Taula de continguts
125 les relacions: Abstinència sexual, Adulteri, Alexandre de Jerusalem, Alexandria, Anatòlia, Anglicanisme, Antropomorfisme, Apatheia, Arètades de Cnidos, Arcàngel, Ares, Ascetisme, Asclepi, Atenàgores d'Atenes, Baroni, Benet XIV, Calendari julià, Capadòcia, Climent VIII, Coit, Corona d'espines, Crist, Cristianisme, Cristianisme a Etiòpia, Cristianisme copte, Cristianisme oriental, Cultura jueva, Déu Pare, Demèter, Deu manaments, Dionís, Docetisme, Egipte, Ejaculació, Enciclopèdia Catòlica, Epístola de Bernabé, Epicur, Epifani I de Constància, Epistemologia, Eros, Escriptura (desambiguació), Església Catòlica Romana, Església de Grècia, Església llatina, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Copta, Esglésies Catòliques Orientals, Estoïcisme, Eucaristia, Eusebi, ... Ampliar l'índex (75 més) »
- Filòsofs del platonisme mitjà
- Gens Flàvia
Abstinència sexual
L'abstinència o continència sexual és un comportament que consisteix a privar-se d'alguns o tots els aspectes de l'activitat sexual per voluntat pròpia (per raons religioses, morals, filosòfiques, anticonceptives o psicològiques), o aliena (per raons mèdiques, legals, econòmiques o socials).
Veure Climent d'Alexandria і Abstinència sexual
Adulteri
''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.
Veure Climent d'Alexandria і Adulteri
Alexandre de Jerusalem
Alexandre de Jerusalem (Ἀλέξανδρος) (Egipte, s. II - Cesarea de Palestina, 251) fou un patriarca de Jerusalem venerat com a màrtir i sant per tota la cristiandat.
Veure Climent d'Alexandria і Alexandre de Jerusalem
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Alexandria
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Climent d'Alexandria і Anatòlia
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Climent d'Alexandria і Anglicanisme
Antropomorfisme
Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans.
Veure Climent d'Alexandria і Antropomorfisme
Apatheia
Segons els estoics i els cínics lapatheia (en grec antic ἀπάθεια) és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions.
Veure Climent d'Alexandria і Apatheia
Arètades de Cnidos
Arètades (Aretades) fou un historiador grec nadiu de Cnidos d'època incerta.
Veure Climent d'Alexandria і Arètades de Cnidos
Arcàngel
300px En les religions jueva, cristiana i islàmica els arcàngels (del grec: αρχάγγελος, archangelos.
Veure Climent d'Alexandria і Arcàngel
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Veure Climent d'Alexandria і Ares
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Veure Climent d'Alexandria і Ascetisme
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Climent d'Alexandria і Asclepi
Atenàgores d'Atenes
Atenàgores d'Atenes (en llatí Athenagoras, en grec antic Ἀθηναγόρας ὁ Ἀθηναῖος) va ser un filòsof i apologista grec del originari d'Atenes i convertit al cristianisme.
Veure Climent d'Alexandria і Atenàgores d'Atenes
Baroni
Eugenio Baroni (1865 - 1943) va ser un botànic italià.
Veure Climent d'Alexandria і Baroni
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Veure Climent d'Alexandria і Benet XIV
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure Climent d'Alexandria і Calendari julià
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Climent d'Alexandria і Capadòcia
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure Climent d'Alexandria і Climent VIII
Coit
Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.
Veure Climent d'Alexandria і Coit
Corona d'espines
Jesus portant la Creu, retrat de El Greco (1580). La corona d'espines és un símbol cristià que recorda la Passió de Jesús.
Veure Climent d'Alexandria і Corona d'espines
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Climent d'Alexandria і Crist
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Climent d'Alexandria і Cristianisme
Cristianisme a Etiòpia
El cristianisme a Etiòpia data de l'antic Regne d'Aksum, quan el rei Ezana va adoptar per primera vegada la fé.
Veure Climent d'Alexandria і Cristianisme a Etiòpia
Cristianisme copte
* Església Ortodoxa Copta, una de les antigues esglésies orientals.
Veure Climent d'Alexandria і Cristianisme copte
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Veure Climent d'Alexandria і Cristianisme oriental
Cultura jueva
XIV. La cultura jueva abraça diversos fenòmens relacionats entre si, tant religiosos com seculars.
Veure Climent d'Alexandria і Cultura jueva
Déu Pare
Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.
Veure Climent d'Alexandria і Déu Pare
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Climent d'Alexandria і Demèter
Deu manaments
editorial.
Veure Climent d'Alexandria і Deu manaments
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Climent d'Alexandria і Dionís
Docetisme
El docetisme (del grec δοκεῖν/δόκησις, semblar) és una doctrina cristològica dels primers temps de l'Església que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana.
Veure Climent d'Alexandria і Docetisme
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Climent d'Alexandria і Egipte
Ejaculació
Seqüència fotogràfica d'una ejaculació El terme ejaculació originalment feia referència únicament a l'expulsió o emissió de semen a través del penis.
Veure Climent d'Alexandria і Ejaculació
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Climent d'Alexandria і Enciclopèdia Catòlica
Epístola de Bernabé
L'Epístola de Bernabé és un tractat cristià de 22 capítols, escrit en grec, amb alguns trets característics d'epístola.
Veure Climent d'Alexandria і Epístola de Bernabé
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Climent d'Alexandria і Epicur
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Veure Climent d'Alexandria і Epifani I de Constància
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Climent d'Alexandria і Epistemologia
Eros
* Eros (filosofia), concepte filosòfic d'origen grec, més endavant identificat amb l'amor.
Veure Climent d'Alexandria і Eros
Escriptura (desambiguació)
* Escriptura, mètode de comunicació humana.
Veure Climent d'Alexandria і Escriptura (desambiguació)
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Climent d'Alexandria і Església Catòlica Romana
Església de Grècia
LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Climent d'Alexandria і Església de Grècia
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Veure Climent d'Alexandria і Església llatina
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Climent d'Alexandria і Església Ortodoxa
Església Ortodoxa Copta
Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).
Veure Climent d'Alexandria і Església Ortodoxa Copta
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Veure Climent d'Alexandria і Esglésies Catòliques Orientals
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Veure Climent d'Alexandria і Estoïcisme
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Climent d'Alexandria і Eucaristia
Eusebi
* Eusebi Escolàstic (segles III-IV), historiador grec.
Veure Climent d'Alexandria і Eusebi
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Veure Climent d'Alexandria і Eusebi de Cesarea
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Veure Climent d'Alexandria і Eva
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Veure Climent d'Alexandria і Evangeli segons Lluc
Ex nihilo
Ex nihilo és un terme en llatí que significa «del no-res».
Veure Climent d'Alexandria і Ex nihilo
Existència de Déu
''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.
Veure Climent d'Alexandria і Existència de Déu
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Veure Climent d'Alexandria і Fe
Filó
* Filó (geologia), acumulació de minerals.
Veure Climent d'Alexandria і Filó
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Climent d'Alexandria і Filosofia
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Veure Climent d'Alexandria і Filosofia grega
Fobos (mitologia)
Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror.
Veure Climent d'Alexandria і Fobos (mitologia)
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Climent d'Alexandria і Foci I de Constantinoble
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Veure Climent d'Alexandria і Gnosticisme
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Climent d'Alexandria і Grècia
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Climent d'Alexandria і Hèracles
Heraclit
Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.
Veure Climent d'Alexandria і Heraclit
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Climent d'Alexandria і Heretgia
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Climent d'Alexandria і Hesíode
Història eclesiàstica (Eusebi)
La Història eclesiàstica o Història de l'Església (en grec Ἐκκλησιαστικὴ ἱστορία) és un llibre escrit per Eusebi de Cesarea que abasta des dels començaments de l'Església fins al 324 dC.
Veure Climent d'Alexandria і Història eclesiàstica (Eusebi)
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Climent d'Alexandria і Homer
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Veure Climent d'Alexandria і Homosexualitat
Idolatria
Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.
Veure Climent d'Alexandria і Idolatria
Igualtat de gènere
Símbol de la igualdat de gènere La igualtat de gènere, també coneguda com a igualtat de sexes (tot i que el gènere i el sexe no sòn el mateix), implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent.
Veure Climent d'Alexandria і Igualtat de gènere
Imitació de Crist
Imitació de Crist (títol original en llatí: De Imitatione Christi) és un llibre de devoció i ascètica catòlic escrit en forma de consells breus l'objectiu del qual és, segons el mateix text, d'"instruir l'ànima en la perfecció cristiana, proposant-li com a model el mateix Jesucrist", segons l'escola de la Devotio Moderna.
Veure Climent d'Alexandria і Imitació de Crist
Impecabilitat
La impecabilitat és l'absència de pecat.
Veure Climent d'Alexandria і Impecabilitat
Infern en el cristianisme
XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).
Veure Climent d'Alexandria і Infern en el cristianisme
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Climent d'Alexandria і Judaisme
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Veure Climent d'Alexandria і La República (Plató)
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Veure Climent d'Alexandria і Literatura grega antiga
Llimbs
''Descens de Crist al Llimbs'' par Domenico Beccafumi, Pinacoteca Nacional de Siena. ''Jesus al Llimbs'' per Andrea Mantegna. Segons una hipòtesi prou difusa fins fa poc en la teologia catòlica, els llimbs són l'indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà, i també les ànimes dels infants morts sense haver estat batejats.
Veure Climent d'Alexandria і Llimbs
Logos
Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.
Veure Climent d'Alexandria і Logos
Marcionisme
El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.
Veure Climent d'Alexandria і Marcionisme
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Veure Climent d'Alexandria і Martirologi romà
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure Climent d'Alexandria і Materialisme
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Climent d'Alexandria і Màrtir cristià
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Veure Climent d'Alexandria і Moisès
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Veure Climent d'Alexandria і Monoteisme
Nefilim
Els Nefilim (en hebreu הנּפלים, nefilim, "els caiguts") són, en la Bíblia i altres escrits religiosos jueus i cristians primerencs, un poble de gegants o titans fills dels "fills de Déu" (בני האלהים,bené ha-Elohim) i les "filles de l'home" esmentats a Gènesi 6:1-4.
Veure Climent d'Alexandria і Nefilim
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Veure Climent d'Alexandria і Orígenes
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Veure Climent d'Alexandria і Orde sacerdotal
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Veure Climent d'Alexandria і Orfeu
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Climent d'Alexandria і Paganisme
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Climent d'Alexandria і Palestina
Pantè d'Alexandria
Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Pantè d'Alexandria
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Climent d'Alexandria і Pare de l'Església
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Veure Climent d'Alexandria і Pecat
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Climent d'Alexandria і Pitàgores
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Climent d'Alexandria і Plató
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Climent d'Alexandria і Pregària cristiana
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Climent d'Alexandria і Prevere
Promiscuïtat
La Chala referent a la infidelitat conjugal. La promiscuïtat és la pràctica de relacions sexuals amb diverses persones, parelles o grups sexuals, en contraposició amb la monogàmia, tant en el regne animal com entre els éssers humans.
Veure Climent d'Alexandria і Promiscuïtat
Propedèutica
La propedèutica (del grec πρó (prò), que significa 'abans' i παιδευτικóς (paideutikós), 'referit a l'ensenyament' (sent paidós: 'nen')) és el conjunt de sabers i disciplines que cal conèixer per preparar l'estudi d'una matèria, ciència o disciplina.
Veure Climent d'Alexandria і Propedèutica
Prostitució
''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.
Veure Climent d'Alexandria і Prostitució
Purgatori
El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.
Veure Climent d'Alexandria і Purgatori
Reencarnació
l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.
Veure Climent d'Alexandria і Reencarnació
Religió mistèrica
Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.
Veure Climent d'Alexandria і Religió mistèrica
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Veure Climent d'Alexandria і Salvació en el cristianisme
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Climent d'Alexandria і Sant
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Climent d'Alexandria і Sòcrates
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Climent d'Alexandria і Septimi Sever
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Veure Climent d'Alexandria і Sexe
Sexualitat humana
La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, biològics, culturals, polítics, espirituals i religiosos.
Veure Climent d'Alexandria і Sexualitat humana
Sixt V
Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.
Veure Climent d'Alexandria і Sixt V
Stromata
Stromata és la tercera obra en vuit llibres de la trilogia de Climent d'Alexandria sobre la vida cristiana.
Veure Climent d'Alexandria і Stromata
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Veure Climent d'Alexandria і Tacià
Teòfil de Cesarea
Teòfil (Teophilus) va ser un bisbe de Cesarea de Palestina.
Veure Climent d'Alexandria і Teòfil de Cesarea
Temor de Déu
"El temor de Déu" no és "la por de Déu" i si "el temor de Déu és el principi de la saviesa" deixa molt clar que es refereix al poder de l'home de "desitjar" el coneixement diví del bé i del mal (pecat primigeni).
Veure Climent d'Alexandria і Temor de Déu
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Veure Climent d'Alexandria і Teogonia
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Climent d'Alexandria і Teologia
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Veure Climent d'Alexandria і Torà
Universalisme
Luniversalisme és una actitud en virtut de la qual es considera una certa visió del món com a radicalment oberta a tots els humans, pobles i ètnies.
Veure Climent d'Alexandria і Universalisme
Xenòfanes
* Xenòfanes d'Atenes, ambaixador nadiu d'Atenes al servei de Macedònia.
Veure Climent d'Alexandria і Xenòfanes
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Climent d'Alexandria і 23 de novembre
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Climent d'Alexandria і 4 de desembre
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Climent d'Alexandria і 5 de desembre
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Climent d'Alexandria і 6 de desembre
Vegeu també
Filòsofs del platonisme mitjà
- Àrria (filòsofa)
- Àtic (filòsof)
- Albí (filòsof)
- Alcínous (filòsof)
- Alexandre Peloplató
- Ammoni Sacas
- Ammoni de Lampres
- Antíoc d'Ascaló
- Apol·loni de Síria
- Arístocles de Rodes
- Arist (filòsof)
- Atenàgores d'Atenes
- Aulus Gel·li
- Calcidi
- Cassi Longí (filòsof)
- Cels (filòsof)
- Climent d'Alexandria
- Dercil·lides (filòsof)
- Eudor d'Alexandria
- Filó d'Alexandria
- Gai (filòsof)
- Galè
- Híerax (filòsof)
- Harpocratió d'Argos
- Hipòlit de Roma
- Justí el Màrtir
- Luci Apuleu
- Màxim de Tir
- Moderat de Gades
- Nicòmac de Gèrasa
- Numeni d'Apamea
- Onosandre
- Orígenes
- Orígenes el Pagà
- Plutarc de Queronea
- Pseudo Plutarc
- Teó d'Esmirna
- Timeu Sofista
- Tràsil de Rodes
Gens Flàvia
- Anastàsia (germana de Constantí)
- Arri Àper
- Climent d'Alexandria
- Constància
- Constanci Gal
- Constanci I Clor
- Constanci II
- Constanci III
- Constantí (usurpador)
- Constantí I el Gran
- Dalmaci Cèsar
- Domicià
- Filòstrat d'Atenes
- Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)
- Flàvia Màxima Constància
- Flàvia Maximiana Fausta
- Flàvia Maximiana Teodora
- Flàvia Ticiana
- Flàvia Valèria Constància
- Flavi Arrià
- Flavi Boet
- Flavi Capre
- Flavi Claudi Constantí
- Flavi Dalmaci
- Flavi Esceví
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 347)
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 359)
- Flavi Juli Constant
- Flavi Juli Crisp
- Flavi Sulpicià
- Gai Flavi Fímbria (cònsol)
- Gai Flavi Fímbria (militar)
- Gens Flàvia
- Gneu Flavi
- Helena Flàvia Júlia
- Helena de Constantinoble
- Hipaci
- Julià l'Apòstata
- Magnenci Decenci
- Marc Flavi
- Severià (príncep)
- Tit (emperador)
- Tit Flavi
- Tit Flavi Petró
- Vespasià
També conegut com Clement d'Alexandria, Climent Alexandrí, Sant Climent d'Alexandria.