Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Rodolf I de Borgonya

Índex Rodolf I de Borgonya

Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.

Taula de continguts

  1. 31 les relacions: Alsàcia, Antiga Casa de Welf, Arnulf de Caríntia, Borgonya Transjurana, Bosó d'Arle, Bosó de Provença, Carles el Gras, Comtat d'Auxerre, Comtat de Savoia, Conrad II de Borgonya, Ducat de Borgonya, Ducat de Spoleto, França Oriental, Franc Comtat, Lorena, Pierre Riché, Regne de Lotaríngia, Ricard I de Borgonya, Rodolf II de Borgonya, Saint-Maurice, Saint-Maurice (Valais), Suïssa, Teobald d'Arle, Toul, Valais, Wil·la de Provença, 25 d'octubre, 876, 885, 888, 894.

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Rodolf I de Borgonya і Alsàcia

Antiga Casa de Welf

La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.

Veure Rodolf I de Borgonya і Antiga Casa de Welf

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Veure Rodolf I de Borgonya і Arnulf de Caríntia

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Veure Rodolf I de Borgonya і Borgonya Transjurana

Bosó d'Arle

Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).

Veure Rodolf I de Borgonya і Bosó d'Arle

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Veure Rodolf I de Borgonya і Bosó de Provença

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Veure Rodolf I de Borgonya і Carles el Gras

Comtat d'Auxerre

Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.

Veure Rodolf I de Borgonya і Comtat d'Auxerre

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Veure Rodolf I de Borgonya і Comtat de Savoia

Conrad II de Borgonya

Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.

Veure Rodolf I de Borgonya і Conrad II de Borgonya

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Veure Rodolf I de Borgonya і Ducat de Borgonya

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Veure Rodolf I de Borgonya і Ducat de Spoleto

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Veure Rodolf I de Borgonya і França Oriental

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Veure Rodolf I de Borgonya і Franc Comtat

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Rodolf I de Borgonya і Lorena

Pierre Riché

va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.

Veure Rodolf I de Borgonya і Pierre Riché

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Veure Rodolf I de Borgonya і Regne de Lotaríngia

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb.

Veure Rodolf I de Borgonya і Ricard I de Borgonya

Rodolf II de Borgonya

Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).

Veure Rodolf I de Borgonya і Rodolf II de Borgonya

Saint-Maurice

* Saint-Maurice (Baix Rin), municipi francès a la regió d'Alsàcia, departament del Baix Rin.

Veure Rodolf I de Borgonya і Saint-Maurice

Saint-Maurice (Valais)

Saint-Maurice d'Agaune és la capital d'un municipi suís del cantó del Valais, cap del districte del mateix nom.

Veure Rodolf I de Borgonya і Saint-Maurice (Valais)

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Rodolf I de Borgonya і Suïssa

Teobald d'Arle

Teobald d'Arle (850/860-juny de 887/895), que apareix també com Teodobald, Teotbald, Tibald o Thibaut d'Arles, fou comte d'Arle (Provença).

Veure Rodolf I de Borgonya і Teobald d'Arle

Toul

Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Veure Rodolf I de Borgonya і Toul

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Veure Rodolf I de Borgonya і Valais

Wil·la de Provença

Wil·la de Provença també anomenada Wil·la de Viena, (vers 873 - + vers 914, abans de 924), fou la filla de Bosó de Provença i d'Ermengarda, filla de Lluís II el Jove, rei d'Itàlia.

Veure Rodolf I de Borgonya і Wil·la de Provença

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Rodolf I de Borgonya і 25 d'octubre

876

El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Rodolf I de Borgonya і 876

885

El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Rodolf I de Borgonya і 885

888

;Països catalans.

Veure Rodolf I de Borgonya і 888

894

El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Rodolf I de Borgonya і 894