Taula de continguts
69 les relacions: Abbas Mirza, Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alexandre I de Rússia, Armènia, Azerbaidjan, Índia, Caucas, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Dinastia Qajar, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Erevan, França, Geòrgia, Gran Khorasan, Guerra russo-persa (1804-1813), Herat, Husayn Ali Mirza, Imperi Otomà, Isfahan, Kara Gözlüler, Kirman, Mar Càspia, Mashad, Mazandaran, Muhammad Xah Qajar, Naxçıvan, Pèrsia, Província de Fars, Qazvín, Rússia, Sovetsk (Kaliningrad), Tabriz, Tractat de Gulistan, Tractat de Zuhab, Transcaucàsia, Turkmantxai, Xa, Xiraz, Yazd, 14 d'abril, 1639, 1789, 1796, 1797, 1798, 1799, 1801, 1802, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Mecenes
- Xas qadjars
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Abbas Mirza
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Afganistan
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Agha Muhàmmad Khan Qajar
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Alexandre I de Rússia
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Armènia
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Azerbaidjan
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Índia
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Caucas
Companyia Britànica de les Índies Orientals
La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Companyia Britànica de les Índies Orientals
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Dinastia Qajar
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Enciclopèdia de l'Islam
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Encyclopædia Iranica
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Erevan
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і França
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Geòrgia
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Gran Khorasan
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Guerra russo-persa (1804-1813)
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Herat
Husayn Ali Mirza
Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Husayn Ali Mirza
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Imperi Otomà
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Isfahan
Kara Gözlüler
Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Kara Gözlüler
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Kirman
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Mar Càspia
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Mashad
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Mazandaran
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Muhammad Xah Qajar
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Naxçıvan
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Pèrsia
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Província de Fars
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Qazvín
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Rússia
Sovetsk (Kaliningrad)
Sovetsk (Сове́тск) és una població russa de la província de Kaliningrad.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Sovetsk (Kaliningrad)
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Tabriz
Tractat de Gulistan
El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Tractat de Gulistan
Tractat de Zuhab
El Tractat de Zuhab, també anomenat Tractat de Qasr-i Xirin (en persa: قصرشیرین), és un acord signat entre l'Imperi safàvida i l'Imperi Otomà el 17 de maig de 1639.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Tractat de Zuhab
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Transcaucàsia
Turkmantxai
Turkmantxai, Turkmančay, Turkmančai, Turkmen Čay, Torkamānchāy, Torkamān Chāy, Torkmancāy, Turkemanchay, Turkomanchay, Turkmānchāi, Torkamān Chāy, Torkamānchāi i altres; en rus Туркманчай; en àzeri: Türkmənçay; en persa: تركمانچائ és una població de l'Azerbaidjan Iranià (província de l'Azerbaidjan Oriental), coneguda com a lloc on es va signar el tractat de Turkmantxai el 21 i 22 de febrer de 1828 que finalitzà de iure la Guerra russo-persa (1826–1828).
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Turkmantxai
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Xa
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Xiraz
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і Yazd
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 14 d'abril
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1639
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1789
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1796
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1798
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1799
1801
;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1802
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1807
1809
;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1809
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1812
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1814
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1819
1821
;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1821
1826
;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1826
1833
;Països Catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1833
1834
;Països catalans.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 1834
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 19 de març
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 20 de març
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 23 d'octubre
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 25 d'octubre
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Fat·h-Alí Xah Qajar і 25 de setembre
Vegeu també
Mecenes
- Abbas I el Gran
- Abd-ar-Rahman III
- Assurbanipal
- Edward de Vere
- Fat·h-Alí Xah Qajar
- Felip I de Castella
- Ivan Mazepa
- Lluís II de Baviera
- Osman Kavala
- Tahmasp I
Xas qadjars
- Agha Muhàmmad Khan Qajar
- Ahmad Xah Qajar
- Fat·h-Alí Xah Qajar
- Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar
- Muhàmmad-Alí Xah Qajar
- Muhammad Xah Qajar
- Nàssir-ad-Din Xah Qajar
També conegut com Fath Ali Shah, Fath Ali Shah Qadjar, Fath Ali Shah Qajar.