Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dila

Índex Dila

La zàuiya d'ad-Dila fou una escola religiosa musulmana del tipus monestir establerta al Marroc.

29 les relacions: Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj, Berbers, Fes, Francès, Gharb-Chrarda-Béni Hssen, Hassànides, Marràqueix, Marroc, Meknès, Muhammad Al-Ifrani, Mulay al-Rashid, Mulay Muhammad II, Salé, Sanhadja, Sidi Muhammad al-Ayyashi, Sigilmasa, Tafilalt, Tlemcen, Xeic, Xerif, Zàuiya, 1612, 1637, 1641, 1646, 1649, 1666, 29 de setembre, 6 de juny.

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr ad-Dilaí (en àrab أبو عبد الله محمد الحاج بن محمد بن أبي بكر الدلائي, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Ḥajj b. Muḥammad b. Abī Bakr ad-Dilāʾī) (vers 1590-1675) fou xeic de la zàwiya d'al-Dila i sobirà de part del Marroc (la part central) a la meitat del segle XVII.

Nou!!: Dila і Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj · Veure més »

Berbers

Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Dila і Berbers · Veure més »

Fes

Fes -en àrab, فاس Fās; en francès, Fès, berber ⴼⴰⵙ- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.

Nou!!: Dila і Fes · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Dila і Francès · Veure més »

Gharb-Chrarda-Béni Hssen

Garb-Chrarda-Béni Hssen (en àrab: الغرب شراردة بني حسين) era una de les setze regions en què era organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.

Nou!!: Dila і Gharb-Chrarda-Béni Hssen · Veure més »

Hassànides

Els hassànides foren els xerifs alides descendents d'al-Hàssan ibn Alí, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima az-Zahrà.

Nou!!: Dila і Hassànides · Veure més »

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākuš, pronunciat Marrākeš localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Nou!!: Dila і Marràqueix · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Dila і Marroc · Veure més »

Meknès

Meknès (en àrab مكناس, Miknās; berber ⴰⵎⴽⵏⴰⵙ en francès Meknès; antigament Mequines) és una ciutat del nord del Marroc, situada a 130 km de la capital Rabat i a 60 km de Fes.

Nou!!: Dila і Meknès · Veure més »

Muhammad Al-Ifrani

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn al-Hajj Muhàmmad ibn Abd-Al·lah as-Saghir al-Ifraní, més conegut senzillament per la seva nisba com al-Ifraní (Marràqueix 1669/167-mort entre 1743 i 1745) fou un historiador marroquí que va deixar una història dels sultans sadites(1724) i una compilació de sants marroquins del, a més d'altres obres menors.

Nou!!: Dila і Muhammad Al-Ifrani · Veure més »

Mulay al-Rashid

Mawlay o Mulay al-Rashid ibn Sharif (Mulay Muhammad Rashid ibn Sherif, àrab: الرشيد بن علي الشريف, Tafilalt 1631- Marraqueix 1672) fou sultà del Marroc (vers 1666-1672) de la dinastia alauita.

Nou!!: Dila і Mulay al-Rashid · Veure més »

Mulay Muhammad II

Abd Allah Mulay Muhammad II (Sultan Sidi Muhammad II ibn Sharif, àrab محمد بن علي الشريف) fou caid de Tafilalt, fill i successor de Sultan Abul Amlak Sidi Muhammad I al-Sharif ibn Ali (Mulay Muhammad I).

Nou!!: Dila і Mulay Muhammad II · Veure més »

Salé

Salé (àrab سلا, Salā o Slā, berber ⵙⵍⴰ) és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.

Nou!!: Dila і Salé · Veure més »

Sanhadja

Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja (en àrab صنهاجة, ṣanhāja; en amazic iẓnagen) foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van jugar un paper destacat entre el segle IV i el segle X. Una part dels historiadors els fan descendents mítics de Bernes ibn Berr i altres els emparenten amb els kutames i els fan d'origen iemenita.

Nou!!: Dila і Sanhadja · Veure més »

Sidi Muhammad al-Ayyashi

El sidi Muhàmmad al-Ayyaixí fou un cap religiós i polític del Marroc, a Salé i la regió del Gharb a la primera meitat del.

Nou!!: Dila і Sidi Muhammad al-Ayyashi · Veure més »

Sigilmasa

Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa (també transcrit Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa i Sigilmassa, en amazig en alfabet tifinag ⵙⵉⵊⵉⵍⵎⴰⵙⴰ; en àrab سجلماسة, Sijilmāsa) fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.

Nou!!: Dila і Sigilmasa · Veure més »

Tafilalt

Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet (nisba Filalí, plural Filala) és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.

Nou!!: Dila і Tafilalt · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen (en àrab تلمسان, Tilimsān; en amazic ⵜⵍⴻⵎⵙⴰⵏ, Tlemsan) és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Dila і Tlemcen · Veure més »

Xeic

Xeic —de l'àrab شيخ, xayẖ, literalment «ancià»— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és «venerable» o «mestre».

Nou!!: Dila і Xeic · Veure més »

Xerif

Xerif —de l'àrab شريف xarīf, «noble», «respectable»—, en femení xerifa —en àrab شريفة xarīfa—, en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa —en àrab شرفاء, xurafāʾ—, és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.

Nou!!: Dila і Xerif · Veure més »

Zàuiya

''Zàuiya'' prop de Kairouan, a Tunísia; foto presa a principis del segle XX. Una zàuiya o zàwiya (de l'àrab زاوية zāwiya, pl. زوايا zawāyā', literalment 'racó' o 'angle' d'un edifici) era inicialment una cel·la d'un monjo cristià.

Nou!!: Dila і Zàuiya · Veure més »

1612

Sense descripció.

Nou!!: Dila і 1612 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Dila і 1637 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Dila і 1641 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Dila і 1646 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Dila і 1649 · Veure més »

1666

Extensió de la zona incendiada a Londres el 1666.

Nou!!: Dila і 1666 · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dila і 29 de setembre · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dila і 6 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-Dila.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »