SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 355 les relacions: Abram Ioffe, Accelerador de partícules, Albert Einstein, Ambre, American Institute of Physics, American Physical Society, Anihilació, Antiga Grècia, Antimatèria, Antineutrí, Antipartícula, Antoine Henri Becquerel, Astrophysical Journal, Atmosfera, Atmosfera terrestre, Attosegon, Benjamin Franklin, Big Bang, Bosó, Bosons W i Z, Buit, Cambra de boira, Cambridge University Press, Camp elèctric, Camp magnètic, Carcinoma basocel·lular, Carl David Anderson, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Càtode, Charles François de Cisternay du Fay, Charles Thomson Rees Wilson, Circuit integrat, Clinton Joseph Davisson, Cobalt 60, Coherència (física), Col·lapse gravitatori, Col·lisionador, Columbia University Press, Comptes rendus de l'Académie des sciences, Condensat de Bose-Einstein, Conductivitat elèctrica, Conductivitat tèrmica, Conservació de l'energia, Constant d'estructura fina, Constant de Planck, Corona solar, Corrent elèctric, Coulomb, Coure, ... Ampliar l'índex (305 més) » « Shrink índex

Abram Ioffe

fou un prominent físic rus de l'etapa soviètica.

Veure Electró і Abram Ioffe

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Veure Electró і Accelerador de partícules

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Veure Electró і Albert Einstein

Ambre

Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.

Veure Electró і Ambre

American Institute of Physics

L'Institut Americà de Física, en anglès "American Institute of Physics" (AIP) promou la ciència, la professió de la física, publica revistes de física, i produeix publicacions per a les societats científiques i d'enginyeria.

Veure Electró і American Institute of Physics

American Physical Society

American Physical Society (APS) és, amb uns 50.000 membres, la segona organització de físics més important del món, després de la Deutsche Physikalische Gesellschaft.

Veure Electró і American Physical Society

Anihilació

Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.

Veure Electró і Anihilació

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Electró і Antiga Grècia

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Veure Electró і Antimatèria

Antineutrí

L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.

Veure Electró і Antineutrí

Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Veure Electró і Antipartícula

Antoine Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.

Veure Electró і Antoine Henri Becquerel

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Veure Electró і Astrophysical Journal

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Electró і Atmosfera

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Veure Electró і Atmosfera terrestre

Attosegon

Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats de temps igual a 10−18 d'un segon (una trilionèssima d'un segon).

Veure Electró і Attosegon

Benjamin Franklin

fou un polímata estatunidenc, que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.

Veure Electró і Benjamin Franklin

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Veure Electró і Big Bang

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Veure Electró і Bosó

Bosons W i Z

En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.

Veure Electró і Bosons W i Z

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Veure Electró і Buit

Cambra de boira

Primera fotografia de la trajectòria d'un positró en una cambra de boira Una cambra de boira, o cambra de Wilson, és un detector de trajectòries de partícules amb càrrega elèctrica en el si d'un vapor saturat i d'un camp magnètic.

Veure Electró і Cambra de boira

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Electró і Cambridge University Press

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Veure Electró і Camp elèctric

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Veure Electró і Camp magnètic

Carcinoma basocel·lular

El carcinoma basocel·lular (abreviat com a CBC) o carcinoma de cèl·lules basals o epitelioma basocel·lular) és el tipus més comú de càncer de pell. Sovint apareix com una zona elevada indolora de la pell, que pot ser brillant amb petits vasos sanguinis que la recorren.

Veure Electró і Carcinoma basocel·lular

Carl David Anderson

Carl David Anderson (Nova York, EUA, 1905 – San Marino, 1991) fou un físic estatunidenc descobridor de l'anti-electró (positró) i del muó, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.

Veure Electró і Carl David Anderson

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Veure Electró і Càrrega elèctrica

Càrrega elèctrica elemental

La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.

Veure Electró і Càrrega elèctrica elemental

Càtode

Diagrama d'un càtode de coure en una pila galvànica El càtode és un elèctrode en un dispositiu elèctric que pot ser el positiu o el negatiu d'un dispositiu electroquímic on hi ha un procés de reducció La paraula càtode prové del grec κάθοδος (kathodos: camí de descens) i va ser utilitzada per primera vegada el 1834 per William Whewell, després de consultar els treballs de Faraday.

Veure Electró і Càtode

Charles François de Cisternay du Fay

Charles François de Cisternay du Fay (París, 14 de setembre del 1698 - 16 de juliol del 1739) fou un químic francès conegut en electroestàtica per diferenciar entre una electricitat positiva i una altra negativa.

Veure Electró і Charles François de Cisternay du Fay

Charles Thomson Rees Wilson

Charles Thomson Rees Wilson CH (Midlothian, Escòcia, 1869 - Edimburg, 1959) va ser un biòleg, físic i químic escocès guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Física per la seva invenció de la cambra de boira.

Veure Electró і Charles Thomson Rees Wilson

Circuit integrat

Tres xips dau del circuit integrat al suport. Un circuit integrat (també conegut com a xip o microxip) és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per complir una funció.

Veure Electró і Circuit integrat

Clinton Joseph Davisson

Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Electró і Clinton Joseph Davisson

Cobalt 60

Esquema de decaïment del 60Co. El cobalt 60 (60Co o Co-60) és un isòtop radioactiu sintètic del cobalt, amb un període de semidesintegració de 5,27 anys.

Veure Electró і Cobalt 60

Coherència (física)

La coherència és la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat físic ondulatori) que els permet exhibir interferència.

Veure Electró і Coherència (física)

Col·lapse gravitatori

Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.

Veure Electró і Col·lapse gravitatori

Col·lisionador

Un col·lisionador o col·lidor és un tipus d'accelerador de partícules que utilitza rajos dirigits de partícules.

Veure Electró і Col·lisionador

Columbia University Press

Un dels primers logos de Columbia University Press Columbia University Press és una editorial universitària amb seu a la ciutat de Nova York i afiliada a la Universitat de Colúmbia.

Veure Electró і Columbia University Press

Comptes rendus de l'Académie des sciences

Comptes rendus de l'Académie des sciences, des del 2002 anomenada només Comptes rendus, és una revista científica publicada per lAcadémie des sciences de França.

Veure Electró і Comptes rendus de l'Académie des sciences

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).

Veure Electró і Condensat de Bose-Einstein

Conductivitat elèctrica

La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.

Veure Electró і Conductivitat elèctrica

Conductivitat tèrmica

Diferències en la conductivitat tèrmica demostrades per la fosa de neu a les llambordes. La conductivitat tèrmica (simbolitzada λ o k) és la mesura de la facilitat amb la qual la calor passa a través d'un material i depèn únicament de la natura del material i no de la seva forma.

Veure Electró і Conductivitat tèrmica

Conservació de l'energia

xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.

Veure Electró і Conservació de l'energia

Constant d'estructura fina

La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.

Veure Electró і Constant d'estructura fina

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Veure Electró і Constant de Planck

Corona solar

eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Veure Electró і Corona solar

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Veure Electró і Corrent elèctric

Coulomb

El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.

Veure Electró і Coulomb

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Veure Electró і Coure

CRC Press

CRC Press, LLC és un grup editorial estatunidenc especialitzat en la producció de llibres tècnics.

Veure Electró і CRC Press

Da Capo Press

Da Capo Press és una editorial nord-americana amb seu a Boston, Massachusetts.

Veure Electró і Da Capo Press

De Magnete

De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (Sobre els imants, els cossos magnètics i el gran imant terrestre) és un treball científic publicat el 1600 pel metge i científic anglès William Gilbert.

Veure Electró і De Magnete

Desintegració β

Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.

Veure Electró і Desintegració β

Deslocalització electrònica

La deslocalització electrònica, en física i en química, és el fenomen que es produeix quan un o diversos electrons poden distribuir o moure's entre diversos centres (per exemple, àtoms en una molècula).

Veure Electró і Deslocalització electrònica

Desplaçament de Lamb

Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.

Veure Electró і Desplaçament de Lamb

Detector d'ionització gasosa

Gràfic de la variació del corrent de parells d'ions respecte al voltatge aplicat per un detector de radiació gasosa cilíndric Un detector d'ionització gasosa és un instrument de detecció de radiació l'objectiu del qual és detectar la presència de partícules ionitzants en física de partícules i, en general, mesurar la radiació ionitzant.

Veure Electró і Detector d'ionització gasosa

Detector de partícules

Sumari de detectors de partícules En física de partícules experimental, un detector de partícules, també conegut com detector de radiació, és un dispositiu usat per rastrejar i identificar partícules d'alta energia, com les produïdes per la desintegració radioactiva, la radiació còsmica o les reaccions en un accelerador de partícules.

Veure Electró і Detector de partícules

Diapositiva

Una diapositiva en colors dins d'un marc plàstic. Projector de diapositives, mostrant la lent i un típic portaobjectes doble Una diapositiva o transparència és una fotografia positiva creada en un suport transparent per mitjans fotoquímics.

Veure Electró і Diapositiva

Dielèctric

Un dielèctric o aïllant elèctric, és una substància altament resistent al flux del corrent elèctric.

Veure Electró і Dielèctric

Difracció

Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.

Veure Electró і Difracció

Difracció d'electrons de baixa energia

Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.

Veure Electró і Difracció d'electrons de baixa energia

Dispersió de Thomson

Un fotó de longitud d'ona \lambda \, arriba de l'esquerra, col·lideix amb l'objectiu en repòs, i un nou fotó de longitud d'ona \lambda ' \, emergeix a un angle \theta \,. La dispersió de Thomson és la difusió de radiació electromagnètica, com per exemple els raigs X, sobre una partícula lliure (no lligada a cap àtom) carregada, generalment un electró, que es produeix quan l'energia del fotó és petita en comparació a l'energia equivalent de la massa en repòs de la partícula.

Veure Electró і Dispersió de Thomson

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.

Veure Electró і Dmitri Mendeléiev

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Veure Electró і Dualitat ona-partícula

Edat de l'Univers

Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.

Veure Electró і Edat de l'Univers

Edu365

Edu365 és un portal educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies, que es basa en les infraestructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).

Veure Electró і Edu365

Efecte Auger

miniatura L'efecte Auger és la desexcitació d'un àtom en què un electró perifèric passa a ocupar una capa interna i l'energia de desexcitació és transmesa directament, mitjançant un fotó virtual, a un segon electró de l'embolcall electrònic del mateix àtom, que resulta emès.

Veure Electró і Efecte Auger

Efecte Compton

Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.

Veure Electró і Efecte Compton

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Veure Electró і Efecte fotoelèctric

Efecte túnel

Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.

Veure Electró і Efecte túnel

Efecte triboelèctric

L'efecte triboelèctric es pot veure fàcilment en els cabells Generador electroestàtic triboelèctric de Francis Hauksbee Lefecte triboelèctric és un tipus d'electrificació causat pel contacte amb un altre material (per exemple, el fregament directe).

Veure Electró і Efecte triboelèctric

Efecte Zeeman

Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment L'efecte Zeeman L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromàtica sotmesa a un camp magnètic intens.

Veure Electró і Efecte Zeeman

Electròlisi

L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.

Veure Electró і Electròlisi

Electrònica

Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.

Veure Electró і Electrònica

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Veure Electró і Electró-volt

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Veure Electró і Electricitat

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Veure Electró і Electrodinàmica quàntica

Electroestàtica

l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).

Veure Electró і Electroestàtica

Energia d'ionització

Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.

Veure Electró і Energia d'ionització

Energia potencial

En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.

Veure Electró і Energia potencial

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Veure Electró і Enllaç covalent

Enllaç metàl·lic

En l'enllaç metàl·lic alguns electrons es mouen entre els àtoms amb facilitat Un enllaç metàl·lic és una mena d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dona entre elements d'electronegativitat iguals o baixes.

Veure Electró і Enllaç metàl·lic

Enllaç químic

Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Veure Electró і Enllaç químic

Equació de Dirac

L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.

Veure Electró і Equació de Dirac

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Veure Electró і Equació de Schrödinger

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Veure Electró і Equacions de Maxwell

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Veure Electró і Equivalència entre massa i energia

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Veure Electró і Ernest Rutherford

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Veure Electró і Erwin Schrödinger

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Veure Electró і Espín

Espectròmetre

Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.

Veure Electró і Espectròmetre

Espectre de l'hidrogen

La sèrie espectral de l'hidrogen en una escala logarítmica Es denomina espectre de l'hidrogen a l'espectre d'emissió electromagnètica pròpia de l'hidrogen.

Veure Electró і Espectre de l'hidrogen

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Veure Electró і Espectroscòpia

Estat doblet

En mecànica quàntica, un doblet és un estat quàntic d'un sistema d'espín 1/2, de manera que té dos valors permesos del component d'espín, −1/2 i +1/2.

Veure Electró і Estat doblet

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Electró і Estel

Esterilització (microbiologia)

Aparell per esterilitzar instruments de cirurgia, fotografiat entre 1914-1918 a l'Arxiu Federal de Suïssa. L'esterilització es refereix a qualsevol procés que elimina, mata o desactiva totes les formes de vida (en particular, es refereix a microorganismes com fongs, bacteris, virus, espores, protozous, etc.) i altres agents biològics com els prions presents a una superfície, un objecte o un fluid específics, per exemple, aliments o suports de cultius biològics.

Veure Electró і Esterilització (microbiologia)

Estrella compacta

En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.

Veure Electró і Estrella compacta

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Veure Electró і Evolució estel·lar

Experiment de la doble escletxa

Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.

Veure Electró і Experiment de la doble escletxa

Experiment de Millikan

L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.

Veure Electró і Experiment de Millikan

Factor de Lorentz

γ → ∞). El factor de Lorentz o terme de Lorentz és una quantitat que expressa quant canvien les mesures de temps, longitud i altres propietats físiques per a un objecte mentre aquest objecte es mou.

Veure Electró і Factor de Lorentz

Física clàssica

Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.

Veure Electró і Física clàssica

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Veure Electró і Física de partícules

Fermió

Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.

Veure Electró і Fermió

Fluorescència

Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.

Veure Electró і Fluorescència

Fonó

Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.

Veure Electró і Fonó

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Veure Electró і Forat negre

Força centrípeta

Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.

Veure Electró і Força centrípeta

Força d'Abraham-Lorentz

En electrodinàmica clàssica, la força d'Abraham-Lorentz és la força mitjana sobre una partícula carregada en moviment accelerat causada per l'emissió de radiació electromagnètica per part de la partícula.

Veure Electró і Força d'Abraham-Lorentz

Força de Lorentz

Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.

Veure Electró і Força de Lorentz

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Veure Electró і Força nuclear feble

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Veure Electró і Força nuclear forta

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Veure Electró і Forces fonamentals

Fotocàtode

Fotocàtode ''Cs-K-Sb'' centrat en un tap de molibdè (a) després del creixement a la cambra de preparació i (b) després de la transferència al fotoinjector Un fotocàtode és una superfície dissenyada per convertir la llum (fotons) en electrons mitjançant l'efecte fotoelèctric.

Veure Electró і Fotocàtode

Francis Hauksbee

Francis Hauksbee el vell (Colchester, 1666 o 1670 – Londres, 1713), també anomenat Francis Hawksbee, va ser un científic anglès del, membre de la Royal Society.

Veure Electró і Francis Hauksbee

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Veure Electró і Freqüència

Freqüència de ressonància

Ones sinusoidals La freqüència de ressonància és aquella freqüència característica d'un cos o un sistema que abasta el grau màxim d'oscil·lació.

Veure Electró і Freqüència de ressonància

Fritz Wolfgang London

Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.

Veure Electró і Fritz Wolfgang London

Funció d'ona

Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.

Veure Electró і Funció d'ona

Funció de densitat de probabilitat

''N''(0, ''σ''2). En la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.

Veure Electró і Funció de densitat de probabilitat

Fundació Nobel

La Fundació Nobel (suec: Nobelstiftelsen) és una institució privada fundada el 29 de juny de 1900 la qual finança i atorga els Premis Nobels.

Veure Electró і Fundació Nobel

Gas de Fermi

espin dels fermions. Un gas de Fermi ideal és un estat de la matèria que és un conjunt de molts fermions que no interaccionen.

Veure Electró і Gas de Fermi

Generació (física de partícules)

A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.

Veure Electró і Generació (física de partícules)

General Electric

General Electric Company és una empresa multinacional fundada el 1892, que tingué la seu central fins al 2016 a Fairfield, Connecticut (Estats Units), i actualment a Boston, Massachusetts.

Veure Electró і General Electric

George Francis FitzGerald

George Francis FitzGerald (Dublín, 3 d'agost de 1851 – Dublín, 21 de febrer de 1901) fou un físic irlandès del Trinity College de Dublín.

Veure Electró і George Francis FitzGerald

George Paget Thomson

George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.

Veure Electró і George Paget Thomson

George Stoney

George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.

Veure Electró і George Stoney

George Uhlenbeck

va ser un físic teòric neerlandés-estatunidenc.

Veure Electró і George Uhlenbeck

Gilbert Newton Lewis

Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.

Veure Electró і Gilbert Newton Lewis

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Electró і Gravetat

Gustav Ludwig Hertz

fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Electró і Gustav Ludwig Hertz

Hamiltonià

En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.

Veure Electró і Hamiltonià

Harold Albert Wilson

Harold Albert Wilson (1 desembre 1874, York, Anglaterra - 13 octubre 1964, Houston, Texas, EUA), fou un físic anglès, nacionalitzat estatunidenc.

Veure Electró і Harold Albert Wilson

Harvard University Press

Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.

Veure Electró і Harvard University Press

Harvey Fletcher

Harvey Fletcher (Provo, Utah, EUA, 11 setembre 1884 – Provo, 23 juliol 1981) fou un físic estatunidenc conegut per haver col·laborat amb Robert Andrews Millikan (1868-1953) en l'experiment de la gota d'oli que possibilità el càlcul de la càrrega elèctrica de l'electró, per haver inventat el so estereofònic, l'audiòmetre i la primera oïda electrònica.

Veure Electró і Harvey Fletcher

Hèlice (tecnologia)

Hèlix d'un vaixell de transport modern (el metaner ''Sokoto'') L'hèlix o hèlice és un dispositiu format per un conjunt d'elements denominats pales o àleps, els quals estan muntats de forma concèntrica al voltant d'un eix, girant al voltant d'aquest en un mateix pla.

Veure Electró і Hèlice (tecnologia)

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Veure Electró і Heli

Helicitat (física de partícules)

En física de partícules, l'helicitat és una magnitud física associada a l'espín que s'obté projectant aquesta magnitud vectorial sobre la direcció del moment lineal.

Veure Electró і Helicitat (física de partícules)

Henry Moseley

Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.

Veure Electró і Henry Moseley

Hermann von Helmholtz

Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (31 d'agost de 1821 - 8 de setembre de 1894), fou un metge i físic alemany.

Veure Electró і Hermann von Helmholtz

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Electró і Hidrogen

Holó

En física, un holó (nom provinent de la paraula anglesa 'hole', forat, amb el sufix -ó indicant una partícula; també conegut com a carregó) és un dels tres tipus de quasipartícules, juntament amb els espinons i els orbitons, formades a partir d'electrons en sòlids que pateixen un procés de separació espín-càrrega quan són confinats estretament a temperatures a prop del zero absolut.

Veure Electró і Holó

Horitzó d'esdeveniments

Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.

Veure Electró і Horitzó d'esdeveniments

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Veure Electró і Ió (àtom)

Ió hidrogen

Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.

Veure Electró і Ió hidrogen

Imant dipolar

Imant dipolar del sincrotró ''Advanced Photon Source'' del ''Argonne National Laboratory'' als Estats Units. A un accelerador de partícules, un imant dipolar és un electroimant dissenyat per crear un camp magnètic homogeni al llarg de certa distància.

Veure Electró і Imant dipolar

Inducció electromagnètica

La inducció electromagnètica és la producció d'una diferència de potencial elèctric (o voltatge) a través d'un conductor situat dins d'un flux magnètic canviant.

Veure Electró і Inducció electromagnètica

Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia

L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.

Veure Electró і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia

Institute of Electrical and Electronics Engineers

IEEE són les sigles de Institute of Electrical and Electronics Engineers, l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics, una associació tècnico-professional mundial dedicada a l'estandardització, entre altres coses.

Veure Electró і Institute of Electrical and Electronics Engineers

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Veure Electró і Interacció electrofeble

Interferència (propagació d'ones)

Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.

Veure Electró і Interferència (propagació d'ones)

Interval de confiança

En estadística matemàtica, un interval de confiança d'un paràmetre poblacional (per exemple, la mitjana poblacional) és un interval numèric construït a partir d'una mostra, el qual conté aquest paràmetre amb determinada probabilitat (per exemple, el 95 %) que s'anomena el nivell de confiança.

Veure Electró і Interval de confiança

Irving Langmuir

Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.

Veure Electró і Irving Langmuir

Isòtops del níquel

El níquel (Ni) es compon de 5 isòtops estables: el 58Ni, el 60Ni, el 61Ni, el 62Ni i el 64Ni amb 58Ni són els més abundants (68.077% d'abundància natural).

Veure Electró і Isòtops del níquel

Isoespín feble

En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.

Veure Electró і Isoespín feble

James Franck

James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.

Veure Electró і James Franck

Johann Wilhelm Hittorf

Johann Wilhelm Hittorf (Bonn, 1824 - Münster, 1914) fou un físic alemany.

Veure Electró і Johann Wilhelm Hittorf

John Sealy Edward Townsend

John Sealy Edward Townsend (Galway, Irlanda, 17 juny 1868 - Oxford, Regne Unit, 16 febrer 1957) fou un físic irlandès, conegut per haver calculat per primer cop la càrrega elèctrica de l'electró de forma aproximada.

Veure Electró і John Sealy Edward Townsend

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.

Veure Electró і Joseph John Thomson

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Veure Electró і Joule

Journal of the American Chemical Society

Journal of the American Chemical Society (abreviatura J. Am. Chem. Soc.), coneguda com a JACS, és la més important revista científica dedicada a la química en general.

Veure Electró і Journal of the American Chemical Society

Julian Schwinger

, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Veure Electró і Julian Schwinger

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Veure Electró і Kelvin

Laboratori Nacional Lawrence Livermore

El Laboratori Nacional Lawrence Livermore (LLNL, sigles del Lawrence Livermore National Laboratory) és un centre de recerca federal a Livermore (Califòrnia, Estats Units).

Veure Electró і Laboratori Nacional Lawrence Livermore

Langley Research Center

Langley Research Center (LaRC) són unes instal·lacions de la NASA, ubicades a Hampton, Virgínia, Estats Units.

Veure Electró і Langley Research Center

Làser d'electrons lliures

El làser d'electrons lliures, de l'anglès Free Electron Laser (FEL), és un tipus de làser que es basa en l'emissió de radiació per part d'un feix d'electrons relativistes (electrons amb una velocitat propera a la de la llum).

Veure Electró і Làser d'electrons lliures

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Veure Electró і Línia espectral

LEP

El LEP (Large Electron-Positron Collider, «gran col·lisionador electró-positró») era un accelerador-col·lisionador d'electrons i positrons circular de 27 km de circumferència, situat a cent metres sota terra a la frontera entre França i Suïssa.

Veure Electró і LEP

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.

Veure Electró і Leptó

Leptó tau

El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².

Veure Electró і Leptó tau

Lester Halbert Germer

Lester Halbert Germer, Chicago, Illinois, EUA, 10 octubre 1896 - Gardiner, Nova York, 3 octubre 1971, fou un físic nord-americà que, juntament amb el seu company Clinton Joseph Davisson (1881-1958), realitzaren el 1927 l'experiment de Davisson-Germer que demostrà la naturalesa ondulatòria de l'electró predita pel físic francès Louis-Victor de Broglie (1892–1987) el 1924.

Veure Electró і Lester Halbert Germer

Liti

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Veure Electró і Liti

Llamp

El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.

Veure Electró і Llamp

Llei d'Ampère

En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix.

Veure Electró і Llei d'Ampère

Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.

Veure Electró і Llei de Coulomb

Llei de l'invers del quadrat

flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort.

Veure Electró і Llei de l'invers del quadrat

Llei de la conductivitat de Wiedemann-Franz

La llei de la conductivitsat de Wiedemann-Franz estableix per als metalls que el quocient entre la conductivitat tèrmica (κ) i la conductivitat elèctrica (σ) és proporcional a la temperatura absoluta (T) multiplicada per la constant de proporcionalitat (L) o «nombre de Lorenz»: Aquesta llei empírica porta els noms dels físics alemanys Gustav Wiedemann (1826-1899) i Rudolph Franz (1826-1902), qui el 1853 informà que κ/σ tenia aproximadament el mateix valor per als diferents metalls a la mateixa temperatura.

Veure Electró і Llei de la conductivitat de Wiedemann-Franz

Lleis de Faraday de l'electròlisi

Michael Faraday, per Thomas Phillips c1841-1842 Les lleis de Faraday de l'electròlisi expressen relacions quantitatives sobre la base de les investigacions electroquímiques (sobre l'electròlisi) publicades per Michael Faraday el 1834.

Veure Electró і Lleis de Faraday de l'electròlisi

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Veure Electró і Llum

Llum col·limada

A la imatge inferior, la llum ha estat col·limada. Es denomina llum col·limada a la llum amb els raigs paral·lels entre si, el que es pot aconseguir de diferents formes, sent la més senzilla fent-la incidir en un mirall còncau des d'una font situada al focus.

Veure Electró і Llum col·limada

Longitud de Planck

La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.

Veure Electró і Longitud de Planck

Louis-Victor de Broglie

fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Electró і Louis-Victor de Broglie

Macmillan Publishers

Macmillan Publishers Ltd, també conegut com The Macmillan Group, és una editorial d'origen britànic.

Veure Electró і Macmillan Publishers

Magnetó de Bohr

En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat \mu_\mathrm) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr.

Veure Electró і Magnetó de Bohr

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Veure Electró і Magnetisme

Massa efectiva

A la física de l'estat sòlid, la massa efectiva d'una partícula és la massa que sembla tenir en un cristall segons el model semiclàssic de transport.

Veure Electró і Massa efectiva

Massa en la relativitat especial

''El significat de la relativitat'', publicat l'any 1922 recopilant les conferències sobre la teoria de la relativitat fetes per Albert Einstein a la Universitat de Princeton. En la teoria de la relativitat especial, el terme massa té dos significats: la massa de repòs o massa invariant, és una quantitat invariant, és a dir, és la mateixa per a qualsevol observador en tots els marcs de referència; i la massa relativista, que depèn de la velocitat relativa de l'observador.

Veure Electró і Massa en la relativitat especial

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Veure Electró і Massa en repòs

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Veure Electró і Massa solar

McGraw-Hill

McGraw-Hill és una editorial estatunidenca, amb seu a Nova York, fundada per James H. McGraw i John A. Hill, el 1899.

Veure Electró і McGraw-Hill

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Veure Electró і Mecànica quàntica

Micròmetre

El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).

Veure Electró і Micròmetre

Microones

Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.

Veure Electró і Microones

Microscopi òptic

Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.

Veure Electró і Microscopi òptic

Microscopi d'efecte túnel

100). Una imatge STM d'un nanotub de carboni de paret simple. Un microscopi d'efecte túnel (o STM) és un instrument per prendre imatges de superfícies a nivell atòmic.

Veure Electró і Microscopi d'efecte túnel

Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.

Veure Electró і Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de rastreig

Microscopi electrònic de rastreig. Imatge de grans de pol·len obtinguda amb un MER. Es pot veure el característic relleu proporcionat per aquest microscopi. El microscopi electrònic de rastreig o MER (també anomenat d'escombratge o scanning i SEM de scanning electron microscope en anglès) és un microscopi electrònic que fa una imatge de la mostra sobre la qual s'envia un feix d'electrons.

Veure Electró і Microscopi electrònic de rastreig

Microscopi electrònic de transmissió

Comparativa entre microscopis. Un microscopi electrònic de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès de transmission electron microscope, o MET, en català) és un microscopi que utilitza un feix d'electrons per visualitzar un objecte.

Veure Electró і Microscopi electrònic de transmissió

MIT Press

MIT Press és una editorial universitària afiliada a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).

Veure Electró і MIT Press

Model estàndard de física de partícules

alt.

Veure Electró і Model estàndard de física de partícules

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Veure Electró і Molècula

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Veure Electró і Moment angular

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Veure Electró і Moment magnètic

Monitor d'ordinador

Una monitor pla tipus TFT de 19 polzades. En informàtica, una pantalla o monitor d'ordinador és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que duu a terme la computadora a la que està connectada.

Veure Electró і Monitor d'ordinador

Motor elèctric

Animació del funcionament d'un motor de corrent continu amb escombretes. Un motor elèctric és una màquina que converteix l'energia elèctrica en mecànica.

Veure Electró і Motor elèctric

Muó

El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².

Veure Electró і Muó

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Veure Electró і NASA

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Veure Electró і Nature

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Veure Electró і Níquel

Neollatí

El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí Michika" del Japó. El neollatí (o nou llatí, també anomenat llatí modern) és una versió del llatí utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.

Veure Electró і Neollatí

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Veure Electró і Neutrí

Neutrí electrònic

El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.

Veure Electró і Neutrí electrònic

Neutrí muònic

El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.

Veure Electró і Neutrí muònic

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Veure Electró і Neutró

New Scientist

New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.

Veure Electró і New Scientist

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Veure Electró і Niels Bohr

Nombre quàntic

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.

Veure Electró і Nombre quàntic

Nombre quàntic d'espín

En física atòmica, el nombre quàntic d'espín (amb símbol) és el nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec (o moment angular d'espín o espín) d'una partícula donada.

Veure Electró і Nombre quàntic d'espín

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Veure Electró і Nucleó

Nucleosíntesi

La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.

Veure Electró і Nucleosíntesi

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Veure Electró і Nucleosíntesi estel·lar

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Veure Electró і Nucli atòmic

Ona de matèria

Louis-Victor-Pierre-Raymond de Broglie (1892–1987) La teoria de les ones de matèria fa referència a la hipòtesi formulada pel físic francès, Louis-Victor de Broglie (1892-1987) el 1924, en la qual afirmava que: Per postular aquesta propietat de la matèria De Broglie es va basar en l'explicació de l'efecte fotoelèctric, que poc abans havia donat Albert Einstein suggerint la naturalesa quàntica de la llum.

Veure Electró і Ona de matèria

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Electró і Or

Orbital atòmic

Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.

Veure Electró і Orbital atòmic

Orbital molecular

Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.

Veure Electró і Orbital molecular

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Veure Electró і Organització Europea per a la Recerca Nuclear

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Electró і Oxford University Press

Parell d'electrons

En la química, un parell d'electrons o un parell Lewis consta de dos electrons que ocupen el mateix orbital molecular però que tenen spins oposats.

Veure Electró і Parell d'electrons

Parell de Cooper

En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.

Veure Electró і Parell de Cooper

Parell solitari

En química, un parell solitari es refereix a un parell d'electrons de valència que no es comparteixen amb un altre àtom en un enllaç covalent i de vegades s'anomena parell no compartit o parell no enllaçant.

Veure Electró і Parell solitari

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Veure Electró і Partícula elemental

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Veure Electró і Partícula α

Partícula β

Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.

Veure Electró і Partícula β

Partícula puntual

En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.

Veure Electró і Partícula puntual

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Veure Electró і Partícula subatòmica

Partícula virtual

Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.

Veure Electró і Partícula virtual

Partícules idèntiques

Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.

Veure Electró і Partícules idèntiques

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Veure Electró і Pascal (unitat)

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Electró і Paul Adrien Maurice Dirac

Pelatge

óssos griizzly estan coberts de pell gruixuda El pelatge és un pel gruixut que cobreix la pell de molts animals diferents, particularment dels mamífers.

Veure Electró і Pelatge

Permitivitat

En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).

Veure Electró і Permitivitat

Permitivitat del buit

La constant física ε0, comunament anomenada la permitivitat del buit, permitivitat de l'espai lliure o constant elèctrica és una constant física (de referència) ideal, que és el valor de la permitivitat dielèctrica absoluta (no relativa) del buit clàssic.

Veure Electró і Permitivitat del buit

Permitivitat relativa

La permitivitat relativa d'un material sota unes certes condicions reflecteix l'extensió sobre la qual concert línies electroestàtiques de flux.

Veure Electró і Permitivitat relativa

Philosophical Magazine

Philosophical Magazine és una de les revistes científiques més antigues publicades en anglès.

Veure Electró і Philosophical Magazine

Physical Review D

Physical Review D, o Phys.

Veure Electró і Physical Review D

Physical Review Letters

Physical Review Letters (PRL), establerta el 1958, és una revista científica avaluada per experts que es publica 52 vegades a l'any per la Societat Americana de Física.

Veure Electró і Physical Review Letters

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Veure Electró і Pió

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Veure Electró і Plasma (estat de la matèria)

Polarització del buit

En teoria quàntica de camps i més específicament en electrodinàmica quàntica (QED), la polarització del buit descriu un procés en el qual un camp electromagnètic constant produeix parells virtuals electró-positró que canvien la distribució de les càrregues i els corrents que ha generat el camp electromagnètic original.

Veure Electró і Polarització del buit

Polykarp Kusch

Polykarp Kusch (Blankenburg, Alemanya, 26 de gener de 1911 - Dallas, EUA 1993) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen alemany guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Electró і Polykarp Kusch

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Veure Electró і Positró

Positroni

Un electró i un positró orbitant al voltant del seu centre de massa comú. Aquest és un estat quàntic conegut com a ''positroni'' Un positroni (Ps) és un sistema format per un electró i la seva antipartícula corresponent, un positró, els quals es mantenen junts en un àtom exòtic.

Veure Electró і Positroni

Potencial elèctric

El potencial elèctric és una de les mesures que defineixen l'estat elèctric d'un punt de l'espai.

Veure Electró і Potencial elèctric

Potencials de Liénard–Wiechert

Els potencials de Liénard-Wiechert descriuen l'efecte del moviment d'una càrrega elèctrica puntual en termes d'un vector potencial i un potencial escalar segons l'electromagnètica clàssica.

Veure Electró і Potencials de Liénard–Wiechert

Preó

Els preons són partícules hipotètiques que serien els constituents últims de la matèria, en particular dels quarks i dels leptons, i foren proposats per Jogesh Pati i Abdus Salam l'any 1974.

Veure Electró і Preó

Precessió

Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.

Veure Electró і Precessió

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Veure Electró і Pressió

Princeton University Press

Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.

Veure Electró і Princeton University Press

Principi d'exclusió de Pauli

nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.

Veure Electró і Principi d'exclusió de Pauli

Principi d'incertesa de Heisenberg

Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.

Veure Electró і Principi d'incertesa de Heisenberg

Projecció (matemàtiques)

En matemàtiques, una projecció és una aplicació d'un conjunt (o una altra estructura matemàtica) en un subconjunt (o subestructura), que és igual al seu quadrat per composició de funcions (o, en altres paraules, que és idempotent).

Veure Electró і Projecció (matemàtiques)

Propietat química

Una propietat química és qualsevol propietat evident durant una reacció química, és a dir, qualsevol qualitat que pot ser establerta solament en canviar la identitat o estructura química d'una substància.

Veure Electró і Propietat química

Proporció entre les masses del protó i l'electró

En física, la proporció entre les masses del protó i l'electró, μ o β, és simplement la massa en repòs del protó dividida per la de l'electró.

Veure Electró і Proporció entre les masses del protó i l'electró

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Veure Electró і Protó

Psi

Psi (Ψ ψ) és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet grec.

Veure Electró і Psi

Punt crític

En termodinàmica, un punt crític (o estat crític) és el punt final d'una corba d'equilibri de fase.

Veure Electró і Punt crític

Quantificació (física)

A l'entorn de la física, una quantificació és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seva descripció clàssica.

Veure Electró і Quantificació (física)

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Veure Electró і Quantitat de moviment

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Veure Electró і Quark

Quasipartícula

En física, una quasipartícula és una entitat de tipus particular que és possible identificar en certs sistemes físics de partícules interaccionant.

Veure Electró і Quasipartícula

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Veure Electró і Quilogram

Radi (element)

El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.

Veure Electró і Radi (element)

Radi clàssic de l'electró

El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.

Veure Electró і Radi clàssic de l'electró

Radi de Larmor

El radi de Larmor (també conegut com a giroradi o radi de ciclotró) és el radi del cercle que segueix una partícula carregada en presència d'un camp magnètic uniforme.

Veure Electró і Radi de Larmor

Radi de Schwarzschild

Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.

Veure Electró і Radi de Schwarzschild

Radiació ciclotró

La radiació ciclotró és una radiació electromagnètica emesa per partícules carregades elèctricament en moviment deflectides per un camp magnètic.

Veure Electró і Radiació ciclotró

Radiació de frenada

Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.

Veure Electró і Radiació de frenada

Radiació de Hawking

La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.

Veure Electró і Radiació de Hawking

Radiació de sincrotró

La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic.

Veure Electró і Radiació de sincrotró

Radiació de Txerenkov

Radiació Txerenkov provinent de l'interior del nucli del reactor nuclear Triga Front d'ones de la radiació de Txerenkov. La radiació de Txerenkov o llum de Txerenkov (de vegades escrit Čerenkov) és un fenomen similar a un bang sònic, i produeix una llum, habitualment blavosa, quan una partícula carregada es desplaça dins un medi amb una velocitat superior a la velocitat de la llum dins d'aquest medi (que sempre és inferior a la velocitat de la llum al buit).

Veure Electró і Radiació de Txerenkov

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Veure Electró і Radiació electromagnètica

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Veure Electró і Radiació gamma

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Veure Electró і Radiació X

Radiància espectral

Els cossos calents emeten radiació tèrmica en tot l'espectre electromagnètic, sobretot en la zona de l'infraroig.

Veure Electró і Radiància espectral

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Veure Electró і Radioactivitat

Radioisòtop

Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.

Veure Electró і Radioisòtop

Radiotelescopi

El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.

Veure Electró і Radiotelescopi

Radioteràpia

Màquina de radioteràpia de l'any 1951 La radioteràpia és l'aplicació mèdica de radiació ionitzant en humans i animals per tal de curar malalties oncològiques i/o retardar-ne la progressió, mitjançant la destrucció de les cèl·lules malignes i impedint que aquestes creixin i es reprodueixin.

Veure Electró і Radioteràpia

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Veure Electró і Raigs catòdics

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Veure Electró і Raigs còsmics

Reentrada atmosfèrica

Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".

Veure Electró і Reentrada atmosfèrica

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Veure Electró і Relativitat especial

Resistivitat

La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulació del corrent elèctric.

Veure Electró і Resistivitat

Retroprojector

Un retroprojector en funcionament Un retroprojector és una variació d'un projector de diapositives que s'utilitza per projectar transparències.

Veure Electró і Retroprojector

Richard Feynman

fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.

Veure Electró і Richard Feynman

Richard Laming

Richard Laming (ca. 1798, Margate?, Anglaterra–3 de maig 1879, Arundel, Sussex, Anglaterra) fou un cirurgià, filòsof natural, inventor, químic i industrial anglès.

Veure Electró і Richard Laming

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Veure Electró і Robert Andrews Millikan

Samuel Goudsmit

Samuel Abraham Goudsmit (11 de juliol de 1902, 4 de desembre de 1978) fou un físic holandès-estatunidenc famós per haver proposat el concepte d'espín de l'electró amb George Eugene Uhlenbeck el 1925.

Veure Electró і Samuel Goudsmit

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Veure Electró і Science

Science Daily

Science Daily és un lloc web estatunidenc que agrega comunicats de premsa i publica comunicats de premsa lleugerament editats (una pràctica anomenada churnalism) sobre la ciència, similar a Phys.org i EurekAlert!.

Veure Electró і Science Daily

Scientific American

'''''Scientific American''''' Edició de 1845. Scientific American és una revista de divulgació científica estatunidenca, fundada per Rufus Porter.

Veure Electró і Scientific American

Semiconductor

Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.

Veure Electró і Semiconductor

Sensor CCD

Sensor CCD. Seqüència d'esdeveniments i moviment de càrregues en tres píxels consecutius Un sensor CCD o detector CCD (sigles en anglès de charge-coupled device: 'dispositiu de càrrega acoblada') és un circuit integrat que conté un nombre determinat de condensadors enllaçats o acoblats.

Veure Electró і Sensor CCD

Sin-Itiro Tomonaga

Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (朝永 振一郎, Tomonaga Shin'ichirō) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Veure Electró і Sin-Itiro Tomonaga

Soldadura per feix d'electrons

Soldadora per feix d'electrons La soldadura per feix d'electrons és un procés de soldadura en el qual l'energia requerida per fondre el material és subministrada per un feix d'electrons.

Veure Electró і Soldadura per feix d'electrons

Springer Science+Business Media

Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).

Veure Electró і Springer Science+Business Media

Statcoulomb

L'statcoloumb mesura la càrrega elèctrica Lstatcoulomb o statcolomb (statC), també conegut amb el nom de franklin (Fr), o unitat electroestàtica de càrrega, és la unitat física de la càrrega elèctrica utilitzada en el sistema d'unitats centímetre-gram-segon (CGS).

Veure Electró і Statcoulomb

Superconductivitat

La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.

Veure Electró і Superconductivitat

Superconductivitat d'alta temperatura

La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura d'ebullició del nitrogen).

Veure Electró і Superconductivitat d'alta temperatura

Taula periòdica

upright.

Veure Electró і Taula periòdica

Tefló

Representació de la molècula de politetrafluoretilè. El politetrafluoretilè (PTFE), o Teflon® (Teflon®, de DuPont, marca amb la que fou comercialitzat inicialment), és un polímer similar al polietilè, on els àtoms d'hidrogen estan substituïts per fluor.

Veure Electró і Tefló

Teixit tou

Micrografia d'un tros de teixit tou (tendó) amb tinció d'HE. En anatomia, els teixits tous (en anglès:soft tissues) són teixits que connecten, donen suport, o envolten altres estructures i òrgans del cos, no essent os.

Veure Electró і Teixit tou

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Electró і Telescopi

Televisió

La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.

Veure Electró і Televisió

Teoria BCS

La teoria BCS (de Bardeen, Cooper i Schrieffer, els seus creadors) és la teoria estàndard per explicar la superconductivitat de baixa temperatura.

Veure Electró і Teoria BCS

Teoria corpuscular de la llum

En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.

Veure Electró і Teoria corpuscular de la llum

Teoria de bandes

Representació esquemàtica de les bandes d'energia en un sòlid. En física de l'estat sòlid, l'estructura de bandes electròniques (o simplement estructura de banda) d'un sòlid descriu els rangs d'energia en els que un electró té "prohibit" o "permès" estar.

Veure Electró і Teoria de bandes

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Veure Electró і Teoria de la relativitat

Teories de l'èter

En física, les teories de l'èter proposen l'existència d'un medi, l'èter (del grec αἰθήρ, 'aire superior' o 'aire pur, fresc'" ", American Heritage Dictionary of the English Language.), una substància o camp que omple l'espai i que es creu necessària com a medi de transmissió per la propagació de forces electromagnètiques o gravitatòries.

Veure Electró і Teories de l'èter

Tesla (unitat)

El tesla és la unitat del Sistema Internacional per a la inducció magnètica.

Veure Electró і Tesla (unitat)

Trampa de Penning

Una versió cilíndrica de la trampa Penning, amb extrems oberts per permetre el flux. Trampa amb cap elèctrodes a, camp magnètic B, bobina magnètica cilíndrica C, elèctrode d'anell b, camp elèctric E i una partícula carregada positivament.

Veure Electró і Trampa de Penning

Transbordador espacial

El transbordador espacial, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), va ser un sistema de naus espacials orbitals baixes retirat, parcialment reutilitzable, operat des del 1981 fins al 2011 per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) dels EUA com a part del programa del transbordador espacial.

Veure Electró і Transbordador espacial

Transferència electrònica

La transferència electrònica (TE) ocorre quan un electró es mou d'un àtom o d'una espècie química (per exemple, una molècula) a un altre àtom o espècie química.

Veure Electró і Transferència electrònica

Transistor

Foto amb diferents tipus de transistors El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor.

Veure Electró і Transistor

Tub de Crookes

El Tub de Crookes és un con de vidre amb 1 ànode i 2 càtodes.

Veure Electró і Tub de Crookes

Tub de raigs catòdics

Tub de raigs catòdics El tub de raigs catòdics (CRT, Cathode Ray Tube en anglès) és un dispositiu de visualització inventat per Karl Ferdinand Braun (1850-1918), encara que Philo Farnsworth hi va contribuir en el desenvolupament.

Veure Electró і Tub de raigs catòdics

Tub fotomultiplicador

fotomultiplicador de persianaveneciana (RCA). Esquema de funcionament. Detall dels dinodos. Un tub fotomultiplicador és dispositiu electrònic que converteix la llum en un corrent elèctric mesurable, de manera que podem saber quina quantitat de llum arriba al dispositiu.

Veure Electró і Tub fotomultiplicador

Tub termoiònic

Un tub termoiònic, tub electrònic, tub de buit, també anomenat, vàlvula termoiònica, vàlvula electrònica, vàlvula de buit, és un component electrònic tancat dins d'un tub de vidre, utilitzat per amplificar, commutar, o modificar un senyal elèctric mitjançant el control del moviment dels electrons en un espai "buit" a molt baixa pressió, o en presència de gasos especialment seleccionats.

Veure Electró і Tub termoiònic

Unitat de massa atòmica

La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.

Veure Electró і Unitat de massa atòmica

Universitat de Califòrnia

Posició dels deu campus de la Universitat de Califòrnia, i dos dels tres laboratoris nacionals sota control de la UC. El tercer està a Los Alamos (Nou Mèxic). La Universitat de Califòrnia (University of California, oficialment i en anglès) és la xarxa superior d'Universitats públiques de l'Estat de Califòrnia, als Estats Units.

Veure Electró і Universitat de Califòrnia

Universitat de Cambridge

King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.

Veure Electró і Universitat de Cambridge

Universitat de Lund

Universitat de Lund, o Lunds universitet en suec, és una universitat fundada el 1666 a Lund, Suècia.

Veure Electró і Universitat de Lund

Universitat de Stanford

La Universitat de Stanford (Leland Stanford Junior University) és una universitat privada situada a Stanford (Califòrnia), considerada com una de les més prestigioses dels Estats Units i del món.

Veure Electró і Universitat de Stanford

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Veure Electró і Universitat de València

University of Chicago Press

L'University of Chicago Press és el major editor universitari estatunidenc.

Veure Electró і University of Chicago Press

València (química)

En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.

Veure Electró і València (química)

Valor absolut

Valor absolut de la funció f(x).

Veure Electró і Valor absolut

Velocitat de deriva

La velocitat de deriva és la velocitat mitjana que una partícula, com un electró per exemple, aconsegueix com a conseqüència d'un camp elèctric.

Veure Electró і Velocitat de deriva

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Veure Electró і Velocitat de la llum

Vida mitjana

El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.

Veure Electró і Vida mitjana

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Veure Electró і Vidre

Volt

El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.

Veure Electró і Volt

Walter Heitler

Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.

Veure Electró і Walter Heitler

Wilhelm Weber

Wilhelm Eduard Weber (Wittenberg, 24 d'octubre de 1804 - Göttingen, 23 de juny de 1891), fou un físic alemany.

Veure Electró і Wilhelm Weber

William Crookes

Sir William Crookes OM FRS (Londres, 17 de juny de 1832 - Londres, 4 d'abril de 1919) fou un químic anglès i un dels científics més importants en l'Europa del, tant en el camp de la física com en el de la química.

Veure Electró і William Crookes

William Gilbert

William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603) fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat.

Veure Electró і William Gilbert

Willis Lamb

Willis Eugene Lamb (Los Angeles, EUA, 12 de juliol de 1913 - Tucson, Arizona, 15 de maig de 2008) va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Electró і Willis Lamb

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Veure Electró і Wolfgang Pauli

World Scientific

World Scientific Publishing és un editorial acadèmica de llibres i revistes científiques, tècniques i mèdiques amb seu a Singapur.

Veure Electró і World Scientific

Xarxa de flux

En teoria de grafs, una xarxa de flux és un graf dirigit en què cada aresta està ponderada amb un flux i una capacitat.

Veure Electró і Xarxa de flux

Xarxa recíproca

monoclínic fictici. En física, la xarxa recíproca representa la transformada de Fourier d'una altra xarxa (normalment una xarxa de Bravais).

Veure Electró і Xarxa recíproca

Zero absolut

El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.

Veure Electró і Zero absolut

Zitterbewegung

El Zitterbewegung (de l'alemany Bewegung, "moviment" i zitter "trèmuls, tremolós") és un moviment de vibració ultraràpid al voltant de la trajectòria clàssica d'una partícula quàntica, específicament dels electrons i altres partícules de spin 1/2, que obeeixen l'equació de Dirac.

Veure Electró і Zitterbewegung

També conegut com Electrons, Electró celibatari.

, CRC Press, Da Capo Press, De Magnete, Desintegració β, Deslocalització electrònica, Desplaçament de Lamb, Detector d'ionització gasosa, Detector de partícules, Diapositiva, Dielèctric, Difracció, Difracció d'electrons de baixa energia, Dispersió de Thomson, Dmitri Mendeléiev, Dualitat ona-partícula, Edat de l'Univers, Edu365, Efecte Auger, Efecte Compton, Efecte fotoelèctric, Efecte túnel, Efecte triboelèctric, Efecte Zeeman, Electròlisi, Electrònica, Electró-volt, Electricitat, Electrodinàmica quàntica, Electroestàtica, Energia d'ionització, Energia potencial, Enllaç covalent, Enllaç metàl·lic, Enllaç químic, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Equacions de Maxwell, Equivalència entre massa i energia, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espín, Espectròmetre, Espectre de l'hidrogen, Espectroscòpia, Estat doblet, Estel, Esterilització (microbiologia), Estrella compacta, Evolució estel·lar, Experiment de la doble escletxa, Experiment de Millikan, Factor de Lorentz, Física clàssica, Física de partícules, Fermió, Fluorescència, Fonó, Forat negre, Força centrípeta, Força d'Abraham-Lorentz, Força de Lorentz, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotocàtode, Francis Hauksbee, Freqüència, Freqüència de ressonància, Fritz Wolfgang London, Funció d'ona, Funció de densitat de probabilitat, Fundació Nobel, Gas de Fermi, Generació (física de partícules), General Electric, George Francis FitzGerald, George Paget Thomson, George Stoney, George Uhlenbeck, Gilbert Newton Lewis, Gravetat, Gustav Ludwig Hertz, Hamiltonià, Harold Albert Wilson, Harvard University Press, Harvey Fletcher, Hèlice (tecnologia), Heli, Helicitat (física de partícules), Henry Moseley, Hermann von Helmholtz, Hidrogen, Holó, Horitzó d'esdeveniments, Ió (àtom), Ió hidrogen, Imant dipolar, Inducció electromagnètica, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Institute of Electrical and Electronics Engineers, Interacció electrofeble, Interferència (propagació d'ones), Interval de confiança, Irving Langmuir, Isòtops del níquel, Isoespín feble, James Franck, Johann Wilhelm Hittorf, John Sealy Edward Townsend, Joseph John Thomson, Joule, Journal of the American Chemical Society, Julian Schwinger, Kelvin, Laboratori Nacional Lawrence Livermore, Langley Research Center, Làser d'electrons lliures, Línia espectral, LEP, Leptó, Leptó tau, Lester Halbert Germer, Liti, Llamp, Llei d'Ampère, Llei de Coulomb, Llei de l'invers del quadrat, Llei de la conductivitat de Wiedemann-Franz, Lleis de Faraday de l'electròlisi, Llum, Llum col·limada, Longitud de Planck, Louis-Victor de Broglie, Macmillan Publishers, Magnetó de Bohr, Magnetisme, Massa efectiva, Massa en la relativitat especial, Massa en repòs, Massa solar, McGraw-Hill, Mecànica quàntica, Micròmetre, Microones, Microscopi òptic, Microscopi d'efecte túnel, Microscopi electrònic, Microscopi electrònic de rastreig, Microscopi electrònic de transmissió, MIT Press, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment angular, Moment magnètic, Monitor d'ordinador, Motor elèctric, Muó, NASA, Nature, Níquel, Neollatí, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutró, New Scientist, Niels Bohr, Nombre quàntic, Nombre quàntic d'espín, Nucleó, Nucleosíntesi, Nucleosíntesi estel·lar, Nucli atòmic, Ona de matèria, Or, Orbital atòmic, Orbital molecular, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Oxford University Press, Parell d'electrons, Parell de Cooper, Parell solitari, Partícula elemental, Partícula α, Partícula β, Partícula puntual, Partícula subatòmica, Partícula virtual, Partícules idèntiques, Pascal (unitat), Paul Adrien Maurice Dirac, Pelatge, Permitivitat, Permitivitat del buit, Permitivitat relativa, Philosophical Magazine, Physical Review D, Physical Review Letters, Pió, Plasma (estat de la matèria), Polarització del buit, Polykarp Kusch, Positró, Positroni, Potencial elèctric, Potencials de Liénard–Wiechert, Preó, Precessió, Pressió, Princeton University Press, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Projecció (matemàtiques), Propietat química, Proporció entre les masses del protó i l'electró, Protó, Psi, Punt crític, Quantificació (física), Quantitat de moviment, Quark, Quasipartícula, Quilogram, Radi (element), Radi clàssic de l'electró, Radi de Larmor, Radi de Schwarzschild, Radiació ciclotró, Radiació de frenada, Radiació de Hawking, Radiació de sincrotró, Radiació de Txerenkov, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació X, Radiància espectral, Radioactivitat, Radioisòtop, Radiotelescopi, Radioteràpia, Raigs catòdics, Raigs còsmics, Reentrada atmosfèrica, Relativitat especial, Resistivitat, Retroprojector, Richard Feynman, Richard Laming, Robert Andrews Millikan, Samuel Goudsmit, Science, Science Daily, Scientific American, Semiconductor, Sensor CCD, Sin-Itiro Tomonaga, Soldadura per feix d'electrons, Springer Science+Business Media, Statcoulomb, Superconductivitat, Superconductivitat d'alta temperatura, Taula periòdica, Tefló, Teixit tou, Telescopi, Televisió, Teoria BCS, Teoria corpuscular de la llum, Teoria de bandes, Teoria de la relativitat, Teories de l'èter, Tesla (unitat), Trampa de Penning, Transbordador espacial, Transferència electrònica, Transistor, Tub de Crookes, Tub de raigs catòdics, Tub fotomultiplicador, Tub termoiònic, Unitat de massa atòmica, Universitat de Califòrnia, Universitat de Cambridge, Universitat de Lund, Universitat de Stanford, Universitat de València, University of Chicago Press, València (química), Valor absolut, Velocitat de deriva, Velocitat de la llum, Vida mitjana, Vidre, Volt, Walter Heitler, Wilhelm Weber, William Crookes, William Gilbert, Willis Lamb, Wolfgang Pauli, World Scientific, Xarxa de flux, Xarxa recíproca, Zero absolut, Zitterbewegung.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat