Taula de continguts
52 les relacions: Animació, Asteroide Apol·lo, Astrònom, Ceres (planeta nan), Cinquè planeta (hipotètic), Cinturó d'asteroides, Cometa Shoemaker-Levy 9, Curtmetratge, Diluvi universal, Disc d'acreció, Disc protoplanetari, Esdeveniment de Tunguska, Faetont, Gegant gasós, Hèlios, Heinrich Olbers, Hipòtesi Nèmesi, Júpiter (planeta), Johann Daniel Titius, Johann Elert Bode, Karl Ludwig Harding, Límit de Roche, Llei de Titius-Bode, Mart (planeta), Mèdium, Mitologia, Mitologia grega, Mitologia sumèria, Nana marró, Nibiru, Objecte volador no identificat, Planeta hipotètic, Planeta interestel·lar, Planeta nan, Pseudociència, Rússia, Satèl·lit natural, Sistema solar, Soiuzmultfilm, Sol, Teoria científica obsoleta, Tiamat, Zecharia Sitchin, Zeus, (2) Pal·les, (3) Juno, (3200) Faetont, (4) Vesta, 1801, 1802, ... Ampliar l'índex (2 més) »
- Història de l'astronomia
Animació
Sis fotogrames d'una animació Animació Exemple de com amb unes 8 imatges projectades de forma cíclica donen lloc a un dibuix animat senzill. Animació del moviment d'un cavall realitzat per Muybridge a partir d'una sèrie de fotografies. Lanimació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat.
Veure Faetó (planeta) і Animació
Asteroide Apol·lo
El grup d'asteroides Apol·lo (en verd). El Sol és al centre, amb els planetes Mercuri (gris), Venus (negre), Terra (blau) i Mart (vermell) Un asteroide Apol·lo és qualsevol asteroide del grup d'asteroides que presenten una òrbita amb un semieix major més gran que el de la Terra (1ua) i el periheli del qual sigui menor que l'afeli de la terra (1,017 ua), és a dir, el seu periheli està més prop del Sol que l'òrbita de la Terra, per tant la creuen.
Veure Faetó (planeta) і Asteroide Apol·lo
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Faetó (planeta) і Astrònom
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Faetó (planeta) і Ceres (planeta nan)
Cinquè planeta (hipotètic)
En la història de l'astronomia, un grapat de cossos del sistema solar han estat considerats com el cinquè planeta del Sol.
Veure Faetó (planeta) і Cinquè planeta (hipotètic)
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Faetó (planeta) і Cinturó d'asteroides
Cometa Shoemaker-Levy 9
El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.
Veure Faetó (planeta) і Cometa Shoemaker-Levy 9
Curtmetratge
''Le Voyage dans la lune'' del francès Georges Méliès.Un curtmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura substancialment menys que el temps mitjà d'una pel·lícula de producció normal.
Veure Faetó (planeta) і Curtmetratge
Diluvi universal
''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.
Veure Faetó (planeta) і Diluvi universal
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Veure Faetó (planeta) і Disc d'acreció
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Faetó (planeta) і Disc protoplanetari
Esdeveniment de Tunguska
Localització aproximada de l'esdeveniment de Tunguska, a la Sibèria central L'esdeveniment de Tunguska fa referència a l'impacte d'un cometa d'alguns centenars de tones a regió del curs mitjà del riu Tunguska Pedregós, a Evenkia (territori de Krasnoiarsk, Federació Russa) el 30 de juny de 1908.
Veure Faetó (planeta) і Esdeveniment de Tunguska
Faetont
''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Veure Faetó (planeta) і Faetont
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Faetó (planeta) і Gegant gasós
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Faetó (planeta) і Hèlios
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Veure Faetó (planeta) і Heinrich Olbers
Hipòtesi Nèmesi
Nèmesi és una hipòtesi astronòmica que sustenta la possibilitat que el nostre Sol formi part d'un sistema binari.
Veure Faetó (planeta) і Hipòtesi Nèmesi
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Faetó (planeta) і Júpiter (planeta)
Johann Daniel Titius
Johann Daniel Titius (Konitz, Regne de Prússia, 2 de gener de 1729 - Wittenberg, 11 de desembre de 1796) va ser un astrònom alemany i professor a la ciutat de Wittenberg.
Veure Faetó (planeta) і Johann Daniel Titius
Johann Elert Bode
Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826), fou un astrònom alemany.
Veure Faetó (planeta) і Johann Elert Bode
Karl Ludwig Harding
Karl Ludwig Harding (29 de setembre de 1765 - 31 d'agost de 1834) fou un astrònom alemany notable per haver descobert l'asteroide 3 Juno.
Veure Faetó (planeta) і Karl Ludwig Harding
Límit de Roche
En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.
Veure Faetó (planeta) і Límit de Roche
Llei de Titius-Bode
Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.
Veure Faetó (planeta) і Llei de Titius-Bode
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Faetó (planeta) і Mart (planeta)
Mèdium
Sessió d'espiritisme (''American Philosophical Society Library'', 1872) Un mèdium és una persona que seria sensible a una altra dimensió o que afavoriria (voluntàriament o no) les manifestacions que provindrien d'una altra dimensió.
Veure Faetó (planeta) і Mèdium
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Faetó (planeta) і Mitologia
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Faetó (planeta) і Mitologia grega
Mitologia sumèria
Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.
Veure Faetó (planeta) і Mitologia sumèria
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Veure Faetó (planeta) і Nana marró
Nibiru
Nibiru (en cuneïforme escrit né-bé-ru o ni-bi-rum) és el nom d'un cos celeste hipotètic de la mitologia babilònica associat al déu Marduk i en alguns casos, referit com el mateix déu.
Veure Faetó (planeta) і Nibiru
Objecte volador no identificat
Fotografia d'un presumpte OVNI a Passaic (Nova Jersey), presa el 31 de juliol de 1952. La definició més genèrica d'un objecte volador no identificat, o ovni, és qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l'observador.
Veure Faetó (planeta) і Objecte volador no identificat
Planeta hipotètic
Un planeta hipotètic o objecte planetari hipotètic és un planeta o cos similar l'existència del qual no ha estat demostrada, però ha estat especulada o teorizada per algú.
Veure Faetó (planeta) і Planeta hipotètic
Planeta interestel·lar
Júpiter. Un planeta interestel·lar (també conegut com a planeta rodamón, planeta errant, planeta orfe, planeta negre o planeta flotant) és un objecte de massa planetària que ha estat ejectat del seu sistema o que no ha estat mai lligat gravitacionalment a cap estrella, nana marró o qualsevol altre objecte similar, i que orbita a la galàxia directament.
Veure Faetó (planeta) і Planeta interestel·lar
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Faetó (planeta) і Planeta nan
Pseudociència
consulta.
Veure Faetó (planeta) і Pseudociència
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Faetó (planeta) і Rússia
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Faetó (planeta) і Satèl·lit natural
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Faetó (planeta) і Sistema solar
Soiuzmultfilm
Soiuzmultfilm (rus: Coюзмультфи́льм, abr. "Unió de dibuixos animats") és un estudi d'animació rus amb seu a Moscou.
Veure Faetó (planeta) і Soiuzmultfilm
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Faetó (planeta) і Sol
Teoria científica obsoleta
L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.
Veure Faetó (planeta) і Teoria científica obsoleta
Tiamat
Tiamat (en accadi 𒀭𒋾𒊩𒆳) és una deessa/monstre primitiva que pertany a la mitologia babilònica i que pren un paper destacable en el poema èpic dEnûma Elish.
Veure Faetó (planeta) і Tiamat
Zecharia Sitchin
va ser un autor de llibres que va proposar una explicació sobre els orígens de l'home que involucraven antics astronautes.
Veure Faetó (planeta) і Zecharia Sitchin
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Faetó (planeta) і Zeus
(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
Veure Faetó (planeta) і (2) Pal·les
(3) Juno
Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.
Veure Faetó (planeta) і (3) Juno
(3200) Faetont
(3200) Faetont és un asteroide que pertany als asteroides Apol·lo i que va ser descobert l'11 d'octubre de 1983 per l'IRAS (Infrared Astronomical Satellite).
Veure Faetó (planeta) і (3200) Faetont
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Faetó (planeta) і (4) Vesta
1801
;Països Catalans.
Veure Faetó (planeta) і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Faetó (planeta) і 1802
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Faetó (planeta) і 1988
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Faetó (planeta) і 1994
Vegeu també
Història de l'astronomia
- Astrarium
- Astrolatria
- Astronomia índia
- Astronomia islàmica medieval
- Astronomia nova
- Astronomia xinesa
- Astronomische Nachrichten
- Bastó de Jacob
- Carte du Ciel
- Computadores de Harvard
- Constel·lació
- Cronologia de l'astronomia del sistema solar
- De Revolutionibus Orbium Coelestium
- Definició de «planeta»
- Descobriment de Neptú
- Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
- Estranyeta
- Faetó (planeta)
- Hipòtesi nebular
- Història de l'astronomia
- Història de l'observació de Mart
- Història de la investigació dels esclats de raigs gamma
- Història de la teoria del Big Bang
- Història del telescopi
- Llista d'astrònoms
- Procés de Galileo Galilei
- Redefinició de «planeta» de 2006
- Revòlver de Janssen
- Revolució de Copèrnic
- Satèl·lits hipotètics de la Terra
- Sextant astronòmic
- Somnium