Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Albert Einstein, Canvi de paradigma, Catàstrofe ultraviolada, Cos negre, Distribució de Maxwell-Boltzmann, Dualitat ona-partícula, Efecte fotoelèctric, Equacions de Maxwell, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, Experiment de Franck-Hertz, Experiment de Michelson-Morley, Experiment de Rutherford, Experiment de Stern-Gerlach, Física, Física clàssica, Física de l'estat sòlid, Gas, Heinrich Rudolf Hertz, Isaac Newton, Límit, Lent gravitatòria, Llei de Planck, Llum, Max Planck, McGraw-Hill, Mecànica quàntica, Model atòmic, Natura, Radioactivitat, Temperatura ambient, Teoria atòmica, Teoria corpuscular de la llum, Teoria de l'aproximació, Teoria de la relativitat, Termodinàmica quàntica, Velocitat de la llum, Vida quotidiana, Zero absolut.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Física moderna і Albert Einstein · Veure més »
Canvi de paradigma
Un canvi de paradigma és, segons el filòsof de la ciència Thomas Kuhn en el seu influent llibre L'estructura de les revolucions científiques (1962), un canvi en els supòsits bàsics, o paradigmes, dins de la teoria dominant de la ciència.
Nou!!: Física moderna і Canvi de paradigma · Veure més »
Catàstrofe ultraviolada
La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient.
Nou!!: Física moderna і Catàstrofe ultraviolada · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Física moderna і Cos negre · Veure més »
Distribució de Maxwell-Boltzmann
En estadística, la distribució de Maxwell-Boltzmann és una particular distribució de probabilitat, que rep el nom de James Clerk Maxwell i Ludwig Boltzmann.
Nou!!: Física moderna і Distribució de Maxwell-Boltzmann · Veure més »
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Nou!!: Física moderna і Dualitat ona-partícula · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Física moderna і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Física moderna і Equacions de Maxwell · Veure més »
Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Física moderna і Estadística de Bose-Einstein · Veure més »
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Física moderna і Estadística de Fermi-Dirac · Veure més »
Experiment de Franck-Hertz
Lexperiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975) que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.
Nou!!: Física moderna і Experiment de Franck-Hertz · Veure més »
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Nou!!: Física moderna і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Nou!!: Física moderna і Experiment de Rutherford · Veure més »
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Nou!!: Física moderna і Experiment de Stern-Gerlach · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Física moderna і Física · Veure més »
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Nou!!: Física moderna і Física clàssica · Veure més »
Física de l'estat sòlid
La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.
Nou!!: Física moderna і Física de l'estat sòlid · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Física moderna і Gas · Veure més »
Heinrich Rudolf Hertz
Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany que provà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les equacions electromagnètiques de James Clerk Maxwell.
Nou!!: Física moderna і Heinrich Rudolf Hertz · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Física moderna і Isaac Newton · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Física moderna і Límit · Veure més »
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Nou!!: Física moderna і Lent gravitatòria · Veure més »
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Nou!!: Física moderna і Llei de Planck · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Física moderna і Llum · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Física moderna і Max Planck · Veure més »
McGraw-Hill
McGraw-Hill és una editorial estatunidenca, amb seu a Nova York, fundada per James H. McGraw i John A. Hill, el 1899.
Nou!!: Física moderna і McGraw-Hill · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Física moderna і Mecànica quàntica · Veure més »
Model atòmic
El terme "Model Atòmic" es refereix a qualsevol representació de l'estructura interna d'un àtom que pot derivar a diversos models.
Nou!!: Física moderna і Model atòmic · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Física moderna і Natura · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Física moderna і Radioactivitat · Veure més »
Temperatura ambient
La temperatura ambient és la temperatura que es pot mesurar amb un termòmetre i que es pren de l'ambient actual, per la qual cosa, si es pren de diversos punts en una àrea a un mateix temps pot variar.
Nou!!: Física moderna і Temperatura ambient · Veure més »
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Nou!!: Física moderna і Teoria atòmica · Veure més »
Teoria corpuscular de la llum
En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.
Nou!!: Física moderna і Teoria corpuscular de la llum · Veure més »
Teoria de l'aproximació
En matemàtiques, la teoria de l'aproximació estudia com les funcions poden ser aproximades amb altres funcions més simples, incloent la caracterització quantitativa de l'error introduït.
Nou!!: Física moderna і Teoria de l'aproximació · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Física moderna і Teoria de la relativitat · Veure més »
Termodinàmica quàntica
La termodinàmica quàntica és l'estudi de les relacions entre dues teories físiques independents: la termodinàmica i la mecànica quàntica.
Nou!!: Física moderna і Termodinàmica quàntica · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Física moderna і Velocitat de la llum · Veure més »
Vida quotidiana
Cada dia, durant molts anys, les dones anaven a per aigua a la font, 1937, Alginet La vida quotidiana és el marc en el qual es desenvolupen les experiències del dia a dia de l'ésser humà.
Nou!!: Física moderna і Vida quotidiana · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Física moderna і Zero absolut · Veure més »
