Taula de continguts
39 les relacions: Albert Einstein, Canvi de paradigma, Catàstrofe ultraviolada, Cos negre, Distribució de Maxwell-Boltzmann, Dualitat ona-partícula, Efecte fotoelèctric, Equacions de Maxwell, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, Experiment de Franck-Hertz, Experiment de Michelson-Morley, Experiment de Rutherford, Experiment de Stern-Gerlach, Física, Física clàssica, Física de l'estat sòlid, Gas, Heinrich Rudolf Hertz, Isaac Newton, Límit, Lent gravitatòria, Llei de Planck, Llum, Max Planck, McGraw-Hill, Mecànica quàntica, Model atòmic, Natura, Radioactivitat, Temperatura ambient, Teoria atòmica, Teoria corpuscular de la llum, Teoria de l'aproximació, Teoria de la relativitat, Termodinàmica quàntica, Velocitat de la llum, Vida quotidiana, Zero absolut.
- Història de la física
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Física moderna і Albert Einstein
Canvi de paradigma
Un canvi de paradigma és, segons el filòsof de la ciència Thomas Kuhn en el seu influent llibre L'estructura de les revolucions científiques (1962), un canvi en els supòsits bàsics, o paradigmes, dins de la teoria dominant de la ciència.
Veure Física moderna і Canvi de paradigma
Catàstrofe ultraviolada
La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient.
Veure Física moderna і Catàstrofe ultraviolada
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Física moderna і Cos negre
Distribució de Maxwell-Boltzmann
En estadística, la distribució de Maxwell-Boltzmann és una particular distribució de probabilitat, que rep el nom de James Clerk Maxwell i Ludwig Boltzmann.
Veure Física moderna і Distribució de Maxwell-Boltzmann
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Veure Física moderna і Dualitat ona-partícula
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Veure Física moderna і Efecte fotoelèctric
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Veure Física moderna і Equacions de Maxwell
Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Veure Física moderna і Estadística de Bose-Einstein
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Veure Física moderna і Estadística de Fermi-Dirac
Experiment de Franck-Hertz
Lexperiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975) que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.
Veure Física moderna і Experiment de Franck-Hertz
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Veure Física moderna і Experiment de Michelson-Morley
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Física moderna і Experiment de Rutherford
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Veure Física moderna і Experiment de Stern-Gerlach
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Física moderna і Física
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Veure Física moderna і Física clàssica
Física de l'estat sòlid
La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.
Veure Física moderna і Física de l'estat sòlid
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Física moderna і Gas
Heinrich Rudolf Hertz
Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany que provà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les equacions electromagnètiques de James Clerk Maxwell.
Veure Física moderna і Heinrich Rudolf Hertz
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Física moderna і Isaac Newton
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Veure Física moderna і Límit
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Veure Física moderna і Lent gravitatòria
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Veure Física moderna і Llei de Planck
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Física moderna і Llum
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Veure Física moderna і Max Planck
McGraw-Hill
McGraw-Hill és una editorial estatunidenca, amb seu a Nova York, fundada per James H. McGraw i John A. Hill, el 1899.
Veure Física moderna і McGraw-Hill
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Física moderna і Mecànica quàntica
Model atòmic
El terme "Model Atòmic" es refereix a qualsevol representació de l'estructura interna d'un àtom que pot derivar a diversos models.
Veure Física moderna і Model atòmic
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Física moderna і Natura
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Física moderna і Radioactivitat
Temperatura ambient
La temperatura ambient és la temperatura que es pot mesurar amb un termòmetre i que es pren de l'ambient actual, per la qual cosa, si es pren de diversos punts en una àrea a un mateix temps pot variar.
Veure Física moderna і Temperatura ambient
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Física moderna і Teoria atòmica
Teoria corpuscular de la llum
En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.
Veure Física moderna і Teoria corpuscular de la llum
Teoria de l'aproximació
En matemàtiques, la teoria de l'aproximació estudia com les funcions poden ser aproximades amb altres funcions més simples, incloent la caracterització quantitativa de l'error introduït.
Veure Física moderna і Teoria de l'aproximació
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Física moderna і Teoria de la relativitat
Termodinàmica quàntica
La termodinàmica quàntica és l'estudi de les relacions entre dues teories físiques independents: la termodinàmica i la mecànica quàntica.
Veure Física moderna і Termodinàmica quàntica
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Física moderna і Velocitat de la llum
Vida quotidiana
Cada dia, durant molts anys, les dones anaven a per aigua a la font, 1937, Alginet La vida quotidiana és el marc en el qual es desenvolupen les experiències del dia a dia de l'ésser humà.
Veure Física moderna і Vida quotidiana
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Veure Física moderna і Zero absolut
Vegeu també
Història de la física
- Antigravetat
- Augustin Jean Fresnel
- Còdex sobre el vol dels ocells
- Computadores de Harvard
- Estranyeta
- European Synchrotron Radiation Facility
- Experiment de Schiehallion
- Física clàssica
- Física moderna
- Fórmula de Rydberg
- Fórmules de Fresnel
- Història de l'electricitat
- Història de la bateria elèctrica
- Història de la física
- Història de la mecànica quàntica
- Història de la taula periòdica
- Història de la teoria del Big Bang
- Història dels elements químics
- Model atòmic de Sommerfeld
- Pla de polarització
- Postulats de la mecànica quàntica
- Principi de Fermat
- Reflexió total
- Univers-màquina