Accés més ràpid que el navegador!
117 les relacions: Alberico da Barbiano, Bardelló Bonacolsi, Batalla de Borgoforte, Batalla de Governolo, Bonacolsi, Borgoforte, Carles I Gonzaga-Nevers, Carles II Gonzaga-Nevers, Carles Manuel I de Savoia, Casa de Gonzaga, Comtat de Nevers, Cristianisme, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Duc, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Estat sobirà, Estats Pontificis, Ferran I Gonzaga, Francesc I Gonzaga, Francesc III Gonzaga, Francesc IV Gonzaga, Frederic II Gonzaga, Guerra de successió de Màntua, Guerra dels Trenta Anys, Guillem Gonzaga, Guiu Bonacolsi, Guiu I Gonzaga, Italià, Joan Francesc I Gonzaga, Joan Galeàs Visconti, Lluís I Gonzaga, Lluís II Gonzaga, Lluís III Gonzaga, Lluís XIII de França, Lluita de les Investidures, Marquès, Marquesat de Montferrat, Matilde de Canossa, Màntua, Papa, Península Itàlica, Piemont, Pinamonte Bonacolsi, Podestà, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de França, ..., Regne de Sardenya-Piemont, Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cisalpina, República d'Itàlia, República de Venècia, Rinald Bonacolsi, Riu Po, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat d'Utrecht, Unificació italiana, Verona, Vicenç Gonzaga, Vicenç II, 1073, 1115, 1122, 1268, 1273, 1290, 1291, 1299, 1309, 1318, 1328, 1334, 1360, 1366, 1369, 1382, 1395, 1397, 1407, 1414, 1433, 1440, 1444, 1466, 1474, 1478, 1484, 1500, 1519, 1530, 1533, 1536, 1538, 1540, 1550, 1562, 1580, 1586, 1587, 1594, 1612, 1626, 1627, 1629, 1637, 1652, 1665, 1708, 1797, 1802, 1814, 1815, 1859. Ampliar l'índex (67 més) »
Alberico da Barbiano
Alberico da Barbiano El Gran (Barbiano di Cotignola, 1344 – Castello di Pieve del Vescovo, 26 d'abril de 1409) fou un condottiero italià, comte de Cunio.
Nou!!: Ducat de Màntua і Alberico da Barbiano · Veure més »
Bardelló Bonacolsi
Bardelló Bonacolsi (en italià: Bardellone Bonacolsi) fou fill de Pinamonte Bonacolsi.
Nou!!: Ducat de Màntua і Bardelló Bonacolsi · Veure més »
Batalla de Borgoforte
Representació de la Batalla de Borgoforte La batalla de Borgoforte va tenir lloc el 29 d'octubre de 1397, a Borgoforte entre l'exèrcit milanès, que pretenia incorporar Màntua als dominis del ducat de Milà, i l'exèrcit mantovà.
Nou!!: Ducat de Màntua і Batalla de Borgoforte · Veure més »
Batalla de Governolo
La batalla de Governolo de 28 d'agost de 1397 fou un dels combats entre la lliga de prínceps italians i els Visconti.
Nou!!: Ducat de Màntua і Batalla de Governolo · Veure més »
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Nou!!: Ducat de Màntua і Bonacolsi · Veure més »
Borgoforte
Borgoforte és un antic municipi situat al territori de la província de Màntua, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).
Nou!!: Ducat de Màntua і Borgoforte · Veure més »
Carles I Gonzaga-Nevers
Carles I Gonzaga-Nevers -en italià i en francès - (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.
Nou!!: Ducat de Màntua і Carles I Gonzaga-Nevers · Veure més »
Carles II Gonzaga-Nevers
Carles II Gonzaga-Nevers (Màntua, 31 d'octubre del 1629 - 14 d'agost del 1665) fou duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches des del 1637 fins a la seva mort i duc de Nevers fins al 1656.
Nou!!: Ducat de Màntua і Carles II Gonzaga-Nevers · Veure més »
Carles Manuel I de Savoia
Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.
Nou!!: Ducat de Màntua і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »
Casa de Gonzaga
Escut del Ducat de Màntua Els Gonzaga foren un llinatge que governà el Ducat de Màntua, al nord de la península Itàlica, del 1328 al 1708.
Nou!!: Ducat de Màntua і Casa de Gonzaga · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: Ducat de Màntua і Comtat de Nevers · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Ducat de Màntua і Cristianisme · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Ducat de Màntua і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Ducat de Màntua і Dinastia Savoia · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Ducat de Màntua і Duc · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Ducat de Màntua і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Ducat de Màntua і Ducat de Milà · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Ducat de Màntua і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Ducat de Màntua і Ducat de Savoia · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Ducat de Màntua і Estat sobirà · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Ducat de Màntua і Estats Pontificis · Veure més »
Ferran I Gonzaga
Ferran I Gonzaga (Màntua, 6 d'abril del 1587 – Màntua, 29 d'octubre 1626) fou duc de Màntua i Montferrat del 1616 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Màntua і Ferran I Gonzaga · Veure més »
Francesc I Gonzaga
Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.
Nou!!: Ducat de Màntua і Francesc I Gonzaga · Veure més »
Francesc III Gonzaga
Francesc III Gonzaga (Màntua, 10 de març del 1533 – Màntua, 21 de febrer del 1550) fou el segon duc de Màntua i marquès de Montferrat del 1540 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Màntua і Francesc III Gonzaga · Veure més »
Francesc IV Gonzaga
Francesc IV Gonzaga (Màntua, 7 de maig del 1586 – Màntua, 22 de desembre del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat per un breu període de mesos durant l'any 1612, succeint al seu pare.
Nou!!: Ducat de Màntua і Francesc IV Gonzaga · Veure més »
Frederic II Gonzaga
Frederic II Gonzaga, (Màntua, 17 de maig del 1500 - Marmirolo, 28 de juny del 1540) fou el cinquè marquès de Màntua i, el 1536 per matrimoni, marquès de Montferrat.
Nou!!: Ducat de Màntua і Frederic II Gonzaga · Veure més »
Guerra de successió de Màntua
La guerra de successió de Màntua, també anomenada guerra de successió de Montferrat va ser un conflicte armat que va sorgir el 1628 amb la mort sense hereus directes de Vicenç II Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat.
Nou!!: Ducat de Màntua і Guerra de successió de Màntua · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Ducat de Màntua і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guillem Gonzaga
Guillem Gonzaga o Guillem I de Màntua (Màntua, 24 d'abril del 1538 – Goito, 14 d'agost del 1587) fou duc de Màntua i marquès de Montferrat del 1550 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Màntua і Guillem Gonzaga · Veure més »
Guiu Bonacolsi
—Guido Bonacossi — conegut per "Botticella" fou fill de Joan Bonacolsi.
Nou!!: Ducat de Màntua і Guiu Bonacolsi · Veure més »
Guiu I Gonzaga
Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.
Nou!!: Ducat de Màntua і Guiu I Gonzaga · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Ducat de Màntua і Italià · Veure més »
Joan Francesc I Gonzaga
Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Màntua (en italià: Gianfrancesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1395 - íd., Marquesat de Màntua 1444) fou un condottiero italià que va esdevenir senyor de Màntua entre 1407 i 1433.
Nou!!: Ducat de Màntua і Joan Francesc I Gonzaga · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Ducat de Màntua і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Lluís I Gonzaga
Gonzaga Lluís I Gonzaga o Lluís I de Màntua -en italià: Ludovico I Gonzaga- (? 1268 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 18 de gener de 1360) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Màntua entre 1328 i 1360 i fou l'iniciador de la dinastia Gonzaga.
Nou!!: Ducat de Màntua і Lluís I Gonzaga · Veure més »
Lluís II Gonzaga
Lluís II Gonzaga, II de Màntua -en italià: Ludovico II Gonzaga- (? 1334 - Màntua, Senyoriu de Màntua, octubre de 1382) fou un noble italià de la família Gonzaga que va esdevenir senyor de Màntua entre 1369 i 1382.
Nou!!: Ducat de Màntua і Lluís II Gonzaga · Veure més »
Lluís III Gonzaga
Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.
Nou!!: Ducat de Màntua і Lluís III Gonzaga · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Ducat de Màntua і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Ducat de Màntua і Lluita de les Investidures · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Ducat de Màntua і Marquès · Veure més »
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Ducat de Màntua і Marquesat de Montferrat · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Ducat de Màntua і Matilde de Canossa · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Ducat de Màntua і Màntua · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ducat de Màntua і Papa · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Ducat de Màntua і Península Itàlica · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Ducat de Màntua і Piemont · Veure més »
Pinamonte Bonacolsi
Pinamonte Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el 1206.
Nou!!: Ducat de Màntua і Pinamonte Bonacolsi · Veure més »
Podestà
El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.
Nou!!: Ducat de Màntua і Podestà · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Ducat de Màntua і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Ducat de Màntua і Regne de França · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Ducat de Màntua і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Ducat de Màntua і Regne Llombardovènet · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Ducat de Màntua і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Ducat de Màntua і República Cisalpina · Veure més »
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Nou!!: Ducat de Màntua і República d'Itàlia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Ducat de Màntua і República de Venècia · Veure més »
Rinald Bonacolsi
Rinald Bonacolsi conegut per "Passerino" (? - Màntua 14 d'agost de 1328) era fill de Joan Bonacolsi, fou vicari de Màntua associat a son germà Guiu Bonacolsi el 1308 i a la mort de son germà el 1309 fou nomenat capità general perpetu de Màntua; el 1312 fou reconegut vicari imperial de Màntua.
Nou!!: Ducat de Màntua і Rinald Bonacolsi · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Ducat de Màntua і Riu Po · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ducat de Màntua і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Ducat de Màntua і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Ducat de Màntua і Unificació italiana · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Ducat de Màntua і Verona · Veure més »
Vicenç Gonzaga
Vicenç Gonzaga o Vicenç I de Màntua (Màntua, 21 de setembre del 1562 – Màntua, 18 de febrer del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat del 1587 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Màntua і Vicenç Gonzaga · Veure més »
Vicenç II
Vicenç Gonzaga o Vicenç II (Màntua, 7 de gener del 1594 – Màntua, 25 de desembre del 1627) fou duc de Màntua i marquès deMontferrat del 1626 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Màntua і Vicenç II · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1073 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1115 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1122 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1268 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1273 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1290 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1291 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1299 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1309 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1318 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1328 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1334 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1360 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1366 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1369 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1382 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1395 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1397 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1407 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1414 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1433 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1440 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1444 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1466 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1474 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1478 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1484 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1500 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1519 · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1530 · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1533 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1536 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1538 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1540 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1550 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1562 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1580 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1586 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1587 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1594 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1612 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1626 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1627 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1629 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1637 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1652 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1665 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1708 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1797 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1802 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1815 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Màntua і 1859 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duc de Màntua, Marquesat de Màntua, Marquès de Màntua, Senyor de Màntua, Senyoriu de Màntua.
