Taula de continguts
107 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman III, Abril, Al-Àndalus, Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Almansor, Almenar, Amazics, Amírides, Ath-Thaghr al-Alà, Àfrica, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Bagdad, Banu Hud, Barcelona, Batalla d'Almenar (1082), Batalla de Roncesvalls, Berenguer Ramon II, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Califat Omeia, Cardona, Carlemany, Castell de Siurana, Castellà d'Amposta, Catalunya, Còrdova, Clan, Comte, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Siurana, Conquesta omeia d'Hispània, Cora de Todmir, Damasc, Dieta de Paderborn, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Egipte, Emir, Emirat de Dàniyya, Emirat de Làrida, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Ermengol VI d'Urgell, Fitna, Girona, ... Ampliar l'índex (57 més) »
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Abd-ar-Rahman III
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Abril
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Al-Àndalus
Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Almansor
Almenar
Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Almenar
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Amazics
Amírides
Els amírides foren els descendents de l'hàjib de Còrdova Almansor (Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Amírides
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Ath-Thaghr al-Alà
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Àfrica
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Bagdad
Banu Hud
Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Banu Hud
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Barcelona
Batalla d'Almenar (1082)
El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Batalla d'Almenar (1082)
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Batalla de Roncesvalls
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Berenguer Ramon II
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Califa
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Califat Fatimita
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Califat Omeia
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Cardona
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Carlemany
Castell de Siurana
El Castell de Siurana és un castell medieval situat a l'est de Siurana de Prades, una entitat de població del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Castell de Siurana
Castellà d'Amposta
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Castellà d'Amposta
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Catalunya
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Còrdova
Clan
Un clan és un grup de gent unida per parentiu i llinatge, que descendeix d'un avantpassat comú.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Clan
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Comte
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Conquesta carolíngia d'Hispània
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Conquesta de Barxiluna
Conquesta de Siurana
La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Conquesta de Siurana
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Conquesta omeia d'Hispània
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Cora de Todmir
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Damasc
Dieta de Paderborn
La Dieta de Paderborn va ser una dieta imperial de temps de Carlemany que, d'acord amb els Annals Franco Royal, es va reunir a Paderborn (Padari Brunno en els documents medievals) l'any 777.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Dieta de Paderborn
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Dinastia almoràvit
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Dinastia marínida
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Egipte
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Emir
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Emirat de Dàniyya
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Emirat de Làrida
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Emirat de Saraqusta
Emirat de Turtuixa
L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Emirat de Turtuixa
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Ermengol VI d'Urgell
Fitna
Fitna —— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Fitna
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Girona
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Hàjib
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hug de Follalquer
Hug de Follalquer o Hug de Folcalquier fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital en la corona d'Aragó durant la primera meitat del (1230-1244).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Hug de Follalquer
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Iemen
Invasió musulmana de la Gàl·lia
La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Invasió musulmana de la Gàl·lia
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Jaume el Conqueridor
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Kairuan
La Sénia
La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і La Sénia
Làrida
* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Làrida
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Mahoma
Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Mussa ibn Nussayr
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Musulmà
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Omeies
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Oriola
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Osca
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Península Ibèrica
Pressió fiscal
Segons l'OCDE, la pressió fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que és recaptada per l'administració pública.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Pressió fiscal
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Primer ministre
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Principat de Catalunya
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Ramon Berenguer IV
Revolta iemení d'Al-Àndalus
* Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, esdevinguda al valiat d'Al-Àndalus a mitjan.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Revolta iemení d'Al-Àndalus
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Rodrigo Díaz de Vivar
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Rosselló
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Saraqusta
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Síria
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Segle
Segura (riu)
El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Segura (riu)
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Setge de Saraqusta (778)
Siurana (Priorat)
Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Siurana (Priorat)
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Taifa
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Tortosa
Tractat d'Oriola
El tractat d'Oriola (abril de 713) fou un ahd (pacte) de submissió entre el duc visigot Teodomir i els invasors musulmans, representats pel fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz, que respectà una certa independència del territori del primer, situat entre l'actual Múrcia i Alacant.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Tractat d'Oriola
Ulldecona
Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Ulldecona
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Valí
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Vic
Vinalopó
El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud el sud del País Valencià.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Vinalopó
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Xarq al-Àndalus
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і Xàtiva
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1010
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1102
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1145
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1146
1149
;Països Catalans.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1149
1153
;Països Catalans.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1153
1154
Països Catalans.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1154
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 12 de juliol
1224
Països Catalans.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 1224
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 23 de novembre
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 24 d'octubre
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 29 d'abril
711
;Països Catalans.
Veure Dominació musulmana de Catalunya і 711
També conegut com Conquesta musulmana de Catalunya.