Obrir a Google MapsTaula de continguts
77 les relacions: Adda, Adrià VI, Alessandria (municipi del Piemont), Alps, Antonio de Leyva, Arcabús, Artilleria, Baioneta, Batalla de Marignano, Batalla de Pavia, Bèrgam, Canó, Cantons de Suïssa, Capità, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell Sforza, Castellà, Cavalleria, Como (ciutat d'Itàlia), Condottiero, Cremona, Ducat de Milà, Dux de Venècia, Estats Pontificis, Francesc Ferran d'Ávalos, Francesc I de França, Francesc II Sforza, Francesco Guicciardini, Francesco Maria I della Rovere, Gènova, Georg von Frundsberg, Giovanni dalle Bande Nere, Guerra italiana del 1521-1526, Guerres d'Itàlia, Infanteria, Itàlia, Jean Clouet, John Julius Norwich, Lansquenet, Lió, Lleó X, Llombardia, Lluïsa de Savoia, Lunfardo, Màntua, Mercenari, Milà, Monestir, Monza (ciutat d'Itàlia), Nàpols, ... Ampliar l'índex (27 més) »
- Batalles de la República de Venècia
- Batalles del Sacre Imperi Romanogermànic
- Batalles dels Estats Pontificis
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Veure Batalla de Bicocca і Adda
Adrià VI
Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.
Veure Batalla de Bicocca і Adrià VI
Alessandria (municipi del Piemont)
Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.
Veure Batalla de Bicocca і Alessandria (municipi del Piemont)
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Batalla de Bicocca і Alps
Antonio de Leyva
Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.
Veure Batalla de Bicocca і Antonio de Leyva
Arcabús
Arcabús primitiu de metxa en un gravat alemany del s. XVI L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del al.
Veure Batalla de Bicocca і Arcabús
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure Batalla de Bicocca і Artilleria
Baioneta
La baioneta (del francès baïonnette) és una arma blanca, ajustada a l'extrem del canó d'una arma de foc, com un fusell o un mosquet, per poder ésser emprada en la lluita cos a cos.
Veure Batalla de Bicocca і Baioneta
Batalla de Marignano
La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.
Veure Batalla de Bicocca і Batalla de Marignano
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Veure Batalla de Bicocca і Batalla de Pavia
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Batalla de Bicocca і Bèrgam
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Veure Batalla de Bicocca і Canó
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Veure Batalla de Bicocca і Cantons de Suïssa
Capità
El capità Joseph Burnett (1941). Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Veure Batalla de Bicocca і Capità
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Batalla de Bicocca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Castell Sforza
El Castell Sforza (en italià: Castello Sforzesco) és un castell que està al barri vell de Milà, Itàlia, i que actualment alberga uns museus d'art de diverses temàtiques.
Veure Batalla de Bicocca і Castell Sforza
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Batalla de Bicocca і Castellà
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Batalla de Bicocca і Cavalleria
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Veure Batalla de Bicocca і Como (ciutat d'Itàlia)
Condottiero
''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.
Veure Batalla de Bicocca і Condottiero
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Batalla de Bicocca і Cremona
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Batalla de Bicocca і Ducat de Milà
Dux de Venècia
Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles i.
Veure Batalla de Bicocca і Dux de Venècia
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Batalla de Bicocca і Estats Pontificis
Francesc Ferran d'Ávalos
Fernando Francesco D'Ávalos. Francesc Ferran d'Ávalos, marquès de Pescara (Nàpols, 1489 - Milà, 4 de novembre de 1525), militar napolità d'orígens espanyols.
Veure Batalla de Bicocca і Francesc Ferran d'Ávalos
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Batalla de Bicocca і Francesc I de França
Francesc II Sforza
Representació de la família de Lluís Maria Sforza davant la Verge Maria. Podem observar Francesc II al marge inferior dret de la imatge. Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza (Vigevano, Ducat de Milà 1495 - Milà 1535) fou el duc de Milà entre 1521 i 1535, anys en els quals es disputà aquest territori amb Francesc I de França.
Veure Batalla de Bicocca і Francesc II Sforza
Francesco Guicciardini
Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.
Veure Batalla de Bicocca і Francesco Guicciardini
Francesco Maria I della Rovere
Francesco Maria I della Rovere (Senigallia, 25 de març de 1490 – Pesaro, 20 d'octubre de 1538) va ser un condottiero del Renaixement italià, duc d'Urbino i Sora.
Veure Batalla de Bicocca і Francesco Maria I della Rovere
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Batalla de Bicocca і Gènova
Georg von Frundsberg
Georg von Frundsberg (Mindelheim, 24 de setembre de 1473 - 20 d'agost de 1528) va ser un noble del sud d'Alemanya i líder Lansquenet al servei de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Batalla de Bicocca і Georg von Frundsberg
Giovanni dalle Bande Nere
Giovanni dalle Bande Nere, també conegut amb el seu nom de naixement Joan de Mèdici, (Forlì, Estats Pontificis 1498 - Màntua, Ducat de Màntua 1526) fou un condottiero italià del Renaixement pertanyent a la família Mèdici.
Veure Batalla de Bicocca і Giovanni dalle Bande Nere
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Batalla de Bicocca і Guerra italiana del 1521-1526
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Veure Batalla de Bicocca і Guerres d'Itàlia
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Veure Batalla de Bicocca і Infanteria
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Batalla de Bicocca і Itàlia
Jean Clouet
Jean (o Janet) Clouet (1480 - 1541) miniaturista i pintor que va desenvolupar la seva tasca a França durant el Renaixement.
Veure Batalla de Bicocca і Jean Clouet
John Julius Norwich
John Julius Cooper, 2n Vescomte de Norwich, CVO (Oldham, 15 de setembre de 1929 - Londres, 1 de juny de 2018) va ser un historiador anglès, diplomàtic, escriptor de viatges i presentador de televisió, conegut com a John Julius Norwich.
Veure Batalla de Bicocca і John Julius Norwich
Lansquenet
Lansquenet (en alemany Landsknecht, servidor del país (de Land, terra o país i Knecht, servidor), és el nom amb què es designaven alguns mercenaris alemanys que van operar entre el i el. Els lansquenets pertanyien a una classe de soldats d'infanteria que al començament no eren més que uns serfs que feien la guerra en qualitat de peons, i servien als cavallers de palafreners, sense dur més armes que una pica.
Veure Batalla de Bicocca і Lansquenet
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Batalla de Bicocca і Lió
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure Batalla de Bicocca і Lleó X
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Batalla de Bicocca і Llombardia
Lluïsa de Savoia
Lluïsa de Savoia, (en francès Louise de Savoie), (Pont-d'Ain (França); 11 de setembre de 1476 - Grez-sur-Loing (França); 22 de setembre de 1531), regent de França i mare de Francesc I de França.
Veure Batalla de Bicocca і Lluïsa de Savoia
Lunfardo
El lunfardo és un argot utilitzat a la regió del Riu de la Plata (Argentina i Uruguai), encara que diverses de les seves paraules en el transcurs del i del present segle, s'han difós a països veïns, com per exemple Xile o Paraguai.
Veure Batalla de Bicocca і Lunfardo
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Batalla de Bicocca і Màntua
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Batalla de Bicocca і Mercenari
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Batalla de Bicocca і Milà
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Batalla de Bicocca і Monestir
Monza (ciutat d'Itàlia)
Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.
Veure Batalla de Bicocca і Monza (ciutat d'Itàlia)
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Batalla de Bicocca і Nàpols
Novara
Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.
Veure Batalla de Bicocca і Novara
Odet de Foix
Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec.
Veure Batalla de Bicocca і Odet de Foix
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Batalla de Bicocca і Pavia
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Batalla de Bicocca і Península Itàlica
Pere Navarro (militar)
Pere Navarro o Pedro Navarro (?, 1460? - Nàpols, 28 d'agost del 1528), comte d'Oliveto, fou un enginyer militar al servei de l'armada catalana, era expert en pólvora i artefactes explosius.
Veure Batalla de Bicocca і Pere Navarro (militar)
Pica (arma)
Reproducció moderna d'un regiment de piquers. La pica és una arma antiga usada per la infanteria (fou usada a les falanges de la Grècia clàssica), principalment per fer front als atacs i càrregues de la cavalleria.
Veure Batalla de Bicocca і Pica (arma)
Piquer
Disposició dels piquers Un piquer era un soldat d'infanteria armat amb una pica.
Veure Batalla de Bicocca і Piquer
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Batalla de Bicocca і Regne de França
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Batalla de Bicocca і Regne de Nàpols
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Veure Batalla de Bicocca і Reial Acadèmia Espanyola
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Batalla de Bicocca і República de Venècia
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Batalla de Bicocca і Sacre Imperi Romanogermànic
Sapador
Els sapadors o enginyers de combat són els soldats que es dediquen a construir fortificacions o infraestructures, instal·lar sistemes de comunicacions o desactivar explosius.
Veure Batalla de Bicocca і Sapador
Sine qua non
Conditio sine qua non és una locució llatina originalment utilitzada com a terme legal per dir «condició sense la qual no».
Veure Batalla de Bicocca і Sine qua non
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Batalla de Bicocca і Suïssa
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Veure Batalla de Bicocca і Terç
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Veure Batalla de Bicocca і Tractat de Madrid (1526)
Unterwalden
Unterwalden (en alemany Unterwalden, en francès Unterwald, en italià Unterwaldo, en romanx Silvania) va ser un dels tres cantons fundadors de Suïssa, juntament amb els cantons de Schwyz i d'Uri.
Veure Batalla de Bicocca і Unterwalden
1513
;Països Catalans.
Veure Batalla de Bicocca і 1513
1522
;Països Catalans.
Veure Batalla de Bicocca і 1522
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Batalla de Bicocca і 1523
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Batalla de Bicocca і 1999
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Batalla de Bicocca і 2006
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Bicocca і 23 de novembre
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Bicocca і 26 d'abril
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Bicocca і 27 d'abril
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Bicocca і 30 d'abril
Vegeu també
Batalles de la República de Venècia
- Batalla d'Agnadello
- Batalla de Bicocca
- Batalla de Delebio
- Batalla de Fornovo
- Batalla de Marignano
- Batalla de Vicenza
Batalles del Sacre Imperi Romanogermànic
- Batalla d'Almansa
- Batalla d'Elchingen
- Batalla d'Iconi
- Batalla de Bicocca
- Batalla de Blenheim
- Batalla de Bouvines
- Batalla de Breitenfeld (1631)
- Batalla de Calcinato
- Batalla de Ceresole
- Batalla de Dorilèon (1147)
- Batalla de Dornach
- Batalla de Drakenburg
- Batalla de Frankenhausen
- Batalla de Friedlingen
- Batalla de Gavinana
- Batalla de Höchstädt
- Batalla de Lützen (1632)
- Batalla de Landriano
- Batalla de Lechfeld
- Batalla de Legnano
- Batalla de Luzzara
- Batalla de Mühlberg
- Batalla de Malplaquet
- Batalla de Mezőkeresztes
- Batalla de Mohács (1687)
- Batalla de Nördlingen (1634)
- Batalla de Nicòpolis (1396)
- Batalla de Pavia
- Batalla de Schellenberg
- Batalla de Serravalle
- Batalla de Tagliacozzo
- Batalla de Valmy
- Batalla de Worringen
- Batalla de la Muntanya Blanca
- Conquesta de Sardenya (1717)
Batalles dels Estats Pontificis
- Batalla de Bicocca
- Batalla de Castelfidardo
- Batalla de Ravenna (1512)
- Croada de Despenser
També conegut com Batalla de Bicoca.