Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fach

Índex Fach

El terme alemany (pl. fächer, literalment "compartiment" o també "matèria (d'estudi)", "disciplina", amb la idea en tots els casos de "lloc que pertoca dins un conjunt més ampli", i ací amb el sentit d'"especialització (vocal)") designa un mètode de classificació de cantants, en principi de cantants d'òpera, segons el rang vocal, el pes vocal, i el color de llurs veus.

118 les relacions: Aida (Verdi), Alban Berg, Andrea Chénier, Ariadne auf Naxos, Attila, Baix (veu), Baix-baríton, Baríton, BBC, Benjamin Britten, Borís Godunov, Camille Saint-Saëns, Capriccio, Carl Maria von Weber, Carmen, Cavalleria rusticana, Charles Gounod, Claude Debussy, Contralt, Così fan tutte, Dafne, Das Rheingold, Der fliegende Holländer, Der Freischütz, Der Rosenkavalier, Die Entführung aus dem Serail, Die Meistersinger von Nürnberg, Die schweigsame Frau, Die tote Stadt, Die Walküre, Die Zauberflöte, Don Carlos, Don Carlos (Verdi), Don Giovanni, Don Pasquale, Elektra, Engelbert Humperdinck, Erich Wolfgang Korngold, Eugeni Oneguin, Falstaff, Faust (Gounod), Fidelio, Gaetano Donizetti, Georges Bizet, Giacomo Puccini, Gian Carlo Menotti, Gianni Schicchi, Gioachino Rossini, Giuseppe Verdi, Hänsel und Gretel, ..., Hector Berlioz, I puritani, Idomeneo, Il barbiere di Siviglia, Il tabarro, Il trovatore, Jacques Offenbach, Jean-Blaise Martin, Jules Massenet, L'anell dels Nibelungs, L'elisir d'amore, L'italiana in Algeri, La Bohème, La Cenerentola, La fanciulla del West, La Fille du régiment, La forza del destino, La fragata infernal, La tempesta, La traviata, Legato, Les Contes d'Hoffmann, Les Troyens, Lohengrin, Lucia di Lammermoor, Ludwig van Beethoven, Macbeth, Madama Butterfly, Manon Lescaut, Mezzosoprano, Modest Mússorgski, Nabucco, Norma (Bellini), Otello (Verdi), Pagliacci, Parsifal, Píkovaia dama, Pelléas et Mélisande, Pietro Mascagni, Piotr Ilitx Txaikovski, Portamento, Richard Strauss, Richard Wagner, Rigoletto, Ruggero Leoncavallo, Salome (Strauss), Samson et Dalila, Sigurd, Simon Boccanegra, Soprano, Soprano dramàtica, Soprano lleugera, Spinto, Suor Angelica, Tancredi, Tannhäuser, Tenor, Tessitura, The New Grove Dictionary of Opera, The New York Times, Thomas Adès, Tosca, Tristan und Isolde, Turandot, Umberto Giordano, Un ballo in maschera, Wolfgang Amadeus Mozart, Wozzeck. Ampliar l'índex (68 més) »

Aida (Verdi)

Aida (en català, Aïda) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d'un llibret en italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette.

Nou!!: Fach і Aida (Verdi) · Veure més »

Alban Berg

, nom complet Alban Maria Johannes Berg, fou un compositor austríac.

Nou!!: Fach і Alban Berg · Veure més »

Andrea Chénier

Andrea Chénier és una òpera italiana verista en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret escrit per Luigi Illica.

Nou!!: Fach і Andrea Chénier · Veure més »

Ariadne auf Naxos

Ariadne auf Naxos (Ariadna a Naxos) és una òpera en dues parts amb música de Richard Strauss i amb llibret alemany d'Hugo Von Hofmannsthal, basat en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgés gentilhome) de Molière i el mite grec d'Ariadna i Bacus.

Nou!!: Fach і Ariadne auf Naxos · Veure més »

Attila

Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.

Nou!!: Fach і Attila · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Nou!!: Fach і Baix (veu) · Veure més »

Baix-baríton

El baix-baríton és la veu masculina intermèdia entre la del baríton i la del baix.

Nou!!: Fach і Baix-baríton · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Nou!!: Fach і Baríton · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Fach і BBC · Veure més »

Benjamin Britten

Edward Benjamin, baró Britten d'Aldeburgh, OM, CH, conegut com a Benjamin Britten (Lowestoft, 22 de novembre de 1913 - Aldeburgh, 4 de desembre de 1976), va ser un compositor i pianista britànic.

Nou!!: Fach і Benjamin Britten · Veure més »

Borís Godunov

Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.

Nou!!: Fach і Borís Godunov · Veure més »

Camille Saint-Saëns

, (AFI) fou un compositor francès.

Nou!!: Fach і Camille Saint-Saëns · Veure més »

Capriccio

Sense descripció.

Nou!!: Fach і Capriccio · Veure més »

Carl Maria von Weber

fou un compositor romàntic alemany.

Nou!!: Fach і Carl Maria von Weber · Veure més »

Carmen

Carmen és una òpera en quatre actes de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en la novel·la Carmen, de Prosper Mérimée.

Nou!!: Fach і Carmen · Veure més »

Cavalleria rusticana

Cavalleria rusticana (que significa «Cavallerositat camperola» en italià) és una òpera verista en un acte únic de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga.

Nou!!: Fach і Cavalleria rusticana · Veure més »

Charles Gounod

Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès.

Nou!!: Fach і Charles Gounod · Veure més »

Claude Debussy

Achille-Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 - París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès, considerat un dels principals compositors del i el precursor de la música contemporània.

Nou!!: Fach і Claude Debussy · Veure més »

Contralt

Tessitura habitual de la veu de contralt: del sol₂ al fa₄. Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄.

Nou!!: Fach і Contralt · Veure més »

Così fan tutte

Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants), K. 588, és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret escrit per Lorenzo Da Ponte.

Nou!!: Fach і Così fan tutte · Veure més »

Dafne

* Botànica: Dafne (planta), gènere de plantes de la família de les timeleàcies.

Nou!!: Fach і Dafne · Veure més »

Das Rheingold

Das Rheingold (en alemany, en català: L'or del Rin) és la primera de les quatre òperes que componen Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung) de Richard Wagner.

Nou!!: Fach і Das Rheingold · Veure més »

Der fliegende Holländer

L'Holandès Errant (Der fliegende Holländer), WWV 63 és una òpera en alemany, amb llibret i música de Richard Wagner.

Nou!!: Fach і Der fliegende Holländer · Veure més »

Der Freischütz

Der Freischütz és un singspiel en tres actes compost per Carl Maria von Weber sobre un llibret de Friedrich Kind, basat un conte fantàstic de Johann August Apel del mateix títol publicat el 1810 al recull Gespensterbuch.

Nou!!: Fach і Der Freischütz · Veure més »

Der Rosenkavalier

Der Rosenkavalier, op.

Nou!!: Fach і Der Rosenkavalier · Veure més »

Die Entführung aus dem Serail

Die Entführung aus dem Serail (en alemany, El rapte en el serrall o El rapte del serrall) és un singspiel en tres actes compost per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner.

Nou!!: Fach і Die Entführung aus dem Serail · Veure més »

Die Meistersinger von Nürnberg

Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.

Nou!!: Fach і Die Meistersinger von Nürnberg · Veure més »

Die schweigsame Frau

Die schweigsame Frau (en alemany, La dona silenciosa) és una òpera en tres actes de Richard Strauss, amb llibret de Stefan Zweig.

Nou!!: Fach і Die schweigsame Frau · Veure més »

Die tote Stadt

Die tote Stadt (La ciutat morta), op.

Nou!!: Fach і Die tote Stadt · Veure més »

Die Walküre

Die Walküre (en alemany, La valquíria) és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner.

Nou!!: Fach і Die Walküre · Veure més »

Die Zauberflöte

Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind, i en part en l'obra Sethos, de Jean Terrasson.

Nou!!: Fach і Die Zauberflöte · Veure més »

Don Carlos

* Don Carlos (cantautor) (Kingston, 1952), cantant i compositor de reggae jamaicà.

Nou!!: Fach і Don Carlos · Veure més »

Don Carlos (Verdi)

Don Carlos, en la versió francesa, o Don Carlo, en la versió italiana, és un grand opéra en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, basat en el drama de Friedrich von Schiller (escrit l'any 1805).

Nou!!: Fach і Don Carlos (Verdi) · Veure més »

Don Giovanni

Don Giovanni (títol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment «El llibertí castigat, o Don Giovanni»), K. 527, és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte, inspirat en el llibret de Giovanni Bertati per a una òpera de Giuseppe Gazzaniga (Don Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra, Venècia, 1787) i basat llunyanament en El burlador de Sevilla y convidado de piedra, durant molt de temps atribuïda a Tirso de Molina, però que recentment s'ha vist que sembla que és d'un autor italià de la mateixa època.

Nou!!: Fach і Don Giovanni · Veure més »

Don Pasquale

Don Pasquale és una opera buffa en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret escrit per ell mateix i Giovanni Ruffini basat al seu torn en el llibret d'Angelo Anelli per al Ser Marcantonio de Stefano Pavesi (1810).

Nou!!: Fach і Don Pasquale · Veure més »

Elektra

Elektra és una òpera en un acte de Richard Strauss, sobre un llibret en alemany d'Hugo von Hofmannsthal, adaptat d'un drama seu de 1903.

Nou!!: Fach і Elektra · Veure més »

Engelbert Humperdinck

fou un compositor alemany, sobretot conegut per l'òpera Hänsel und Gretel (1893).

Nou!!: Fach і Engelbert Humperdinck · Veure més »

Erich Wolfgang Korngold

Erich Wolfgang Korngold (Brno, 29 de maig de 1897 - Los Angeles, 29 de novembre de 1957) fou un compositor austríac que va desenvolupar gran part de la seva carrera als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Fach і Erich Wolfgang Korngold · Veure més »

Eugeni Oneguin

Puixkin amb Oneguin a la vora del riu Neva Eugeni Oneguin (en rus modern: Евге́ний Оне́гин) és una novel·la en vers escrita per Aleksandr Puixkin.

Nou!!: Fach і Eugeni Oneguin · Veure més »

Falstaff

Sir John Falstaff és un personatge de ficció que apareix en tres drames de William Shakespeare.

Nou!!: Fach і Falstaff · Veure més »

Faust (Gounod)

Faust és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la llegenda homònima i en l'obra de Goethe.

Nou!!: Fach і Faust (Gounod) · Veure més »

Fidelio

Fidelio, op.

Nou!!: Fach і Fidelio · Veure més »

Gaetano Donizetti

Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.

Nou!!: Fach і Gaetano Donizetti · Veure més »

Georges Bizet

Georges Bizet (París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) fou un compositor francès.

Nou!!: Fach і Georges Bizet · Veure més »

Giacomo Puccini

nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Nou!!: Fach і Giacomo Puccini · Veure més »

Gian Carlo Menotti

Gian Carlo Menotti (Cadegliano-Viconago (Itàlia), 7 de juliol de 1911 - Montecarlo, 1 de febrer de 2007) va ser un compositor i llibretista estatunidenc, nascut italià.

Nou!!: Fach і Gian Carlo Menotti · Veure més »

Gianni Schicchi

Gianni Schicchi és una òpera còmica en un acte, composta per Giacomo Puccini sobre un llibret de Giovacchino Forzano, basat en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant.

Nou!!: Fach і Gianni Schicchi · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: Fach і Gioachino Rossini · Veure més »

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Fach і Giuseppe Verdi · Veure més »

Hänsel und Gretel

Hänsel und Gretel (en alemany, Hänsel i Gretel) és una òpera en tres actes d'Engelbert Humperdinck, amb llibret d'Adelheid Wette (la seva germana), basat en el conte Hänsel i Gretel dels Germans Grimm.

Nou!!: Fach і Hänsel und Gretel · Veure més »

Hector Berlioz

Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 – París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme.

Nou!!: Fach і Hector Berlioz · Veure més »

I puritani

I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versió alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Nàpols. No obstant això, aquesta segona versió no va ser representada fins al 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari. Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que donaven suport a la casa dels Estuard. Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París. Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seua estrena.

Nou!!: Fach і I puritani · Veure més »

Idomeneo

Idomeneo, re di Creta ossia Ilia e Idamante, K. 366, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de l'abat Giambattista Varesco, basat en el drama homònim (1712) d'Antoine Danchet per a André Campra, que es basava al seu torn en l'obra teatral homònima (1705) de Prosper Jolyot de Crébillon.

Nou!!: Fach і Idomeneo · Veure més »

Il barbiere di Siviglia

Il barbiere di Siviglia (en italià; en català representada habitualment com a El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioachino Rossini amb un llibret de Cesare Sterbini, basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville i el llibret de Il barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini.

Nou!!: Fach і Il barbiere di Siviglia · Veure més »

Il tabarro

Il tabarro (El tabard) és una òpera en un acte de Giacomo Puccini, sobre llibret de Giuseppe Adami, inspirat en La houppelande de Didier Gold.

Nou!!: Fach і Il tabarro · Veure més »

Il trovatore

Il trovatore (El trobador) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l'obra teatral El trobador d'Antonio García Gutiérrez.

Nou!!: Fach і Il trovatore · Veure més »

Jacques Offenbach

, nascut Jakob Eberst Offenbach, fou un compositor i violoncel·lista alemany nacionalitzat francès, va ser un dels creadors de gènere de l'opereta i un precursor de la moderna comèdia musical.

Nou!!: Fach і Jacques Offenbach · Veure més »

Jean-Blaise Martin

Nicolas Jean-Blaise Martin (Torgèu e Rongèiras, (Alvèrnia - Roine-Alps), 24 de febrer de 1768 - París, 28 d'octubre de 1837) fou un cantant francès d'òpera, del qual se suposa que cantava de tenor i posteriorment en la tessitura de baríton en la que fou molt conegut com el baríton Martín.

Nou!!: Fach і Jean-Blaise Martin · Veure més »

Jules Massenet

Jules Massenet, de nom complet Jules Émile Frédéric Massenet (Montaud, prop de Saint-Étienne, 12 de maig de 1842 – París, 13 d'agost de 1912) fou un compositor francès de l'època romàntica sobretot conegut per les seves òperes, de les quals en va escriure més de trenta.

Nou!!: Fach і Jules Massenet · Veure més »

L'anell dels Nibelungs

L'anell del Nibelungs (originalment en alemany; Der Ring des Nibelungen) és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung).

Nou!!: Fach і L'anell dels Nibelungs · Veure més »

L'elisir d'amore

L'elisir d'amore és un melodramma giocoso, un gènere d'òpera còmica italiana, en dos actes compost per Gaetano Donizetti. El llibret, de Felice Romani, està basat en el llibre Le philtre (1831) d'Eugène Scribe. Es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana a Milà.

Nou!!: Fach і L'elisir d'amore · Veure més »

L'italiana in Algeri

L'italiana in Algeri (La italiana a Alger) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Angelo Anelli, basat en el seu text anterior establert per Luigi Mosca.

Nou!!: Fach і L'italiana in Algeri · Veure més »

La Bohème

La Bohème és una òpera en quatre quadres de Giacomo Puccini sobre un el llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), de Henry Murger.

Nou!!: Fach і La Bohème · Veure més »

La Cenerentola

La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).

Nou!!: Fach і La Cenerentola · Veure més »

La fanciulla del West

La fanciulla del West (La noia de l'Oest) és una òpera en tres actes, amb música de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Guelfo Civinini i Carlo Zangarini, basada en l'obra de teatre The Girl of the Golden West de David Belasco.

Nou!!: Fach і La fanciulla del West · Veure més »

La Fille du régiment

La Fille du régiment és un opéra-comique en dos actes de Gaetano Donizetti.

Nou!!: Fach і La Fille du régiment · Veure més »

La forza del destino

La forza del destino (La força del destí) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi.

Nou!!: Fach і La forza del destino · Veure més »

La fragata infernal

La fragata infernal (títol original en anglès: Billy Budd) és una pel·lícula britànica (1962) de Peter Ustinov, adaptació de l'obra de teatre homònima de Louis O. Coxe i Robert H. Chapman, muntada a Broadway el 1951, i treta de la novel·la Billy Budd de Herman Melville.

Nou!!: Fach і La fragata infernal · Veure més »

La tempesta

''The Tempest'' La tempesta (títol original en anglès: The Tempest) és una obra teatral de William Shakespeare, possiblement la darrera, per això ha estat vista com un testament literari en forma de teatre.

Nou!!: Fach і La tempesta · Veure més »

La traviata

A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.

Nou!!: Fach і La traviata · Veure més »

Legato

Notació d'un legato en una partitura. El legato (de l'italià legato, lligat) és una manera d'execució de notes musicals.

Nou!!: Fach і Legato · Veure més »

Les Contes d'Hoffmann

Les Contes d'Hoffmann és una òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier, basada en tres contes d'E.T.A. Hoffmann.

Nou!!: Fach і Les Contes d'Hoffmann · Veure més »

Les Troyens

Les Troyens és una òpera francesa en cinc actes d'Hector Berlioz sobre un llibret del mateix compositor, inspirat de lEneida de Virgili.

Nou!!: Fach і Les Troyens · Veure més »

Lohengrin

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.

Nou!!: Fach і Lohengrin · Veure més »

Lucia di Lammermoor

Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott.

Nou!!: Fach і Lucia di Lammermoor · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Fach і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Macbeth

Macbeth (títol complet: The Tragedy of Macbeth, en català: La tragèdia de Macbeth) és una tragèdia de l'escriptor anglès William Shakespeare que es creu que es va representar per primera vegada el 1606.

Nou!!: Fach і Macbeth · Veure més »

Madama Butterfly

Madama Butterfly és una òpera en tres actes (inicialment en dos) escrita per Giacomo Pucciniiu amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.

Nou!!: Fach і Madama Butterfly · Veure més »

Manon Lescaut

Manon Lescaut és una òpera en quatre actes composta per Giacomo Puccini sobre un llibret que va aparèixer com a anònim en l'edició original, però que era escrit per fins a set llibretistes (Domenico Oliva i Luigi Illica, amb aportacions de Marco Praga, Ruggero Leoncavallo, Giulio Ricordi, Giuseppe Adami i el mateix Puccini).

Nou!!: Fach і Manon Lescaut · Veure més »

Mezzosoprano

La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt.

Nou!!: Fach і Mezzosoprano · Veure més »

Modest Mússorgski

, nom complet amb patronímic Modest Petróvitx Mússorgski, Моде́ст Петро́вич Му́соргский), va ser un compositor rus, un del grup conegut com "Els Cinc". Va ser un innovador de la música russa en el període romàntic. Es va esforçar per aconseguir una identitat musical únicament russa, sovint desafiant deliberadament les convencions establertes de la música occidental. Moltes de les seves obres es van inspirar en la història i el folklore rus i altres temes nacionals. Aquestes obres inclouen l'òpera Borís Godunov, el poema simfònic Una nit a la Muntanya Pelada i la suite per a piano Quadres d'una exposició. Durant molts anys, les obres de Mússorgski van ser conegudes principalment en versions revisades o completades per altres compositors. Moltes de les seves composicions més importants han assolit el seu propi reconeixement en les seves formes originals de manera pòstuma, i ara també estan disponibles algunes de les partitures originals.

Nou!!: Fach і Modest Mússorgski · Veure més »

Nabucco

Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.

Nou!!: Fach і Nabucco · Veure més »

Norma (Bellini)

Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.

Nou!!: Fach і Norma (Bellini) · Veure més »

Otello (Verdi)

Otel·lo és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Arrigo Boito basada en la tragèdia de Shakespeare amb el mateix nom (Othello).

Nou!!: Fach і Otello (Verdi) · Veure més »

Pagliacci

Pagliacci (que significa «Pallassos» en italià) és una òpera en dos actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor.

Nou!!: Fach і Pagliacci · Veure més »

Parsifal

Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.

Nou!!: Fach і Parsifal · Veure més »

Píkovaia dama

Píkovaia dama (transliterat del rus Пиковая дама, en català La dama de piques) és una òpera en tres actes i set escenes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de Modest Txaikovski (germà del compositor), basada en el relat homònim d'Aleksandr Puixkin del 1834.

Nou!!: Fach і Píkovaia dama · Veure més »

Pelléas et Mélisande

Sarah Bernhardt en ''Pelléas et Mélisande'' Pelléas et Mélisande és un drama simbolista de Maurice Maeterlinck, sobre l'amor prohibit, maleït de la parella de personatges que dona títol a l'obra.

Nou!!: Fach і Pelléas et Mélisande · Veure més »

Pietro Mascagni

fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.

Nou!!: Fach і Pietro Mascagni · Veure més »

Piotr Ilitx Txaikovski

, AFI, fou un compositor rus del romanticisme.

Nou!!: Fach і Piotr Ilitx Txaikovski · Veure més »

Portamento

En música, portamento (en plural: portamenti, de l'portamento, que vol dir "transport" o "portar") és la transició d'un so des d'una certa altura fins a una altra de manera contínua.

Nou!!: Fach і Portamento · Veure més »

Richard Strauss

, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.

Nou!!: Fach і Richard Strauss · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Fach і Richard Wagner · Veure més »

Rigoletto

Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo.

Nou!!: Fach і Rigoletto · Veure més »

Ruggero Leoncavallo

va ser un compositor i llibretista d'òpera italià.

Nou!!: Fach і Ruggero Leoncavallo · Veure més »

Salome (Strauss)

Salome (en alemany, Salomé) és una òpera en un acte de Richard Strauss sobre llibret en alemany del compositor, basat en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salomé d'Oscar Wilde.

Nou!!: Fach і Salome (Strauss) · Veure més »

Samson et Dalila

Samson et Dalila (Samsó i Dalila) és una òpera en tres actes composta per Camille Saint-Saëns sobre un llibret en francès de Ferdinand Lemaire.

Nou!!: Fach і Samson et Dalila · Veure més »

Sigurd

Sigurd o Siegfried (Sigfrid) (nòrdic antic: Sigurðr) és un heroi de la literatura i mitologia germànica, fill de Sigmund, rei dels francs, i de Siglinda, filla d'Eulimi, que el donà a llum en un bosc i morí durant el part.

Nou!!: Fach і Sigurd · Veure més »

Simon Boccanegra

Simon Boccanegra és una òpera en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret italià de Francesco Maria Piave, basat en el drama homònim d'Antonio García Gutiérrez.

Nou!!: Fach і Simon Boccanegra · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Nou!!: Fach і Soprano · Veure més »

Soprano dramàtica

En la classificació de les veus humanes, la soprano dramàtica és un tipus de soprano que es diferencia de les altres per posseir un timbre més ple, més ample i amb uns bons greus.

Nou!!: Fach і Soprano dramàtica · Veure més »

Soprano lleugera

La soprano lleugera és un matís dins del registre vocal de la soprano.

Nou!!: Fach і Soprano lleugera · Veure més »

Spinto

L'spinto (de l'italià spingere: empènyer) és una tècnica vocal freqüentment emprada per a cantar alguns papers en les òperes de Richard Wagner, Giuseppe Verdi i els compositors del verisme.

Nou!!: Fach і Spinto · Veure més »

Suor Angelica

Suor Angelica (Sor Angèlica) és una òpera en un acte de Giacomo Puccini, sobre un llibret original en italià de Giovacchino Forzano.

Nou!!: Fach і Suor Angelica · Veure més »

Tancredi

Tancredi és una òpera (melodrama eroico, òpera seria o òpera heroica) en dos actes del compositor Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en part en l'obra de Voltaire Tancrède (1759) i en Gerusalemme liberata de Torquato Tasso.

Nou!!: Fach і Tancredi · Veure més »

Tannhäuser

Tannhäuser al Venusberg adorant Venus. Per John Collier, 1901. Tannhäuser (1205 - 1270) fou un poeta alemany.

Nou!!: Fach і Tannhäuser · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Nou!!: Fach і Tenor · Veure més »

Tessitura

La tessitura (de l'italià tessitura, "textura") d'una veu o d'un instrument musical designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat.

Nou!!: Fach і Tessitura · Veure més »

The New Grove Dictionary of Opera

The New Grove Dictionary of Opera és una enciclopèdia d'Òpera, considerara una de les millors fonts de referència general en aquesta temàtica.

Nou!!: Fach і The New Grove Dictionary of Opera · Veure més »

The New York Times

The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.

Nou!!: Fach і The New York Times · Veure més »

Thomas Adès

Thomas Adès (Londres, 1 de març de 1971) és un compositor, pianista i director d'orquestra anglès.

Nou!!: Fach і Thomas Adès · Veure més »

Tosca

Tosca és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret italià de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, basat en el drama La Tosca, de Victorien Sardou.

Nou!!: Fach і Tosca · Veure més »

Tristan und Isolde

Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'⁣Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.

Nou!!: Fach і Tristan und Isolde · Veure més »

Turandot

Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi.

Nou!!: Fach і Turandot · Veure més »

Umberto Giordano

Umberto Giordano (Foggia, 28 d'agost de 1867 - Milà, 12 de novembre de 1948) fou un compositor italià que va compondre fonamentalment òpera, algunes de les quals han aconseguit consolidar-se en el repertori internacional.

Nou!!: Fach і Umberto Giordano · Veure més »

Un ballo in maschera

Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret d'Antonio Somma.

Nou!!: Fach і Un ballo in maschera · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Fach і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

Wozzeck

Wozzeck és la primera i més famosa òpera d'Alban Berg.

Nou!!: Fach і Wozzeck · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »