Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Fastos

Índex Fastos

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).

Taula de continguts

  1. 54 les relacions: Agamèmnon, Almó (mitologia), Anna Perenna, Antevorta, Ares, Cíbele, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Dardanels, El naixement de Venus, Equirria, Estrena, Etra, Etra (filla de Tetis), Feràlia, Festes romanes, Floràlia, Foc sagrat de Vesta, Fordicídia, Fornacàlia, Fornax (mitologia), Forum Boarium, Fugàlia, Julia de adulteriis, La primavera, Lemúria (festival romà), Liberàlia, Literatura romana, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista de déus grecs, Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC), Mart (mitologia), Matràlia, Matronàlia, Mercuràlia, Nisíades, Orió (mitologia), Ovidi, Palília, Plutó (mitologia), Porta Carmentalis, Porta Col·lina, Portumnàlia, Postvorta, Prostitució a l'antiga Roma, Quinquatres, Rea Sílvia, Sementivae, Sexualitat a l'antiga Roma, Taígete, Tempestas, ... Ampliar l'índex (4 més) »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.

Veure Fastos і Agamèmnon

Almó (mitologia)

Segons la mitologia romana, Almó (en Almo) va ser un déu protector del riu homònim, que desembocava al Tíber a prop de Roma.

Veure Fastos і Almó (mitologia)

Anna Perenna

Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna va ser una deïtat romana que presidia el cicle anual.

Veure Fastos і Anna Perenna

Antevorta

embarassades. Antevorta fou una deessa romana esmentada també com Porrima o Prorsa.

Veure Fastos і Antevorta

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Veure Fastos і Ares

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Fastos і Cíbele

Col·lecció Fundació Bernat Metge

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Veure Fastos і Col·lecció Fundació Bernat Metge

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Veure Fastos і Dardanels

El naixement de Venus

El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.

Veure Fastos і El naixement de Venus

Equirria

Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.

Veure Fastos і Equirria

Estrena

Estrena, segons el Diccionari català-valencià-balear, és una gratificació que es dona quan es vol celebrar l'inici d'alguna cosa.

Veure Fastos і Estrena

Etra

de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Veure Fastos і Etra

Etra (filla de Tetis)

Segons la mitologia grega, Etra (en grec antic Αἴθρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Fastos і Etra (filla de Tetis)

Feràlia

Les Feràlia o Feràlies (en llatí Feralia) eren unes festes de l'antiga Roma dedicades als difunts.

Veure Fastos і Feràlia

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Veure Fastos і Festes romanes

Floràlia

Floràlia o Jocs Florals eren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació.

Veure Fastos і Floràlia

Foc sagrat de Vesta

''Al temple de Vesta'', Pintura a l'oli de Constantin Hölscher, (1902). El Foc sagrat de Vesta, qui a la mitologia romana era la deessa de la terra, del foc i del fum, era prioritari en la pietat romana.

Veure Fastos і Foc sagrat de Vesta

Fordicídia

La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.

Veure Fastos і Fordicídia

Fornacàlia

La Fornacàlia, una festivitat relacionada amb els forns Fornacàlia (en llatí Forcanalia) era una festivitat de l'antiga religió romana celebrada cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogués ser cuit adequadament.

Veure Fastos і Fornacàlia

Fornax (mitologia)

Fornax (en llatí Fornax o Fornacalis dea) era, segons la mitologia romana, la deessa dels forns, que s'invocava quan es torraven els grans de blat.

Veure Fastos і Fornax (mitologia)

Forum Boarium

El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.

Veure Fastos і Forum Boarium

Fugàlia

Fugàlia o Regifugium (en llatí Fugalia, 'la festa de la fugida' o Regifugium 'la fugida del rei') era una festa celebrada cada any a l'antiga Roma el dia 24 de febrer, en commemoració, segons Ovidi, de la fugida de Tarquini el Superb.

Veure Fastos і Fugàlia

Julia de adulteriis

218x218px Julia de adulteriis va ser una antiga llei del començament de l'Imperi Romà que regulava l'adulteri, i totes les situacions que atacaven la moral i l'honestedat.

Veure Fastos і Julia de adulteriis

La primavera

La primavera és un quadre del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli.

Veure Fastos і La primavera

Lemúria (festival romà)

La rentada de mans, un element purificador de la Lemúria El fesol negre, un dels elements purificadors que es feien servir per la Lemúria. Lemúria o Lemuràlia va ser una festivitat del calendari romà religiós per fer fora de la casa els esperits inquiets dels morts.

Veure Fastos і Lemúria (festival romà)

Liberàlia

Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.

Veure Fastos і Liberàlia

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Fastos і Literatura romana

Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.

Veure Fastos і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Veure Fastos і Llista de déus grecs

Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)

Luci Corneli Escipió (en Lucius Cornelius Scipio) va ser un magistrat romà.

Veure Fastos і Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Fastos і Mart (mitologia)

Matràlia

Matràlia (en llatí Matralia) era un festival romà que es celebrava cada any el dia 11 de juny en honor de la deessa Mater Matuta.

Veure Fastos і Matràlia

Matronàlia

Les Matronàlia (en llatí Matronalia o Matronales feriae, literalment 'Festes Matronals') eren, a l'antiga Roma unes festes celebrades l'1 de març, el dia que començava l'any, en honor de Lucina la deessa dels parts, (o a Juno Lucina, Juno, la que porta els nens a la llum) i de la maternitat (mater vol dir 'mare'), i també de les dones en general.

Veure Fastos і Matronàlia

Mercuràlia

Les Mercuràlia (en llatí Mercuralia) era una festivitat romana que es celebrava en honor a Mercuri.

Veure Fastos і Mercuràlia

Nisíades

En la mitologia grega, les Nisíades (en grec antic Νυσιάδες Nysiades) eren les nimfes de la Muntanya Nisa que van tenir cura i van criar d'infant al déu Dionís.

Veure Fastos і Nisíades

Orió (mitologia)

Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.

Veure Fastos і Orió (mitologia)

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Fastos і Ovidi

Palília

Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.

Veure Fastos і Palília

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Fastos і Plutó (mitologia)

Porta Carmentalis

La porta Carmentalis era una doble porta situada a la Muralla Serviana a l'antiga Roma.

Veure Fastos і Porta Carmentalis

Porta Col·lina

La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.

Veure Fastos і Porta Col·lina

Portumnàlia

Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.

Veure Fastos і Portumnàlia

Postvorta

Postvorta o Postverta era, segons la mitologia romana, una deessa del temps passat, una de les dues acompanyants o assistents, i per alguns autors també representacions, de Carmenta juntament amb la seva germana Antevorta.

Veure Fastos і Postvorta

Prostitució a l'antiga Roma

Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.

Veure Fastos і Prostitució a l'antiga Roma

Quinquatres

Quinquatres (en llatí Quinquatrus o Quinquatruia) eren unes festes religioses romanes dedicades a Minerva.

Veure Fastos і Quinquatres

Rea Sílvia

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

Veure Fastos і Rea Sílvia

Sementivae

Les Sementivae o també Feriae Sementivae van ser unes festes a l'antiga Roma destinades a celebrar la sembra.

Veure Fastos і Sementivae

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Fastos і Sexualitat a l'antiga Roma

Taígete

En la mitologia grega, Táigete (en grec antic, Ταϋγέτη: Taygète) és una de les set Plèiades, per tant filla d'Atles i Plèione.

Veure Fastos і Taígete

Tempestas

Tempestas (en llatí Tempestas) va ser, segons la mitologia romana, la deessa que personificava les tempestats.

Veure Fastos і Tempestas

Temple de Càstor i Pòl·lux

El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.

Veure Fastos і Temple de Càstor i Pòl·lux

Terminàlia

Celebració davant l'altar de ''Terminus'', il·lustració de Giovanni Benedetto Castiglione Terminàlia (en llatí: Terminalia) va ser una festivitat celebrada a l'antiga Roma en honor del déu Terminus, que era la deïtat tutelar de les fronteres i els límits de les finques agrícoles.

Veure Fastos і Terminàlia

Torre de la Parada

La Torre de la Parada va ser un pavelló de caça que se situava als afores de Madrid, a la muntanya del Pardo (Parc regional de la conca alta del Manzanares), no lluny del Palau del Pardo.

Veure Fastos і Torre de la Parada

Veneralia

Veneralia (en llatí Veneralia) era un antic festival romà que se celebrava el dia 1 d'abril (a les calendes d'abril) en honor de Venus Verticordia ('cambiadora de cors') i de Fortuna Virilis.

Veure Fastos і Veneralia

, Temple de Càstor i Pòl·lux, Terminàlia, Torre de la Parada, Veneralia.