Taula de continguts
41 les relacions: Bombeta elèctrica, Catió, Càtode, Corrent elèctric, Diferència de potencial, Efecte Edison, Elèctrode, Electró, Energia cinètica, Energia d'ionització, Espectre d'emissió, Friedrich Paschen, Galvanòmetre, Gustav Ludwig Hertz, Hidrogen, Ionització, James Franck, Llum, Longitud d'ona, Mercuri (element), Metre per segon, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Rutherford, Nanòmetre, Niels Bohr, Nivell d'energia, Nucli atòmic, Philipp Lenard, Platí, Premi Nobel de Física, Pressió atmosfèrica, Quantificació, Satèl·lit artificial, Terra, Torr, Ultraviolat, Universitat de Colúmbia, Universitat Humboldt de Berlín, Volt, Xoc elàstic, Xoc inelàstic.
- Experiments de física
Bombeta elèctrica
Bombeta d'incandescència Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Bombeta elèctrica
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Catió
Càtode
Diagrama d'un càtode de coure en una pila galvànica El càtode és un elèctrode en un dispositiu elèctric que pot ser el positiu o el negatiu d'un dispositiu electroquímic on hi ha un procés de reducció La paraula càtode prové del grec κάθοδος (kathodos: camí de descens) i va ser utilitzada per primera vegada el 1834 per William Whewell, després de consultar els treballs de Faraday.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Càtode
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Corrent elèctric
Diferència de potencial
En la física, la diferència de potencial, tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Diferència de potencial
Efecte Edison
L'efecte Edison o efecte termoiònic és d'importància fonamental en l'electrònica.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Efecte Edison
Elèctrode
Elèctrode electroquímic de primera classe. Un elèctrode és un conductor elèctric que s'utilitza per a establir un circuit tancat i fer possible el pas d'un corrent elèctric a través d'un medi (que en separa dos elèctrodes).
Veure Experiment de Franck-Hertz і Elèctrode
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Electró
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Energia cinètica
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Energia d'ionització
Espectre d'emissió
L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Espectre d'emissió
Friedrich Paschen
Friedrich Louis Carl Heinrich Paschen (Schwerin, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 22 gener 1865 - Potsdam, Brandenburg, 25 febrer 1947) fou un físic alemany, principalment conegut pels seus treballs sobre els descàrregues elèctriques i, especialment, pel descobriment de la sèrie de Paschen de l'espectre atòmic de l'hidrogen en la zona de l'infraroig.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Friedrich Paschen
Galvanòmetre
Els galvanòmetres són aparells que s'empren per detectar el pas del corrent elèctric per un circuit i per a la mesura precisa de la seva intensitat elèctrica.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Galvanòmetre
Gustav Ludwig Hertz
fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Gustav Ludwig Hertz
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Hidrogen
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Ionització
James Franck
James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.
Veure Experiment de Franck-Hertz і James Franck
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Llum
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Experiment de Franck-Hertz і Longitud d'ona
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Mercuri (element)
Metre per segon
El metre per segon (símbol: m/s) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar la velocitat, definida com la distància en metres dividida pel temps en segons.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Metre per segon
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Model atòmic de Rutherford
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Nanòmetre
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Niels Bohr
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Nivell d'energia
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Nucli atòmic
Philipp Lenard
Philipp Lenard Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongarès: Fülöp Lénárd) (Pressburg, Imperi Austrohongarès, 1862 – Messelhausen, Alemanya, 1947) fou un físic alemany d'origen austrohongarès, guanyador del Premi Nobel de Física el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catòdics i el descobriment de moltes de les seves propietats.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Philipp Lenard
Platí
El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Platí
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Premi Nobel de Física
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Pressió atmosfèrica
Quantificació
* Quantificació (processament de senyal), discretització d'un rang continu d'amplituds per arrodoniment o truncament de valors.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Quantificació
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Satèl·lit artificial
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Terra
Torr
El torr és una unitat de pressió que no pertany al SI.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Torr
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Ultraviolat
Universitat de Colúmbia
La Universitat de Colúmbia, oficialment coneguda com a Columbia University in the City of New York, és una institució privada d'educació universitària situada a Manhattan, a la ciutat de Nova York.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Universitat de Colúmbia
Universitat Humboldt de Berlín
La Universitat Humboldt de Berlín (en alemany: Humboldt-Universität zu Berlin) és el centre universitari més antic de Berlín, fundat l'any 1810.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Universitat Humboldt de Berlín
Volt
El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Volt
Xoc elàstic
trilions de vegades més lents que en la realitat. Hi ha cinc àtoms de color vermell per tal de facilitar el seguiment dels seus moviments. En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Xoc elàstic
Xoc inelàstic
estroboscòpica a 25 imatges per segon. El fet que l'altura assolida en els rebots sigui cada cop menor es deu principalment al fet que el xoc entre la pilota i el terra és inelàstic. En física, es denomina xoc inelàstic (o col·lisió inelàstica) aquell tipus de xoc en què l'energia cinètica no es conserva.
Veure Experiment de Franck-Hertz і Xoc inelàstic
Vegeu també
Experiments de física
- Experiment d'Eötvös
- Experiment de Cavendish
- Experiment de Davisson-Germer
- Experiment de Fizeau
- Experiment de Franck-Hertz
- Experiment de Michelson-Morley
- Experiment de Millikan
- Experiment de Pound-Rebka
- Experiment de Rutherford
- Experiment de Schiehallion
- Experiment de Stern-Gerlach
- Experiment de Torricelli
- Experiment de Wu
- Experiment de Young
- Experiment de la doble escletxa
- Font d'Heró
- Glen Anderson Rebka
- Gravity Probe B
- Hemisferis de Magdeburg
- Màquina d'Atwood
- Pèndol de Foucault
- Partícula massiva d'interacció feble
- Roda de Savart
- Teorema de Torricelli