Taula de continguts
111 les relacions: Aix, Annales Bertiniani, Anneyron, Aquitània, Arle, Arles, Austràsia, Autun, Auxois, Avinyó (Valclusa), Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Beaune, Berenguer I d'Itàlia, Bernat de Gòtia, Bernat Plantapilosa, Besançon, Biví de Viena, Bivínides, Borgonya, Bosònides, Bosó l'Antic, Capitular de Quierzy, Carles el Calb, Carles el Gras, Carloman II, Chalon, Châteauneuf-de-Galaure, Compiègne, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Arle, Comtat d'Autun, Comtat de Beaune, Comtat de Bourges, Comtat de Chalon, Comtat de Mâcon, Comtat de Troyes, Comtat de Viena, Conrad I de Borgonya, Dijon, Droma, Duc, Dux bellorum, Ginebra, Girard del Rosselló, Grenoble, Guillem I d'Aquitània, Hucbert, Hug d'Arle, Hug l'Abat, Itàlia, ... Ampliar l'índex (61 més) »
- Bosònides
- Reis carolingis
Aix
* AIX, versió del sistema operatiu Unix desenvolupada per IBM.
Veure Bosó de Provença і Aix
Annales Bertiniani
Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.
Veure Bosó de Provença і Annales Bertiniani
Anneyron
Anneyron és un municipi francès del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Bosó de Provença і Anneyron
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Bosó de Provença і Aquitània
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Bosó de Provença і Arle
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Bosó de Provença і Arles
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Bosó de Provença і Austràsia
Autun
* bisbat d'Autun, seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure Bosó de Provença і Autun
Auxois
L' Auxois (o), amb la capital a Sèmur, és una regió natural de França correspon a una depressió entre la Langres-Châtillonnais i el massís muntanyós de Morvan, al sud del districte de Montbard, al departament de Costa d'Or.
Veure Bosó de Provença і Auxois
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Veure Bosó de Provença і Avinyó (Valclusa)
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Veure Bosó de Provença і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
Beaune
* Beaune (municipi de Costa d'Or), a la regió de Borgonya (França).
Veure Bosó de Provença і Beaune
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Bosó de Provença і Berenguer I d'Itàlia
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Veure Bosó de Provença і Bernat de Gòtia
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Veure Bosó de Provença і Bernat Plantapilosa
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Veure Bosó de Provença і Besançon
Biví de Viena
Biví de Viena, de Vienne, o de Gorze (822 - 877) fou un enigmàtic noble franc, comte a les Ardenes, abat laic de Gorze i possible comte de Metz (vers 842-862).
Veure Bosó de Provença і Biví de Viena
Bivínides
Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.
Veure Bosó de Provença і Bivínides
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Bosó de Provença і Borgonya
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Veure Bosó de Provença і Bosònides
Bosó l'Antic
Bosó "l'Antic" o "el Vell" (? - abans de 855) fou un noble franc, l'ancestre conegut de la família anomenada dels bosònides.
Veure Bosó de Provença і Bosó l'Antic
Capitular de Quierzy
La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.
Veure Bosó de Provença і Capitular de Quierzy
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Bosó de Provença і Carles el Calb
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Veure Bosó de Provença і Carles el Gras
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Veure Bosó de Provença і Carloman II
Chalon
* Chalon (Isèra), municipi francès al departament de la Isèra (regió d'Alvèrnia - Roine-Alps).
Veure Bosó de Provença і Chalon
Châteauneuf-de-Galaure
Châteauneuf-de-Galaure és un municipi francès situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Bosó de Provença і Châteauneuf-de-Galaure
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Veure Bosó de Provença і Compiègne
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Veure Bosó de Provença і Comtat d'Alvèrnia
Comtat d'Arle
El comtat d'Arle era una divisió del regne franc i després de la Borgonya Cisjurana i s'estenia bàsicament a Provença (els reis dominaven el Lionès i el Viennois).
Veure Bosó de Provença і Comtat d'Arle
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Veure Bosó de Provença і Comtat d'Autun
Comtat de Beaune
El comtat de Beaune fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya.
Veure Bosó de Provença і Comtat de Beaune
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Veure Bosó de Provença і Comtat de Bourges
Comtat de Chalon
El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.
Veure Bosó de Provença і Comtat de Chalon
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Veure Bosó de Provença і Comtat de Mâcon
Comtat de Troyes
El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.
Veure Bosó de Provença і Comtat de Troyes
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Veure Bosó de Provença і Comtat de Viena
Conrad I de Borgonya
Conrad I de Borgonya realment Conrad I d'Arrgenau i després Conrad I de París i d'Auxerre, conegut com a Conrad el Vell (nascut vers 800 - mort un 22 mars entre 862 i 866), fou un noble carolingi fill de Welf I comte a Baviera, i d'Helwigis (vers 775-883).
Veure Bosó de Provença і Conrad I de Borgonya
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bosó de Provença і Dijon
Droma
La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Bosó de Provença і Droma
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Bosó de Provença і Duc
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Veure Bosó de Provença і Dux bellorum
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Bosó de Provença і Ginebra
Girard del Rosselló
Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).
Veure Bosó de Provença і Girard del Rosselló
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Bosó de Provença і Grenoble
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Veure Bosó de Provença і Guillem I d'Aquitània
Hucbert
Hucbert (nascut vers 820 - † 864 o 866) fou un noble franc, fill de Bosó l'Antic (o Bosó el Vell) el primer Bosònida.
Veure Bosó de Provença і Hucbert
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Bosó de Provença і Hug d'Arle
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Veure Bosó de Provença і Hug l'Abat
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Bosó de Provença і Itàlia
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Veure Bosó de Provença і Judit de Baviera
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Bosó de Provença і Langres
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Veure Bosó de Provença і Lausana
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Bosó de Provença і Lió
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Veure Bosó de Provença і Lionès
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Bosó de Provença і Llista de comtes de Provença
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Veure Bosó de Provença і Lluís el Tartamut
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure Bosó de Provença і Lluís II d'Itàlia
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Veure Bosó de Provença і Lluís III de França
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Veure Bosó de Provença і Lluís III el Cec
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Bosó de Provença і Lorena
Lotari II d'Itàlia
Lotari d'Arle (926 o 928 - 950) fou fill d'Hug d'Arle; fou rei d'Itàlia del vers el 947 a la seva mort el 950.
Veure Bosó de Provença і Lotari II d'Itàlia
Lyon
* Toponímia.
Veure Bosó de Provença і Lyon
Macon
* Mâcon, ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de la Borgonya.
Veure Bosó de Provença і Macon
Manassès I de Chalon
Comtats borgonyons al segle X Manassès I de Chalon o Mayner (vers 875 - 925 o després) dit l'Ancià o el Vell, fou comte de Chalon, Mémontois, Auxois, Atuyer, Condroz, Ne, Avalois o Avallon, Beaune, Duesmois i Oscheret vers 887-918, i senyor de Vergy vers 893-918 i comte de Langres vers 894-918 Segons la seva esposa no és coneguda.
Veure Bosó de Provença і Manassès I de Chalon
Manassès II de Chalon
Manassès II de Chalon el Jove fou fill de Manassès I de Chalon i comte de Dijon, Auxois i Beaune (el seu pare fou comte de Chalon i també de Mémontois, Auxois, Atuyer, Condroz, Ne, Avalois o Avallon, Beaune, Duesmois i Oscheret vers 887-918, i senyor de Vergy vers 893-918 i comte de Langres vers 894-918, però Manassès II no apareix mai com a comte de Chalon i només com a comte de Dijon, Auxois i Beaune).
Veure Bosó de Provença і Manassès II de Chalon
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Bosó de Provença і Març
Marseille
* Marseille o Marsella.
Veure Bosó de Provença і Marseille
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bosó de Provença і Mâcon
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Bosó de Provença і Nadal
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Bosó de Provença і Nèustria
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Veure Bosó de Provença і Odó d'Orleans
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Veure Bosó de Provença і Papa Joan VIII
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Bosó de Provença і Pavia
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Veure Bosó de Provença і Regne d'Aquitània
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Bosó de Provença і Regne de Borgonya
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Veure Bosó de Provença і Regne de Provença
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Bosó de Provença і Rei d'Itàlia
Ricard I de Borgonya
Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb.
Veure Bosó de Provença і Ricard I de Borgonya
Rodolf I de Borgonya
Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.
Veure Bosó de Provença і Rodolf I de Borgonya
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Veure Bosó de Provença і Rodolf II de Borgonya
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Bosó de Provença і Roine
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Veure Bosó de Provença і Sacre emperador romanogermànic
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Veure Bosó de Provença і Saona
Tarentèsa
Bandera heràldica moderna La Tarentaise (en savoià Tarentèsa) és una vall intraalpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que comprèn la part superior de la conca del riu Isèra fins a les portes d'Albertville, així com totes les valls secundàries que hi conflueixen.
Veure Bosó de Provença і Tarentèsa
Tonnerre
Tonnerre és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bosó de Provença і Tonnerre
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Veure Bosó de Provença і Tractat de Meerssen
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Veure Bosó de Provença і Troyes
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Veure Bosó de Provença і Valais
Valence
* Valence o Valença, municipi francès al departament de Droma (regió de Roine-Alps).
Veure Bosó de Provença і Valence
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Bosó de Provença і Viena
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Bosó de Provença і Viena del Delfinat
Vienne
* Haute-Vienne o Alta Viena, departament de la regió francesa del Llemosí.
Veure Bosó de Provença і Vienne
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Veure Bosó de Provença і 10 d'abril
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Bosó de Provença і 10 de gener
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Bosó de Provença і 15 d'octubre
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Bosó de Provença і 5 d'agost
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Bosó de Provença і 822
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 855
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 870
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 873
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 875
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 876
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 877
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 878
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Veure Bosó de Provença і 881
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bosó de Provença і 882
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 884
887
;Països Catalans;Món.
Veure Bosó de Provença і 887
888
;Països catalans.
Veure Bosó de Provença і 888
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Bosó de Provença і 924
Vegeu també
Bosònides
- Biví de Viena
- Bosó d'Arle
- Bosó de Provença
- Bosó l'Antic
- Bosònides
- Carles Constantí de Viena
- Emma d'Itàlia
- Hubert de Toscana
- Hucbert
- Hug I de Spoleto
- Hug d'Arle
- Hug el Negre
- Lluís III el Cec
- Lotari II d'Itàlia
- Raül I de França
- Ricard I de Borgonya
- Riquilda de Provença
- Teobald d'Arle
- Teutberga
- Wil·la de Provença
Reis carolingis
- Bosó de Provença
- Carles de Provença
- Carles el Jove
- Carles l'Infant
- Lotari II de Lotaríngia
- Pipí I d'Aquitània
- Pipí II d'Aquitània
- Pipí d'Itàlia
- Zuentibold
També conegut com Boson V de Provença, Bosó I de Borgonya Cisjurana, Bosó V de Provença, Bosó de Vienne.