Taula de continguts
43 les relacions: Alfons el Franc, Almogàver, Arnau de Cortsaví, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Barcelona, Berenguer Mallol, Bernat Desclot, Carles I d'Anjou, Climent IV, Coll de Panissars, Corona d'Aragó, Corsari, Crònica de Ramon Muntaner, Croada contra la Corona d'Aragó, Croat (guerrer), Dalmau de Castellnou, Dalmau VI de Rocabertí, Felip III de França, Galera, Girona, Guerra de Sicília (1282-1294), Guillem III d'Anglesola, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Jaspert V de Castellnou, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de València, Mercadera (heroïna), Papa, Papa Martí IV, París, Peralada, Pere el Gran, Perpinyà, Pirineus, Ramon Folc VI de Cardona, Ramon Marquet i de Rubí, Regne de França, Roger de Llúria, Setge de Girona de 1285, Sicília, Vescomtat de Vallespir, Vespres Sicilianes.
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Crema de Peralada і Alfons el Franc
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Crema de Peralada і Almogàver
Arnau de Cortsaví
Arnau de Cortsaví (–), fill de Ramon de Serrallonga, fou senyor de Cortsaví.
Veure Crema de Peralada і Arnau de Cortsaví
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Veure Crema de Peralada і Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Crema de Peralada і Barcelona
Berenguer Mallol
Berenguer Mallol (segle XIII) fou un mercader, armador i militar català.
Veure Crema de Peralada і Berenguer Mallol
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Veure Crema de Peralada і Bernat Desclot
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Crema de Peralada і Carles I d'Anjou
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Veure Crema de Peralada і Climent IV
Coll de Panissars
El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.
Veure Crema de Peralada і Coll de Panissars
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Crema de Peralada і Corona d'Aragó
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Veure Crema de Peralada і Corsari
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Veure Crema de Peralada і Crònica de Ramon Muntaner
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Crema de Peralada і Croada contra la Corona d'Aragó
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Veure Crema de Peralada і Croat (guerrer)
Dalmau de Castellnou
Dalmau de Castellnou (Segle XIII - 1299), senyor de Sureda, fou un noble i militar català.
Veure Crema de Peralada і Dalmau de Castellnou
Dalmau VI de Rocabertí
Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.
Veure Crema de Peralada і Dalmau VI de Rocabertí
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Veure Crema de Peralada і Felip III de França
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Veure Crema de Peralada і Galera
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Crema de Peralada і Girona
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Crema de Peralada і Guerra de Sicília (1282-1294)
Guillem III d'Anglesola
Guillem III d'Anglesola (Segle XIII) fou un militar català.
Veure Crema de Peralada і Guillem III d'Anglesola
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Veure Crema de Peralada і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Jaspert V de Castellnou
Jaspert V de Castellnou, vescomte de Castellnou, fou un noble i militar català dels segles i, almirall de la flota catalana.
Veure Crema de Peralada і Jaspert V de Castellnou
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Crema de Peralada і Llista de comtes de Barcelona
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Crema de Peralada і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Crema de Peralada і Llista de reis de València
Mercadera (heroïna)
Na Mercadera (Peralada, Alt Empordà, ca. 1245 - ca. 1300) fou una heroïna, mercera, horticultora catalana.
Veure Crema de Peralada і Mercadera (heroïna)
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Crema de Peralada і Papa
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Veure Crema de Peralada і Papa Martí IV
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Crema de Peralada і París
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Crema de Peralada і Peralada
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Crema de Peralada і Pere el Gran
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Crema de Peralada і Perpinyà
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Crema de Peralada і Pirineus
Ramon Folc VI de Cardona
Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259 - 31 d'octubre de 1320), anomenat el Prohom Vinculador, fou vescomte de Cardona (1276-1320) i governador de Girona.
Veure Crema de Peralada і Ramon Folc VI de Cardona
Ramon Marquet i de Rubí
Ramon Marquet (Barcelona, 1235 - 1302) fou un mercader, armador i militar català.
Veure Crema de Peralada і Ramon Marquet i de Rubí
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Crema de Peralada і Regne de França
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Veure Crema de Peralada і Roger de Llúria
Setge de Girona de 1285
El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Crema de Peralada і Setge de Girona de 1285
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Crema de Peralada і Sicília
Vescomtat de Vallespir
El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.
Veure Crema de Peralada і Vescomtat de Vallespir
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Crema de Peralada і Vespres Sicilianes