Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Índex Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Taula de continguts

  1. 112 les relacions: Albert V de Baviera, Albert VII d'Àustria, Albrecht von Wallenstein, Alsàcia, Ambrosi Spinola, Anhalt, Anna d'Hongria, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Àustria Anterior, Àustria Interior, Batalla de Breitenfeld (1631), Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lützen (1632), Batalla de Nördlingen (1634), Bohèmia, Camí dels espanyols, Carles II d'Àustria Interior, Carles IV de Lorena, Catolicisme, Cecília Renata d'Habsburg, Confederació de Polònia i Lituània, Contrareforma, Cristià IV, Cristina de Suècia, Defenestració de Praga, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Ducat d'Àustria, Ducat d'Estíria, Ducat de Brabant, Electorat de Saxònia, Elionor de Màntua, Enric IV de França, Europa, Felip IV de Castella, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Finale Ligure, França, Frederic V del Palatinat, Graz, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillem V de Baviera, Gustau II Adolf, Hongria, Joan t'Serclaes de Tilly, Jutlàndia, Ladislau IV de Polònia, Leipzig, ... Ampliar l'índex (62 més) »

  2. Alumnes de la Universitat d'Ingolstadt
  3. Morts el 1637
  4. Naixements del 1578

Albert V de Baviera

Albert V de Wittelsbach o de Baviera, conegut amb el sobrenom d'el Magnànim, (en alemany Albrecht V der Grossmutige) va néixer a Múnic (Alemanya) el 29 de febrer de 1528 i va morir a la mateixa ciutat el 24 d'octubre de 1579.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Albert V de Baviera

Albert VII d'Àustria

Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Albert VII d'Àustria

Albrecht von Wallenstein

Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Albrecht von Wallenstein

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Alsàcia

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ambrosi Spinola

Anhalt

Anhalt va ser territori històric de l'actual estat alemany de Saxònia-Anhalt.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Anhalt

Anna d'Hongria

Anna Jagelló d'Hongria i Bohèmia (23 de juliol de 1503, Buda - 27 de gener de 1547, Praga) fou la dona de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, reina consort d'Hongria i de Bohèmia del 1526 al 1547.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Anna d'Hongria

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Armand Jean du Plessis de Richelieu

Àustria Anterior

Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Àustria Anterior

Àustria Interior

Àustria Interior fou el nom donat al conjunt territorial format pels ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola, governats en unió personal per la branca leopoldina dels Habsburg.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Àustria Interior

Batalla de Breitenfeld (1631)

La primera Batalla de Breitenfeld també anomenat Batalla de Leipzig va tenir lloc el 17 de setembre de 1631 al poble de Breitenfeld als afores de Leipzig al Regne de Saxònia durant la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Breitenfeld (1631)

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de la Muntanya Blanca

Batalla de Lützen (1632)

La Batalla de Lützen (16 novembre de 1632) fou una de les batalles més importants de la guerra dels Trenta Anys.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Lützen (1632)

Batalla de Nördlingen (1634)

La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Nördlingen (1634)

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bohèmia

Camí dels espanyols

El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Camí dels espanyols

Carles II d'Àustria Interior

Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles II d'Àustria Interior

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles IV de Lorena

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Catolicisme

Cecília Renata d'Habsburg

Arxiduquessa d'Àustria Cecília Renata (en alemany: Cäcilia Renata; polonès: Cecylia Renata; 16 de juliol de 1611 a 24 de març de 1644) va ser Reina de Polònia com consort del rei de la Mancomunitat de Polònia-Lituània Ladislau IV de Polònia.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cecília Renata d'Habsburg

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Confederació de Polònia i Lituània

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Contrareforma

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cristià IV

Cristina de Suècia

, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cristina de Suècia

Defenestració de Praga

L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Defenestració de Praga

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinamarca

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg

Ducat d'Àustria

El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Àustria

Ducat d'Estíria

El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Estíria

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Brabant

Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Electorat de Saxònia

Elionor de Màntua

Elionor Gonzaga de Màntua -en italià Eleonora Gonzaga di Mantova- coneguda també com a Elionor de Nevers-Màntua o Elionor de Mayenne (Màntua, 18 de novembre de 1630 -Viena, 6 de desembre de 1686) fou una noble italiana de la casa de Gonzaga, filla del duc Carles II de Màntua (1609-1631) i de Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor de Màntua

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IV de França

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Europa

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Finale Ligure

Finale Ligure (en ligur Finâ) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Finale Ligure

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і França

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic V del Palatinat

Graz

Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Graz

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Trenta Anys

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Vuitanta Anys

Guillem V de Baviera

'''Guillem V de Baviera''' a l'edat de 16 anys Guillem V de Baviera, duc de Baviera (Landshut 1548 - Múnic 1626) va governar Baviera des de 1579 fins a l'any 1597, any en què abdicà en favor del seu fill, l'elector Maximilià I de Baviera.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem V de Baviera

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gustau II Adolf

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria

Joan t'Serclaes de Tilly

Joan t'Serclaes de Tilly (Tilly (Villers-la-Ville, Brabant) febrer de 1559 – mort a Ingolstadt (Baviera), 30 d'abril de 1632) era un general i mercenari de la Lliga catòlica.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan t'Serclaes de Tilly

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Jutlàndia

Ladislau IV de Polònia

fou rei de Polònia.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ladislau IV de Polònia

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Leipzig

Leopold Guillem d'Habsburg

Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold Guillem d'Habsburg

Leopold V d'Habsburg

Leopold V d'Habsburg arxiduc d'Alta Àustria (Graz, 9 d'octubre de 1586 - 13 de setembre de 1632 a Schwaz, Tirol) fou un arxiduc austríac fill de Carles II d'Habsburg arxiduc d'Àustria Interior i germà petit de l'emperador Ferran II, III d'Àustria (Interior).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold V d'Habsburg

Lliga Catòlica (1609)

Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga Catòlica (1609)

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XIII de França

Lusàcia

Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lusàcia

Magdeburg

Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Magdeburg

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Mar Bàltica

Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 18 de desembre de 1574 - Graz, Arxiducat d'Àustria, 8 de març de 1616) fou emperadriu consort del Sacre Imperi.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I de Baviera

L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I de Baviera

Maximilià III d'Habsburg

Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià III d'Habsburg

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Múnic

Mecklenburg (regió)

Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Mecklenburg (regió)

Ortenau

El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ortenau

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos

Pau de Praga (1635)

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Praga (1635)

Pomerània

s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pomerània

Principat de Piombino

El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Piombino

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Províncies Unides

Ratisbona

Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ratisbona

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Reforma Protestant

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Bohèmia

Regne de Dinamarca

Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Dinamarca

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França

Renata de Lorena

Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Múnic el 22 de maig de 1602.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Renata de Lorena

Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Roma

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia

Tirol

Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Tirol

Tractat d'Oñate

Íñigo Vélez de Guevara i Tassis, VII comte de Oñate i del que el tractat pren nom. El tractat d'Oñate o acord d'Oñate del 29 de juliol de 1617 va ser un tractat secret entre les branques espanyoles i austríaques de la Casa d'Habsburg.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Oñate

Treva dels dotze anys

Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Treva dels dotze anys

Valtellina

Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Valtellina

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Vílnius

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena

Wesel

La ciutat hanseàtica de Wesel pertany a l'estat federal de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest d'Alemanya a l'aiguabarreig del Lippe i del canal Wesel-Datteln al Rin.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Wesel

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1540

1552

El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1552

1574

;Països Catalans.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1574

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1578

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1600

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1608

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1610

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1611

1614

;Països catalans.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1614

1616

Nicolau Copèrnic.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1616

1620

;Països Catalans:;Món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1620

1625

;Països Catalans:;Món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1625

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1626

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1629

1631

;Països Catalans:;Món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1631

1634

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1634

1635

; Països Catalans.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1635

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1657

1662

El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1662

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 de maig

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і 8 de novembre

Vegeu també

Alumnes de la Universitat d'Ingolstadt

Morts el 1637

Naixements del 1578

També conegut com Emperador Ferran II, Ferran II, emperador romanogermànic.

, Leopold Guillem d'Habsburg, Leopold V d'Habsburg, Lliga Catòlica (1609), Lluís XIII de França, Lusàcia, Magdeburg, Mar Bàltica, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica), Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià I de Baviera, Maximilià III d'Habsburg, Múnic, Mecklenburg (regió), Ortenau, Països Baixos, Pau de Praga (1635), Pomerània, Principat de Piombino, Províncies Unides, Ratisbona, Reforma Protestant, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, Regne de Dinamarca, Regne de França, Renata de Lorena, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Silèsia, Tirol, Tractat d'Oñate, Treva dels dotze anys, Valtellina, Vílnius, Viena, Wesel, 1540, 1552, 1574, 1578, 1600, 1608, 1610, 1611, 1614, 1616, 1620, 1625, 1626, 1629, 1631, 1634, 1635, 1657, 1662, 22 de maig, 8 de novembre.