Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Ad Matricem, Administració provincial romana, Albània, August, Aulus Gabini (cònsol), Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Belisari, Cetina, Croàcia, Dalmàcia, Daorsis, Dàrdans (Il·líria), Delminium, Dioclea, Dioclecià, Durrës, Epir (regió històrica), Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC), Gèpides, Genci, Grec, Il·líria, Imperi Romà, Juli Cèsar, Kosovo, Laureata, Liburns, Lissus, Llatí, Longobards, Luci Cecili Metel Dalmàtic, Macedònia (regió), Mar Adriàtica, Marc Antoni, Marc Juni Brut, Marc Vipsani Agripa, Marcel·lí d'Il·líria, Medeon, Mineria d'or, Montenegro, Narona, Nòrica, Odoacre, Pannònia, Pleurat III, Principat de Dalmàcia, Publi Corneli Escipió Nasica Corculum, Publi Vatini (tribú), Risan, ..., Romans d'Orient, Salona (Dalmàcia), Sava, Sèrbia, Seretium, Shkodër, Split, Sueus, Supplicatio, Theodor Mommsen, Tiberi, Ulcinj, Valentinià III, Vènets, Vis, Zenó, 461, 535, 9. Ampliar l'índex (19 més) »
Ad Matricem
Ad Matricem fou una ciutat d'Il·líria Victor Duruy, que probablement correspon a la moderna Mostar, a la vora del Narenta.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Ad Matricem · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Administració provincial romana · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Albània · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і August · Veure més »
Aulus Gabini (cònsol)
Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Aulus Gabini (cònsol) · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Bòsnia · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Belisari · Veure més »
Cetina
Cetina és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Cetina · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Dalmàcia · Veure més »
Daorsis
Els daorsis o daorizis (en llatí daorsi o daorizi en grec antic Δαόριζοι) eren un poble d'Il·líria que segons Estrabó vivien a la vora del riu Naro.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Daorsis · Veure més »
Dàrdans (Il·líria)
Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Dàrdans (Il·líria) · Veure més »
Delminium
Delminium (també Dalminium, Dalmenium, Deminium i Delmis) fou una ciutat dalmata, capital de Dalmàcia al fins a la conquesta romana.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Delminium · Veure més »
Dioclea
Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Dioclea · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Dioclecià · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Durrës · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Epir (regió històrica) · Veure més »
Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC)
Gai Marci Fígul (en llatí Caius Marcius C. F. Q. N. Figulus) va ser un magistrat romà del segle II aC.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC) · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Gèpides · Veure més »
Genci
Genci (en grec Γέντιος, o Γενθιος; en llatí Gentius), fill i successor de Pleurat II, fou rei dels labeates (una tribu d'il·liris) i d'Il·líria, contemporani de Perseu de Macedònia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Genci · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Grec · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Il·líria · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Imperi Romà · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Juli Cèsar · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Kosovo · Veure més »
Laureata
Laureata fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia que fou entregada pel traïdor Ilaufus al rei Tòtila i els ostrogots el 548.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Laureata · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Liburns · Veure més »
Lissus
Lissus (Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Lissus · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Llatí · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Longobards · Veure més »
Luci Cecili Metel Dalmàtic
Luci Cecili Metel Dalmàtic (Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Luci Cecili Metel Dalmàtic · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Macedònia (regió) · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Mar Adriàtica · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Marc Antoni · Veure més »
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Marc Juni Brut · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Marcel·lí d'Il·líria
Marcel·lí o Marcel·lià (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial romà que es va erigir en governant independent d'Il·líria després de la mort d'Aeci el 454.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Marcel·lí d'Il·líria · Veure més »
Medeon
Medeon (en grec antic Μεδεών) o Medion (Μεδίων) era una ciutat de l'interior d'Acarnània a la via entre Estratos i Fítia fins a Limnea al golf d'Ambràcia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Medeon · Veure més »
Mineria d'or
'' Panning '' de or a Bonanza Creek, Dawson, Yukon. La mineria d'or consisteix a extreure or del sòl.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Mineria d'or · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Montenegro · Veure més »
Narona
Narona (Narona) fou una colònia romana de Dalmàcia situada a la vall del Narenta, a la moderna Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Narona · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Nòrica · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Odoacre · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Pannònia · Veure més »
Pleurat III
Pleurat III (en llatí Pleuratus, en grec antic Πλεύρατος) fou un rei il·liri, fill i successor d'Escerdílides, que va governar des d'aproximadament el 205 aC fins al 180 aC.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Pleurat III · Veure més »
Principat de Dalmàcia
El principat de Dalmàtia o Dalmàcia (llatí Dalmatia) fou un estat que va existir del fins a la meitat del al que avui dia es Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Principat de Dalmàcia · Veure més »
Publi Corneli Escipió Nasica Corculum
Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Publi Corneli Escipió Nasica Corculum · Veure més »
Publi Vatini (tribú)
Publi Vatini (en llatí Publius Vatinius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Publi Vatini (tribú) · Veure més »
Risan
Risan (grec Ῥίζων, llatí Risinium, italià Risano) fou una ciutat de Dalmàcia al golf anomenat Rhizonicus Sinus (Ῥιζονικὸς κόλπος).
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Risan · Veure més »
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Romans d'Orient · Veure més »
Salona (Dalmàcia)
Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Salona (Dalmàcia) · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Sava · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Sèrbia · Veure més »
Seretium
Seretium (Σερέτιον) fou una ciutat fortificada de Dalmàcia que va ser ocupada juntament amb Rhaetimus per Germànic en la campanya de l'any 7.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Seretium · Veure més »
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Shkodër · Veure més »
Split
Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Split · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Sueus · Veure més »
Supplicatio
La supplicatio era una cerimònia solemne de la religió de l'antiga Roma que se celebrava per donar gràcies o suplicar als déus.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Supplicatio · Veure més »
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Theodor Mommsen · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Tiberi · Veure més »
Ulcinj
Ulcinj (serbi: Улцињ/Ulcinj, albanès: Ulqin/Ulqini, italià: Dulcigno) és una ciutat costanera de Montenegro, veïna a la frontera amb Albània.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Ulcinj · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Valentinià III · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Vènets · Veure més »
Vis
Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Vis · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і Zenó · Veure més »
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і 461 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і 535 · Veure més »
9
Sense descripció.
Nou!!: Dalmàcia (província romana) і 9 · Veure més »
