Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Afra d'Augsburg, Agnès de Roma, Alexandria, Alquímia, Apostasia, Arri Àper, August, August (títol), Aureli Aquil·leu, Autocràcia, Àfrica (província romana), Bàrbar, Belgrad, Carí, Cavalleria, Cèsar (títol), Cònsol romà, Col, Constanci I Clor, Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Cristià, Croàcia, Dalmàcia, Danubi, Déu, Dictador romà, Dioclea, Dominat, Druida, Edicte de Milà, Edward Gibbon, Egipte, Emperador romà, Era dels Màrtirs, Erasme d'Antioquia, Eulàlia de Barcelona, Eutropi (historiador), Felip l'Àrab, Ferenc Móra, Filomena de Roma, Flavi Vopisc, Galeri, Germànics, Grec antic, Guàrdia Pretoriana, Guerra civil, Guerres romano-perses, Història Augusta, Il·líria, ..., Imperator, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Incursió, Inflació, Julià l'Apòstata, Legió I Isaura Sagittaria, Legió I Maximiana, Legió romana, Licini I, Llamp, Llatí, Llúcia de Siracusa, Llista d'emperadors romans d'Orient, Luci Domici Domicià, Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC), Macrià Major, Macrià Menor, Mar Adriàtica, Marí el Diaca, Marc Aureli Car, Maximià, Màrtir, Monarquia constitucional, Numerià, Palau de Dioclecià, Palestina, Papa Marcel·lí, Pere I d'Alexandria, Pontífex Màxim, Prefecte de la ciutat, Prefecte del pretori, Principat, Procònsol, Província romana de Síria, Reformes de Dioclecià, República Romana, Rin, Riu Morava, Routledge, Salona (Dalmàcia), San Marino, Sant Jordi, Sant Sebastià màrtir, Senat Romà, Septimi Sever, Sext Aureli Víctor, Split, Teocràcia, Tetrarquia, Trebel·li Pol·lió, Tungres, Valentinià I, 1 de maig, 20 de novembre, 235, 24 de febrer, 244, 282, 283, 284, 292, 293, 297, 298, 3 de desembre, 303, 305, 307, 311, 312, 313, 324, 337, 395. Ampliar l'índex (77 més) »
Afra d'Augsburg
Afra d'Augsburg (Augsburg?, o Xipre, s. III - Augsburg, 304) va ésser una dona cristiana, morta com a màrtir i venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Dioclecià і Afra d'Augsburg · Veure més »
Agnès de Roma
Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.
Nou!!: Dioclecià і Agnès de Roma · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Dioclecià і Alexandria · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Dioclecià і Alquímia · Veure més »
Apostasia
Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).
Nou!!: Dioclecià і Apostasia · Veure més »
Arri Àper
Arri Àper (en Arrius Aper) fou un prefecte del pretori de Roma, gendre de l'emperador Numerià.
Nou!!: Dioclecià і Arri Àper · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Dioclecià і August · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Dioclecià і August (títol) · Veure més »
Aureli Aquil·leu
Aureli Aquil·leu (en llatí Aurelius Aquilleus) va ser un magistrat romà, que era corrector de Luci Domici Domicià, governador d'Egipte vers el 296.
Nou!!: Dioclecià і Aureli Aquil·leu · Veure més »
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Nou!!: Dioclecià і Autocràcia · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Dioclecià і Àfrica (província romana) · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Dioclecià і Bàrbar · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Dioclecià і Belgrad · Veure més »
Carí
p.
Nou!!: Dioclecià і Carí · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Dioclecià і Cavalleria · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Dioclecià і Cèsar (títol) · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Dioclecià і Cònsol romà · Veure més »
Col
La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.
Nou!!: Dioclecià і Col · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Dioclecià і Constanci I Clor · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Dioclecià і Constantí I el Gran · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Dioclecià і Crisi del segle III · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Dioclecià і Cristià · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Dioclecià і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Dioclecià і Dalmàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Dioclecià і Danubi · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Dioclecià і Déu · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Dioclecià і Dictador romà · Veure més »
Dioclea
Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Dioclecià і Dioclea · Veure més »
Dominat
El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.
Nou!!: Dioclecià і Dominat · Veure més »
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Nou!!: Dioclecià і Druida · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Dioclecià і Edicte de Milà · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Dioclecià і Edward Gibbon · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Dioclecià і Egipte · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Dioclecià і Emperador romà · Veure més »
Era dels Màrtirs
Lera dels màrtirs (llatí: anno martyrum o AM), també coneguda com lera de Dioclecià (llatí: anno Diocletiani), és un mètode de numeració d'anys utilitzat per l'Església d'Alexandria a partir del i per l'Església ortodoxa copta d'Alexandria des del fins a l'actualitat.
Nou!!: Dioclecià і Era dels Màrtirs · Veure més »
Erasme d'Antioquia
Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antioquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat.
Nou!!: Dioclecià і Erasme d'Antioquia · Veure més »
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Nou!!: Dioclecià і Eulàlia de Barcelona · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Dioclecià і Eutropi (historiador) · Veure més »
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Nou!!: Dioclecià і Felip l'Àrab · Veure més »
Ferenc Móra
Ferenc Móra (Kiskunfélegyháza, 19 de juliol de 1879 - Szeged, 8 de febrer de 1934), fou un escriptor, periodista, i museòleg hongarès.
Nou!!: Dioclecià і Ferenc Móra · Veure més »
Filomena de Roma
és una figura llegendària, venerada com a santa per l'Església Catòlica Romana, tot i que el seu nom ha estat retirat del calendari de sants per la manca de proves de la seva existència.
Nou!!: Dioclecià і Filomena de Roma · Veure més »
Flavi Vopisc
Flavi Vopisc (en llatí Flavius Vopiscus) va ser un dels sis escriptors de la Historiae Augustae, probablement el darrer, ja que parla de Trebel·li Pol·lió, Juli Capitolí i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Espartià).
Nou!!: Dioclecià і Flavi Vopisc · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Dioclecià і Galeri · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Dioclecià і Germànics · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Dioclecià і Grec antic · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Dioclecià і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Dioclecià і Guerra civil · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Dioclecià і Guerres romano-perses · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Dioclecià і Història Augusta · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Dioclecià і Il·líria · Veure més »
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Nou!!: Dioclecià і Imperator · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Dioclecià і Imperi Sassànida · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Dioclecià і Incursió · Veure més »
Inflació
Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.
Nou!!: Dioclecià і Inflació · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Dioclecià і Julià l'Apòstata · Veure més »
Legió I Isaura Sagittaria
La Legió I Isaura Sagittaria va ser una legió romana pseudocomitatensis, que va ser objecte de lleva en l'època de Dioclecià i possiblement ja constituïda amb Marc Aureli Probe.
Nou!!: Dioclecià і Legió I Isaura Sagittaria · Veure més »
Legió I Maximiana
La Legió I Maximiana (Primera legió «de Maximià») va ser una legió romana comitatenses, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Dioclecià і Legió I Maximiana · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Dioclecià і Legió romana · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Dioclecià і Licini I · Veure més »
Llamp
El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.
Nou!!: Dioclecià і Llamp · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Dioclecià і Llatí · Veure més »
Llúcia de Siracusa
Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: Dioclecià і Llúcia de Siracusa · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Dioclecià і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Luci Domici Domicià
Luci Domici Domicià (en llatí Lucius Domitius Domitianus) és un nom conegut només per monedes que porten la inscripció IMP.
Nou!!: Dioclecià і Luci Domici Domicià · Veure més »
Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)
XVI al ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Luci Quinti Cincinnat (en Lucius Quinctius L. f. L. n. Cincinnatus) va ser un magistrat romà, membre dels patricis i oposat als plebeus.
Nou!!: Dioclecià і Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC) · Veure més »
Macrià Major
Macrià Major (en llatí Macrianus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Nou!!: Dioclecià і Macrià Major · Veure més »
Macrià Menor
Macrià Menor (en llatí Macrianus Iunior) va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.
Nou!!: Dioclecià і Macrià Menor · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Dioclecià і Mar Adriàtica · Veure més »
Marí el Diaca
Marí (Loparo, illa de Rab, Croàcia, ca. 240 - San Marino, 366) fou un diaca dàlmata, tradicional fundador de la República de San Marino l'any 301.
Nou!!: Dioclecià і Marí el Diaca · Veure més »
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Nou!!: Dioclecià і Marc Aureli Car · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Dioclecià і Maximià · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Dioclecià і Màrtir · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Dioclecià і Monarquia constitucional · Veure més »
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Nou!!: Dioclecià і Numerià · Veure més »
Palau de Dioclecià
El palau de Dioclecià (en croat: Dioklecijanova palača) és la residència imperial fortificada construïda per l'emperador Dioclecià sobre la costa dàlmata per retirar-s'hi després de la seva abdicació voluntària l'any 305.
Nou!!: Dioclecià і Palau de Dioclecià · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Dioclecià і Palestina · Veure més »
Papa Marcel·lí
Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.
Nou!!: Dioclecià і Papa Marcel·lí · Veure més »
Pere I d'Alexandria
Pere I d'Alexandria (Alexandria, - 25 de novembre de 311) fou bisbe d'Alexandria, successor de Teonàs en algun moment entre la Pasqua i el novembre del 300.
Nou!!: Dioclecià і Pere I d'Alexandria · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Dioclecià і Pontífex Màxim · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Dioclecià і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Dioclecià і Prefecte del pretori · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Dioclecià і Principat · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Dioclecià і Procònsol · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Dioclecià і Província romana de Síria · Veure més »
Reformes de Dioclecià
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.
Nou!!: Dioclecià і Reformes de Dioclecià · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Dioclecià і República Romana · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Dioclecià і Rin · Veure més »
Riu Morava
El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Dioclecià і Riu Morava · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Dioclecià і Routledge · Veure més »
Salona (Dalmàcia)
Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.
Nou!!: Dioclecià і Salona (Dalmàcia) · Veure més »
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Nou!!: Dioclecià і San Marino · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Dioclecià і Sant Jordi · Veure més »
Sant Sebastià màrtir
Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.
Nou!!: Dioclecià і Sant Sebastià màrtir · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Dioclecià і Senat Romà · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Dioclecià і Septimi Sever · Veure més »
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Nou!!: Dioclecià і Sext Aureli Víctor · Veure més »
Split
Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.
Nou!!: Dioclecià і Split · Veure més »
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Nou!!: Dioclecià і Teocràcia · Veure més »
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Nou!!: Dioclecià і Tetrarquia · Veure més »
Trebel·li Pol·lió
Trebel·li Pol·lió (Trebellius Pollio) va ser un historiador romà.
Nou!!: Dioclecià і Trebel·li Pol·lió · Veure més »
Tungres
Els tungres (en llatí Tungri o Tongri, en grec antic Τοῦγγροι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa a l'est d'un riu anomenat Tabullas, que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí, l'actual ciutat flamenca de Tongeren.
Nou!!: Dioclecià і Tungres · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Dioclecià і Valentinià I · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dioclecià і 1 de maig · Veure més »
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dioclecià і 20 de novembre · Veure més »
235
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 235 · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Dioclecià і 24 de febrer · Veure més »
244
El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dioclecià і 244 · Veure més »
282
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 282 · Veure més »
283
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 283 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 284 · Veure més »
292
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 292 · Veure més »
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dioclecià і 293 · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 297 · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Dioclecià і 298 · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dioclecià і 3 de desembre · Veure més »
303
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 303 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dioclecià і 305 · Veure més »
307
El 307 (CCCVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dioclecià і 307 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dioclecià і 311 · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 312 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 313 · Veure més »
324
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 324 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dioclecià і 337 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Dioclecià і 395 · Veure més »
