Taula de continguts
31 les relacions: Ammià Marcel·lí, Anglès antic, Ètnia, Bretons, Britans, Britànnia, Caledònia, Caledons, Celtes, Dál Riata, Dicalidons, Edat antiga, Escòcia, Escots, Eumeni, Fíbula celta, Flavi Juli Constant, Gaèlic escocès, Gal·les, Gals, Gran Bretanya, Irlanda, Irlandès antic, Llatí, Llengua picta, Panegíric, Regne d'Alba, Sant Columba, Transhumància, Ulster, Vecturions.
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Pictes і Ammià Marcel·lí
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Veure Pictes і Anglès antic
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Veure Pictes і Ètnia
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Veure Pictes і Bretons
Britans
Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.
Veure Pictes і Britans
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Pictes і Britànnia
Caledònia
Ptolemeu Caledònia (llatí Caledonia) fou la part nord de la Gran Bretanya (Albió) i la part al nord de la província romana de Britània.
Veure Pictes і Caledònia
Caledons
Els caledons (llatí: Caledones o Caledonii; grec antic: Καληδῶνες, Kaledones) foren una confederació de tribus celtes de parla britònica que visqueren en allò que avui en dia és Escòcia durant l'edat de ferro i l'època romana.
Veure Pictes і Caledons
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Pictes і Celtes
Dál Riata
Dál Riata (també anomenat Dalriada o Dalriata) va ser un regne gaèlic situat a la costa oest d'Escòcia, juntament amb alguns territoris de les costes nord-orientals d'Irlanda.
Veure Pictes і Dál Riata
Dicalidons
Els dicalidons (en llatí dicaledonae) eren un poble celta de Britània esmentat per Ammià Marcel·lí com una de les divisions dels pictes (l'altra era la dels vecturions).
Veure Pictes і Dicalidons
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Pictes і Edat antiga
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Pictes і Escòcia
Escots
Els escots (scoti) foren un poble d'Hibèrnia.
Veure Pictes і Escots
Eumeni
Eumeni (Eumenius) va ser un orador d'origen grec però nascut a Augustodunum a la Gàl·lia.
Veure Pictes і Eumeni
Fíbula celta
Sivella de plata del període viking VIII, plata amb or i cristall. Classificat com a tipus Fowler H3. Youngs, núm. 111, amb un plat que mostra la decoració molt millor; Laing, 310 Les fíbules cèltiques, també anomenades fermalles penanulars, són tipus de fixadors de roba.
Veure Pictes і Fíbula celta
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Veure Pictes і Flavi Juli Constant
Gaèlic escocès
El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.
Veure Pictes і Gaèlic escocès
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Pictes і Gal·les
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Pictes і Gals
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Pictes і Gran Bretanya
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Pictes і Irlanda
Irlandès antic
Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.
Veure Pictes і Irlandès antic
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pictes і Llatí
Llengua picta
El picte és una de les llengües celtes de classificació més controvertida.
Veure Pictes і Llengua picta
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Veure Pictes і Panegíric
Regne d'Alba
El Regne d'Alba (gaèlic: Rìoghachd na h-Alba) fa referència al regne d'Escòcia entre la mort de Domnall II en 900, i la defunció d'Alexandre III en 1286, fet que va dur indirectament a les Guerres per la Independència escocesa.
Veure Pictes і Regne d'Alba
Sant Columba
Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles.
Veure Pictes і Sant Columba
Transhumància
Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).
Veure Pictes і Transhumància
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Veure Pictes і Ulster
Vecturions
Els vecturions (en llatí: vecturiones) o verturions (verturiones) eren un dels dos grups de pictes de la part nord de Britània, esmentats per Ammià Marcel·lí.
Veure Pictes і Vecturions
També conegut com Picti.