Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Al·legoria, Alfons el Franc, Andreu Febrer i Callís, Antoni Bulbena i Tosell, Aristòtil, Auguste Rodin, Avarícia, Bíblia, Beatrice Portinari, Caín, Carles I d'Anjou, Català, Cànon (Bíblia), Cent, Comèdia, Constança de Sicília, Cosmologia, Cristianisme, Dante Alighieri, Déu en el cristianisme, Edat mitjana, Eneida, Enuig, Ezra Pound, Ferran Soldevila i Zubiburu, Franz Liszt, Frederic de Luna, Güelfs i gibel·lins, Giacomo Puccini, Gianni Schicchi, Giovanni Boccaccio, Gola (pecat), Guido Martina, Gustave Doré, Hendecasíl·lab, Heretgia, Honoré de Balzac, Iacopo Alighieri, Iconografia, Infern, Infern (La Divina Comèdia), Italià, Jardí de l'Edèn, Jaume el Just, Joan Francesc Mira i Casterà, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Judes Iscariot, Literatura italiana, Llatí, Llimbs, ..., Llorenç de Balanzó i Pons, Llucifer, Lluna, Luxúria, Malcolm Lowry, Mentida, Metàfora, Miquel Barceló Artigues, Mitologia, Monstre, Moral, Narcís Verdaguer i Callís, Neil Gaiman, Paganisme, Palau Barolo, Paradís, Pecat, Pere el Gran, Peter Weiss, Planeta, Purgatori, Romeu de Vilanova, Rosa, Santíssima Trinitat, Satanàs, Sol, Sordello, Sota el volcà, Teologia, Terra, The Sandman, Tomàs d'Aquino, Traïció, Tragèdia, Tres, Vers, Violència, Virgili, William Blake, 1936, 2000. Ampliar l'índex (41 més) »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Nou!!: La Divina Comèdia і Al·legoria · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: La Divina Comèdia і Alfons el Franc · Veure més »
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Nou!!: La Divina Comèdia і Andreu Febrer i Callís · Veure més »
Antoni Bulbena i Tosell
, escrit també Tusell a certes obres i a la ''Gran enciclopèdia catalana'') fou un catedràtic català, lexicògraf, traductor de molts clàssics (Homer, Dant, William Shakespeare o fins i tot Émile Zola) i editor de textos catalans medievals. Fou el primer a traduir El Quixot al català. El seu nebot és l'escriptor i dibuixant Eveli Bulbena i Estrany.
Nou!!: La Divina Comèdia і Antoni Bulbena i Tosell · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: La Divina Comèdia і Aristòtil · Veure més »
Auguste Rodin
François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps, considerat el fundador de l'escultura moderna.
Nou!!: La Divina Comèdia і Auguste Rodin · Veure més »
Avarícia
Lavarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials.
Nou!!: La Divina Comèdia і Avarícia · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: La Divina Comèdia і Bíblia · Veure més »
Beatrice Portinari
anomenada també Bice, és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu.
Nou!!: La Divina Comèdia і Beatrice Portinari · Veure més »
Caín
s) Caín, segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, puix que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.
Nou!!: La Divina Comèdia і Caín · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: La Divina Comèdia і Carles I d'Anjou · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: La Divina Comèdia і Català · Veure més »
Cànon (Bíblia)
Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.
Nou!!: La Divina Comèdia і Cànon (Bíblia) · Veure més »
Cent
El nombre 100 és el nombre natural que segueix el noranta-nou i precedeix el cent un.
Nou!!: La Divina Comèdia і Cent · Veure més »
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Nou!!: La Divina Comèdia і Comèdia · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: La Divina Comèdia і Constança de Sicília · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: La Divina Comèdia і Cosmologia · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: La Divina Comèdia і Cristianisme · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: La Divina Comèdia і Dante Alighieri · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: La Divina Comèdia і Déu en el cristianisme · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: La Divina Comèdia і Edat mitjana · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: La Divina Comèdia і Eneida · Veure més »
Enuig
La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant.
Nou!!: La Divina Comèdia і Enuig · Veure més »
Ezra Pound
Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d'octubre de 1885-Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972) fou un poeta, assagista, músic i crític nord-americà pertanyent a la Generació perduda.
Nou!!: La Divina Comèdia і Ezra Pound · Veure més »
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Nou!!: La Divina Comèdia і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »
Franz Liszt
, fou un compositor i pianista hongarès.
Nou!!: La Divina Comèdia і Franz Liszt · Veure més »
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Nou!!: La Divina Comèdia і Frederic de Luna · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: La Divina Comèdia і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Giacomo Puccini
nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.
Nou!!: La Divina Comèdia і Giacomo Puccini · Veure més »
Gianni Schicchi
Gianni Schicchi és una òpera còmica en un acte, composta per Giacomo Puccini sobre un llibret de Giovacchino Forzano, basat en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant.
Nou!!: La Divina Comèdia і Gianni Schicchi · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: La Divina Comèdia і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Gola (pecat)
La gola, per Hieronymus Bosch. La gola és un pecat capital per a la religió cristiana i el catolicisme.
Nou!!: La Divina Comèdia і Gola (pecat) · Veure més »
Guido Martina
era un guionista de còmic italià, considerat el creador més prolífic de la història dels còmics de Disney, creant, entre 1949 i fins a 1985 més de 1200 historietes protagonitzades per l'Ànec Donald, l'Oncle Garrepa i Mickey Mouse.
Nou!!: La Divina Comèdia і Guido Martina · Veure més »
Gustave Doré
Paul Gustave Doré (Estrasburg, 6 de gener de 1832 - París, 23 de gener de 1883) va ser un artista francès, gravador i il·lustrador.
Nou!!: La Divina Comèdia і Gustave Doré · Veure més »
Hendecasíl·lab
El vers hendecasíl·lab és un vers d'onze síl·labes.
Nou!!: La Divina Comèdia і Hendecasíl·lab · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: La Divina Comèdia і Heretgia · Veure més »
Honoré de Balzac
Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".
Nou!!: La Divina Comèdia і Honoré de Balzac · Veure més »
Iacopo Alighieri
Iacopo Alighieri (Florència, aprox. 1290 — Florència, 1348) va ser un poeta italià, fill de Dante Alighieri.
Nou!!: La Divina Comèdia і Iacopo Alighieri · Veure més »
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Nou!!: La Divina Comèdia і Iconografia · Veure més »
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Nou!!: La Divina Comèdia і Infern · Veure més »
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Nou!!: La Divina Comèdia і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: La Divina Comèdia і Italià · Veure més »
Jardí de l'Edèn
El ''Jardí de l'Edèn'', segons Cranach Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn o Edén és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva.
Nou!!: La Divina Comèdia і Jardí de l'Edèn · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: La Divina Comèdia і Jaume el Just · Veure més »
Joan Francesc Mira i Casterà
és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.
Nou!!: La Divina Comèdia і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Nou!!: La Divina Comèdia і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »
Judes Iscariot
Segons el Nou Testament, Judes o Judas (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes/Judas Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.
Nou!!: La Divina Comèdia і Judes Iscariot · Veure més »
Literatura italiana
La literatura italiana inclou totes les obres escrites en italià i se sol dividir en diversos períodes segons els moviments artístics imperants en cada època.
Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura italiana · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: La Divina Comèdia і Llatí · Veure més »
Llimbs
''Descens de Crist al Llimbs'' par Domenico Beccafumi, Pinacoteca Nacional de Siena. ''Jesus al Llimbs'' per Andrea Mantegna. Segons una hipòtesi prou difusa fins fa poc en la teologia catòlica, els llimbs són l'indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà, i també les ànimes dels infants morts sense haver estat batejats.
Nou!!: La Divina Comèdia і Llimbs · Veure més »
Llorenç de Balanzó i Pons
Llorenç de Balanzó i Pons (Barcelona, 4 de maig de 1860 – Barcelona, 1 de març de 1927), fou un empresari i escriptor català, primer marquès de Balanzó.
Nou!!: La Divina Comèdia і Llorenç de Balanzó i Pons · Veure més »
Llucifer
Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba), el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".
Nou!!: La Divina Comèdia і Llucifer · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: La Divina Comèdia і Lluna · Veure més »
Luxúria
La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.
Nou!!: La Divina Comèdia і Luxúria · Veure més »
Malcolm Lowry
Malcolm Lowry (28 de juliol de 1909 – 26 de juny de 1957) va ser un poeta i novel·lista anglès conegut sobretot per la seva novel·la Sota el volcà (Under the Volcano), considerada una de les millors novel·les del.
Nou!!: La Divina Comèdia і Malcolm Lowry · Veure més »
Mentida
La mentida (al País Valencià, també mentira) o engany és la intenció comunicativa amb què l'emissor pretén comunicar com a cert quelcom que considera fals a algú altre.
Nou!!: La Divina Comèdia і Mentida · Veure més »
Metàfora
La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.
Nou!!: La Divina Comèdia і Metàfora · Veure més »
Miquel Barceló Artigues
Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.
Nou!!: La Divina Comèdia і Miquel Barceló Artigues · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: La Divina Comèdia і Mitologia · Veure més »
Monstre
miniatura Un monstre (del llatí monstrum) és una criatura més o menys llegendària, que usualment fa por i és vista com a maligna pels éssers humans.
Nou!!: La Divina Comèdia і Monstre · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: La Divina Comèdia і Moral · Veure més »
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.
Nou!!: La Divina Comèdia і Narcís Verdaguer i Callís · Veure més »
Neil Gaiman
Neil Richard Gaiman és un conegut autor de còmics i escriptor de ciència-ficció i fantasia.
Nou!!: La Divina Comèdia і Neil Gaiman · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: La Divina Comèdia і Paganisme · Veure més »
Palau Barolo
El Palau Barolo (també anomenat Passatge Barolo o Galería Barolo) és un edifici d'oficines situat sobre l'Avinguda de Mayo, en el barri de Montserrat, a Buenos Aires, Argentina.
Nou!!: La Divina Comèdia і Palau Barolo · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: La Divina Comèdia і Paradís · Veure més »
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Nou!!: La Divina Comèdia і Pecat · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: La Divina Comèdia і Pere el Gran · Veure més »
Peter Weiss
Peter Ulrich Weiss (com a pseudònim, Sinclair) (nascut el 8 de novembre de 1916 a Neubabelsberg bei Berlín; mort el 10 de maig de 1982 a Estocolm, Suècia) fou un escriptor, pintor i il·lustrador alemany.
Nou!!: La Divina Comèdia і Peter Weiss · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: La Divina Comèdia і Planeta · Veure més »
Purgatori
El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.
Nou!!: La Divina Comèdia і Purgatori · Veure més »
Romeu de Vilanova
Romeu de Vilanova (1170 - 1250) (en francès Romieu de Villeneuve) va ser un ministre de Ramon Berenguer V de Provença, comte de Provença fill d'Alfons II de Provença.
Nou!!: La Divina Comèdia і Romeu de Vilanova · Veure més »
Rosa
La rosa és la flor del roser.
Nou!!: La Divina Comèdia і Rosa · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: La Divina Comèdia і Santíssima Trinitat · Veure més »
Satanàs
Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.
Nou!!: La Divina Comèdia і Satanàs · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: La Divina Comèdia і Sol · Veure més »
Sordello
cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.
Nou!!: La Divina Comèdia і Sordello · Veure més »
Sota el volcà
Sota el volcà és una novel·la semi-autobiogràfica de l'escriptor anglès Malcolm Lowry publicada l'any 1947.
Nou!!: La Divina Comèdia і Sota el volcà · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: La Divina Comèdia і Teologia · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: La Divina Comèdia і Terra · Veure més »
The Sandman
The Sandman és una sèrie de còmics, escrita per Neil Gaiman, i il·lustrada per una àmplia gamma d'artistes de variats estils, limitats cap a arcs argumentals o episodis solts, publicats per DC Comics.
Nou!!: La Divina Comèdia і The Sandman · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: La Divina Comèdia і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Traïció
Representació del petó de Judes (vitrall al museu d'història de Haguenau) La traïció és el comportament oposat a la lleialtat; la violació per la paraula o pels actes de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa.
Nou!!: La Divina Comèdia і Traïció · Veure més »
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Nou!!: La Divina Comèdia і Tragèdia · Veure més »
Tres
El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.
Nou!!: La Divina Comèdia і Tres · Veure més »
Vers
El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.
Nou!!: La Divina Comèdia і Vers · Veure més »
Violència
Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.
Nou!!: La Divina Comèdia і Violència · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: La Divina Comèdia і Virgili · Veure més »
William Blake
William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757 – Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès.
Nou!!: La Divina Comèdia і William Blake · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: La Divina Comèdia і 1936 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: La Divina Comèdia і 2000 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Divina Commedia, Divina Comèdia, Divina comèdia.
