Taula de continguts
57 les relacions: Agricultura, Animals, Arts liberals, Asclepíades Bitini, Astronomia, Augsburg, Àngel, Beda, Biblioteca, Boeci, Brauli de Saragossa, Casa, Cassiodor, Celi Aurelià, Ciutat, Cosmografia, Cronologia, Cultura de l'antiga Roma, Dante Alighieri, Déu, Dialèctica, Dret, Edifici, Enciclopèdia, Etimologia, Gai Juli Solí, Geografia física, Geometria, Gramàtica, Guerra, Heretgia, Isidor de Sevilla, Jurisprudència, La Divina Comèdia, Lactanci, Llenguatge, Marc Terenci Varró, Matemàtiques, Món, Música, Medicina, Metall, Monarquia, Ocells, Paradís (La Divina Comèdia), Pedra, Plini el Vell, Renaixement, Retòrica, Sant, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Enciclopèdies en castellà
- Enciclopèdies en llatí
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Etymologiae і Agricultura
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Etymologiae і Animals
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Etymologiae і Arts liberals
Asclepíades Bitini
Asclepíades Bitini (en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης) va ser un metge de Bitínia que va obtenir una gran popularitat a Roma al començament del, fama que va mantenir durant la seva vida i encara va transmetre als seus successors.
Veure Etymologiae і Asclepíades Bitini
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Etymologiae і Astronomia
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Veure Etymologiae і Augsburg
Àngel
XIX Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans.
Veure Etymologiae і Àngel
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Veure Etymologiae і Beda
Biblioteca
Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.
Veure Etymologiae і Biblioteca
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Veure Etymologiae і Boeci
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Veure Etymologiae і Brauli de Saragossa
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Veure Etymologiae і Casa
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Veure Etymologiae і Cassiodor
Celi Aurelià
Celi Aurelià (Cælius Aurelianus) va ser un metge romà d'època incerta: hi ha autors que el situen al i altres, com que no és mencionat per Galè, el fan nascut al.
Veure Etymologiae і Celi Aurelià
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Etymologiae і Ciutat
Cosmografia
''Ocupacions sedentàries dels camperols'', facsímil d'un gravat en fusta, atribuït a Holbein, en la ''Cosmografia'' de Munster (Basilea, 1552, foli) La cosmografia és la ciència que correlaciona les característiques generals del cosmos o univers, descrivint el cel i la Terra (però sense envair la geografia o l'astronomia).
Veure Etymologiae і Cosmografia
Cronologia
Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.
Veure Etymologiae і Cronologia
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Veure Etymologiae і Cultura de l'antiga Roma
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Etymologiae і Dante Alighieri
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Etymologiae і Déu
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Veure Etymologiae і Dialèctica
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Etymologiae і Dret
Edifici
Torre Glòries, a Barcelona. Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.
Veure Etymologiae і Edifici
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Veure Etymologiae і Enciclopèdia
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Veure Etymologiae і Etimologia
Gai Juli Solí
Gai Juli Solí (en llatí Gaius Julius Solinus) va ser un gramàtic i compilador llatí, probablement de mitjans del, tot i que Theodor Mommsen, que n'edità les seves obres, el situà en la primera meitat del.
Veure Etymologiae і Gai Juli Solí
Geografia física
La geografia física és la branca de la geografia que aborda l'estudi de les característiques naturals existents a la superfície de la Terra, és a dir, l'estudi de les condicions de la natura o el paisatge natural.
Veure Etymologiae і Geografia física
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Etymologiae і Geometria
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Etymologiae і Gramàtica
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Etymologiae і Guerra
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Etymologiae і Heretgia
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Etymologiae і Isidor de Sevilla
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.
Veure Etymologiae і Jurisprudència
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Etymologiae і La Divina Comèdia
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Veure Etymologiae і Lactanci
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Veure Etymologiae і Llenguatge
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Etymologiae і Marc Terenci Varró
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Etymologiae і Matemàtiques
Món
El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.
Veure Etymologiae і Món
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Etymologiae і Música
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Etymologiae і Medicina
Metall
pàgines.
Veure Etymologiae і Metall
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Etymologiae і Monarquia
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Etymologiae і Ocells
Paradís (La Divina Comèdia)
El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.
Veure Etymologiae і Paradís (La Divina Comèdia)
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Veure Etymologiae і Pedra
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Etymologiae і Plini el Vell
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Etymologiae і Renaixement
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Etymologiae і Retòrica
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Etymologiae і Sant
Siràcida
El llibre de Siràcida, o simplement Siràcida, també conegut com a llibre de l'Eclesiàstic (que cal no confondre amb lEclesiastès), és un text de l'Antic testament, inspirat en la Septuaginta i inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes.
Veure Etymologiae і Siràcida
Sorà d'Efes el Jove
Sorà d'Efes el Jove (en grec antic Σωρανός, en llatí Soranus) era un metge grec nadiu de la ciutat d'Efes.
Veure Etymologiae і Sorà d'Efes el Jove
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Etymologiae і Suetoni
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Etymologiae і Terra
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Etymologiae і Tomàs d'Aquino
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Veure Etymologiae і Vaixell
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Etymologiae і Visigots
Vegeu també
Enciclopèdies en castellà
- Arbre de ciència
- Auñamendi Eusko Entziklopedia
- Biblioteca de al-Andalus
- Enciclopèdia Espasa
- Encyclopedia of Life
- Etymologiae
- Llibre de les dones (Eiximenis)
- Lo Crestià
- Viquipèdia en asturià
- Viquipèdia en espanyol
Enciclopèdies en llatí
- De Verborum Significatione
- Encyclopaedia Cursus Philosophici
- Etymologiae
- Hortus deliciarum
- Llegenda àuria
- Naturalis Historia
- Speculum Maius
- Viquipèdia en llatí
També conegut com Etimologiae, Etimologies, Etimologías, Originum s. Etymologiarum Libri XX.