Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj, Amazics, Fes, Francès, Gharb-Chrarda-Béni Hssen, Hassànides, Marràqueix, Marroc, Meknès, Muhammad Al-Ifrani, Mulay al-Rashid, Mulay Muhammad II, Salé, Sanhadja, Sidi Muhammad al-Ayyashi, Sigilmasa, Tafilalt, Tlemcen, Xeic, Xerif, Zàuiya, 1612, 1637, 1641, 1646, 1649, 1666, 29 de setembre, 6 de juny.
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr ad-Dilaí —— (vers 1590-1675) fou xeic de la zàwiya d'al-Dila i sobirà de part del Marroc (la part central) a la meitat del.
Nou!!: Dila і Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Dila і Amazics · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Dila і Fes · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Dila і Francès · Veure més »
Gharb-Chrarda-Béni Hssen
Garb-Chrarda-Béni Hssen (en àrab: الغرب شراردة بني حسين) era una de les setze regions en què era organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.
Nou!!: Dila і Gharb-Chrarda-Béni Hssen · Veure més »
Hassànides
Els hassànides foren els xerifs alides descendents d'al-Hàssan ibn Alí, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima az-Zahrà.
Nou!!: Dila і Hassànides · Veure més »
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Nou!!: Dila і Marràqueix · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Dila і Marroc · Veure més »
Meknès
Meknès, antigament Mequines, és una ciutat del nord del Marroc, situada a 130 km de la capital, Rabat, i a 60 km de Fes.
Nou!!: Dila і Meknès · Veure més »
Muhammad Al-Ifrani
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn al-Hajj Muhàmmad ibn Abd-Al·lah as-Saghir al-Ifraní, més conegut senzillament per la seva nisba com al-Ifraní (Marràqueix 1669/167-mort entre 1743 i 1745) fou un historiador marroquí que va deixar una història dels sultans sadites (1724) i una compilació de sants marroquins del, a més d'altres obres menors.
Nou!!: Dila і Muhammad Al-Ifrani · Veure més »
Mulay al-Rashid
Mawlay o Mulay al-Rashid ibn Sharif (Mulay Muhammad Rashid ibn Sherif, àrab: الرشيد بن علي الشريف, Tafilalt 1631- Marraqueix 1672) fou sultà del Marroc (vers 1666-1672) de la dinastia alauita.
Nou!!: Dila і Mulay al-Rashid · Veure més »
Mulay Muhammad II
Mulay Muhàmmad ibn Alí aix-Xarif as-Sijilmassí, conegut també com Muhàmmad II (dècada del 1630 - 2 d'agost de 1664), fou caid de Tafilalt, fill i successor de ''mulay'' Muhàmmad I. El seu pare va agafar el poder a la regió de Tafilelt el 1631, residint a Sigilmasa, però li era disputat per la gent de Tabuasamt i va haver de fer aliança amb Sidi Ali ibn Muhammad, que havia assolit el poder al Sus.
Nou!!: Dila і Mulay Muhammad II · Veure més »
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Nou!!: Dila і Salé · Veure més »
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Nou!!: Dila і Sanhadja · Veure més »
Sidi Muhammad al-Ayyashi
El sidi Muhàmmad al-Ayyaixí fou un cap religiós i polític del Marroc, a Salé i la regió del Gharb a la primera meitat del.
Nou!!: Dila і Sidi Muhammad al-Ayyashi · Veure més »
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Nou!!: Dila і Sigilmasa · Veure més »
Tafilalt
Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.
Nou!!: Dila і Tafilalt · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Dila і Tlemcen · Veure més »
Xeic
Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.
Nou!!: Dila і Xeic · Veure més »
Xerif
Xerif (de l'àrab, ‘noble’, ‘digne’, ‘distingit’, ‘honrat’, ‘eminent’), en femení xerifa (en àrab), en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa (en àrab), és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.
Nou!!: Dila і Xerif · Veure més »
Zàuiya
XX. Una zàuiya o zàwiya (de l'àrab زاوية, zāwiya, pl. زوايا, zawāyā', literalment ‘racó’ o ‘angle ’) era inicialment una cel·la d'un monjo cristià.
Nou!!: Dila і Zàuiya · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Dila і 1612 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Dila і 1637 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Dila і 1641 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Dila і 1646 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Dila і 1649 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Dila і 1666 · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dila і 29 de setembre · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dila і 6 de juny · Veure més »
