Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Abdelaziz Bouteflika, Adjectiu, Afix, Algèria, Alt Comissariat de l'Amaziguitat, Amazic, Aorist, Aspiració (fonètica), Bèlgica, Cabília, Cas ergatiu, Cas gramatical, Conjugació gramatical, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant interdental, Consonant labiodental, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Enciclopèdia de l'Islam, Europa, França, Francès, Frase, Futur, Gènere (gramàtica), Idir, Labialització, Lingüística, Llengües afroasiàtiques, Llengua nacional, Llengua oficial, Lounès Matoub, Marroc, Migració, Nom, Novel·la, Objecte, ..., Passat, Passiu, Plural, Poesia, Prefix, Preposició, Salem Zenia, Semivocal, Singular, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Sufix, Taixelhit, Temps verbal, Tifinag, Verb transitiu, Vocal, 10 d'abril, 1861, 1931, 1976, 1980, 1981, 1995, 1996, 2002, 2006. Ampliar l'índex (27 més) »
Abdelaziz Bouteflika
Abdelaziz Bouteflika (Oujda, Marroc, 2 de març de 1937 - Zéralda, província d'Alger, Algèria, 17 de setembre de 2021) fou un polític algerià, president de la república entre 1999 i 2019.
Nou!!: Cabilenc і Abdelaziz Bouteflika · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Cabilenc і Adjectiu · Veure més »
Afix
Un afix és una partícula morfològica que permet la derivació per formar nous mots, en afegir-lo abans, dins o darrere un mot.
Nou!!: Cabilenc і Afix · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Cabilenc і Algèria · Veure més »
Alt Comissariat de l'Amaziguitat
L'Alt Comissariat de l'Amaziguitat, HCA és un institut acadèmic de l'Estat algerià encarregat de l'estudi i de la promoció de les llengües amazigues d'Algèria.
Nou!!: Cabilenc і Alt Comissariat de l'Amaziguitat · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Cabilenc і Amazic · Veure més »
Aorist
L'aorist (del grec: ἀόριστος / 'no limitat') és un temps verbal i un aspecte que es troba en certes llengües indoeuropees com el sànscrit, el serbi, el croat, el búlgar, el txec antic o el grec antic (i modern).
Nou!!: Cabilenc і Aorist · Veure més »
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Nou!!: Cabilenc і Aspiració (fonètica) · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Cabilenc і Bèlgica · Veure més »
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Nou!!: Cabilenc і Cabília · Veure més »
Cas ergatiu
El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu.
Nou!!: Cabilenc і Cas ergatiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Cabilenc і Cas gramatical · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Cabilenc і Conjugació gramatical · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Cabilenc і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Cabilenc і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Cabilenc і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Cabilenc і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Cabilenc і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Cabilenc і Consonant glotal · Veure més »
Consonant interdental
Una consonant interdental (o simplement interdental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta de la llengua entre les dents incisives superiors i les inferiors.
Nou!!: Cabilenc і Consonant interdental · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Cabilenc і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Cabilenc і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Cabilenc і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Cabilenc і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Cabilenc і Consonant palatal · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Cabilenc і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Cabilenc і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Cabilenc і Consonant sorda · Veure més »
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Nou!!: Cabilenc і Consonant uvular · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Cabilenc і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Cabilenc і Consonant vibrant · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Cabilenc і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Cabilenc і Europa · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Cabilenc і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Cabilenc і Francès · Veure més »
Frase
La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.
Nou!!: Cabilenc і Frase · Veure més »
Futur
El futur és el temps que ha de venir, l'esdevenidor, el demà.
Nou!!: Cabilenc і Futur · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Cabilenc і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Idir
Hamid Cheriet (en cabilenc: Ḥamid Ceryat), més conegut pel nom artístic d'Idir o Yidir, (Beni Yenni, Algèria francesa, 25 d'octubre de 1945 – París, 2 de maig de 2020) fou un cantautor algerià.
Nou!!: Cabilenc і Idir · Veure més »
Labialització
La labialització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinades consonants en contacte amb les vocals posteriors o les consonants labials.
Nou!!: Cabilenc і Labialització · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Cabilenc і Lingüística · Veure més »
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Nou!!: Cabilenc і Llengües afroasiàtiques · Veure més »
Llengua nacional
Una llengua nacional és una llengua (o variant d'una llengua) que té una connexió de facto o de iure amb un poble i en alguns casos amb el territori que ocupa.
Nou!!: Cabilenc і Llengua nacional · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Cabilenc і Llengua oficial · Veure més »
Lounès Matoub
Lounès Matoub, comunament anomenat Matoub Lounès (en cabilenc, Lwennas Meɛṭub), és un poeta i cantant de la Cabília, conegut sobretot per la seva reivindicació de la identitat amaziga.
Nou!!: Cabilenc і Lounès Matoub · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Cabilenc і Marroc · Veure més »
Migració
Les papallones també migren La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació.
Nou!!: Cabilenc і Migració · Veure més »
Nom
El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.
Nou!!: Cabilenc і Nom · Veure més »
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Nou!!: Cabilenc і Novel·la · Veure més »
Objecte
Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi.
Nou!!: Cabilenc і Objecte · Veure més »
Passat
El passat és un temps oposat al present i al futur, que comprèn tots els esdeveniments anteriors al moment que es pren com a referència.
Nou!!: Cabilenc і Passat · Veure més »
Passiu
El passiu, en la comptabilitat de partida doble recull les obligacions de la societat.
Nou!!: Cabilenc і Passiu · Veure més »
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Nou!!: Cabilenc і Plural · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Cabilenc і Poesia · Veure més »
Prefix
Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats.
Nou!!: Cabilenc і Prefix · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Cabilenc і Preposició · Veure més »
Salem Zenia
Salem Zenia (Frèha, Província de Tizi n Uzzu, 26 de setembre de 1962) és un periodista, poeta i novel·lista de llengua amaziga.
Nou!!: Cabilenc і Salem Zenia · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Cabilenc і Semivocal · Veure més »
Singular
El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.
Nou!!: Cabilenc і Singular · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Cabilenc і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Cabilenc і Substantiu · Veure més »
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Nou!!: Cabilenc і Sufix · Veure més »
Taixelhit
Percentatge de parlants de taixelhit (ús quotidià, en 2004)format ref http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html El taixelhit és un dialecte amazic, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord.
Nou!!: Cabilenc і Taixelhit · Veure més »
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Nou!!: Cabilenc і Temps verbal · Veure més »
Tifinag
Entranda a Kidal. El nom del poble és escrit en el tifinag tradicional (ⴾⴸⵍ) i en alfabet llatí Lletra ''yaz'' de l'alfabet tifinag. Significa "home lliure", i és utilitzada per a reivindicar la identitat amaziga El tifinagtifinag, (en alfabet neotifinag;, en alfabet amazic llatí) és un alfabet emprat per a escriure en amazic, la llengua parlada pels tuaregs i els individus d'un grup ètnic que habita regions discontínues del nord d'Àfrica, des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.
Nou!!: Cabilenc і Tifinag · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Cabilenc і Verb transitiu · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Cabilenc і Vocal · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cabilenc і 10 d'abril · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Cabilenc і 1861 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Cabilenc і 1931 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Cabilenc і 1976 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Cabilenc і 1980 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Cabilenc і 1981 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Cabilenc і 1995 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cabilenc і 1996 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cabilenc і 2002 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Cabilenc і 2006 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cabil, Llengua cabilenca, Takbaylit, Taqbaylit.
