Taula de continguts
45 les relacions: Alexandre el Gran, Antiga Grècia, Apol·lo, Ceres (mitologia), Corona (ornament), Dafne (nimfa), Dante Alighieri, Descripció de Grècia, Diccionari Grec-Català, Esparta, Francesco Petrarca, Fundació Bernat Metge, Gai Juli Higí, Giovanni Boccaccio, Heràldica, Itàlia, Jacques-Louis David, Jocs Ístmics, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Jocs Pítics, Jocs romans, Les Metamorfosis, Llorer, Lluís XIV de França, Mart (mitologia), Murta (planta), Napoleó Bonaparte, Nèmea, Ovació, Ovidi, Parentalia, Pausànias (geògraf), Píndar, Peneu, Pontífex Màxim, Raffaello Sanzio, Restauració francesa, Rosàlia, Salii, Senat Romà, Triomf, Victòria (mitologia), 1804, 2 de desembre.
- Lligadures
- Roba romana
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Corona triomfal і Alexandre el Gran
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Corona triomfal і Antiga Grècia
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Corona triomfal і Apol·lo
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Veure Corona triomfal і Ceres (mitologia)
Corona (ornament)
Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.
Veure Corona triomfal і Corona (ornament)
Dafne (nimfa)
Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.
Veure Corona triomfal і Dafne (nimfa)
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Corona triomfal і Dante Alighieri
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Veure Corona triomfal і Descripció de Grècia
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Veure Corona triomfal і Diccionari Grec-Català
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Corona triomfal і Esparta
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Corona triomfal і Francesco Petrarca
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Corona triomfal і Fundació Bernat Metge
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Veure Corona triomfal і Gai Juli Higí
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Veure Corona triomfal і Giovanni Boccaccio
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Veure Corona triomfal і Heràldica
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Corona triomfal і Itàlia
Jacques-Louis David
fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.
Veure Corona triomfal і Jacques-Louis David
Jocs Ístmics
Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.
Veure Corona triomfal і Jocs Ístmics
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.
Veure Corona triomfal і Jocs Olímpics
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Veure Corona triomfal і Jocs Olímpics de l'antiguitat
Jocs Pítics
Vista de l'estadi del santuari de Delfos, usat per als jocs pítics. Els esglaons de pedra van ser afegits pels romans. Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.
Veure Corona triomfal і Jocs Pítics
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Veure Corona triomfal і Jocs romans
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Veure Corona triomfal і Les Metamorfosis
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Veure Corona triomfal і Llorer
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Corona triomfal і Lluís XIV de França
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Corona triomfal і Mart (mitologia)
Murta (planta)
La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores de la Mediterrània.
Veure Corona triomfal і Murta (planta)
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Corona triomfal і Napoleó Bonaparte
Nèmea
Nèmea o Nemea(en grec antic Νεμέα, en llatí Nĕmĕa, ae) és el nom d'una vall del territori de Cleones on Hèracles va matar el Lleó de Nèmea i on se celebraven els Jocs Nemeus cada dos anys.
Veure Corona triomfal і Nèmea
Ovació
Una ovació (del llatí ovatio) és un aplaudiment en un espectacle públic.
Veure Corona triomfal і Ovació
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Corona triomfal і Ovidi
Parentalia
Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.
Veure Corona triomfal і Parentalia
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Veure Corona triomfal і Pausànias (geògraf)
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Veure Corona triomfal і Píndar
Peneu
Peneu consolat per altres déus-rius per la pèrdua de la seva filla Dafne Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Veure Corona triomfal і Peneu
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Corona triomfal і Pontífex Màxim
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Veure Corona triomfal і Raffaello Sanzio
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Veure Corona triomfal і Restauració francesa
Rosàlia
Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.
Veure Corona triomfal і Rosàlia
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Veure Corona triomfal і Salii
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Corona triomfal і Senat Romà
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Corona triomfal і Triomf
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Veure Corona triomfal і Victòria (mitologia)
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Corona triomfal і 1804
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Corona triomfal і 2 de desembre
Vegeu també
Lligadures
- Šajkača
- Agal (lligadura)
- Auricular
- Canotier
- Caputxa d'evacuació
- Casc
- Casc de turbant
- Casquet
- Casquet de pell
- Cinta pel cabell
- Corona (ornament)
- Corona triomfal
- Dush-toh
- Elm (armadura)
- Goma pel cabell
- Gorra
- Kanzashi
- Kufia
- Lligadura (indumentària)
- Nemes
- Orelleres
- Passamuntanyes
- Plomall (lligadura)
- Quepis
- Respirador motoritzat d'aire purificat
- Turbant
- Txètxia
- Xacó
Roba romana
- Abolla
- Calceus
- Carbatina
- Corona triomfal
- Fíbula
- Indumentària a l'antiga Roma
- Paludamentum
- Perizoni
- Pili (barret)
- Quitó
- Sagum
- Stola
- Subligaculum
- Toga (vestit)
- Tràbea (vestit)