Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Abbas Mirza, Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alexandre I de Rússia, Armènia, Azerbaidjan, Índia, Caucas, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Dinastia Qajar, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Erevan, França, Geòrgia, Gran Khorasan, Guerra russo-persa (1804-1813), Herat, Husayn Ali Mirza, Imperi Otomà, Isfahan, Kara Gözlüler, Kirman, Mar Càspia, Mashad, Mazandaran, Muhammad Xah Qajar, Naxçıvan, Pèrsia, Província de Fars, Qazvín, Rússia, Sovetsk (Kaliningrad), Tabriz, Tractat de Gulistan, Tractat de Zuhab, Transcaucàsia, Turkmantxai, Xa, Xiraz, Yazd, 14 d'abril, 1639, 1772, 1789, 1796, 1797, 1798, 1799, 1801, ..., 1802, 1804, 1805, 1806, 1807, 1809, 1812, 1813, 1814, 1818, 1819, 1821, 1823, 1826, 1828, 1833, 1834, 19 de març, 20 de març, 23 d'octubre, 25 d'octubre, 25 de setembre. Ampliar l'índex (22 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Abbas Mirza · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Afganistan · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Armènia · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Azerbaidjan · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Índia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Caucas · Veure més »
Companyia Britànica de les Índies Orientals
La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia. En concret, la Carta Reial donà a la nova companyia el monopoli de tot el comerç a les Índies Orientals. Amb el temps, la Companyia, amb seu a Londres, es transformà notablement, passant d'una simple unió comercial fins a esdevenir l'empresa que governà de forma virtual l'Índia fins a la seva dissolució el 1874. Aquesta companyia va estendre des de principis del segle XVI una vasta xarxa comercial que aconseguia l'entrada de béns a Europa. La Companyia explotà als productors asiàtics.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Companyia Britànica de les Índies Orientals · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Dinastia Qajar · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Erevan · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і França · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Geòrgia · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Gran Khorasan · Veure més »
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Guerra russo-persa (1804-1813) · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Herat · Veure més »
Husayn Ali Mirza
Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Husayn Ali Mirza · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Imperi Otomà · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Isfahan · Veure més »
Kara Gözlüler
Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Kara Gözlüler · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Kirman · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Mar Càspia · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Mashad · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Mazandaran · Veure més »
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Muhammad Xah Qajar · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Naxçıvan · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Pèrsia · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Província de Fars · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Qazvín · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Rússia · Veure més »
Sovetsk (Kaliningrad)
Sovetsk (Сове́тск) és una població russa de la província de Kaliningrad.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Sovetsk (Kaliningrad) · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Tabriz · Veure més »
Tractat de Gulistan
El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Tractat de Gulistan · Veure més »
Tractat de Zuhab
El Tractat de Zuhab, també anomenat Tractat de Qasr-i Xirin (en persa: قصرشیرین), és un acord signat entre l'Imperi safàvida i l'Imperi Otomà el 17 de maig de 1639.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Tractat de Zuhab · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Transcaucàsia · Veure més »
Turkmantxai
Turkmantxai, Turkmančay, Turkmančai, Turkmen Čay, Torkamānchāy, Torkamān Chāy, Torkmancāy, Turkemanchay, Turkomanchay, Turkmānchāi, Torkamān Chāy, Torkamānchāi i altres; en rus Туркманчай; en àzeri: Türkmənçay; en persa: تركمانچائ és una població de l'Azerbaidjan Iranià (província de l'Azerbaidjan Oriental), coneguda com a lloc on es va signar el tractat de Turkmantxai el 21 i 22 de febrer de 1828 que finalitzà de iure la Guerra russo-persa (1826–1828).
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Turkmantxai · Veure més »
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Xa · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Xiraz · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і Yazd · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 14 d'abril · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1639 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1772 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1789 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1797 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1798 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1799 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1802 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1804 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1806 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1807 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1809 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1812 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1814 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1819 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1821 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1823 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1826 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1828 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1833 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 1834 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 19 de març · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 20 de març · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 23 d'octubre · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 25 d'octubre · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fat·h-Alí Xah Qajar і 25 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fath Ali Shah, Fath Ali Shah Qadjar, Fath Ali Shah Qajar.
