Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Constel·lació de la Lira

Índex Constel·lació de la Lira

La Lira (Lyra) és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.

51 les relacions: Altair, Antiga Grècia, Any llum, Apol·lo, Asterisme, Astrònom, Bacant, Caront (mitologia), Cèrber, Claudi Ptolemeu, Constel·lació, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de la Guineueta, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Dragó, Deneb, Estel, Estel polar, Estix, Estrella doble, Estrella variable, Eurídice (mitologia), Força de marea, Hades, Hipparcos, Lira (instrument musical), Llista d'estrelles per constel·lació, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Nebulosa de l'anell, Nebulosa planetària, Olimp, Orfeu, Persèfone, Planeta, Precessió dels equinoccis, Sheliak, Sistema solar, Sol, Telescopi, Tipus espectral, TrES-1, Triangle d'estiu, Unitat astronòmica, Variable Beta Lyrae, Vega, 1998, 1999, 2001, ..., 2004. Ampliar l'índex (1 més) »

Altair

Altair (Alfa de l'Àguila / α Aquilae) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Altair · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Antiga Grècia · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Any llum · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Apol·lo · Veure més »

Asterisme

Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Asterisme · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Astrònom · Veure més »

Bacant

''Bacant sobre una pantera'', de William-Adolphe Bouguereau (1855). Les bacants eren seguidores del culte al déu Bacus, conegut també com a Dionís o Clamorós.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Bacant · Veure més »

Caront (mitologia)

Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Caront (mitologia) · Veure més »

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Cèrber · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Constel·lació · Veure més »

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Constel·lació d'Hèrcules · Veure més »

Constel·lació de l'Àguila

L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »

Constel·lació de la Guineueta

La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair. Fitxer:Vulpecula_IAU.svg Fitxer:VulpeculaCC.jpg Fitxer:Sidney_Hall_-_Urania's_Mirror_-_Lacerta,_Cygnus,_Lyra,_Vulpecula_and_Anser.jpg.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Constel·lació de la Guineueta · Veure més »

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Constel·lació del Cigne · Veure més »

Constel·lació del Dragó

El Dragó (Draco) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Constel·lació del Dragó · Veure més »

Deneb

Deneb (Alfa del Cigne / α Cygni) és l'estel més brillant de la constel·lació del Cigne.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Deneb · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Estel · Veure més »

Estel polar

Mapa de l'Ossa Menor S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Estel polar · Veure més »

Estix

Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Estix · Veure més »

Estrella doble

binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Estrella doble · Veure més »

Estrella variable

Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Estrella variable · Veure més »

Eurídice (mitologia)

Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Eurídice (mitologia) · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Força de marea · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Hades · Veure més »

Hipparcos

Hipparcos (High Precision Parallax Collecting Satellite), abreviat HIP, va ser un satèl·lit astromètric llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i dedicat a mesurar el paral·laxi i els moviments propis de més de 2,5 milions d'estrelles a menys de 150 pc de la Terra.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Hipparcos · Veure més »

Lira (instrument musical)

La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Lira (instrument musical) · Veure més »

Llista d'estrelles per constel·lació

La llista d'estrelles per constel·lació pretén recollir les estrelles de les constel·lacions establertes i que compleixin algun dels següents criteris d'inclusió.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Llista d'estrelles per constel·lació · Veure més »

Magnitud absoluta

La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Magnitud absoluta · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Magnitud aparent · Veure més »

Nebulosa de l'anell

La nebulosa de l'Anell (també coneguda com la nebulosa de la Lira, Messier 57, M57 o NGC 6720) es troba a la constel·lació de la Lira.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Nebulosa de l'anell · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Nebulosa planetària · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Olimp · Veure més »

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Orfeu · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Persèfone · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Planeta · Veure més »

Precessió dels equinoccis

'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Precessió dels equinoccis · Veure més »

Sheliak

Sheliak (Beta de la Lira / β Lyrae) és una estrella binària del tipus binària eclipsant situada a la constel·lació de la Lira, a una distància de 960 anys llum des del Sol.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Sheliak · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Sol · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Telescopi · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Tipus espectral · Veure més »

TrES-1

TrES-1, també coneguda com a GSC 02652-01324, és una estrella nana taronja de seqüència principal a uns 523 anys llum de distància a la constel·lació de la Lira.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і TrES-1 · Veure més »

Triangle d'estiu

El Triangle d'estiu o Triangle estival és un asterisme que es pot veure a l'hemisferi nord celeste les nits d'estiu.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Triangle d'estiu · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Unitat astronòmica · Veure més »

Variable Beta Lyrae

Les variables Beta Lyrae són una classe d'estrelles binàries molt pròximes entre elles.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Variable Beta Lyrae · Veure més »

Vega

Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і Vega · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і 1998 · Veure més »

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і 1999 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і 2001 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Constel·lació de la Lira і 2004 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lira (constel.lació), Lira (constel·lació), Lira (constel•lació), Lira (consteŀlació), Lyra.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »