuts, les menudències, menúncies o menudalles són les vísceres comestibles d'animal sacrificat que no formen part de la canal, incloent-hi típicament el cor, la morella, el fetge i altres òrgans interns.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Menuts · Veure més »
Milfulls
Els milfulls o és un pastís el qual es fa amb capes de pasta fullada.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Milfulls · Veure més »
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Mocadorada · Veure més »
Moniato
Una moniatera mostrant els tubercles desenterrats Moniateres La moniatera, batata, moniato o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una espècie de planta amb flors del gènere Ipomoea dins la família de les convolvulàcies, que es conrea per les seves arrels tuberoses comestibles.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Moniato · Veure més »
Nap
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Nap · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Oli d'oliva · Veure més »
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Orxata · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Paella d'arròs · Veure més »
Panellet
Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Panellet · Veure més »
Parc Natural de l'Albufera de València
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Patatera · Veure més »
Pèsol
''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Pèsol · Veure més »
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Pebrotera · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Peixos · Veure més »
Pestinyo
Un pestinyo és un dolç de probable origen àrab, típic de València i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Pestinyo · Veure més »
Phaseolus vulgaris
Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge. La seva classificació botànica, juntament amb altres espècies de Phaseolus, forma part de la família de les fabàcies o lleguminoses. Com la majoria dels membres d’aquesta família, els fesols comuns adquireixen el nitrogen que necessiten mitjançant una associació amb els rizobis, que són bacteris fixadors de nitrogen. És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere Phaseolus com altres espècies conreades, entre elles la Phaseolus lunatus, anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella. Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern. Segons la FAO, la superfície mundial de mongeteres és de prop de 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central. Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes, malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Un estudi trobà que els fesols per a cuina ràpida tenen més proteïna i minerals que els fesols de cuina més lenta.,.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Phaseolus vulgaris · Veure més »
Plana
pàgina.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Plana · Veure més »
Puçol
Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Puçol · Veure més »
Rosegons
Els rosegons són uns bescuits dolços pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Rosegons · Veure més »
Rossejat
El rossejat d'arròs, arròs rossejat o simplement rossejat (en altres llocs anomenat, popularment, arrossejat, arròs sejat, arròs seixat) és una tècnica de cuina típica per a l'elaboració de molts plats amb arròs o pasta (fideus) a la conca Mediterrània (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Múrcia...). És un plat típic de pescadors, d'origen humil, que preparaven aquests mateixos a la mar per a aprofitar el peix que no es venia, i que es pot degustar a moltes poblacions costaneres del Mediterrani, sobretot de les Terres de l'Ebre i comarques septentrionals del País Valencià, com per exemple l'Ametlla de Mar, Amposta, Cambrils, la Ràpita, Calafell, Vinaròs, etc.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Rossejat · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Safor · Veure més »
Sofraja
La sofraja, garreta o jarret és la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Sofraja · Veure més »
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Suquet de peix · Veure més »
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Taronja · Veure més »
Tavernes Blanques
Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Tavernes Blanques · Veure més »
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Tomàquet · Veure més »
Ulleres (dolç)
Unes ulleres són un dolç de pasta de full fet en forma d'ulleres.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Ulleres (dolç) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і València · Veure més »
Vodka
Museu del vodka a Mandrogi, prop de Sant Petersburg, Rússia miniatura La vodka o el vodka, horilka o harelka (polonès: wódka o gorzałka, pronunciat gorjawka; ucraïnès: горі́лка, transcrit: horilka; belarús: гарэлка, transcrit: harelka; rus: во́дка, vodka; lituà: degtinė; letó: degvīns; finlandès: votka; suec: vodka) és un aiguardent destil·lat originat al als països freds del nord-est i est d'Europa, com ara Rússia, Polònia, Ucraïna, Belarús o els Països Escandinaus.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Vodka · Veure més »
Xampany
El xampany (del francès champagne) és una mena de vi escumós elaborat segons el mètode xampanyès a la regió de la Xampanya (França).
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Xampany · Veure més »
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Xocolata · Veure més »
Xufa
Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa. La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xufera o xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Xufa · Veure més »
Xuixo
El xuixo o sussú és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Xuixo · Veure més »
Xurro
El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada.
Nou!!: Gastronomia de l'Horta і Xurro · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cuina de l'Horta, Cuina de l'Horta de València, Cuina de l’Horta.
