Taula de continguts
71 les relacions: Alexandre VI, Batalla de Cannes, Belisari, Bersaglieri, Cales, Campània, Campània antiga, Cartago, Casilinum, Cató, Cèsar Borja, Ciceró, Comtat d'Anjou, Conjuració de Catilina, Creta, Cumes, Diodor de Sicília, Ducat i Principat de Benevent, Emirat de Sicília, Espàrtac, Estrabó, Etruscs, Expedició dels Mil, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gai Vel·lei Patèrcul, Garibaldi, Genseric, Giovanni Furno, Gneu Pompeu Magne, Guerra de Perusa, Guerra social, Guerres de la Revolució Francesa, Juli Cèsar, Llatí, Lliga llatina, Neàpolis, Neró, Nola, Normands, Osc, Pandulf IV de Càpua, Pau d'Anagni, Província de Caserta, Pulla, Rainulf Drengot, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne del Pont, ... Ampliar l'índex (21 més) »
- Municipis de Caserta
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Càpua і Alexandre VI
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Veure Càpua і Batalla de Cannes
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Càpua і Belisari
Bersaglieri
Els Bersaglieri (tiradors d'elit) és un cos de l'exèrcit italià, originàriament creat pel General Alessandro La Marmora el 18 de juny de 1836 per servir a l'Exèrcit del Piemont, que posteriorment esdevindria el Reial Exèrcit Italià.
Veure Càpua і Bersaglieri
Cales
Cales (en Cales, en Κάλης) va ser una important ciutat de Campània al nord de la província a la via entre Teanum i Casilinum, segons Estrabó, que era una branca de la via Àpia.
Veure Càpua і Cales
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Càpua і Campània
Campània antiga
Lantiga Campània (sovint també identificada com a Campania Felix o Ager Campanus) va indicar originàriament el territori de l'antiga ciutat de Càpua en l'època romana, i més tard també les planes dels diferents municipis veïns.
Veure Càpua і Campània antiga
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Càpua і Cartago
Casilinum
Casilinum (en Κασιλῖνον) va ser una antiga ciutat de Campània, propera a Càpua.
Veure Càpua і Casilinum
Cató
Cató (Cato) fou un cognomen romà portat per personatges de diverses gens.
Veure Càpua і Cató
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Veure Càpua і Cèsar Borja
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Càpua і Ciceró
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Càpua і Comtat d'Anjou
Conjuració de Catilina
La conjuració de Catilina va ser una conspiració política organitzada per Luci Sergi Catilina per aconseguir el poder a la República Romana amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents, durant el consolat de Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni Híbrida l'any 63 aC.
Veure Càpua і Conjuració de Catilina
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Càpua і Creta
Cumes
Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.
Veure Càpua і Cumes
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Càpua і Diodor de Sicília
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Veure Càpua і Ducat i Principat de Benevent
Emirat de Sicília
LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.
Veure Càpua і Emirat de Sicília
Espàrtac
Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Veure Càpua і Espàrtac
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Càpua і Estrabó
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Càpua і Etruscs
Expedició dels Mil
L'Expedició dels Mil, també anomenada l'expedició dels camises roges, és un famós episodi del risorgimento italià que va tenir lloc el 1860.
Veure Càpua і Expedició dels Mil
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Càpua і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Veure Càpua і Gai Vel·lei Patèrcul
Garibaldi
* Garibaldi (Rio Grande do Sul), ciutat a l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, batejada en honor de Giuseppe Garibaldi.
Veure Càpua і Garibaldi
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Càpua і Genseric
Giovanni Furno
Giovanni Furno (Càpua, la Campània, 1 de gener de 1748 - Nàpols, la Campània, 20 de juny de 1837) fou un compositor i professor de música italià.
Veure Càpua і Giovanni Furno
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Càpua і Gneu Pompeu Magne
Guerra de Perusa
La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.
Veure Càpua і Guerra de Perusa
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Veure Càpua і Guerra social
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Veure Càpua і Guerres de la Revolució Francesa
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Càpua і Juli Cèsar
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Càpua і Llatí
Lliga llatina
La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.
Veure Càpua і Lliga llatina
Neàpolis
* Neàpolis de Campània, actual Nàpols.
Veure Càpua і Neàpolis
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Càpua і Neró
Nola
Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.
Veure Càpua і Nola
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Càpua і Normands
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Veure Càpua і Osc
Pandulf IV de Càpua
Pandulf IV (mort el 1049/50) va ser el Príncep de Càpua en tres ocasions separades.
Veure Càpua і Pandulf IV de Càpua
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Veure Càpua і Pau d'Anagni
Província de Caserta
La Província de Caserta és una província que forma part de la regió de Campània dins Itàlia.
Veure Càpua і Província de Caserta
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Càpua і Pulla
Rainulf Drengot
Rainulf Drengot († juny de 1045) fou un aventurer normand, primer comte d'Aversa del 1030 al 1045.
Veure Càpua і Rainulf Drengot
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Càpua і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Càpua і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Càpua і Regne de Nàpols
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Càpua і Regne de Sicília
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Veure Càpua і Regne del Pont
República Romana (1798-1799)
La República Romana va ser creada el 15 de febrer de 1798 i va existir fins al 30 de setembre de 1799 (excepte durant l'ocupació napolitana: 28 de novembre - 14 de desembre de 1798).
Veure Càpua і República Romana (1798-1799)
Ricard d'Aversa
Ricard I d'Aversa, fill de Asclettin Quarrel i nebot de Rainulf Drengot., és el sisè comte normand d'Aversa l'any 1049.
Veure Càpua і Ricard d'Aversa
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Veure Càpua і Salern
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Veure Càpua і Samnites
Santa Maria Capua Vetere
Santa Maria Capua Vetere és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la província de Caserta.
Veure Càpua і Santa Maria Capua Vetere
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Càpua і Segona Guerra Civil romana
Sidicins
Els sidicins (en Sidicini; en Σιδικῖνοι) foren un poble itàlic que habitava la regió entre el Laci i la Campània, entre els volscs, els samnites i els auruncs.
Veure Càpua і Sidicins
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Càpua і Suetoni
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Càpua і Tíber
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.
Veure Càpua і Tercera Guerra Servil
Tifata
Tifata fou el nom antic d'una serralada italiana entre la Campània i el Samni, propera a Càpua.
Veure Càpua і Tifata
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Càpua і Titus Livi
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Càpua і Vitel·li
Volturno
Volturno (antic Vulturnus) és un riu de la Campània que neix als Apenins i corre uns 60 km cap al sud-est, fins que troba al Calore Irpino (antic Calor) i llavors gira a l'oest-sud-oest, passa per Càpua i desaigua a la mar Tirrena a Castel Volturno (antiga Volturnum) on es pot veure encara un antic pont romà.
Veure Càpua і Volturno
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Càpua і 1861
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Càpua і 456
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Càpua і 5 de febrer
69
; Països Catalans.
Veure Càpua і 69
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Càpua і 840
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Càpua і 847
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Càpua і 856
Vegeu també
Municipis de Caserta
- Alife
- Aversa
- Càpua
- Calvi Risorta
- Casal di Principe
- Caserta
- Castel Campagnano
- Castel Volturno
- Maddaloni
- Marcianise
- Mondragone
- Pietravairano
- San Nicola la Strada
- Santa Maria Capua Vetere
- Sessa Aurunca
- Teano (Itàlia)
- Valle di Maddaloni