Obrir a Google MapsTaula de continguts
56 les relacions: Adó de Friül, Adelaida Ristori, Agó de Friül, Alboí, Alps Julians, Altar del duc Ratchis, Andrea Palladio, Anselm de Nonantola, Arnefrid de Friül, Arquitectura longobarda, Berenguer I d'Itàlia, Cacó, Canó de mà, Carns, Centres de poder dels longobards a Itàlia, Corno di Rosazzo, Ducat de Ceneda, Ducat de Vicenza, Eslàvia friülana, Fara, Fòrum (desambiguació), Font baptismal del patriarca Callisto, Forum Iulium, Friül, Friül - Venècia Júlia, FUC, Furlà, Gàl·lia Cisalpina, Giovanni da Udine, Giro d'Itàlia de 2016, Grimoald I de Benevent, Grosso mogul, Joe Bastianich, Justí II el Jove, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de municipis d'Udine, Llop de Friül, Minoria eslovena d'Itàlia, Moimacco, Municipis oficialment furlanòfons, Papa Gregori XII, Parlament de patrie, Patriarcat d'Aquileia, Pau el Diaca, Paulí II, Pàtria del Friül, Pemmó de Friül, Premariacco, Prepotto, Província d'Udine, ... Ampliar l'índex (6 més) »
Adó de Friül
Adó o Adonis (o Ató) (mort 695 o 696) fou duc de Friül després de l'enderrocament de l'usurpador Ansfrid, que fou derrotat a Verona a 694, cegat i exiliat.
Veure Cividale del Friuli і Adó de Friül
Adelaida Ristori
Adelaida Ristori (Cividale, Friuli, 29 de gener, 1822 - Roma, Laci, 9 d'octubre, 1906) fou una actriu de teatre italiana.
Veure Cividale del Friuli і Adelaida Ristori
Agó de Friül
Agó fou duc de Friül vers el 651 i fins vers 663.
Veure Cividale del Friuli і Agó de Friül
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Veure Cividale del Friuli і Alboí
Alps Julians
Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav.
Veure Cividale del Friuli і Alps Julians
Altar del duc Ratchis
Duc Ratchis en un manuscrit medieval L'altar del duc Ratchis és una de les principals obres de l'escultura longobarda, elaborada durant el període conegut com la Renaixença Liutpraenda —del rei Luitprand (?, vers 690 - Pavia, 744; regnat 712 - 744).
Veure Cividale del Friuli і Altar del duc Ratchis
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Veure Cividale del Friuli і Andrea Palladio
Anselm de Nonantola
Anselm de Friuli o Anselm de Nonantola (Cividale, vers 723 - Nonantola, vers 803) va ser un duc llombard que es va fer monjo i va esdevenir abat de Nonantola.
Veure Cividale del Friuli і Anselm de Nonantola
Arnefrid de Friül
Arnefrid (? - Nimis, 663) fou un duc llombard de Friül, fill i successor del duc Llop.
Veure Cividale del Friuli і Arnefrid de Friül
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Cividale del Friuli і Arquitectura longobarda
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Cividale del Friuli і Berenguer I d'Itàlia
Cacó
Cacó (Kakko) fou duc de Friül entre aproximadament 610 i 617.
Veure Cividale del Friuli і Cacó
Canó de mà
El canó de mà (xinès:手銃), també conegut com a gonne o handgonne, és la primera arma de foc veritable i el successor de la llança de foc.
Veure Cividale del Friuli і Canó de mà
Carns
Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.
Veure Cividale del Friuli і Carns
Centres de poder dels longobards a Itàlia
Els Centres de poder dels longobards a Itàlia és un lloc italià inscrit per la UNESCO en la Llista del Patrimoni de la Humanitat el 25 de juny de 2011.
Veure Cividale del Friuli і Centres de poder dels longobards a Itàlia
Corno di Rosazzo
Corno di Rosazzo (friülà Cuar di Rosacis, eslovè Koren) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Corno di Rosazzo
Ducat de Ceneda
El ducat de Ceneda va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Ducat de Ceneda
Ducat de Vicenza
El ducat de Vicenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia, i durant la seva existència, va tenir un paper estratègic en la regió de certa importància.
Veure Cividale del Friuli і Ducat de Vicenza
Eslàvia friülana
Àrees lingüísticament eslovenes Eslàvia friülana (eslovè Beneška Slovenija o Benečija, friülès Sclavanie) és una petita regió muntanyenca (Prealps Orientals) al Friül oriental, que s'estén entre Cividale del Friuli (Čedad), Tarcento (Čenta) i Gemona del Friuli (Humin) al llarg de la frontera entre Itàlia i Eslovènia.
Veure Cividale del Friuli і Eslàvia friülana
Fara
La fara era l'element fonamental de l'organització social i militar dels longobards, semblant a un clan.
Veure Cividale del Friuli і Fara
Fòrum (desambiguació)
* Història.
Veure Cividale del Friuli і Fòrum (desambiguació)
Font baptismal del patriarca Callisto
L'esplèndida font baptismal del patriarca Callisto és una notable obra escultòrica longobarda executada el, per a donar servei, en el sagrament del baptisme, a la comunitat cristiana de Cividale del Friuli.
Veure Cividale del Friuli і Font baptismal del patriarca Callisto
Forum Iulium
Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.
Veure Cividale del Friuli і Forum Iulium
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Cividale del Friuli і Friül
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Cividale del Friuli і Friül - Venècia Júlia
FUC
* Front Universitari de Catalunya, organització històrica de resistència contra el franquisme creada a la Universitat de Barcelona.
Veure Cividale del Friuli і FUC
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Cividale del Friuli і Furlà
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Gàl·lia Cisalpina
Giovanni da Udine
Giovanni da Udine també conegut com a Giovanni Nanni, o Giovanni de' Ricamatori, (Udine, 1487- Roma, 1564), va ser un pintor i arquitecte nascut a Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Giovanni da Udine
Giro d'Itàlia de 2016
El Giro d'Itàlia de 2016 serà la noranta-novena edició del Giro d'Itàlia i es disputarà entre el 6 i el 29 de maig de 2016, amb un recorregut de 3.383 km distribuïts en 21 etapes, tres d'elles com a contrarellotge individual.
Veure Cividale del Friuli і Giro d'Itàlia de 2016
Grimoald I de Benevent
Grimuald, Grimoald o Grimwald (Cividale, vers 600 - 671) va ser duc de Benevent (Grimoald I de Benevent), i rei dels longobards i rei d'Itàlia del 662 al 671.
Veure Cividale del Friuli і Grimoald I de Benevent
Grosso mogul
Grosso mogul, o Il grosso mogul, o amb majúscules Grosso Mogul (Gran Mogol), RV 208, és un concert per a violí en re major d'Antonio Vivaldi.
Veure Cividale del Friuli і Grosso mogul
Joe Bastianich
Joseph Bastianich, anomenat Joe (Nova York, 17 de setembre de 1968), és un emprenedor, personatge de la televisió i cantant estatunidenc d'origen italià, actiu en el sector de la restauració i de la musica.
Veure Cividale del Friuli і Joe Bastianich
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana.
Veure Cividale del Friuli і Justí II el Jove
Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia
Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.
Veure Cividale del Friuli і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia
Llista de municipis d'Udine
Aquesta és una llista de municipis de la província d'Udine, amb el nom tant en italià com en friülà, així com la regió a la qual pertanyen.
Veure Cividale del Friuli і Llista de municipis d'Udine
Llop de Friül
Llop (Lupus) fou duc de Friül des de vers 663 fins a la seva mort el 666.
Veure Cividale del Friuli і Llop de Friül
Minoria eslovena d'Itàlia
Senyalització bilingüe de l'ajuntament de Trieste La Minoria eslovena d'Itàlia (en italià: Minoranza Slovena in Italia, eslovè: Slovenska manjšina v Italiji), també conegut com els «eslovens en Italia» (en italià: Sloveni en Italia i en eslovè: Slovenci v Italiji) és el nom donat a ciutadans italians que pertanyen a l'autòctona minoria ètnica eslovena i lingüística que viuen en la regió autònoma italiana de Friül - Venècia Júlia.
Veure Cividale del Friuli і Minoria eslovena d'Itàlia
Moimacco
Moimacco (friülà Muimans) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Moimacco
Municipis oficialment furlanòfons
La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el Mandament di Puart (administrativament del Vèneto).
Veure Cividale del Friuli і Municipis oficialment furlanòfons
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Veure Cividale del Friuli і Papa Gregori XII
Parlament de patrie
El parlament de Patrie dal Friûl fou una institució parlamentària friülana nascuda sota el Patriarcat d'Aquileia i que fou convocat per darrer cop el 1805.
Veure Cividale del Friuli і Parlament de patrie
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Patriarcat d'Aquileia
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Veure Cividale del Friuli і Pau el Diaca
Paulí II
Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.
Veure Cividale del Friuli і Paulí II
Pàtria del Friül
Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.
Veure Cividale del Friuli і Pàtria del Friül
Pemmó de Friül
Pemmó (o Pennó) va ser duc de Friül durant vint-i-sis anys, des de vers el 706 fins a la seva mort.
Veure Cividale del Friuli і Pemmó de Friül
Premariacco
Premariacco (friülà Premariâs) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Premariacco
Prepotto
Prepotto (friülà Prepot, eslovè Prapotno) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Prepotto
Província d'Udine
La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Província d'Udine
Ratquis de Friül
Ratquis de Friül (+ després del 757) fou duc de Friül (739-744) com a successor del seu pare Pemmó.
Veure Cividale del Friuli і Ratquis de Friül
San Pietro al Natisone
San Pietro al Natisone (friülà San Pieri dai Sclavons, eslovè Špietar) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і San Pietro al Natisone
Tassó
Tassó o Tasó (Thason) fou duc de Friül entre aproximadament 610 i 617.
Veure Cividale del Friuli і Tassó
Toponímia autòctona del Friül-Venècia Júlia
Llistem tot seguit els topònims municipals del Friül-Venècia Júlia en la forma oficial italiana i en la forma autòctona de la llengua respectiva, segons les llistes oficialment establertes.
Veure Cividale del Friuli і Toponímia autòctona del Friül-Venècia Júlia
Torreano
Torreano (friülà Torean, eslovè Tavorjana) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Torreano
Vectari de Friül
Wechtar, Vectari o Wechthari, fou un cap llombard de Vicenza, que va ser el duc de Friül des 666 a 678.
Veure Cividale del Friuli і Vectari de Friül
També conegut com Cividale.