Obrir a Google MapsTaula de continguts
77 les relacions: Acilisene, Administració provincial romana, Aksaray, Alans, Amasra, Any dels quatre emperadors, Armènia, Armènia Sofene, Arquelau de Capadòcia, August, Bagadània, Calígula, Cammanene, Castabala, Cataònia, Caucas, Cízic, Cilícia, Claudi, Commagena, Derbe, Diòcesi, Dioclecià, Estrabó, Eufrates, Faustinòpolis, Galàcia, Garsàuria, Giresun, Heraclea Cibistra, Imperi Mede, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Incursió, Isàuria, Karaman (ciutat), Kayseri, Kırşehir, Kızılırmak, Kholka, Laviniasene, Legió XII Fulminata, Legió XV Apollinaris, Leucosiris, Llista d'emperadors romans d'Orient, Malatya, Mar Negra, Marc Aureli, Marina romana, Mitridates VI Eupàtor, ... Ampliar l'índex (27 més) »
Acilisene
Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.
Veure Capadòcia (província romana) і Acilisene
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Capadòcia (província romana) і Administració provincial romana
Aksaray
Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.
Veure Capadòcia (província romana) і Aksaray
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Capadòcia (província romana) і Alans
Amasra
Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.
Veure Capadòcia (província romana) і Amasra
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Veure Capadòcia (província romana) і Any dels quatre emperadors
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Capadòcia (província romana) і Armènia
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Veure Capadòcia (província romana) і Armènia Sofene
Arquelau de Capadòcia
Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.
Veure Capadòcia (província romana) і Arquelau de Capadòcia
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Capadòcia (província romana) і August
Bagadània
Bagadània (en llatí Bagadania, en grec antic Βαγαδανία) era una gran plana elevada de la Capadòcia a la base del Taure i sud-est de l'Argeos.
Veure Capadòcia (província romana) і Bagadània
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Capadòcia (província romana) і Calígula
Cammanene
Cammanene (en grec antic Καμμανηνή) va ser una de les estratègies o districtes de la província de Capadòcia.
Veure Capadòcia (província romana) і Cammanene
Castabala
Castabala (en grec antic Καστάβαλα) era una ciutat de la Tianitis (regió de Tíana) a Capadòcia, al nord-est de Calidna.
Veure Capadòcia (província romana) і Castabala
Cataònia
Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.
Veure Capadòcia (província romana) і Cataònia
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Capadòcia (província romana) і Caucas
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Capadòcia (província romana) і Cízic
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Capadòcia (província romana) і Cilícia
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Capadòcia (província romana) і Claudi
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Capadòcia (província romana) і Commagena
Derbe
Derbe o Derbeia (en grec antic Δέρβη o Δέρβεια) era una ciutat de Licaònia, a la riba oest d'un llac, el nom del qual no es coneix.
Veure Capadòcia (província romana) і Derbe
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Capadòcia (província romana) і Diòcesi
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Capadòcia (província romana) і Dioclecià
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Capadòcia (província romana) і Estrabó
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Capadòcia (província romana) і Eufrates
Faustinòpolis
Faustinòpolis (en llatí Faustinopolis, en grec antic Φαυστινόπολις) era una ciutat del sud de Capadòcia a uns 20 km de Tíana.
Veure Capadòcia (província romana) і Faustinòpolis
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Capadòcia (província romana) і Galàcia
Garsàuria
Garsàuria, (en llatí Garsauria, en grec antic Γαρσάουρια) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia que va prendre el nom de la seva capital, la petita ciutat de Garsaura (en grec Γαρσάουρα), segons Estrabó, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.
Veure Capadòcia (província romana) і Garsàuria
Giresun
Giresun o Cerasunt (Κερασούντα, Kerasunda; Κερασοῦς, Kerasûs) és una ciutat de Turquia a la costa de la mar Negra, a l'oest de Trebisonda, amb uns vuitanta mil habitants.
Veure Capadòcia (província romana) і Giresun
Heraclea Cibistra
Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes).
Veure Capadòcia (província romana) і Heraclea Cibistra
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Capadòcia (província romana) і Imperi Mede
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Capadòcia (província romana) і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Capadòcia (província romana) і Imperi Romà d'Orient
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Veure Capadòcia (província romana) і Incursió
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Veure Capadòcia (província romana) і Isàuria
Karaman (ciutat)
Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.
Veure Capadòcia (província romana) і Karaman (ciutat)
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Capadòcia (província romana) і Kayseri
Kırşehir
Kırşehir (antiga Kirsheri, ortografia antiga Kirshehir) que vol dir 'Vila de les Estepes' és una ciutat de Turquia capital de la província de Kırşehir, i del districte de Kırşehir, a l'Anatòlia central, a la vora del riu Kiliç Özü afluent del Kızılırmak (clàssic Halis).
Veure Capadòcia (província romana) і Kırşehir
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Veure Capadòcia (província romana) і Kızılırmak
Kholka
Kholka és una confederació de tribus georgianes en què els representants de l'aristocràcia dels clans van sotmetre's als altres membres de la tribu i se n'asseguraren el poder.
Veure Capadòcia (província romana) і Kholka
Laviniasene
Laviniasene o Lavinianesine (en grec antic Λαουιανσηνή segons Estrabó, o Λαουινιανή segons Claudi Ptolemeu) era un dels quatre districtes o estratègies en què estava dividida la Capadòcia sota domini romà.
Veure Capadòcia (província romana) і Laviniasene
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Veure Capadòcia (província romana) і Legió XII Fulminata
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Veure Capadòcia (província romana) і Legió XV Apollinaris
Leucosiris
Els leucosiris eren els habitants considerats siris pels grecs, que habitaven el nord de la Capadòcia.
Veure Capadòcia (província romana) і Leucosiris
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Capadòcia (província romana) і Llista d'emperadors romans d'Orient
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Capadòcia (província romana) і Malatya
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Capadòcia (província romana) і Mar Negra
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Capadòcia (província romana) і Marc Aureli
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Veure Capadòcia (província romana) і Marina romana
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Capadòcia (província romana) і Mitridates VI Eupàtor
Morimene
Morimene (en grec antic Μοριμενή) va ser un districte del nord-oest de Capadòcia, als dos costats del riu Halis, que segons Estrabó i Plini el Vell era considerat només terra de pastura, on no hi havia arbres fruiters i abundava en ases salvatges.
Veure Capadòcia (província romana) і Morimene
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Capadòcia (província romana) і Muntanyes del Taure
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Capadòcia (província romana) і Neró
Nicòpolis del Pont
Nicòpolis (grec Νικόπολις), 'ciutat de la victòria') fou una antiga colònia romana fundada per Pompeu en el 63 aC a la Regió del Pont (nord-est de Turquia), al final de la Tercera Guerra Mitridàtica. En l'actualitat, al seu emplaçament hi ha la ciutat de Koyulhisar.
Veure Capadòcia (província romana) і Nicòpolis del Pont
Olbasa
Olbasa (en grec antic Ὄλβασα) era una ciutat de la Cilicia Aspera i després va formar part d'Isàuria.
Veure Capadòcia (província romana) і Olbasa
Pariadres
Pariadres (en llatí Paryadres, en grec antic Παρυάδρης) eren unes muntanyes del Pont, connectades amb les muntanyes del Taure i del Caucas, segons Estrabó i Plini el Vell.
Veure Capadòcia (província romana) і Pariadres
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Capadòcia (província romana) і Província romana de Síria
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Capadòcia (província romana) і Regió de Frígia
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Capadòcia (província romana) і Regió del Pont
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Veure Capadòcia (província romana) і Regne de Capadòcia
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Capadòcia (província romana) і Roma
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Veure Capadòcia (província romana) і Routledge
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Veure Capadòcia (província romana) і Samòsata
Saravene
Saravene (també Ravene i Avarene) fou una estratègia de la regió de Capadòcia, a la part sud-est del país, a la frontera amb la Commagena.
Veure Capadòcia (província romana) і Saravene
Sargarausene
Sargarausene (en grec antic Σαργαραυσηνή) va ser un districte de la província romana de la Capadòcia.
Veure Capadòcia (província romana) і Sargarausene
Satala
Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.
Veure Capadòcia (província romana) і Satala
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Veure Capadòcia (província romana) і Sinope
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Veure Capadòcia (província romana) і Sofene
Tiberens
Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.
Veure Capadòcia (província romana) і Tiberens
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Capadòcia (província romana) і Tiberi
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Capadòcia (província romana) і Trajà
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Veure Capadòcia (província romana) і Trebisonda
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Capadòcia (província romana) і Vespasià
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Capadòcia (província romana) і Vitel·li
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Capadòcia (província romana) і William Smith (lexicògraf)
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Veure Capadòcia (província romana) і Zab
135
El 135 (CXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Capadòcia (província romana) і 135
També conegut com Capadòcia Prima, Capadòcia Primera, Capadòcia Secunda, Capadòcia Segona, Província romana de Capadòcia.