Taula de continguts
106 les relacions: Adana, Afyonkarahisar, Ahlat, Alaşehir, Alanya, Algèria, Anatòlia, Andrònic II Paleòleg, Antalya, Aq Qoyunlu, Armènia Menor, Çaka Bey, Çoban-oğlu, Àixraf Oghullari, Àsia Central, Balıkesir, Batalla d'Ankara, Batalla de Manazkert, Bei, Beilicat de Dilmaç, Beilicat de Ladik, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicat dels karàsides, Beilicat dels saruhànides, Beyşehir, Birgi, Bitlis, Burhan al-Din, Bursa, Cambridge University Press, Danixmend Ghazi, Demòtica, Denizli, Dinastia Candar, Dinastia Osman, Dinastia seljúcida, Divriği, Diyarbakır, Eğirdir, Edirne, Eretnaoğulları, Erzincan, Erzurum, Esmirna, Filadelfia (Lídia), Gènova, Gran Companyia Catalana, Heskîf, Il-kanat, ... Ampliar l'índex (56 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Adana
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Afyonkarahisar
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Ahlat
Alaşehir
Alaşehir o (grec: 'Φιλαδέλφεια, Filadelfia) és una ciutat de la província de Manisa, a Turquia, capital del districte d'Alaşehir a la regió de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuçay (clàssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozdağ (clàssica Tmolus o Tmolos).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Alaşehir
Alanya
La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Alanya
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Algèria
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Anatòlia
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Andrònic II Paleòleg
Antalya
Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Antalya
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Aq Qoyunlu
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Armènia Menor
Çaka Bey
Çaka Bey (Τζαχᾶς)La forma turca de Tzakhas no va aparèixer en cap document històric.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Çaka Bey
Çoban-oğlu
Mapa Çobanoğlu o Çoban-oğlu (plural Çobanoğulları) fou una nissaga turcmana d'Anatòlia que va dominar la regió de Kastamonu al.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Çoban-oğlu
Àixraf Oghullari
Àixraf Oghullari fou una família turca que va rebre l'encàrrec dels seljúcides de controlar les "marques militars" o zones de frontera, al.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Àixraf Oghullari
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Àsia Central
Balıkesir
Balıkesir (o Balikesri) (antigament en grec: Αχυράους; en llatí: Achiraum; i també Achyraus, Anchiraois, Ancyre,Anchirao) és una ciutat de la regió de la Màrmara, a Turquia, i capital de la província homònima, amb una població de 215.436 habitants.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Balıkesir
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Batalla d'Ankara
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Batalla de Manazkert
Bei
obra.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Bei
Beilicat de Dilmaç
El beilicat de Dilmaç (Dimleç o Demleç) fou un beilicat de l'Anatòlia Oriental (part de la moderna Turquia) fundat al.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Beilicat de Dilmaç
Beilicat de Ladik
El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Beilicat de Ladik
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels germiyànides
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels karamànides
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels karàsides
Beilicat dels saruhànides
El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels saruhànides
Beyşehir
Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Beyşehir
Birgi
Birge o Birgi (antiga Bergi o Birki) és una vila de Turquia a la vall del Küçük Menderes, districte d'Ödemiş, Província d'Esmirna.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Birgi
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Bitlis
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Burhan al-Din
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Bursa
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Cambridge University Press
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Danixmend Ghazi
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Demòtica
Denizli
Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Denizli
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Dinastia Candar
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Dinastia Osman
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Dinastia seljúcida
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Divriği
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Diyarbakır
Eğirdir
Llac i ciutat Eğirdir (o Eğirdir Gölü, abans Eğridir, Egridir, també escrit Egirdir o Egerdir, grec Akrotiri) és una ciutat a una península a l'extrem sud del llac del mateix nom, a Turquia a la província d'Isparta, a 186 km al nord d'Antalya.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Eğirdir
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Edirne
Eretnaoğulları
Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Eretnaoğulları
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Erzincan
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Erzurum
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Esmirna
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Filadelfia (Lídia)
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Gènova
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Gran Companyia Catalana
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Heskîf
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Il-kanat
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Imperi de Trebisonda
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Imperi Mongol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Imperi Seljúcida
Inàlida
La dinastia Inàlida o dels Inàlides o İnaloğulları fou una nissaga fundada pel cap turcman Inal que es va apoderar d'Amida al Diyar Bakr i s'hi va fer independent el 1096 en el marc de les lluites entre els successors del sultà seljúcida Malik Shah.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Inàlida
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Istanbul
Karaman (ciutat)
Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Karaman (ciutat)
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Kastamonu
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Kayseri
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Kütahya
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Konya
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Magiars
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mamelucs
Manisa (Turquia)
Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Manisa (Turquia)
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mar Egea
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mar Negra
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Maraix
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Marca (territori)
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mardin
Mehmet Fuat Köprülü
Mehmet Fuat Köprülü (5 de desembre de 1890 – 28 de juny de 1966, conegut com a Köprülüzade Mehmet Fuat abans de la llei de cognoms a Turquia i com a indicatiu de la seva pertinença a la il·lustre família Köprülü), fou un historiador, polític i professor turc, conegut per les seves contribucions a la història de l'Imperi Otomà, i al folklore i llengua turques.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mehmet Fuat Köprülü
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mehmet II
Mendeixia
Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mendeixia
Mengücek
Mengücek Ahmet (antic otomà Megüček Ahmed, transcripció antiga Mengudjek, àrab Mangudjak) fou un bey o beg turcman, epònim d'una petita dinastia anomenada de Mengücek-oğlu o Mengücekoğulları (a vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) que va pastorar i combatre per Àsia Menor després de la batalla de Manazkert (1071).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mengücek
Milas
Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Milas
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Mongols
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Murat II
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Oghuz
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Orde del Temple
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Orhan
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Ortúkides
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Osman I
Pervanèides
Els pervanèides (turc: Pervâneoğulları) foren una petita dinastia beilical que va regnar sobre Sinope i la seva regió de 1277 aproximadament, fins al 1322, quan foren suplantats pels jandàrides (Candaroğulları).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Pervanèides
Ramazanoğulları
Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Ramazanoğulları
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Rumèlia
Sahipataoğulları
Els Sahipataoğulları.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Sahipataoğulları
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Saltúquides
Söğüt
Museu d'Ertuğrul Gazi a Söğüt. Söğüt (grec: Θηβάσιο, Thivàssio) és un poble i un districte de la Província de Bilecik a la Regió de la Màrmara (Turquia).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Söğüt
Selçuk
Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).
Veure Beilicats d'Anatòlia і Selçuk
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Senyor
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Sinope
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Sivas
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Soldanat de Rum
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Tamerlà
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Tunísia
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Turc
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Veure Beilicats d'Anatòlia і Xah-i Arman
1092
Països Catalans.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1092
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1202
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1354
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1375
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1402
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1430
1461
;Països Catalans.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1461
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Beilicats d'Anatòlia і 1534
També conegut com Beilicat d'Anatòlia, Beilicats turcs d'Anatòlia, Beylik d'Osman-oğhlu, Gabelles turques d'Anatòlia.