Obrir a Google MapsTaula de continguts
174 les relacions: Abadia de Cluny, Acadèmia Francesa, Annuario Pontificio, Antic Règim, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Dijon, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Reims, Avinyó, Baptisme, Bigàmia, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Langres, Bisbat de Mâcon, Bisbe (Església Catòlica), Borgonya-Franc Comtat, Brunequilda, Butlla, Cambridge University Press, Cardenal, Catedral, Catedral d'Autun, Chalon-sur-Saône, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Cisma d'Occident, Ciutat d'Autun, Climent VII d'Avinyó, Clodoveu I, Concordat del 1801, Constantí I el Gran, Constitució civil del clergat, Credo dels Apòstols, Dècada del 690, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Dinastia merovíngia, Ebroí, Emperador, Enciclopèdia Catòlica, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Esquarterament, Eucaristia, Excomunió, ... Ampliar l'índex (124 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Veure Bisbat d'Autun і Abadia de Cluny
Acadèmia Francesa
LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.
Veure Bisbat d'Autun і Acadèmia Francesa
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat d'Autun і Annuario Pontificio
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Bisbat d'Autun і Antic Règim
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Veure Bisbat d'Autun і Arquebisbat d'Albi
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat d'Autun і Arquebisbat de Besançon
Arquebisbat de Dijon
La catedral primitiva de Dijon, dedicada a sant Esteve, avui transformat en un pol cultural, seu d'una biblioteca i del museu Rude Larquebisbat de Dijon (francès: Archidiocèse de Dijon, llatí: Archidioecesis Divionensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat d'Autun і Arquebisbat de Dijon
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Veure Bisbat d'Autun і Arquebisbat de Lió
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Veure Bisbat d'Autun і Arquebisbat de Narbona
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Veure Bisbat d'Autun і Arquebisbat de París
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.
Veure Bisbat d'Autun і Arquebisbat de Reims
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Bisbat d'Autun і Avinyó
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Bisbat d'Autun і Baptisme
Bigàmia
Elcanà i les seves dues dones En cultures on la monogàmia és obligatòria, la bigàmia és l'acte de contraure matrimoni amb una persona mentre encara està legalment casat amb una altra.
Veure Bisbat d'Autun і Bigàmia
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Veure Bisbat d'Autun і Bisbat de Beauvais
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Veure Bisbat d'Autun і Bisbat de Langres
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat d'Autun і Bisbat de Mâcon
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat d'Autun і Bisbe (Església Catòlica)
Borgonya-Franc Comtat
Borgonya-Franc Comtat (en francès, Bourgogne-Franche-Comté) és una regió francesa creada per la reforma territorial de 2014 per la fusió de Borgonya i el Franc Comtat.
Veure Bisbat d'Autun і Borgonya-Franc Comtat
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Veure Bisbat d'Autun і Brunequilda
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat d'Autun і Butlla
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Bisbat d'Autun і Cambridge University Press
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Bisbat d'Autun і Cardenal
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Bisbat d'Autun і Catedral
Catedral d'Autun
La Catedral d'Autun (Cathédrale Saint-Lazare d'Autun) és una catedral catòlica, i monument nacional de França, a la ciutat d'Autun.
Veure Bisbat d'Autun і Catedral d'Autun
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat d'Autun і Chalon-sur-Saône
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Veure Bisbat d'Autun і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Bisbat d'Autun і Cisma d'Occident
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat d'Autun і Ciutat d'Autun
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Veure Bisbat d'Autun і Climent VII d'Avinyó
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Bisbat d'Autun і Clodoveu I
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Bisbat d'Autun і Concordat del 1801
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Bisbat d'Autun і Constantí I el Gran
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Veure Bisbat d'Autun і Constitució civil del clergat
Credo dels Apòstols
XIII tradueix els "dotze articles de fe proposats pels dotze apòstols". El Credo dels Apòstols - Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum - de vegades anomenat Símbol dels Apòstols, és una declaració de principis de les creences cristianes, un credo o símbol.
Veure Bisbat d'Autun і Credo dels Apòstols
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Bisbat d'Autun і Dècada del 690
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Veure Bisbat d'Autun і Denis de Sainte-Marthe
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Bisbat d'Autun і Departament francès
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat d'Autun і Diòcesi
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Bisbat d'Autun і Dinastia merovíngia
Ebroí
Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.
Veure Bisbat d'Autun і Ebroí
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Bisbat d'Autun і Emperador
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Bisbat d'Autun і Enciclopèdia Catòlica
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Bisbat d'Autun і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Bisbat d'Autun і Església catòlica a França
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Bisbat d'Autun і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat d'Autun і Església sufragània
Esquarterament
Esquarterament L'esquarterament és una tècnica de tortura en la qual es desprenen els membres a la víctima.
Veure Bisbat d'Autun і Esquarterament
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Bisbat d'Autun і Eucaristia
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Bisbat d'Autun і Excomunió
Festa de la Federació
La Festa de la Federació —en francès, Fête de la Fédération— és una celebració commemorativa del primer aniversari de la presa de la Bastilla, esdeveniment considerat simbòlicament com el punt d'inici de la Revolució francesa.
Veure Bisbat d'Autun і Festa de la Federació
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Bisbat d'Autun і Francès
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Bisbat d'Autun і Francesc I de França
Gelasi II
Gelasi II —de nom Giovanni Coniulo— (Gaeta, ? -Cluny, 28 de gener de 1119) va ser papa de Roma del 1118 al 1119.
Veure Bisbat d'Autun і Gelasi II
Germà de París
Germà de París (Autun, 496 - París, 28 de maig del 576) fou un eclesiàstic gal·loromà, bisbe de París.
Veure Bisbat d'Autun і Germà de París
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Bisbat d'Autun і Grec antic
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Veure Bisbat d'Autun і Gregori de Tours
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Bisbat d'Autun і Gregori el Gran
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Bisbat d'Autun і Gregori VII
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Veure Bisbat d'Autun і Guillotina
Hipòlit d'Este
Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat d'Autun і Hipòlit d'Este
Jean de la Balue
, també conegut com Jean Balue, fou un cardenal francès.
Veure Bisbat d'Autun і Jean de la Balue
Jean Rolin
Jean (Jehan) V Rolin, o Rollin anomenat cardenal Rolin, (Autun, 1408 - Cravant, 22 de juny de 1483), va ser un bisbe i cardenal borgonyó.
Veure Bisbat d'Autun і Jean Rolin
Jean-Baptiste Pitra
Jean-Baptiste Pitra (Champforgeuil, Borgonya, França, 1 d'agost de 1812 — Roma, Itàlia, 9 de febrer de 1889) fou un cardenal de l'Esglesia Catòlica, teòleg, historiador, bibliotecari francès.
Veure Bisbat d'Autun і Jean-Baptiste Pitra
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Bisbat d'Autun і Langres
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat d'Autun і Llatí
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure Bisbat d'Autun і Lleó X
Llogari
Llogari (en francès modern Léger, en llatí Leodegarius (Austràsia, ca. 615 - Autun, 2 d'octubre del 678) fou un bisbe franc d'Autun. És venerat com a sant i màrtir per diverses confessions cristianes, amb festivitat el 2 d'octubre. Martiri de sant Leodegari, en una bíblia de ca.
Veure Bisbat d'Autun і Llogari
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Bisbat d'Autun і Lluís VII de França
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Bisbat d'Autun і Lluís XIV de França
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Veure Bisbat d'Autun і Martirologi romà
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat d'Autun і Mâcon
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Bisbat d'Autun і Metropolità
Molière
Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.
Veure Bisbat d'Autun і Molière
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Veure Bisbat d'Autun і Monotelisme
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Bisbat d'Autun і Napoleó Bonaparte
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Veure Bisbat d'Autun і Orde de Cluny
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Bisbat d'Autun і Orde de Sant Benet
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Veure Bisbat d'Autun і Pal·li
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Veure Bisbat d'Autun і Papa Calixt II
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Bisbat d'Autun і Papat d'Avinyó
Paray-le-Monial
Paray-le-Monial és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat d'Autun і Paray-le-Monial
Philibert Hugonet
fou un cardenal francès, conegut com el cardenal de Mâcon.
Veure Bisbat d'Autun і Philibert Hugonet
Pius Bonifacius Gams
fou un historiador, prevere i monjo cristià alemany, de l'orde benedictí.
Veure Bisbat d'Autun і Pius Bonifacius Gams
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Veure Bisbat d'Autun і Pius VI
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Bisbat d'Autun і Pius VII
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Veure Bisbat d'Autun і Regla de sant Benet
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Bisbat d'Autun і Revolució Francesa
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat d'Autun і Ritu romà
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Bisbat d'Autun і Sacre Imperi Romanogermànic
Sagrat Cor
* Sagrat Cor de Jesús, devoció catòlica al cor de Jesús de Natzaret que simbolitza l'amor cristià.
Veure Bisbat d'Autun і Sagrat Cor
Sant Policarp
* Policarp d'Esmirna, escriptor grec cristià del.
Veure Bisbat d'Autun і Sant Policarp
Saona i Loira
Saona i Loira (71) (en francès Saône-et-Loire) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat d'Autun і Saona i Loira
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Veure Bisbat d'Autun і Simonia
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Veure Bisbat d'Autun і Vicariat
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 1025
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 1055
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 1077
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Veure Bisbat d'Autun і 1112
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 1139
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 1140
1170
Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1170
1224
Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1224
1276
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1276
1298
; Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1298
1299
; Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1299
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 1356
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Bisbat d'Autun і 1361
1387
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1387
1400
; Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1400
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Bisbat d'Autun і 1401
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1414
1419
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1419
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1436
1483
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1483
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1484
1490
Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1490
1503
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1503
1557
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1557
1558
; Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1558
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Bisbat d'Autun і 1572
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat d'Autun і 1585
1586
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1586
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat d'Autun і 1620
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat d'Autun і 1652
1666
196x196px.
Veure Bisbat d'Autun і 1666
1702
;Món.
Veure Bisbat d'Autun і 1702
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1703
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Bisbat d'Autun і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1710
1711
;Països catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1711
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Bisbat d'Autun і 1721
1723
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1723
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1748
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Bisbat d'Autun і 1758
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat d'Autun і 1788
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1791
1802
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1802
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Bisbat d'Autun і 1806
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1819
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1829
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Autun і 1851
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 1852
1872
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1872
1873
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1874
1906
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1906
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Bisbat d'Autun і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1915
1922
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1922
1940
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 1940
1966
Catalunya.
Veure Bisbat d'Autun і 1966
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Bisbat d'Autun і 1987
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Bisbat d'Autun і 2006
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Bisbat d'Autun і 2012
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Veure Bisbat d'Autun і 452
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Bisbat d'Autun і 517
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 549
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 599
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 614
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 627
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 650
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 660
663
El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 663
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 815
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 840
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 847
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 849
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 850
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 865
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 873
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 875
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 894
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Autun і 977
També conegut com Bisbe d'Autun, Diòcesi d'Autun.