Taula de continguts
70 les relacions: Ampere, André-Marie Ampère, Camp (física), Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp magnètic, Camp solenoidal, Carl Friedrich Gauß, Càlcul vectorial, Càrrega elèctrica, Càrrega puntual, Charles-Augustin de Coulomb, Conveni de sumació d'Einstein, Corrent de desplaçament, Corrent elèctric, Coulomb, Densitat de càrrega, Desplaçament elèctric, Dimensió, Divergència, Electrodinàmica clàssica, Electromagnetisme, Equació, Equació d'ona, Equació diferencial en derivades parcials, Fórmules de Fresnel, Flux elèctric, Flux magnètic, Força d'Abraham-Lorentz, Força de Lorentz, Força electromotriu, Heinrich Rudolf Hertz, Integral de volum, James Clerk Maxwell, Josiah Willard Gibbs, Llei d'Ampère, Llei de Coulomb, Llei de Faraday, Llei de Gauss, Llei de Gauss per al magnetisme, Magnetització, Metre, Metre quadrat, Michael Faraday, Monopol magnètic, Oliver Heaviside, Ona electromagnètica, Operador laplacià, Operador matemàtic, Polarització elèctrica, ... Ampliar l'índex (20 més) »
- Electromagnetisme
- Equacions de la física
- Equacions en derivades parcials
- Lleis científiques
Ampere
L'ampere o amperS'aconsella utilitzar amper –adaptació catalana de la forma internacional ampere– només en textos que no siguin tècnics.
Veure Equacions de Maxwell і Ampere
André-Marie Ampère
André-Marie Ampère FRS (Lió, 20 o 22 de gener de 1775 - Marsella, 10 de juny de 1836) fou un físic i matemàtic francès.
Veure Equacions de Maxwell і André-Marie Ampère
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Veure Equacions de Maxwell і Camp (física)
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Equacions de Maxwell і Camp elèctric
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Equacions de Maxwell і Camp electromagnètic
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Equacions de Maxwell і Camp magnètic
Camp solenoidal
En càlcul vectorial, un camp solenoïdal és aquell camp vectorial v la divergència del qual és zero: Aquesta condició se satisfà si v és derivable d'un potencial vectorial, per exemple A, tal que: Ja que llavors es compleix automàticament que: L'afirmació contrarecíproca també és certa gràcies a un teorema de Poincaré, si v és solenoïdal en algun punt llavors localment el camp és expressable com el rotacional d'un camp vector.
Veure Equacions de Maxwell і Camp solenoidal
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Equacions de Maxwell і Carl Friedrich Gauß
Càlcul vectorial
El càlcul vectorial o anàlisi vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions.
Veure Equacions de Maxwell і Càlcul vectorial
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Equacions de Maxwell і Càrrega elèctrica
Càrrega puntual
Una càrrega puntual és un model ideal d'una partícula que té una càrrega elèctrica.
Veure Equacions de Maxwell і Càrrega puntual
Charles-Augustin de Coulomb
Charles-Augustin de Coulomb (Angulema, França, 14 de juny de 1736 - París, França, 23 d'agost de 1806), fou un físic i enginyer militar francès.
Veure Equacions de Maxwell і Charles-Augustin de Coulomb
Conveni de sumació d'Einstein
El conveni de sumació d'Einstein o notació d'Einstein és una convenció utilitzada per abreujar l'escriptura de sumatoris, en el qual se suprimeix el símbol de sumatori (representat amb la lletra grega sigma \Sigma).
Veure Equacions de Maxwell і Conveni de sumació d'Einstein
Corrent de desplaçament
El corrent de desplaçament és un tipus de corrent postulat el 1865 per James Clerk Maxwell quan formulava el que ara coneixem com les equacions de Maxwell.
Veure Equacions de Maxwell і Corrent de desplaçament
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Equacions de Maxwell і Corrent elèctric
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Veure Equacions de Maxwell і Coulomb
Densitat de càrrega
La densitat de càrrega lineal, superficial o volúmica és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en una línia, superfície o un volum.
Veure Equacions de Maxwell і Densitat de càrrega
Desplaçament elèctric
En electromagnetisme el desplaçament elèctric és un vector \vec(\vec,t).
Veure Equacions de Maxwell і Desplaçament elèctric
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Equacions de Maxwell і Dimensió
Divergència
En càlcul vectorial, s'anomena divergència a l'operador que mesura la tendència d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt.
Veure Equacions de Maxwell і Divergència
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Veure Equacions de Maxwell і Electrodinàmica clàssica
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Equacions de Maxwell і Electromagnetisme
Equació
date.
Veure Equacions de Maxwell і Equació
Equació d'ona
Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.
Veure Equacions de Maxwell і Equació d'ona
Equació diferencial en derivades parcials
En matemàtiques, una equació diferencial en derivades parcials és una equació que relaciona les derivades parcials d'una funció de diverses variables.
Veure Equacions de Maxwell і Equació diferencial en derivades parcials
Fórmules de Fresnel
Les equacions de Fresnel (o condicions de Fresnel), deduïdes per Augustin-Jean Fresnel, descriuen el comportament de la llum quan es mou entre medis òptics de diferent índex de refracció.
Veure Equacions de Maxwell і Fórmules de Fresnel
Flux elèctric
El flux elèctric es defineix com la integral del camp elèctric sobre una superfície: on Per poder determinar el flux, cal que la superfície sigui orientable, ja que cal escollir en quin sentit prendrem els vectors dS.
Veure Equacions de Maxwell і Flux elèctric
Flux magnètic
El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic.
Veure Equacions de Maxwell і Flux magnètic
Força d'Abraham-Lorentz
En electrodinàmica clàssica, la força d'Abraham-Lorentz és la força mitjana sobre una partícula carregada en moviment accelerat causada per l'emissió de radiació electromagnètica per part de la partícula.
Veure Equacions de Maxwell і Força d'Abraham-Lorentz
Força de Lorentz
Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.
Veure Equacions de Maxwell і Força de Lorentz
Força electromotriu
La força electromotriu (fem, FEM o \mathcal) és una característica de qualsevol generador elèctric, bateria elèctrica, dispositiu termoelèctric o transformador elèctric; es defineix com el treball que el dispositiu elèctric realitza per fer passar pel seu interior una unitat de càrrega positiva, del pol negatiu al pol positiu, dividit pel valor d'aquesta càrrega.
Veure Equacions de Maxwell і Força electromotriu
Heinrich Rudolf Hertz
Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany que provà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les equacions electromagnètiques de James Clerk Maxwell.
Veure Equacions de Maxwell і Heinrich Rudolf Hertz
Integral de volum
En matemàtiques -i en particular en càlcul multivariable- integral de volum és una integral sobre un domini tri-dimensional, és a dir, un cas especial de les integrals múltiples.
Veure Equacions de Maxwell і Integral de volum
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Equacions de Maxwell і James Clerk Maxwell
Josiah Willard Gibbs
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Veure Equacions de Maxwell і Josiah Willard Gibbs
Llei d'Ampère
En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix.
Veure Equacions de Maxwell і Llei d'Ampère
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Equacions de Maxwell і Llei de Coulomb
Llei de Faraday
La llei de Faraday és una de les lleis fonamentals de l'electromagnetisme, una de les quatre equacions de Maxwell, també és coneguda com a llei de la inducció electromagnètica o llei de Faraday-Lenz, estableix que en un circuit tancat sotmès a l'acció d'un camp magnètic variable, s'hi indueix una força electromotriu (fem) proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic que passa a través del circuit.
Veure Equacions de Maxwell і Llei de Faraday
Llei de Gauss
En física i electromagnetisme, la llei de Gauss relaciona la càrrega elèctrica i el camp elèctric, essent una forma més general i elegant de la llei de Coulomb.
Veure Equacions de Maxwell і Llei de Gauss
Llei de Gauss per al magnetisme
En física, la llei de Gauss per al magnetisme és una de les quatre equacions de Maxwell, que són la base de l'electrodinàmica clàssica.
Veure Equacions de Maxwell і Llei de Gauss per al magnetisme
Magnetització
La magnetització o imantació d'un material és la densitat de moments dipolars magnètics: En la majoria dels materials, la magnetització apareix quan s'aplica un camp magnètic a un cos.
Veure Equacions de Maxwell і Magnetització
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Equacions de Maxwell і Metre
Metre quadrat
Un metre quadrat és la unitat d'àrea en el Sistema Internacional d'Unitats que es representa amb el símbol m².
Veure Equacions de Maxwell і Metre quadrat
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Veure Equacions de Maxwell і Michael Faraday
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Equacions de Maxwell і Monopol magnètic
Oliver Heaviside
Oliver Heaviside (Londres, 18 de maig de 1850 - Torquay, 3 de febrer de 1925) fou un físic i matemàtic britànic.
Veure Equacions de Maxwell і Oliver Heaviside
Ona electromagnètica
Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.
Veure Equacions de Maxwell і Ona electromagnètica
Operador laplacià
En càlcul vectorial, l'operador laplacià és un operador diferencial el·líptic de segon ordre, denotat com Δ, relacionat amb certs problemes de minimització de determinades magnituds sobre un cert domini.
Veure Equacions de Maxwell і Operador laplacià
Operador matemàtic
Un operador matemàtic és un operador usat en matemàtiques.
Veure Equacions de Maxwell і Operador matemàtic
Polarització elèctrica
Molècula apolar i molècula polar En l'electromagnetisme clàssic, la polarització elèctrica (també anomenada densitat de polarització o simplement polarització) és el camp vectorial que expressa la densitat dels moments elèctrics dipolars permanents o induïts en un material dielèctric.
Veure Equacions de Maxwell і Polarització elèctrica
Potencial escalar magnètic
El potencial escalar magnètic és una eina útil per a descriure el camp magnètic.
Veure Equacions de Maxwell і Potencial escalar magnètic
Quadricorrent
En relativitat especial i relativitat general, el quadricorrent és la invariància de Lorentz, un quadrivector, que reemplaça la densitat de corrent en l'electromagnetisme, o de fet, qualsevol densitat de corrent convencional.
Veure Equacions de Maxwell і Quadricorrent
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Veure Equacions de Maxwell і Quadrivector
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Veure Equacions de Maxwell і Quaternió
Regla de la mà dreta
Determinació d'eixos i moviments vectorials mitjançant la regla de la mà dreta (primer ús) La regla o llei de la mà dreta és un mètode per determinar direccions vectorials, i té com a base els plànols cartesians.
Veure Equacions de Maxwell і Regla de la mà dreta
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Equacions de Maxwell і Relativitat especial
Rotacional
En càlcul vectorial, el rotacional és un operador vectorial que proporciona la velocitat de rotació d'un camp vectorial respecte a un punt determinat.
Veure Equacions de Maxwell і Rotacional
Símbol de Levi-Civita
El símbol de Levi-Civita, també anomenat símbol de permutació és un símbol matemàtic, especialment utilitzat en càlcul tensorial.
Veure Equacions de Maxwell і Símbol de Levi-Civita
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Equacions de Maxwell і Segon
Sistema de referència inercial
Figura 1. Sistema de referència en rotació (S') respecte a un altre sistema (S)D'acord amb la mecànica de Newton, un sistema inercial és un sistema no sotmès a cap força exterior i que, per tant, es desplaça a velocitat constant.
Veure Equacions de Maxwell і Sistema de referència inercial
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Equacions de Maxwell і Sistema Internacional d'Unitats
Tensor electromagnètic
El tensor electromagnètic, tensor de camp electromagnètic o tensor d'intensitat de camp és un objecte matemàtic que descriu el camp electromagnètic d'un sistema físic dins la teoria de l'electromagnetisme clàssic de Maxwell.
Veure Equacions de Maxwell і Tensor electromagnètic
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Veure Equacions de Maxwell і Teorema de la divergència
Teorema de Stokes
El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.
Veure Equacions de Maxwell і Teorema de Stokes
Tesla (unitat)
El tesla és la unitat del Sistema Internacional per a la inducció magnètica.
Veure Equacions de Maxwell і Tesla (unitat)
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Equacions de Maxwell і Velocitat de la llum
Volt
El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.
Veure Equacions de Maxwell і Volt
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Veure Equacions de Maxwell і William Rowan Hamilton
1865
Països Catalans.
Veure Equacions de Maxwell і 1865
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Equacions de Maxwell і 1884
Vegeu també
Electromagnetisme
- Camp elèctric
- Camp electromagnètic
- Circuit magnètic
- Conservació de la càrrega
- Constant d'estructura fina
- Constant de propagació
- Corrent de desplaçament
- Dipol elèctric
- Efecte de proximitat (electromagnètica)
- Efecte pel·licular
- Elastància (electricitat)
- Electrodinàmica clàssica
- Electroimant
- Electromagnetisme
- Equació d'ona electromagnètica
- Equació de Clausius-Mossoti
- Equació de Poisson
- Equacions de Maxwell
- Experiment d'Ørsted
- FDTD
- Força contraelectromotriu
- Força de Lorentz
- Força electromotriu
- Formulació covariant de l'electrodinàmica clàssica
- Fotó
- Histèresi magnètica
- Impedància característica del buit
- Llei d'Ampère
- Llei de Biot-Savart
- Llei de Coulomb
- Llei de Gauss
- Mecànica quàntica relativista
- Metamaterial
- Pèrdua dielèctrica
- Permitivitat del buit
- Plasma (estat de la matèria)
- Precessió de Larmor
- Processament per feix d’electrons
- Quadricorrent
- Raigs catòdics
- Regla de la mà dreta
- Regla de la mà esquerra
- Tensor de Maxwell
- Tensor electromagnètic
- Teorema de Stokes
- Unitats electromagnètiques del SI
Equacions de la física
- Desigualtats de Leggett
- Equació constitutiva
- Equació d'estat
- Equació d'ona
- Equació d'ona electromagnètica
- Equació de Klein-Gordon
- Equació de convecció-difusió
- Equació de moviment
- Equació mestra
- Equacions de Maxwell
- Equacions de camp d'Einstein
- Espai de Minkowski
- Fórmula del quadrupol
- Funció de Green
- Funció de densitat de probabilitat
- Identitat de Palatini
- Lleis de Newton
- Lleis del moviment d'Euler
- Model-sigma
- Primer principi de la termodinàmica
- Regla d'or de Fermi
- Segon principi de la termodinàmica
Equacions en derivades parcials
- Anàlisi d'elements finits
- Canvi de variables en equacions diferencials en derivades parcials
- Condició de Ladyzhenskaya–Babuška–Brezzi
- Condicions de contorn mixtes
- Equació d'Allen-Cahn
- Equació d'Euler-Tricomi
- Equació de Black-Scholes
- Equació de Boltzmann
- Equació de Calogero–Degasperis–Fokàs
- Equació de Davey-Stewartson
- Equació de Dirac
- Equació de Hamilton-Jacobi
- Equació de Hamilton-Jacobi-Bellman
- Equació de Kadomtsev-Petviashvili
- Equació de Klein-Gordon
- Equació de Korteweg-de Vries
- Equació de Poisson
- Equació de Schrödinger
- Equació de Schrödinger no lineal
- Equació de Txapliguin
- Equació de continuïtat
- Equació de difusió
- Equació diferencial en derivades parcials
- Equacions d'Euler-Lagrange
- Equacions de Cauchy-Riemann
- Equacions de Maxwell
- Equacions de Navier-Stokes
- Equacions de camp d'Einstein
- Fórmula de d'Alembert
- Mètode multigrid
- Model bidomini
- Model de Kuramoto
- Model monodomini
- Partícula en un potencial central
- Potencial de Bessel
- Principi màxim
- Problema de Cauchy
- Problema de Dirichlet
- Problema de Stefan
- Problema de condició de frontera lliure
- Problema en avançat de l'electrocardiologia
- Solitó
- Teorema de Cauchy-Kovalévskaia
- Teorema de Noether
- Teoria de Sturm-Liouville
- Vibració d'una membrana circular
Lleis científiques
- Equacions de Maxwell
- Fórmula de Chézy
- Llei científica
- Llei de Boyle
- Llei de Charles i Gay-Lussac
- Llei de Coulomb
- Llei de conservació
- Llei de la gravitació universal
- Lleis de Faraday de l'electròlisi
- Lleis de Newton
- Lleis de la termodinàmica
- Principi d'Arquimedes
- Principi d'incertesa de Heisenberg
- Principi de complementarietat
També conegut com Equació de Maxwell, Lleis de Maxwell, Lleis de l'electromagnetisme.